Prácticas

Imatge Scriptorium

Los programas de Edición Digital de los Estudios de Artes y Humanidades de la UOC ofrecen a sus estudiantes la posibilidad de participar activamente en un proyecto editorial y adquirir experiencia profesional en algunos de los campos del programa académico.

Las prácticas se pueden cursar en una doble modalidad:

  • Prácticas curriculares, asociadas a las asignaturas de Trabajo Final de Máster (TFM) y Trabajo Final de Posgrado (TFP). Sólo podrán cursar esta modalidad de prácticas, pues, los estudiantes matriculados en el Máster de Edición Digital o en alguno de sus dos posgrados asociados: el Posgrado de Gestión y márqueting editorial y el Posgrado de Tecnologías de la edición digital. Además de cumplir con el programa de prácticas, en este caso el estudiante deberá redactar una memoria, que será evaluada como TFM o TFP.
  • Prácticas no curriculares, no evaluables y sin repercusión en el currículum académico del estudiante. Podrán cursar esta modalidad de prácticas los estudiantes matriculados en cualquiera de los programas de Edición Digital, en los cursos de especialización relacionados, o bien en alguna de las asignaturas que se pueden cursar libremente.

Las Prácticas del curso académico 2014-2015 están vinculadas a las siguientes empresas y entidades del sector del libro:

* Pots llegir aquí la notícia en català.

Continua llegint

Presentacions del III Seminari Els Reptes de l’Edició Digital

Foto Taula GoogleAquest dijous, 25 de setembre, hem celebrat al Palau Macaya de Barcelona el III Seminari Els Reptes de l’Edició Digital. L’acte va reunir acadèmics, experts i professionals que treballen a l’avantguarda de l’edició digital per tal de presentar resultats d’investigacions, debatre qüestions d’interès i exposar projectes de segells ben diversos. En aquesta entrada us convidem a visionar algunes de les presentacions dels ponents.

Foto CordónJosé Antonio Cordón García, Professor titular de la Facultat de Traducció i Documentació de la Universidad de Salamanca i del Màster d’Edició Digital de la UOC, va dictar la ponència inaugural: La construcción del lector social.

 

 

 Foto Weel

Adriaan van Der Weel, Catedràtic d’Estudis sobre el Llibre de la Universitat de Leiden (Països Baixos), va presentar la lliçó From paper to screen reading: Implications for literacy and the book industry.

 

 

 

Foto taula editorsA la taula rodona Experiències innovadores d’edició digital, quatre editors van mostrar els seus projectes.

Asun Muñoz, editora d’AucaDigital, va parlar de les seves aplicacions de literatura infantil.

Irene Fortes, responsable de continguts digitals de Penguin Random House, va presentar el segell Mientras Tanto Leo.

Elena Molina, coordinadora del projecte digital de Linkgua, va explicar les singularitats de les seves aplicacions.

Pablo Barrio, editor de Ganso y pulpo, ens va exposar la filosofia i procediments de treball de l’editorial.

 

Pantalles i cultura escrita

new-tablets

per Teresa Iribarren

Les pantalles han tingut un impacte enorme en la cultura i en la societat des de final del segle xix: primer va ser el cinema, després la televisió, més tard l’ordinador, i ara són les tauletes tàctils i els telèfons intel·ligents. Quina novetat aporten aquests nous suports quant a l’ús lúdic i el gaudi cultural? Fem-ho curt: la possibilitat de poder llegir i publicar textos de forma instantània, ubiqua, desacomplexada i, sobretot, fer-ho d’una manera que resulta per a molts més gratificant. Tot plegat explica que s’estigui accelerant el procés de substitució del paper per diversos ginys.

El que no és nou és que la cultura escrita blasmi la pantalla: des dels temps de Lumière que se l’ha acusada de fonamentar l’èxit en la pulsió escòpica d’un espectador passiu i d’allunyar-lo del logocentrisme. Aquests arguments, tanmateix, sempre han resultat estantissos: Joan Amades, que frisava per assistir a espectacles de llanterna màgica, va escriure el monumental Costumari català, i la cinèfila Mercè Rodoreda ens va llegar algunes de les millors novel·les catalanes del segle XX.

Si aleshores aquells arguments contra la pantalla no eren vàlids, ara encara ho són menys. Fixem-nos-hi: la quarta pantalla, inscrita en la societat 2.0, facilita l’emancipació de l’espectador o lector perquè l’estimula a ser actiu i el retorna a una cultura eminentment escrita. Els més optimistes diran que s’ha assolit el principi de la República de les Lletres formulat el segle XVIII: que tot ciutadà pugui exercir el dret d’escriure i llegir.

Indefectiblement, la cultura, que durant segles s’ha fonamentat en el llibre i el seu indissociable valor d’auctoritas, està migrant a l’esfera digital acomboiada per un estol de pantalles d’enorme versatilitat que enllamineixen el lector. Les noves formes de lectura reclamen que el llibre, les institucions i les indústries que s’hi vinculen hagin d’evolucionar per a oferir unes obres i uns serveis de qualitat a un lector cada vegada més avesat a llegir en suports electrònics. Els lectors i les seves múltiples pantalles s’han situat al centre de la cultura escrita. Els professionals lligats al món del llibre faran bé d’abandonar laments i blasmes i disposar-se a pilotar els processos que han de permetre satisfer aquests nous lectors.

2010_Font

 

Teresa Iribarren. Directora del Màster d’Edició Digital. @TeresaIribarren

Pràctiques a l’editorial Cruïlla, quatre mesos després

Wifredo_SevillaPer Wifredo Sevilla

Postgraduat en Llibre i lectura en la societat de la informació, curs 2013-2014 (programa precedent del futur màster en Edició digital, curs 2014-2015)

Hi ha qui ho viu amb passió i qui ho veu com un fet incòmode, però el consens és unànime: el llibre electrònic ja és una realitat. Avui la pregunta que tot editor s’ha de plantejar quan engega un projecte no és si cal una edició electrònica, sinó com hauria de ser. Cal passar de plantejaments tàctics a la presa de decisions estratègiques.

Amb una mica més d’una cinquantena de llibres electrònics al mercat, l’editorial Cruïlla està duent a terme un projecte capdavanter en edició electrònica. Durant aquests mesos de pràctiques a Cruïlla he tingut l’oportunitat d’observar el mercat des d’una posició privilegiada, analitzant nous productes i fent estudis; de diferenciar bé els formats ePub2 i ePub3, supervisant el procés de digitalització de quinze títols, i de participar en la creació de noves estratègies de promoció digital. Després de quatre mesos, aquestes són algunes de les meves observacions pel que fa a l’edició digital.

Continua llegint

Edita un llibre digital amb programari lliure

Imatge ScriptoriumL’abaratiment dels dispositius digitals de lectura i l’augment de l’oferta de continguts ha generat una autèntica revolució en el món del llibre. Cada cop és més habitual que els títols de nova publicació s’ofereixin també en versió electrònica, que puguem trobar a través de la xarxa obres ja descatalogades de franc o que tinguem accés el mateix dia de publicació a qualsevol exemplar de la literatura internacional.

Aquest nou paradigma exigeix tant un procés de reflexió com un canvi de la indústria editorial, que implica reformular els processos d’edició de llibres. Aquesta nova manera d’editar implica adoptar programari informàtic i llenguatges de programació i maquetació de textos com a eines principals dels processos de digitalització de la informació. En el curs Edita un llibre digital amb programari lliure ens acostarem, des d’un punt de vista teòric i pràctic, als eixos principals del nou context digital i als elements més importants de l’edició de llibres amb el format EPUB i el programari lliure SIGIL.

El curs, que consta d’un crèdit ECTS, es realitza del 1 al 30 de juliol. L’alumne pot desenvolupar la seva activitat d’aprenentatge tant en català com en castellà. La docència serà impartida per Ferran Adell, consultor de l’assignatura Tecnologia digital aplicada a l’edició, que s’inscriu en el marc del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62.

Ferran_adellFerran Adell és llicenciat en filosofia i màster en Filosofia Contemporània. És consultor de les assignatures Fonaments i evolució de la multimèdia i Mitjans interactius, ambdues del grau en Multimèdia de la UOC. També fa classe de Cultura Digital a ELISAVA en el marc de la Interacció i el Disseny, i investiga sobre els usos socials i educatius de les noves tecnologies. És tècnic informàtic, maquetador web i consultor digital i un addicte a les noves formes de manifestació artística a la Xarxa.

Entrevista a Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques

PROJECTE 10×10: Una aliança entre Biblioteques i Editorials

Per Ada RequenaCarme_Fenoll_©Francesc_Meseguer_BAIXA_DSC3063

La incorporació de la tecnologia ha estat clau per desenvolupar i generar nous elements en el món del llibre els quals suposen canvis substancials en la seva concepció física. Són elements que ens arriben a través d’un procés de revolució tecnològica però que influencien també en la nostra percepció del que suposa el coneixement i la cultura, i en conseqüència la del llibre i la lectura. En aquest context, les empreses i les institucions de l’àmbit del llibre han plantejat i iniciat processos de digitalització i a més han introduït elements pensats exclusivament per aquest nou món en pantalla. Tot i això, també observem que aquesta idea de canvi no es plasma només en un sentit d’exclusió del format paper vers el format digital, sinó que pretén integrar aquests dos formats per ser capaços de constituir un únic paradigma, el de la cohabitació.

D’altra banda els diversos agents que han participat de la cadena tradicional del llibre comencen a posicionar-se de manera diferent davant de les noves possibilitats de relació que apareixen entre cadascun d’ells. I per tant, ja no només veiem un canvi d’objectes cap a continguts digitals, sinó també un canvi rellevant de les relacions entre els agents participants del sector.

Robert Darnton, en el seu llibre Las razones del libro, Continua llegint

Sobre el conveni entre biblioteques i llibreters

Per Marià Marínconveni-biblioteques-llibreters

Competents i col·laboratius

Ser competents, més que no pas competitius o, en tot cas, no competir -com si fos l’enemic- amb qui comparteixes objectius, producte i ‘clients’. Aquest és el fonament de l’acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Gremi de Llibreters de Catalunya. Els mitjans, però -deixo de banda els qui ho han explicat equivocadament- han recollit, com a estrella, un sol punt: la venda de llibres des de les biblioteques. Anem a pams.

Dos anys de feina donen fruit

Cap atzar. Cap foto oportunista. Prop de dos anys de feina gairebé setmanal amb antecedents tant de les biblioteques públiques com de l’Institut Català de les Empreses Culturals, que detectaven que una part dels usuaris de biblioteques demanava on podien comprar aquell llibre que tornaven del préstec. Això ha estat una constant perquè el gruix dels qui llegeixen llibres ara van a les llibreries, ara van a les biblioteques. I si ens mirem els estudis d’hàbits culturals i de consum, veurem a més que el gruix dels qui llegeixen són també els qui van al cine, escolten música, van al teatre…

L’aposta, cultural, és la lectura Continua llegint

III Seminari Els Reptes de l’Edició Digital

imatgeEl proper dijous 25 de setembre de 2014 tindrà lloc el III Seminari Els Reptes de l’Edició Digital, organitzat pel Màster d’Edició Digital dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya.

Internet, la digitalització, el protagonisme de nous actors en el mercat del llibre i els nous perfils de lector plantegen múltiples reptes a l’entorn de l’edició, la distribució, la comercialització i l’accés als continguts textuals. Aquest seminari reunirà diferents especialistes i professionals vinculats al món de l’edició per tal que expliquin com s’estan afrontant els nous reptes de manera creativa i eficaç en el circuit del llibre i puguin debatre sobre tot plegat amb els assistents.

Pots seguir l’acte des del Twitter dels Estudis d’Arts i Humanitats @UOCartshum amb els hashtags #EdicióDigital i #EdiciónDigital.

palau_macayaEl seminari tindrà lloc al Palau Macaya, al Passeig de Sant Joan, 108 (Barcelona). L’entrada serà lliure: cal inscriure’s aquí.

Continua llegint

Biblioteques i llibreries: dins o fora?

4685257

Per Jordi Llobet

Les notícies ja no corren, sinó que volen i impacten a tota velocitat, tal com ha succeït amb la comunicació de la signatura, dijous passat dia 22 de maig, del Conveni de col·laboració per a la promoció del llibre entre el Departament de Cultura i el Gremi de Llibreters de Catalunya. La signatura dóna el tret de sortida a una prova pilot que apropa quinze biblioteques i quinze llibreries que, potser, en alguns municipis ja havien acordat certes dinàmiques de foment de la lectura però que totes elles, ben segur, ja compartien un mateix compromís: el servei als lectors.

Els acords assolits, efectius a partir de la tardor, escurcen la distància entre aquests serveis culturals i volen reforçar-ne els beneficis econòmics i els valors a través de fórmules diverses: facilitant la compra de llibres a les llibreries als usuaris de les biblioteques; acollint, les llibreries, esdeveniments i activitats organitzades per les biblioteques; instal·lant aparadors de novetats a les biblioteques per part dels llibreters o elaborant recursos i projectes que enforteixin el paper prescriptor d’ambdós serveis. Continua llegint

Lektu, o la venta de libros digitales sin DRM

El pasado 15 de abril se puso en marcha Lektu, una plataforma de venta de libros digitales excepcional: comercializa libros sin el sistema de control tecnológico para proteger los derechos de autor, los polémicos DRM (Digital Right Management). Mañana, 20 de mayo, se hará la presentación oficial en Madrid.

Screenshot 2014-05-10 10.11.13

Lektu es una iniciativa a caballo entre Barcelona y Madrid. Los socios fundadores son Alejo Cuervo, editor y dueño de librería Gigamesh, David Fernández, experto en ecommerce y exdueño de librería Cyberdark, Cristina Macía, editora y traductora de la saga Juego de tronos, Farid Fleifel, experto en ecommerce y fundador de BuyVip, Juan Mena, responsable de  prensa, y Alberto Granda, encargado de redes sociales y comunicación online. Hemos entrevistado a Juan Mena y Alberto Granda para que nos cuenten cómo han concebido y desarrollado su proyecto.

En España existen varias plataformas de venta de libros digitales. Por qué habéis creado Lektu?

JM&AG: Nuestra experiencia personal como compradores de libros digitales no era suficientemente satisfactoria. Nosotros imaginamos cómo nos gustaría que fuera una plataforma de venta de libros digitales: como un espacio que brindara una experiencia de compra-venta gratificante tanto para el lector como para el editor, basada en la complicidad, y con un diseño de gran usabilidad. A partir de nuestro gusto personal, pues, concebimos Lektu. Continua llegint