Sobre el futur de les llibreries

Per a molts de nosaltres, anar a una llibreria no és només una visita a un establiment comercial; també és un acte de gaudi intel·lectual, atès que la troballa d’un o de diversos llibres ens pot obrir la porta a noves àrees de coneixement, a noves experiències literàries, a l’adquisició de nous paràmetres cognitius… o a retrobar vells títols que han perdurat en el temps. D’una llibreria també ens enllamineix, reconeguem-ho, el factor estètic: ens complau l’exploració visual de les prestatgeries acolorides, ben endreçades, que ens conviden a espigolar un llibre i a passar-ne les pàgines a fi de descobrir-hi allò que ens pugui captivar i proporcionar bons moments de lectura. Les llibreries són aparadors de la imaginació i temples de coneixement des de fa segles: per això són un valor fonamental del teixit tant cultural com comercial d’una ciutat o d’un poble.

Aquest espai del llibre en paper propi de l’època analògica està experimentant transformacions, dia rere dia, com ara incorporar innovacions per adaptar-se a l’era digital, diversificar els serveis i brindar una atractiva agenda d’activitats llibresques. Malgrat el desplegament d’aquests esforços, els darrers anys hem vist com tancaven moltes llibreries. Tanmateix, és igualment cert que constantment tenim notícies de nous establiments que obren, com és el cas de la flamant llibreria terrassenca La temerària. El nom és ben significatiu del que implica avui, quan tenim l’enorme catàleg d’Amazon a poquíssims clics de distància, obrir un establiment com aquest que, segons que assegura el llibreter i editor Àlvar Masllorenç, vol esdevenir un centre cultural al cor de Terrassa.

Davant d’aquest escenari complex, preocupant però alhora engrescador, els lectors ens formulem moltes preguntes en relació amb el futur d’aquests espais culturals i socials que tant preuem. El seu futur dependrà només de la seva digitalització, com afirma Javier Celaya? Serà indispensable que totes les llibreries en format tradicional integrin en les seves instal·lacions un aparador digital? Es convertiran en espais de compartició no virtual d’experiències entorn dels llibres? Poden esdevenir centres d’introducció dels neòfits al llibre digital? Què escriuria Jorge Carrión sota el títol “Llibreries” si estiguéssim en el 2025? Tot plegat, fa de mal dir… ara bé, del que no hi ha cap mena de dubte és que bona part de la continuïtat de les llibreries rau en les nostres decisions de compra.