Kosmopolis | Itinerari recomanat per a editors inquiets

Kosmopolis k19 festa literatura

#Kosmopolis
#K19

“Els relats que mouen el món”, el punt de mira del K19

S’acosta una de les dates més esperades per als apassionats de la literatura! Del 20 al 24 de març se celebra al CCCB, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la X edició de Kosmopolis, la festa de la literatura amplificada. Fundat el 2002, el festival literari barceloní ha esdevingut des de fa anys una cita indispensable per a tots aquells que tenen les antenes posades en els nous formats literaris, el món del llibre i l’edició digital. Enguany, un dels eixos centrals és el concepte “Relats que mouen el món”.

 

“Assistim a un moment en què el terme relat s’invoca amb entusiasme. La percussió mediàtica, potenciada per l’expansió de la galàxia digital, ha trobat un dels seus talismans més productius: tot és –o pot ser– susceptible de convertir-se en relat, és a dir, en històries, narracions, ficcions o contes que intenten donar sentit al món que hem creat.” —

Juan Insua

Les narracions esdevenen, en el nostre dia a dia, un constructe indispensable per a explicar i explicar-nos la realitat. La modernitat s’ha estructurat d’acord amb grans relats que van moure el món, mentre que la postmodernitat els ha interpel·lat en generar debats culturals que posen en qüestió l’anterior segle. L’homo narrens es troba en un nou paradigma, immers en el magmàtic i ubic espai de comunicació digital, on els relats es construeixen, s’invoquen, i no sabem cap a on ens mouran. El Kosmopolis 2019 es nodreix d’aquesta percepció del sentit i del relat, i contempla la literatura com un agent actiu en la seva màxima expressió.

 

kosmopolis k19 festa literatura amplificada

 

Enguany el K19 proposa un programa trencador i arriscat que es vertebra en diverses seccions:

 

El professorat del Màster d’Edició Digital de la UOC us recomana un recorregut per al Kosmopolis especialment pensat per a editors o persones interessades en noves formes narratives i el món del llibre. Us animem a assistir als següents actes per visionar i mirar d’entendre cap a on va la literatura, i a participar creativament en noves formes de construir relats.

 

Itinerari Kosmopolis 2019 per a editors inquiets

Kosmopolis k19 festa literatura

Read more

Share

Promoció editorial a través de xarxes socials: la meva experiència a La Caja Books

per Julieta Retamoso, estudiant del Màster d’Edició Digital

 

 

El febrer passat vaig finalitzar la meva experiència de pràctiques a La Caja Books, una editorial que proposa un enfocament nou: publica caixes que contenen tres llibres sobre una mateixa temàtica, abordada per diferents autors i en diferents gèneres.

La modalitat de les pràctiques va ser en línia, cosa que em va permetre conjugar la formació i l’aprenentatge amb la meva vida laboral. Vaig poder participar en la definició i implementació de l’estratègia de comunicació de La Caja Books a xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) i conèixer com es gestiona la relació i el contacte amb els periodistes des d’una editorial petita. Malgrat que les meves tasques es van desenvolupar purament en l’entorn digital, això no va impedir en absolut que pogués conèixer la dinàmica cotidiana de l’editorial, gràcies a la comunicació fluïda que vaig mantenir amb el meu tutor durant tot aquest període.

Read more

Share

La correcció postdigital: Allò que el corrector no s’endugué

per Xantal Aubareda

 

Per bé que són molt útils i gairebé imprescindibles, els correctors ortogràfics i gramaticals en línia no detecten totes les errades lingüístiques d’un text. En Daniel Casals, l’Anna M. Torrent i la Margarida Bassols s’han adonat que molts dels usuaris tenim una confiança ingènuament excessiva en aquests verificadors, i han elaborat una guia pràctica amb l’objectiu d’ajudar-nos a prestar atenció a un determinat tipus d’errors que el corrector digital no resol. Allò que el corrector no s’endugué. La correcció postdigital respon a la necessitat creixent de crear textos de qualitat que tenim els usuaris, que reconeixem cada cop més la importància que està adquirint la qualitat de les comunicacions, cosa que ens obliga a ser més autoexigents. Del llibre, publicat pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, se’n va fer una segona edició revisada i corregida el 2018.

Amb el desenvolupament de les TIC (Tecnologies per a la Informació i la Comunicació), que ha suposat una profunda transformació en la manera d’escriure i corregir els textos, han aparegut noves eines per al seu processament digital. Tanmateix, els processadors automàtics del text, malgrat estar cada vegada més interrelacionats amb correctors ortogràfics, diccionaris i enciclopèdies en línia, encara no són capaços de detectar tots els errors que hi pot haver en un text.

 

 

 

Els autors han agrupat aquelles dificultats lingüístiques més freqüents que suposarien una consulta molt laboriosa a les gramàtiques o als diccionaris i que el processador automàtic del text no detecta. No es tracta d’una obra erudita per a especialistes, sinó d’una eina pràctica per als professionals de la llengua i l’usuari en general. La guia inclou vint unitats i cadascuna planteja una dificultat, explica els paràmetres que la determinen, ofereix un ventall de solucions, proposa exercicis que es resolen en un solucionari al final de llibre i acaba la unitat amb un apèndix de referències per aprofundir-hi. El manual resol, de manera eficaç i sintètica, dubtes tan variats com l’ús de les cometes i les cursives, les majúscules i les minúscules, les comes, els pronoms febles, els possessius, els complements directe i indirecte, els verbs ser i estar, els adverbis, els adjunts locatius, l’ordre dels sintagmes o les interferències del castellà i de l’anglès, entre d’altres qüestions.

L’objectiu d’aquesta guia és conscienciar l’usuari que, per una banda, no tot allò que el verificador automàtic detecta està malament i, per altra banda, que no tot allò que no detecta està bé. Si amb el títol «Allò que el corrector no s’endugué» els autors volen que ens adonem que el corrector automàtic no detecta totes les errades, amb el subtítol «La correcció postdigital» pretenen que siguem crítics amb aquests correctors digitals, alhora que posen en relleu la importància del factor humà en la revisió textual. I és que, certament, els verificadors automàtics no poden substituir —encara— la competència personal del redactor. Com ens recorden els autors del llibre, només a ell una oració com ara «Freqüentment utilitzem abusivament adverbis en ment» li pot grinyolar.

 

Xantal Aubareda

Alumni del Màster d’Edició Digital

Share

Informe sobre lectura i compra de llibres a España (2018)

per Joan Carles Navarro

 

 

 

La Federación de Gremios de Editores de España (FGEE) acaba de publicar l’informe Hábitos de lectura y compra de libros en España – 2018. La consultora encarregada de l’informe torna a ser Conecta, que ja va fer-se càrrec de l’edició de l’any 2017 i anteriors.

Aquests dues edicions, les de 2017 i 2018, són les primeres que es publiquen d’ençà que la FGEE va interrompre l’elaboració de l’informe, l’any 2012. Paga la pena remarcar-ho perquè aquest buit de quatre anys –del 2013 al 2016– impossibilita analitzar en detall quina ha estat l’evolució anual d’alguns dels paràmetres que s’hi analitzen, fet especialment important en un moment en què la crisi viscuda pel sector cultural, i per l’editorial, pot justificar o camuflar tendències “reals” quant a hàbits lectors o de compra de llibres. En el pitjor del casos, però, aquesta manca de dades anuals pot comportar extraure conclusions errònies quan no distorsionades o interessades, segons el gust o biaix del consumidor. Hi tornaré més endavant. Com a dada addicional, només afegir que entre els anys 2000 i 2009 aquest informe presentava resultats de forma trimestral, i que a partir de 2012 havia de tenir caràcter anual. En qualsevol cas, i dit això, benvinguda sigui aquesta nova edició de l’informe.

Quant a la mostra consultada per elaborar l’estudi, s’ha treballat amb una població de 4.800 persones de 14 anys o més (gairebé un 25% inferior a la població de l’estudi de 2012, que va ser de 6.380 persones), entrevistades durant els mesos d’octubre i novembre de 2018. Quant a la composició de la mostra, edats, gènere, nivell d’estudis, no presenta diferències significatives respecte d’edicions anteriors. Sí que és cert, però, que resulta estrany que en un estudi que dedica un apartat específic a la Lectura en adolescentes aquest segment de població sigui, any rere any, el menys representat.

Read more

Share

La RAE publica el seu primer llibre d’estil, pensat per a l’escriptor digital

Libro de estilo de la lengua española según la norma panhispánica

 

Per Xantal Aubareda
Alumni del Màster d’Edició Digital UOC

El passat 26 de novembre la Real Academia Española va presentar el Libro de estilo de la lengua española según la norma panhispánica, elaborat conjuntament amb l’Asociación de Academias de la Lengua Española. Es tracta d’un manual de 504 pàgines, publicat per Espasa, amb un preu de 24,90 euros i un primer tiratge de 10.000 exemplars.

Atès que avui dia tots som comunicadors –ja sigui en un pla col·loquial com en un àmbit professional o acadèmic– aquest llibre d’estil s’ha concebut amb la finalitat de resoldre a qualsevol ciutadà els dubtes gramaticals i ortogràfics més freqüents de la llengua espanyola. Especialment enfocat en l’escriptura digital, el manual ofereix, a més, recomanacions per a l’ús de la llengua en els nous contextos de comunicació: xarxes socials, correus electrònics, missatges instantanis, tuits, blogs o fòrums.

Per fi la RAE parla de «memes», de «guasaps», de «bots», de «jáquers» i de «yutuberos». I és que, malgrat que els mitjans digitals i les noves tecnologies estan canviant l’escriptura i la comunicació, l’acadèmia insisteix que l’escriptura digital ha de respectar les normes lingüístiques, i que cal escriure amb fidelitat a la gramàtica per garantir la comunicació. A cop de tuit, Mario Tascón, assessor de l’apartat sobre escriptura i comunicació digital del llibre, ens recorda que «un text mal puntuat és un problema no només perquè t’interpretin els humans, sinó també les màquines. Per tant és, si és possible, més important que abans». No cal dir que un text escrit correctament serà interpretat millor per les aplicacions que l’hagin de llegir o traduir. La consigna és clara: si tots plegats vetllem per la correcció lingüística dels textos les possibilitats de comunicació efectiva del món digital es multiplicaran.

 

Libro de estilo de la lengua española según la norma panhispánica

A més d’incidir en temes gramaticals i ortogràfics, la RAE aborda per primera vegada tres aspectes: l’ortotipografia, la pronunciació i l’elocució, i la comunicació digital. El primer capítol, que tracta la gramàtica i l’ortografia, s’obre amb la controvertida qüestió dels gèneres gramaticals, i desaprova l’ús del llenguatge inclusiu –considera, doncs, innecessàries totes les varietats d’inclusió del doble gènere com «todos y todas», «todxs», «todes» o «tod@s»–. El capítol dedicat a l’ortotipografia s’ocupa de qüestions com les majúscules i minúscules, la cursiva, les citacions bibliogràfiques, els neologismes o els manlleus. En el capítol sobre pronunciació i elocució s’exposen, amb tot d’exemples, les pautes de lectura que s’ajusten a una pronunciació i elocució correcta: des de pronunciacions adequades de paraules fins al mesurament de la velocitat de la parla (sabrem, per exemple, que es considera una velocitat normal la que comprèn entre cent trenta fins a dues-centes paraules per minut).

En el capítol sobre escriptura i comunicació digitals s’analitzen el correu electrònic, les pàgines web, el periodisme digital, els xats, els whatsapps, els missatges instantanis i les xarxes socials. En aquest apartat se’ns explica, a tall d’exemple, que cal escriure punt en acabar una frase inclús si després hi ha una emoticona. També s’indica que no cal la coma entre emoticones però sí un espai, que cal posar els accents en les etiquetes o que s’accepta allargar les vocals com a recurs expressiu.

El llibre culmina amb un glossari de 150 pàgines que recull conceptes, dubtes, exemples, normes i recomanacions per a consultes puntuals. La RAE insisteix en el caràcter eminentment pràctic i no prescriptiu del manual, el que suposa un gir important en l’acadèmia. Un últim apunt: el llibre d’estil pensat per a l’escriptor digital encara no està disponible en versió digital.

Podeu veure la roda de premsa aquí i la notícia de RTVE La RAE publica el primer libro de estilo de la lengua española con una tirada de 10.000 ejemplares aquí.

Share

Insta Novels, clàssics de la literatura a Instagram

instanovels instragram literatura

#Instanovels

Per Xantal Aubareda
Alumni del Màster d’Edició Digital UOC

Si Mahoma no va a la muntanya…

Això deu haver pensat la New York Public Library en concebre les Insta Novels, versions digitals de clàssics de la literatura creades especialment per a ser llegides a Instagram, una de les xarxes socials més populars entre els joves. Coneixedora de la fractura lectora que es produeix en l’etapa adolescent, la NYPD ha desenvolupat aquest projecte amb l’objectiu d’arribar a noves audiències i apropar els clàssics de la literatura als joves. I és que un terç dels joves d’Estats Units no llegeix perquè ocupa el seu temps de lectura amb el xat i les xarxes socials.

 

instanovels-covers-literatura-instagram

 

La missió principal que tenen encomanades les biblioteques públiques és el foment de la lectura, dinamitzant i ampliant la comunitat lectora ja sigui buscant nous lectors o retrobant-se amb aquells que s’hi han desconnectat. Per captar l’interès de la comunitat adolescent, la NYPD ha enllaçat el canal analògic amb el canal digital. Ho ha fet amb la col·laboració de Mother in New York, una agència de publicitat independent que ha adaptat les històries a un format adequat per a ser llegit a Instagram Stories, explotant de la millor manera les possibilitats audiovisuals de la plataforma. Un pas més enllà en les noves formes de lectura per mitjà dels telèfons intel·ligents que s’han anat desenvolupant els darrers anys, les Insta Novels han sigut dissenyades per atrapar al jove lector en una lectura immersiva que pretén enriquir la seva experiència a la xarxa social. El resultat és una versió digital amb text, vídeo i pàgines animades on alguns elements del text es van movent per la pantalla. Les il·lustracions i les animacions són l’element clau que atrau l’atenció dels usuaris d’Instagram, per aquesta raó s’han escollit il·lustradors de renom i amb una forta presència a la xarxa social: Magoz (@magoz), Buck (@buck_design), Studio Aka (@studioaka) i César Pelizer (@cesarpelizer).

 

 

Des de l’agost passat, la NYPL ja ha publicat tres Insta Novels: Alice’s Adventures in Wonderland de Lewis Carroll, The Yellow Wallpaper de Charlotte Perkins Gilman i, just la nit de Halloween, es va fer el llançament sorpresa de l’última Insta Novel, «The Raven», un poema de terror d’Edgar Allan Poe.

Les Insta Novels es poden llegir de manera gratuïta a la secció Highlights del compte d’Instagram de la NYPL (@nypl). Es visualitzen des d’Instagram Stories, i el ritme de lectura el marca l’usuari amb el polze, amb el que passarà pàgina i activarà les animacions tot aixecant-lo de la pantalla. Col·locant-les a la secció Highlights, la NYPL s’assegura que les històries no desapareguin al cap de vint-i-quatre hores, i són fàcilment visibles des del mur de la biblioteca on, amb el temps, s’anirà creant la il·lusió d’una prestatgeria plena de llibres.

Properament s’espera el llançament de The Metamorphosis de Franz Kafka, un títol molt escaient per reflectir la transformació que està experimentant el lector, la lectura, la biblioteca i, en definitiva, el llibre.

… la muntanya anirà a Mahoma.

instanovels literatura instagram

 

Share

El potencial educatiu de la novel·la gràfica: el cas de l’editorial italiana BeccoGiallo

per Roger Prims

D’uns anys ençà, el còmic, mitjançant sobretot la novel·la gràfica, ha trobat vies d’expansió comercial i d’increment del seu prestigi cultural. Semblen certificar-ho, d’una banda, la superació d’una distribució tradicional fins ara poc ubiqua que fa que el còmic comenci a traspassar els límits de la botiga especialitzada i que gaudeixi d’espais propis a grans cadenes de llibreries, com han indicat Josep Rom i Daniel Gómez. I d’altra banda, i potser per això mateix, la creixent adaptació de novel·les gràfiques a produccions cinematogràfiques o televisives de gran èxit. Això, des d’un punt de vista comercial.

Si ens traslladem a la vessant de la consideració social de què gaudeix la historieta, en qualsevol de les seves expressions, però amb un paper preeminent per a la novel·la gràfica, sembla que s’hagi començat a esfilagarsar l’etiqueta que encasellava el còmic com un gènere menor, tant per les seves característiques narratives i artístiques com perquè era considerat un producte de consum, allunyat de l’alta cultura, i sovint associat al públic infantil i juvenil. A banda que l’edat a què està destinat un producte artístic o cultural no hauria de rebaixar-ne el prestigi, el fet que obres com Maus, d’Art Spiegelman, hagin estat reconegudes amb premis tan prestigiosos com el Pulitzer hauria d’haver servit per esquerdar els prejudicis envers el gènere.

Read more

Share

L’experiència de pràctiques d’Ana García, estudiant del Màster d’Edició Digital UOC, a GeoPlaneta

experiencia-practicas-estudiante-master-edicion-digital-uoc-geoplaneta-editorial-grupo-planeta

Ana García Martínez, estudiant del Màster d’Edició Digital de la UOC, ens ha explicat la seva experiència de pràctiques a GeoPlaneta, segell editorial del Grup Planeta. Per a tots aquells estudiants del sector del llibre i l’edició, esperem que llegir aquest escrit us animi a cercar pràctiques. Molta sort!


L’experiència d’aprendre a editar guies de viatge a GeoPlaneta

per Ana García Martínez
Estudiant del Màster d’Edició Digital UOC

 

El passat mes de maig vaig iniciar el meu període de pràctiques a GeoPlaneta, segell editorial del Grup Planeta dirigit per Javier Zaldúa. Es tracta d’un segell especialitzat en guies de viatge, així com de cartografia i llibres il·lustrats sobre viatges, aventures, exploració, esports, natura i medi ambient, per a adults i per a nens. En aquests cinc mesos, sota la tutela de Núria Cabrero, responsable editorial de GeoPlaneta, amb l’equip editorial del segell (Elisabet, Ester, Dante, Maria i Marta) he après a codificar fitxers Word i a premaquetar les guies Lonely Planet a través de Typéfi, una extensió de programari que ajuda a la gestió dels fitxers digitals, en aquest cas, de les guies de viatge a publicar tant en suport paper com en ebook, tot generant a través d’aquest fitxers INDD per al departament de realització (maquetistes), i en PDF per als editors.

Read more

Share

Informe del Comerç Interior del Llibre a Espanya 2017

per Xantal Aubareda

Com cada any, la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE) ha fet públic l’informe Comercio Interior del Libro en España corresponent a l’exercici de l’any anterior. A primer cop d’ull n’extraiem que el 2017 el mercat va créixer només un 0,1% respecte a l’any anterior, però amb una anàlisi més atenta veiem que aquest ínfim augment (molt inferior al 2,7% del 2016) és degut a la caiguda del 3,2% del llibre de text (que representa el 35% del mercat d’Espanya), un descens condicionat per la intervenció en el mercat de l’Administració Pública i dels períodes de renovació dels continguts educatius. Deixant de banda el llibre de text, els altres subsectors van mantenir un creixement al voltant del 2%. Tot i així, veiem que les xifres encara estan molt allunyades de les que es mostraven deu anys enrere.

En termes generals, i malgrat l’alentiment, les dades obtingudes el 2017 confirmen la tendència, tot i moderada, a l’alça que s’observa des del 2014. L’informe mostra que la facturació global del sector va ser de 2.319,36 milions d’euros (en relació als 2.317,20 milions del 2016). Es van editar 87.262 títols (incloses les reimpressions), amb un tiratge mitjà de 2.753 exemplars per títol, se’n van comercialitzar 656.080, i es van vendre 158,250 milions d’exemplars, un 0,6% més que el 2016. El percentatge d’exemplars venuts sobre els exemplars produïts, però, va disminuir del 70,1% del 2016 al 65,9% del 2017, i el preu mig per exemplar es va reduir a 14,66 euros (dels 14,74 del 2016).

Read more

Share

Roger Chartier. 2018. Biblioteques i llibreries: entre herències i futur

Roger Chartier, Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro. Colombia: Cerlalc, 2018.

per Roger Prims

Sens dubte, l’univers del llibre s’enfronta a un canvi de paradigma, molt marcat per la tecnologia, sí, però amb altres elements que semblen problematitzar el futur d’institucions i negocis vinculats al llibre com a objecte i com a concepte, principalment les biblioteques i les llibreries.

En l’opuscle Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro, Roger Chartier, l’historiador de la quarta generació de l’Escola dels Annals, especialista en història del llibre i de les edicions literàries, reflexiona sobre els reptes actuals que afronten llibreries i biblioteques, llibreters i bibliotecaris, en virtut de les transformacions que ha experimentat el circuit del llibre, amb formes de producció i comercialització radicalment noves (especialment les vinculades a la digitalització) que van acompanyades indestriablement de nous hàbits en la lectura i noves inquietuds a l’entorn de la conservació i la transmissió del patrimoni textual.

Lluny de prediccions apocalíptiques, Chartier transita panoràmicament per la genealogia de la llibreria i la biblioteca per mostrar que ambdues han estat exposades des dels seus moments fundacionals a reptes i embats adversos que les han obligat a emprendre transformacions per a adequar-se a escenaris canviants. Les llibreries convivien amb l’edició fins al primer terç del segle XIX, mediatitzades pel capitalisme comercial i el patrocini, fins que la segmentació de les activitats va comportar noves competències a la forma de venda de llibres. Competències que es reprodueixen avui en forma de grans superfícies, imperis multimèdia i empreses que via internet concentren venda, edició i distribució, tot mentre el percentatge de lectors (sobretot els forts lecteurs) va disminuint.

Read more

Share