L’autor com a marca: de Rowling a Etxebarría

La clau del bon màrqueting rau en la capacitat de sorprendre el client potencial, tot generant expectatives i despertant desitjos latents. Apple en sap molt, d’aquest tipus de campanyes: secretisme sobre el producte que van a llançar al mercat, una posada en escena espectacular per presentar-lo i una immediata llista d’espera dels compradors, que no s’estaran de fer cues i passar-hi nits en vetlla per aconseguir les cobejades primeres unitats a la tenda oficial més pròxima. L’estratègia de la sorpresa l’han usat dues escriptores en les últimes setmanes, amb resultats desiguals. Vegem-ho.

Sens dubte, la campanada de l’estiu l’ha pegada J.K. Rowling. L’autora anglesa ja va embolcallar amb el seductor paper del misteri el llançament dels últims títols de la sèrie Harry Potter: des d’aquell camió robat amb milers d’exemplars de l’Ordre del Fènix l’any 2003 fins al marxandatge associat, les adaptacions cinematogràfiques o la comunitat pròpia de seguidors Pottermore. Exprimida fins a l’última lletra de la sèrie del popular mag, Rowling va fer el pas a la narrativa adulta amb Una vacant imprevista, obra que no va assolir ni la unanimitat de la crítica ni les irrepetibles vendes de Harry Potter. La seua carrera perdia embranzida.

Ara, però, J.K. Rowling ha aconseguit sacsejar la premsa cultural de mig món. Ha publicat una novel·la negra, The Cuckoo’s Calling, sota el pseudònim de Robert Galbraith. Es tracta del primer llibre d’una sèrie (ací tenim ja un primer motiu per a la rendibilitat futura d’aquest exitós experiment) que va tenir algunes crítiques positives i unes vendes moderades que, d’altra banda, ens ubiquen en el context del que són les vendes “normals” en l’àmbit anglosaxó d’un autor gens o poc conegut: les primeres informacions parlaven de 1.500 exemplars distribuïts i 500 venuts; la xifra oficial de les vendes prèvies a la “revelació” s’ha fixat en 8.500, sumant-hi el mercat americà i els formats digital i audiollibre.

En descobrir-se el pastís, per a “sorpresa” de l’autora, que afirma que volia mantenir l’anonimat més temps, la demanda es va disparar: l’editor americà, Little Brown, imprimí desenes de milers d’exemplars més i han aconseguit recol·locar (també ací a l’Estat espanyol) els exemplars d’Una vacant imprevista que agafaven pols al magatzem. I un detall rellevant del comportament actual dels lectors: en no trobar exemplars físics de la novel·la, les vendes en ebook (inexhaurible i disponible les 24 hores del dia per a la compra compulsiva que mou el comportament del consumidor actual) es van convertir en l’única opció possible, per a desesperació dels llibreters. Una mostra més de la utilitat i el futur d’aquest format (i del perill per a la cadena tradicional).

Els enginyosos inductors d’aquest llançament neguen que es tracte d’una campanya de màrqueting, però és difícil creure que hi puga haver res casual en la trajectòria d’una de les dones més riques del Regne Unit, que ha bastit la seua fortuna precisament amb la literatura (i les llicències derivades). Siga com siga, han aconseguit el que semblava impossible: donar rellevància a una escriptora precisament ocultant-ne l’autoria. Chapeau!

L’èxit de notorietat en positiu de l’autora anglesa es barreja en el temps amb la “sorpresa” (també ací són necessàries les cometes) que ha envoltat el pas fugaç de Lucía Etxebarría per un reality show televisiu. Veure una guanyadora del premi Planeta compartint plànol amb vividors de la imatge i del culte al cos podria tenir conseqüències en la marca personal de l’escriptora, i en la credibilitat present i futura de cara a crítica, llibreters i públic lector en general. El temps dirà si aquesta estratègia és efectiva a nivell de vendes. De moment no sembla que haja generat massa reimpressions dels seus llibres…