La llibreria. Un comerç tradicional i especialitzat, projectat cap al futur

Hem demanat a Antoni Daura i Jorba, president del Gremi de Llibreters de Catalunya, que ens expliqui els projectes de futur de l’entitat. Us convidem a conèixer-los.

La llibreria. Un comerç tradicional i especialitzat, projectat cap al futur

El llibre ha estat des de sempre l’instrument més adequat per a l’emmagatzematge i la difusió de les idees i el coneixement. L’existència d’establiments comercials dedicats a l’exposició i  venda de llibres es remunta a molts segles enrere. En efecte,  sabem que a l’època romana existien a les ciutats més importants llibreries, com també que les classes més cultes i acomodades disposaven de bibloteques particulars. El que eren diferents, òbviament, eren els llibres, que consistien en uns rotlles manuscrits de papir que es podien llegir a mesura que s’anaven desplegant. Més endavant, el material es va tallar en fulls solts, de manera que es podia enquadernar, essent, doncs, molt més fàcil el seu transport, la conservació i, naturalment, la seva lectura. En qualsevol cas, no va ser fins a la invenció de la màquina d’imprimir per Gutenberg, cap al 1445, que la difusió del llibre va començar a ser important.

A Catalunya l’existència documentada de professionals llibreters es remunta a la segona meitat del segle XV. Val a dir per endavant que aleshores, i fins ben bé principis del segle XX, les figures del promotor (editor), del tècnic industrial (impressor) i del comerciant (llibreter) es confonien o s’aplegaven sota el mateix sostre. Un fet important fou la fundació a Barcelona  de la Confraria de Sant Jeroni l’any 1553, de la qual el nostre gremi se’n considera hereu directe.

He fet aquest breu preàmbul per recordar que som un ofici antic, de llarga trajectòria històrica. I que sempre s’ha anat adaptant tècnicament a totes les novetats. Ara ens trobem precisament en un context de canvi important de model tecnològic i de nous hàbits de consum cultural. I a més a més l’haurem d’encarar en un moment econòmic especialment dur i convuls, amb bona part del nostre teixit llibreter amb les reserves exhaurides i amb símptomes evidents de fragilitat estructural. Malgrat viure avui en aquest escenari –i deixant de banda casuístiques particulars- podem dir que aguantem prou bé, en conjunt.

Donem un cop d’ull per veure com queda definit l’escenari. Segons dades del darrer mapa de llibreries, elaborat fa ara cinc anys i que caldria actualitzar, hi havia a Catalunya 4565 establiments on es venien llibres (incloses totes les tipologies, així com establiments de papereria, quioscs i belles arts). Si concretem una mica més observem que 1084 comerços tenien el llibre com a element destacat i només serien 642 les llibreries pròpiament dites, de les quals 311 agremiades. Dins d’aquestes, naturalment les més significatives i emblemàtiques del país. Tot plegat suposa una quota de mercat del 47,98%.

Membres del Gremi de Llibreters de Catalunya

Evolució dels darrers anys*

Any                       Base                      Altes                      Baixes                   Total

• Aquest quadre reflecteix el número d’empreses agremiades, no llibreries pròpiament dites, ja que algunes d’elles disposen de més d’un punt de venda.

Si observem el quadre anterior ens adonarem que als darrers sis anys la tendència va lleugerament a la baixa, però que, malgrat la forta crisi de consum que avui patim, els tancaments no són majoritaris. I val a dir que es tracta de llibreries que opten per formar part d’un col·lectiu professional que vetlla pels seus interessos; segurament n’hi deu haver algunes de noves que no s’han agremiat o baixes que ho són només del gremi, però que segueixen la seva activitat. També és prou significatiu adonar-se que hi ha noves obertures de manera força regular. Encara que el context financer sigui complicat per a la creació de noves empreses, la presència de nous emprenedors és constant i ferma, especialment dedicats a llibreries especialitzades en alguna temàtica o situades en algun espai singular.

Dit això, convé advertir que el tancament de llibreries emblemàtiques és una constant que no cal atribuir només a la conjuntura econòmica. La feble o nul·la modernització davant dels nous reptes, la manca de capital per consolidar o fer créixer el negoci, la falta de relleu generacional o la impossibilitat d’aconseguir nous socis o personal qualificat també hi han tingut un paper important. Ha estat i és llei de vida que només unes poques empreses sobrevisquin durant dècades. I encara podríem estar satisfets del comportament general, en aquest sentit, del teixit llibreter!

Hi ha, tanmateix, algunes causes transversals que han impactat contra la línia de flotació del sector. Per una banda el fet que la venda de llibres de text i de material escolar ha caigut en picat els darrers anys, a causa, sobretot, de la infidelitat flagrant els editors d’aquests llibres formatius que han utilitzat les pròpies escoles i les associacions de pares per distribuir directament els seus fons anant fins i tot en contra, davant una administració impassible, de la pròpia regalmentació comercial. Igualment difícil ha estat seguir el ritme frenètic de novetats que ens ha deixat un mercat saturat. Si bé als darrers temps s’ha limitat força (la crisi econòmica hi obliga), encara estem en uns percentatges massa elevats pel que fa a l’índex de lectura del nostre país, baix respecte els països més avançats. De fet, partim d’un bagatge nefast que, afortunadament, va quedant cada vegada més lluny, però que encara ens marca. En efecte, la llarga nit del franquisme va fer molt de mal ja que no va potenciar de cap manera la capacitat crítica i el valor de la cultura, amb dèficits endèmics de formació. Quan la dictadura es va difuminar (que no caure, perquè la transició no va suposar cap ruptura real) l’esclat de noves llibreries va ser important. Precisament algunes de les més importants són fruit d’aquell moment o van néixer en aquells temps. Després, els anys de la gran revolució audiovisual tampoc van afavorir l’hàbit de la lectura, com també un cert desprestigi de la cultura escrita davant de la immediatesa i l’hedonisme excessiu viscuts abans de l’esclat de la crisi econòmica.

També es constata que, si bé a les principals poblacions de Catalunya hi ha molt bones llibreries, que conformen una xarxa cultural de gran interès i de la qual n’estem raonablement orgullosos i satisfets, a Barcelona han anat plegant veles les situades als barris. L’augment de la mobilitat ha afavorit les del centre de la ciutat, en detriment de les perifèriques. Aquestes darreres, a més, han patit encara més la forta  baixada general de vendes dels llibres escolars, la premsa i la papereria, que eren algun dels seus actius a l’hora de fer quadrar el balanç. Malgrat tot estem, sortosament, en un país on el comerç de proximitat encara és majoritari.

Atès, doncs, aquest panorama delicat em cal exposar breument com plantegem des del Gremi de llibreters el futur immediat. Pensem sobretot que, ara més que mai, convé que la nostra agrupació doni un bon servei als seus membres, de manera que hem de treballar coordinadament i cooperant en tot allò que sigui estratègic i transversal. Si ho aconseguim, la nostra imatge millorarà en gran mesura i aleshores sí que serem un grup professional respectat i proactiu amb la resta d’integrants del sector i de la societat en general.

És evident que l’adveniment de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, que han desenvolupat nous formats i suports lectors, ens empenyen cap al disseny de respostes operatives, una vegada feta l’anàlisi teòrica corresponent.

Quines són les propostes o els projectes que es poden portar a terme col·lectivament? Són diversos i aquí el Gremi, com a associació lliure d’empresaris, pot i ha d’aportar solucions que millorin la eficiència de cada llibreria, independentment de la seva dimensió, especialització o ubicació geogràfica. El moment és prou delicat per no aprofitar les sinèrgies. Convé treballar en equip, ja que aquesta és la millor manera de garantir la supervivència i el creixement, mantenint, això sí, la personalitat singular de cada establiment. A més, és indispensable que el Gremi actuï, que sigui un ens que defensi legítimament els interessos dels seus membres i en sigui al mateix temps, un instrument que els hi aporti valor i serveis estratègics i de qualitat.

Bàsicament són quatre els projectes que estem tirant endavant: E-llibreries.cat, Libridata, Escola de Llibreria, Liberdrac

E-llibreries.cat és una proposta amb un doble objectiu: per una banda ser una finestra oberta a tots els interessats en el món de la llibreria, on s’hi puguin aplegar totes les informacions i notícies actualitzades que generi el propi Gremi, o les llibreries en particular, especialment actes culturals pàgina “web” per part de les llibreries que no en tinguin, amb unes excel·lents condicions econòmiques. I això tant des de la simple pàgina corporativa a la de teconologia 2.0 que permet disposar d’una botiga virtual. De fet, i malgrat que la implantació de la gestió informàtica a la llibreria és relativament primerenca, avui encara només un 49,20%  té presència a Internet i el 85,50% correu electrònic.

Libridata és una plataforma informàtica empesa pels diversos gremis que componen la Cambra del Llibre de Catalunya, consistent en disposar d’una gran base de dades bibliogràfiques i de la situació en temps real de les vendes al mercat detallista i els estocs i la disponibilitat dels títols, a partir dels protocols de comunicació Sinli i de les fitxes normalitzades Dilve. El projecte, coparticipat i desenvolupat tècnicament per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc), vol aconseguir ser un referent al sector, donant servei i informació detallada als organismes públics i gremials i, molt especialment, a les diverses empreses: editorials, distribuïdores i llibreteres.

Escola de Llibreria. Una iniciativa que vol consolidar una llarga tradició de cursets formatius, però sense continuïtat. Aquesta serà, a partir del curs propvinent, una escola estable que es vol emmirallar amb les existents en altres països europeus, adaptant-la a la nostra idiosincràcia i les nostres necessitats. És empesa pel Gremi i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, a la seu de la qual s’impartiran les classes teòriques, combinades amb pràctiques a les llibreries.

Liberdrac. Amb l’obertura d’aquest portal de llibres electrònics o digitals es vol recolzar i facilitar la venda dels nous formats bibliogràfics a totes les llibreries interessades, de manera que amb un cost competitiu, gràcies al repartiment dels costos estructurals, es pugui disposar d’una oferta àmplia i atractiva. I té alhora la voluntat de consolidar-se dins del sector i esdevenir un punt de referència del comerç d’obres digitals al nostre país i a tot el domini lingüístic català, sense oblidar les oportunitats d’internacionalització. En néixer com a SLU, propietat exclusiva del Gremi de Llibreters de Catalunya, es garanteix una estructura i un funcionament empresarials i al mateix temps es creen sinèrgies amb tots els llibreters potenciant una plataforma comuna, que esdevé indispensable en un entorn on difícilment es poden aconseguir els objectius proposats de disposar d’un ampli catàleg, imatge potent de marca, bons marges comercials  i tecnologia punta, de manera individual.

També hi la intenció que, sota l’empara d’una marca única i atractiva, i amb el prestigi de la llarga trajectoria històrica de les llibreries afiliades al Gremi, cadascuna d’elles pugui manifestar i treballar alhora la seva singularitat. Ara bé, per tenir possibilitats d’èxit en un futur molt obert i incert, cal compartir tecnologia i enfortir la imatge comuna. És aquesta també una bona manera que el professional llibreter independent es pugui dedicar al que realment ha de fer de manera preferent –recomanar, escollir, divulgar, dinamitzar i prescriure- alliberant-se, doncs, de la feixuga i complexa feina tècnica.

Hi ha la voluntat d’aplegar d’entrada el major nombre de títols actualment a la venda. És per això que es comença amb un acord preferent amb els principals grups editorials de l’Estat Espanyol i el seu més important distribuïdor, Libranda. I també tenim la intenció d’anar ampliant el catàleg progressivament. Igualment pensem que caldrà a mig termini arribar a convenis per tenir la  possibilitat d’oferir llibres digitals en les principals llengües del món. Tot i així, el fons editorial en llengua catalana serà considerat de manera preferent, aspirant a ser-ne alhora els principals referents per als potencials clients d’aquí i d’arreu.

Possiblement una de les causes que expliquin la lenta i modesta difusió comercial d’aquests llibres al nostre país sigui la manca d’una bona oferta i la feble difusió que se n’ha fet des de les llibreries físiques. La quota de mercat que encara mantenim, sortosament, les llibreries de proximitat fa que, sense nosaltres, costi divulgar adequadament els nous formats de lectura.