Curs d’Especialització en Edició i Correcció Avançades del Text

El curs 2018-2019 la UOC incrementarà l’oferta docent vinculada al Màster d’Edició Digital amb el Curs d’Especialització en Edició i Correcció Avançades del Text (de 10 crèdits), que oferirà una formació específica sobre els processos d’edició i de correcció, des de la recepció de l’original fins a la fase producció editorial.

Aquest curs, que s’impartirà el primer semestre, està format per dues assignatures: Edició i correcció del text I* (5 crèdits), que és troncal del programa de màster i en què es treballaran els aspectes relacionats amb el tractament del text. I Edició i correcció del text II (5 crèdits), que complementa la primera assignatura a fi de dotar l’alumne de les habilitats necessàries per supervisar l’organització interna del llibre; tractar i corregir el material gràfic i tipogràfic, i gestionar les fases de producció i administrativa.

El programa està del tot enfocat a treballar les competències i habilitats del corrector i de l’editor, en el sentit que prepara per:

  • Analitzar críticament l’estructura i la qualitat lingüística d’un text. (I)
  • Aplicar els criteris de les editorials. (I)
  • Interpretar el grau d’intervenció en correccions d’original o d’estil, i en les ortotipogràfiques. (I)
  • Usar els materials i les eines de suport bibliogràfic pròpies del sector. (I)
  • Conèixer els criteris d’edició segons les diverses tipologies textuals. (I)
  • Corregir proves d’impremta segons els processos habituals. (I)
  • Supervisar l’organització del llibre: tripa i coberta. (II)
  • Tractar i revisar els aspectes tipogràfics: grafismes, contragrafismes i compaginació. (II)
  • Organitzar, preparar i corregir el material gràfic d’un llibre: figures i il·lustracions, i els textos associats. (II)
  • Elaborar sumaris i índexs professionals. (II)
  • Controlar i preveure els factors de producció del llibre imprès (sistemes i etapes d’impressió) i digital (formats). (II)
  • Fer gestions administratives relacionades amb l’exercici de la professió: gestió d’ISBN, ISSN, DL; honoraris i pressupostos. (II)

Les dues assignatures, que es cursen simultàniament, estan dirigides als professionals del sector editorial i de l’àmbit de les humanitats —com correctors, editors, filòlegs, graduats en humanitats i traductors—, i a autors i a experts en comunicació que vulguin autoeditar-se. També, és clar, als estudiants del Màster d’Edició Digital de la UOC interessats a completar la seva formació.

El curs, en català i en castellà, s’oferirà l’octubre vinent, i es podrà complementar amb pràctiques no curriculars en empreses del sector editorial de reconegut prestigi nacional i internacional.

Els alumnes que es matriculin entre els dies 6 i 14 de juny, podran gaudir d’un descompte del 20% en el preu total de la matrícula.

Per a qualsevol dubte, pots posar-te en contacte amb la coordinadora acadèmica, la professora Olívia Gassol, a l’adreça ogassol@uoc.edu.

* Aquesta assignatura també es pot cursar de manera independent: vegeu-ho aquí.

Share

Master class “Els índexs alfabètics i la correcció de textos”

Master class Edició Digital indexs correcció de textos

Dijous 31 de maig de 2018 us convidem a assistir a la master class Els índexs alfabètics i la correcció de textos, a cura de Josep M. Mestres. De caràcter acadèmic i professionalitzador, la sessió s’inscriu en el marc d’activitats del Màster d’Edició Digital.

És molt habitual que les obres impreses, especialment si són acadèmiques, incorporin índexs temàtics, onomàstics, etc. El tractament d’aquesta part dels llibres presenta dubtes de tota mena a autors, editors i professionals de la correcció, com ara la mena d’índex que és més adequada a cada obra, o el tractament i ordenació que cal fer de les entrades.

Per preparar la sessió, us plantegen unes quantes qüestions prèvies per a reflexionar:

  • Com podem localitzar una entrada en un índex alfabètic?
  • Quin és el sistema d’ordenació que tothom coneix, sense cap preparació prèvia?
  • Hem fet mai un índex alfabètic?
  • Estem segurs que en sabríem fer un?
  • Sabríem fer qualsevol tipus d’índex?
  • Quines altres classes d’índexs hi ha?
  • Quants índexs diríeu que conté el llibre del qual podem veure dos fragments corresponents a l’«Índex general»?

El seminari se celebrarà el 31 de maig, de les 18 h a les 19.30 h, a la seu de la UOC de l’avinguda del Tibidabo, 39-43. L’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí. La sessió s’adreça especialment als estudiants del Màster d’Edició Digital i del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, però també als professionals de la correcció i edició de textos.


Josep M. Mestres i Serra és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1984), i doctor en lingüística per la Universitat Pompeu Fabra (2006). Ha estat professor associat de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra (1994- 1997) i professor del Postgrau de Correcció i Qualitat Lingüística i del Postgrau d’Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals de la Universitat Autònoma de Barcelona (2008-2014); actualment és professor de l’assignatura de redacció jurídica i documental de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (des del 2012). Corrector redactor del Parlament de Catalunya en excedència voluntària (1984-1991), actualment és el cap del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut de l’Estudis Catalans (des del 1991).

És autor de diversos articles i estudis sobre terminologia. També ha publicat, juntament amb Josefina Guillén i Sànchez, el Diccionari d’abreviacions: Abreviatures, sigles i símbols (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1a ed., 1992; 2a ed., 2001); juntament amb Josep Vigo, com a curadors, les actes III Seminari de Correcció de Textos: La terminologia i la correcció de textos (Barcelona, IEC, 2006), i juntament amb Joan Costa Carreras, Mireia Oliva i Fàbregas i Ricard Fité Labaila, el Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos (Barcelona i Vic, Eumo i altres, 1a ed., 1995; 4a ed., 2009).

Share

Sobre antologies de poesia i editorials independents, a la Sala Beckett

Quina ha de ser la funció principal d’una antologia de poesia catalana? Són vàlids els criteris d’impacte i de recepció nacional o internacional per a confeccionar una antologia? Com ha de ser i què ha de contenir el pròleg a una antologia de poesia? Quins són els models que poden ser més útils, avui, per a qui s’hagi d’enfrontar al repte de confeccionar una antologia de poesia?

Per què editorials independents com ara Cafè Central (Vic, 1989), LaBreu Edicions (Barcelona, 2004) i Edicions del Buc (La Pobla de Farnals, 2014) segueixen publicant poesia, en català, i en paper, això és, d’acord amb criteris aparentment antieconòmics? Fins a quin punt el vigor de la poesia catalana es fonamenta avui en les editorials independents? Què implica que al capdavant d’una editorial de poesia hi hagi poetes? I per què els poetes –a diferència d’autors d’altres gèneres- es fan editors?

Aquests són alguns dels interrogants que plantejarem als ponents de la jornada acadèmica Escenaris de la poesia contemporània, que constarà de dues taules rodones. En la primera, “Les antologies en la poesia catalana”, hi participaran Vicenç Altaió, Josep M. Valldaura, Jordi Julià i Jaume C. Pons Alorda. Els ponents de la segona, “La poesia i les editorials independents”, seran Antoni Clapés, Ester Andorrà, Anna Gual, Pau Sanchis.

Dia: 15 de maig de 2018

Lloc: Sala Beckett

Hora: 17:00-20:00

Entrada gratuïta per als alumnes de la UOC

Jornada coorganitzada per la UOC, la Sala Beckett i el grup de recerca Literatura Catalana, Món Editorial i Societat, LiCMES (UOC).

 

Share

Les dones de la historieta són reconegudes en el 36 Saló del Còmic de Barcelona

La historieta és un mitjà el valor cultural de la qual ha estat qüestionat des dels seus orígens, perquè es considerava un gènere menor, i com a tal els artistes de còmic s’han vist històricament forçats a trobar espais de rebel·lió i qüestionament de l’ordre establert. El llenguatge del còmic ha estat transgressor i ha desafiat la concepció dels dos terrenys entre els quals es mou: les arts gràfiques i la literatura. No obstant això, paradoxalment, la mateixa indústria del còmic no ha sabut rebel·lar-se contra una de les constants d’aquest ordre establert: la invisibilització de les dones en el terreny creatiu. Fins ara.

En mirar les llistes de guardonats dels premis de còmics més importants, com el Premi Nacional del Còmic, i davant l’escassetat de noms femenins, seria legítim preguntar-se si hi ha dones historietistes. I clar que n’hi ha. En un camp que durant molt temps va ser dominat pels homes, cada dia són més les veus i les mirades femenines. La bona notícia és que per fi aquestes dones van guanyant-se el seu espai en els esdeveniments oficials destinats a reconèixer la qualitat dels treballs. L’edició número 36 del Saló Internacional del Còmic de Barcelona és la millor prova d’això. Divendres passat, 13 d’abril, l’artista catalana Laura Pérez Vernetti va ser guardonada amb el Gran Premi de l’edició en reconeixement al seu recorregut professional. Laura, que és com signa alguns dels seus treballs, té una llarga trajectòria en el món de la historieta i la il·lustració, en què ha explorat molts temes i estils. Va pertànyer a la generació del boom del còmic adult de l’Espanya dels 80 i va col·laborar molts anys amb El Víbora, revista de la qual li interessava l’estètica transgressora i experimental pròpia del còmic underground. A més, en aquesta edició del Saló del Còmic de Barcelona una altra autora va ser premiada. Ana Penya va ser guardonada com a autora revelació per la seva obra Estamos todas bien (Salamandra Graphic) en què retrata el dia a dia de les seves dues àvies, a través de que la seva història personal homenatja les dones que van ser educades durant el franquisme.

Que dues dones hagin guanyat dos dels premis del que probablement sigui la trobada de còmic més important del país és, sense cap dubte, notícia de per si; però ho és molt més quan tenim en compte que entre els nominats en totes les categories hi ha hagut per primera vegada equilibri de gènere. Anabel Colazo, Tillie Walden i Begoña García-Alén són altres dels noms femenins que acompanyen les premiades d’aquesta edició. Això no vol dir que siguin les primeres, és clar que no, però la seva major presència en la selecció del jurat és sens dubte simptomàtic que les historietistes a Espanya han fet un pas endavant cap a un just reconeixement professional. I de la seva mà, però també de la d’altres dibuixants homes, arriben al còmic personatges femenins més complexos que relaten les seves experiències, les seves emocions, la seva intimitat i la seva quotidianitat. Enrere van quedar els temps en què les dones representades en els còmics eren només personatges secundaris, passius, definits per la seva sexualitat i que existien gairebé exclusivament com un element més que definia al personatge masculí. El llenguatge de la historieta, per fi, troba entre les seves vinyetes espai per a les veus de dones, per a les autores i per als personatges que, com les protagonistes de Estamos todas bien, fins fa poc no se’ls adjudicava interès narratiu.

Carmela Artime, professora i coordinadora del programa de Llengües Modernes de l’Amsterdam University College.

Carmela està escrivint la tesi doctoral Memory in the Spanish Graphic Novel (2005 – 2015): Fiction and Historical Representation. És membre del grup de recerca LiCMES.

Share

Aprendre l’ofici d’editora a Raig Verd des de Casablanca

Quan els estudiants d’un màster d’edició fan pràctiques en un departament editorial, el més comú és que es realitzin en mode presencial. En el meu cas, atès que visc a Casablanca, les vaig fer de manera virtual amb la barcelonina Raig Verd / Rayo Verde Editorial. Tot i no poder desplaçar-me a l’oficina cada dia, la Laura Huerga, fundadora i editora de l’empresa, va tenir la valentia de donar-me l’oportunitat d’unir-me al seu equip per uns mesos, sabent que realitzar les pràctiques remotament suposaria un repte per a les dues. El projecte de col·laboració no va ser només viable; va ser, a més, veritablement positiu.

La meva experiència d’aprenentatge amb les col·legues de Barcelona només va ser possible perquè Raig Verd / Rayo Verde és una editorial que adopta les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Així, virtualment, he pogut realitzar les meves tasques amb comoditat, com corregir a dues mans la traducció de The Dispossessed al català d’Ursula K. Le Guin i, encara que sembli paradoxal, des del Marroc també he sigut partícip del ritme trepidant de l’editorial.

Més enllà de les tasques diàries d’una editorial que jo podia desenvolupar com a aprenent en línia, he tingut l’ocasió d’observar un element que cada vegada més s’està integrant en les agendes de les editorials: el rol de curadores i dinamitzadores culturals. Així com organitzar presentacions de llibres en llibreries o a la ràdio, la Laura Huerga a més assistia a fires del llibre, participava en ponències o col·laborava amb entitats per oferir continguts culturals. Vaig poder veure de primera mà que l’editorial, a més de cuidar el seu catàleg amb títols selectes, també promociona la cultura. Realitzant les pràctiques vaig entendre que avui és essencial que les editorials no es limitin a publicar llibres, i que s’obrin camí en la gestió cultural com una altra forma de promocionar els seus autors i catàlegs.

Xantal Aubareda. Estudiant del Màster d’Edició Digital

Share

El Petit Príncep: entrevista a Jordi Villalba

El 6 d’abril de 2018 se celebra el 75 aniversari d’El Petit Príncep, un dels fenòmens literaris mundials més singulars de la història. Després de la Bíblia, cap llibre no ha estat objecte de tantes edicions i traduccions arreu del món. Una de les manifestacions d’aquest fenomen editorial és la quantitat de col·leccionistes consagrats a atresorar-ne exemplars rars i en llengües i dialectes que ni tan sols sabem que existeixen.

Per descobrir què hi ha darrere de la passió del col·leccionisme de la cèlebre obra d’Antoine de Saint-Exupéry, hem entrevistat Jordi Villalba. Us convidem a escoltar-lo i a conèixer la seva col·lecció particular.

#LiCMES Literatura Catalana, Món Editorial i Societat (UOC)

Share

El Petit Príncep des de la mirada del col·leccionista

Le Petit Prince d’Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944) va veure la llum per primer cop el 6 d’abril de 1943 a Nova York. Aquesta primera edició ja es publicà en francès i anglès, en versió de Katherine Woods. Des d’aleshores se n’han venut 150 milions d’exemplars en més de 300 llengües i dialectes. Es tracta del llibre més traduït de la història després de la Bíblia.

La primera edició d’El principito va aparèixer a l’Argentina el 1951, publicada per Emecé Editores en traducció de Bonifacio del Carril. El 1956 Josep Maria Francès va fer-ne una nova versió en castellà, publicada a Mèxic per Editorial Diana. No va ser fins al 1959 que va aparèixer una edició a la península, El Petit Príncep, en traducció de Joan Xancó i editada per Estela. El 1965 es va fer un enregistrament sonor de l’adaptació catalana de Jordi Sarsanedas, al segell Iberofón (reeditat per Picap el 2008). El 2005 va aparèixer la traducció en aranès; el 2012 se’n va publicar la versió d’Anna Cassassas i Enric Casasses en llenguatge de signes català (videodisc editat per Iframe Taller Creatiu), i el 2015 encara van aparèixer una nova versió catalana de Mònica Abab i una altra en el català de l’Alguer de Carla Valentino. També se n’han fet dues traduccions en valencià, El Príncep Xiquet (2007), de Jaume Arabí, i El Xicotet Príncep (2015), de Mario Rodríguez Peña (per cert, la falla infantil municipal de 2018 serà El Xicotet Príncep). Del llibre, tanmateix, se n’han fet moltes més edicions, tant en català com en d’altres llengües de l’Estat espanyol. En el marc del món editorial en català el llibre continua sent tot un fenomen: només entre 2008 i 2012 Labutxaca va publicar-ne cinc edicions, de les que se’n van vendre 50.000 exemplars (segons que informava Jordi Nopca a l’Ara el 15 de juny de 2013).

Davant d’aquesta profusió d’edicions, El Petit Príncep és un llibre relativament fàcil de trobar arreu del món, sobretot d’ençà de la globalització d’internet. A més, des de l’1 de gener de 2015 l’obra és en domini públic, tret dels Estats Units: el venciment dels drets d’autor ha contribuït a una major difusió de l’obra, de manera que avui encara hi ha més possibilitats de trobar-ne noves edicions. Aquesta proliferació, però, no ha fet minvar el fetitxisme envers el llibre i el personatge literari, com ho demostren l’existència de La Boutique Oficielle Le Petit Prince, de diversos museus al món, un parc d’atraccions, i la producció de musicals i fins i tot d’una òpera. Tot plegat anima que els col·leccionistes d’El Petit Príncep continuïn viatjant –o explorant via internet- a la caça d’antigues i noves edicions per engruixir el seu catàleg personal.

Per celebrar els 75 anys de la cèlebre obra de Saint-Exupéry hem convidat Jordi Villalba, que ens presentarà una mostra representativa de la seva àmplia col·lecció d’edicions. A partir de l’exhibició d’una selecció d’exemplars d’El Petit Príncep, Villalba comentarà diferents aspectes editorials i de traducció des de la mirada del col·leccionista.

L’acte tindrà lloc dilluns 5 de març a les 18:00 a la seu de la UOC (Av. Tibidabo 39-43). L’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

Aquesta sessió s’inscriu en els activitats de divulgació del grup de recerca LiCMES.

Share

REL Programa d’ajuts i mentories per a projectes d’Art i Cultura Digital

http://llibredigital.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2018/01/PROGRAMA-DAJUTS-REL-ART-CULTURA-DIGITAL-TANTAGORA-2018-GARANTIA-JUVENIL-EDICIO-DIGITAL.png

Tens un projecte de creació digital en alguna d’aquestes àrees? Literatura, disseny, audiovisual, animació, il·lustració, videojoc, música, dansa, editorial, arts escèniques…

El Laboratori de Narratives Digitals de Tantàgora ofereix un programa gratuït d’ajuts i mentories per a projectes d’Art i Cultura Digital: REL.  Aquest programa s’adreça a joves d’entre 19 i 29 anys inscrits a Garantia Juvenil. El nombre de places que compta l’edició és de 20 persones.  Enguany s’atorgarà un premi de 1.000€ a invertir al projecte seleccionat pel jurat. Obtindran especial atenció aquells projectes que s’inspiren o parteixen en la literatura, des de diversos formats, com muntatges escènics, llibres o revistes digitals, exposicions, curtmetratges, app, narratives transmèdia…

http://llibredigital.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2018/01/REL-PROGRAMA-DAJUTS-ART-CULTURA-DIGITAL-GARANTIA-JUVENIL-EDICIO-DIGITAL.png


Quins requisits són necessaris per accedir al programa?

Joves creadors i gestors culturals que tinguin una iniciativa o projecte cultural en fase embrionària o en un estadi de definició preliminar o bé presentin un Projecte ja definit i/o estructurat. En el moment d’efectuar la sol·licitud d’inscripció ha de tenir entre 19 i 29 anys i estar inscrit a Garantia Juvenil.

La inscripció a la convocatòria és oberta fins al 12 de març. Podeu consultar més informació en el següent enllaç:

> Bases REL – Programa d’ajuts Art i Cultura Digital.

Des del Màster d’Edició Digital UOC us animem a participar en la convocatòria. Molta sort! Per als interessats/des, a continuació us comaprtim el programa que s’estructura en dues fases:


PROGRAMA REL 2018

FASE I – FORMACIÓ GRUPAL – del 15 de març al 4 d’abril

30 h de formació en creació i gestió de projectes d’art i cultura digital

› Art i Creació Digital – Pep Salazar
› Creative Commons – Ignasi Labastida
› Narratives transmèdia – Daniel Resnich › Música i TiC – Sonia Espí
› Gestió de projectes – Gemma Lladós

› Patrocini i captació de fons – Silvia Bueso
› Nous públics – Pepe Zapata
› Marketing i estratègia digital – Jordi Camós › Pitching de projectes – Ferran Cera
› Literatura digital – Pelayo Méndez

FASE II – TUTORIES INDIVIDUALS I LLIURAMENT DE PREMIS – del 16 d’abril al 29 de maig

MENTORING INDIVIDUALITZAT
15 hores / projecte – del 16 d’abril al 23 de maig

Experts en gestió i creació de projectes de cultura digital oferiran tutories d’assessorament i acompanyament per als 15 projectes seleccionats. Els participants presentaran el seu projecte davant d’un jurat.

LLIURAMENT DE DIPLOMES I PREMI 29 de maig

Es lliuraran diplomes i s’efectuarà la comunicació del premi de 1.000€ per a la inversió del projecte guanyador.

Les sessions es realitzaran a Tantàgora: C/de l’Art 80, baixos, Barcelona


 

Share

“Els plaers de mirar”: una mostra bibliogràfica exemplar

En aquestes dates, especialment contemplatives, el Museu d’Història de Catalunya ens enlluerna amb una exposició exemplar que porta per títol “Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona”, centre que en comparteix l’organització.  A través d’una tria excepcional d’obres representatives de les col·leccions de llibre antic  de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, la mostra reconstrueix, en essència, un doble itinerari llibresc: el dels continguts i, de forma més especial, el dels continents, a través d’unes obres que il·lustren el camí que ens porta des de la cultura manuscrita a la cultura impresa. Una transició que, tal vegada, ens pot ajudar a mesurar el ritme de certs canvis que observem de camí cap a la cultura digital.

Amb la intenció d’extreure lliçons en aquest darrer sentit, deixo de banda els set àmbits temàtics en què s’organitza l’exposició (El cel i la terra; El poder de la paraula; El progrés i la tècnica; El relat de la memòria; Espiritualitat i pensament; Llei i ordre i Mons llunyans), per ocupar-me, específicament, dels objectes materials que contenen aquests sabers: els llibres manuscrits, els incunables i els impresos, fins al segle XVIII.

No debades, els responsables de la mostra, comissariada per Neus Verger i Pilar Mateo, han tingut cura de descriure, de manera molt didàctica, els suports, les escriptures i les enquadernacions dels llibres antics, així com aspectes relacionats directament amb la seva conservació i restauració, tasca cabdal de la Biblioteca de Reserva de la UB. Des d’aquesta perspectiva material, contemplem la Crònica del rei en Jacme o una monumental Bíblia manuscrita del segle XV. Així mateix, ens fixem en l’incunable del Libre dels angels, de Francesc Eiximenis, o en una edició de l’obra filosòfica de Sèneca. I ens meravellem del progrés de l’art de la impremta a través de les espectaculars imatges d’un compendi de botànica mèdica del segle XVI o del monumental tractat d’esgrima que testimonia les bones arts de l’impressor Elzevier, al segle XVII.

Read more

Share

Com presentar una bona promoció digital o la importància de saber seleccionar, sintetitzar i convèncer amb informació atractiva

promocion digital edicion digital libro digital estrategia digital

Es coneix de sobres que ens trobem en un món sobresaturat d’informació. Tenim constantment missatges, anuncis, textos, vídeos, àudios, dades que ens bombardegen per diferents vies. El temps és a més un factor decisiu: 7 segons perquè el disseny d’una coberta d’un llibre capti l’atenció d’un potencial lector en una llibreria; 10 segons perquè un vídeo atrapi l’interès de l’usuari i feu clic al Play per veure-ho complet; 30 segons perquè un espot promocional convenci a un client; 1 minut perquè algú llegeixi un post o miri un vídeo i decideixi compartir … I així podríem seguir amb els exemples.

A més de la claredat, simplicitat i creativitat amb la qual s’ha de presentar un missatge, es requereix d’una interpretació pràcticament immediata per part de qui el llegeix, si és que es vol captar la seva atenció entre el mar de continguts que l’envolten. La nostra actual era digital es basa en la immediatesa i lamentablement, dóna poques segones oportunitats.

Per això, m’agradaria desenvolupar en aquest post una de les etapes anteriors al contacte final amb el lector o usuari, perquè poques vegades tenim segones oportunitats. Es tracta d’una etapa interna, de treball, de presentació, per a tot aquell que treballa en el sector editorial (o en qualsevol altre sector), però tan necessària com saber impactar al nostre client final.

Havent treballat i definit prèviament l’estratègia digital de promoció del producte o servei a oferir, és a dir: quin és l’objectiu, a qui es vol arribar, on es troben aquestes persones, com s’arribarà a elles, per quins mitjans i des de quins canals; és imprescindible que sapiguem extreure la informació clau per presentar-la de la millor manera i el més atractiva possible; també als caps, clients… o professors.

En l’assignatura de Promoció del Màster d’Edició Digital de la UOC intentem donar eines pràctiques i concretes que els serveixin als alumnes i les alumnes en el seu dia a dia professional. Una d’aquestes opcions que considerem molt adequades per a presentar qualsevol projecte o estratègia de forma visual són: les infografies.

Read more

Share