V Seminari Els reptes de l’edició digital

imatge

Dilluns 26 de setembre de 2016 us convidem a assistir al V Seminari Els reptes de l’edició digital. De caràcter acadèmic i professionalitzador, la sessió s’inscriu en el marc d’activitats del Màster d’Edició digital organitzades amb la voluntat de divulgar el coneixement i bones pràctiques vinculats amb el món del llibre.

Enguany dediquem Els reptes de l’edició digital a la literatura infantil i juvenil, un dels àmbits editorials amb més  vitalitat dins de l’escenari digital i que compta amb una creixent acceptació dels lectors. Les dues sessions del seminari posen el focus en els ponts establerts entre les creacions digitals infantils i juvenils, i les institucions públiques.

En la primera ponència, Joana Costa brindarà una panoràmica del mercat digital a les biblioteques dels Estats Units, n’exposarà la política de compra de continguts infantils i juvenils, i analitzarà algunes plataformes i creacions. En la segona ponència, Roger Canadell explicarà l’èxit de l’aplicació infantil L’univers poètic de Miquel Martí i Pol, que ha obtingut un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes, com es va concebre i quines estratègies es van seguir per presentar-lo a un concurs públic. Tot seguit detallarà les característiques de l’aplicació.

PROGRAMA

18:00

Joana Costa: El mercat digital infantil i juvenil a les biblioteques dels Estats Units

  • Aproximació al mercat de les biblioteques als EEUU
  • Situació del mercat digital a les biblioteques estatunidenques
  • Ebooks infantils i juvenils a les biblioteques estatunidenques (xifres, sistemes i models de negoci)
  • Plataformes digitals infantils i juvenils i anàlisi d’exemples: Bookflix, Science Flix, PebbleGo, etc.

19:00

Roger Canadell: L’aplicació infantil L’univers poètic de Miquel Martí i Pol

  • Concepció del projecte i agents implicats
  • Concurs públic per a aplicacions de literatura catalana
  • Desenvolupament del projecte
  • Característiques de l’aplicació
  • Promoció

 

Joana

Joana Costa és professora col·laboradora del Màster d’Edició digital de la UOC. Ha estat editora executiva de l’Editorial Cruïlla del Grupo SM i del grup RBA. Actualment treballa com a editora infantil i juvenil de no-ficció a Scholastic Inc., a Nova York.

 

 

Roger Canadell és professor del Màster d’Edició digital i del Grau de Llengua i literatura catalanes dels Estudis d’Arts i humanitats de la UOC. És coautor de l’aplicació L’univers poètic de Miquel Martí i Pol.

El seminari se celebrarà el 26 de setembre de les 18:00 a les 20:00 a la seu de la UOC de l’Avinguda Tibidabo, 39-43. L’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí. La sessió s’adreça especialment als estudiants del Màster d’edició digital i del Grau de Llengua i literatura catalanes de la UOC.

I Edició del Premi Ciberia de Literatura Digital

concurso ciberia de literatura digital infantil y juvenil

 

 

 

 

Ciberia Project convoca la I Edició del Premi Ciberia de Literatura Digital a través del projecte Elite-CM (Edició literària electrònica). Aquest certamen se centra en la producció de peces dirigides per al públic infantil i juvenil.

Les persones que vulguin participar poden ser autors/es de qualsevol nacionalitat. Les obres han de ser presentades en espanyol i es permet afegir una versió en un altre idioma.

Els projectes presentats a concurs poden ser inèdits o bé publicats a la xarxa recentment.

S’atorgaran dos premis, que consistiran en:
1.500 euros (Primer premi)
750 euros (Segon premi)

Les obres premiades seran publicades a través de Ciberia project i s’inclouran en la Primera Col·lecció de Literatura Digital Infantil Ciberia dins el Segell de Creació Digital.

El termini per presentar-se finalitza el 15 de setembre. Els participants hauran d’inscriure sota un pseudònim i omplir el formulari que trobareu a la seva pàgina web. Consulta les bases.

La necessària relació entre l’esfera física i la digital: El cas de les fires del llibre

Feria del libroEn el marc de l’assignatura «Promoció» el professor Adrián Vila ens va plantejar una pregunta que enmig de la tempesta perfecta que sembla estar vivint el sector editorial resulta especialment interessant: ¿reemplaçaria l’acció promocional a les fires per una bona estratègia en xarxes socials? Fa uns 15 anys, la resposta resultaria òbvia i indiscutible: ignoraríem qualsevol altre tipus de promoció que no fos en fires senzillament perquè no existia cap altre tipus d’estratègia viable. No obstant això l’avanç del paradigma digital i les transformacions que ha comportat ha canviat les regles de joc. L’objectiu principal d’aquest post és no només contestar la pregunta formulada per Vila, si no reflexionar sobre l’impacte dels nous mitjans digitals.
La tradició de les fires del llibre es remunta al segle XV i guarda una estreta relació amb les fires mercantils europees de l’època. Dins de l’incipient sistema comercial els editors, impressors i llibreters van començar a estrènyer llaços i unificar esforços donant com a resultat la posada en marxa d’una estructura firal amb l’objectiu primordial de promocionar el comerç del llibre. Algunes de les fires més grans de l’actualitat tenen el seu origen en aquest període; tal és el cas de Frankfurt o Leipzig. En els seus inicis, els llibres només representaven una de les moltes ofertes que es podien trobar, però després de l’aparició de la impremta de Gutenberg, a poc a poc, van anar guanyant pes i convertint-se en l’epicentre dels negocis editorials que són avui dia.
Durant els segles que han transcorregut des d’aleshores no s’ha donat una gran evolució en relació amb la vocació comercial de les fires, encara que sí que ho han fet pel que fa a les seves estructures organitzatives i els seus objectius. Generalment es composen d’un recinte firal, compten amb la participació dels governs locals i solen estar organitzades per entitats gremials del sector. Segons l’informe «Les Fires del llibre» publicat pel CERLALC en l’any 2011 s’identifiquen tres tipus diferents de fires. Les primeres són aquelles que estan destinades, en exclusiva, als negocis de manufactura, comerç i serveis entre professionals del llibre. Les segones es basen en la venda de llibres amb diversos escenaris per a l’intercanvi comercial com vendes de drets i vendes a l’engròs i al detall. Les terceres són les que es basen en trobades amb els lectors i els autors. Aquestes dues últimes tenen com a principal objectiu fomentar la lectura i propiciar la visibilitat de les editorials.

En aquest sentit, sembla lògic que una editorial que vulgui promocionar els seus llibres prengui la decisió d’acudir a algun dels tipus de fira que hem citat, especialment les dues últimes. És precisament en el marc d’aquest tipus d’esdeveniments en els quals es realitzen la majoria dels intercanvis comercials en relació amb el llibre. No obstant això, la digitalització dels textos i la possibilitat de promocionar-los a través de la xarxa està canviant, a poc a poc, les regles del joc. És a dir, l’abast exponencial i gairebé immediatament a un gran nombre de potencials compradors està posant en dubte la pròpia existència de les fires. L’èxit d’autors autoeditats, com són John Locke o Amanda Hocking, tots dos al Kindle Million Club, demostra la potència d’aquests nous mitjans. Aquest factor, sumat a les preferències de les noves generacions, que solen ser més receptives a altres tipus d’estratègies promocionals, posa seriosament en perill la viabilitat de les fires tal com les coneixem actualment.
De tot això és fàcil concloure que, a dia d’avui, les fires constitueixen una estratègia de promoció realment important, potent i viable. Donat el volum d’intercanvis que es donen en aquests mitjans, declinar la participació en elles podria tenir unes conseqüències negatives per a la promoció que es pretén dur a terme. Tot i així, a mesura que es vagin afermant els canvis introduïts pel paradigma digital, aquestes hauran d’evolucionar cap a un nou tipus d’esdeveniment i trobar la manera d’integrar el digital en les seves dinàmiques. La necessitat de connectar amb les noves generacions, sumat a la caiguda de vendes que ha experimentat l’edició en els últims anys obliga el sector a replantejar-se les principals estratègies de promoció. Encara que, potser, l’aspecte que resulta més problemàtic el trobem en la necessitat de replantejar la vocació comercial de les fires, ja que aquest tipus d’intercanvis es donen cada vegada més a la xarxa i cada vegada menys en el món físic. Són molts els camins que es poden prendre, però no cal perdre de vista que el digital ha vingut per quedar-se.

.

Eduardo VicentEduardo Vicent Clemente

Alumne del Màster d’Edició digital de la UOC

www.eduardovicent.com

@eduardovicent

 

«Sens elles, la història no està completa» (I sense el sector editorial, tampoc ho estarà)

Buscant exemples de narratives transmèdia en l’àmbit espanyol per al meu treball final de màster vaig tenir la sort de trobar un enllaç que em va portar fins a Las Sinsombrero, un projecte encara actiu i que podria tenir gran repercussió cultural i social a Espanya si se li presta l’atenció deguda i es gestiona correctament a llarg termini.

Es tracta d’una narrativa documental transmèdia (encara que en ocasions s’autodefineix, erròniament, com a «crossmedia») que tracta de recuperar, divulgar i perpetuar el llegat de dones espanyoles, intel·lectuals, literates i artistes de gran envergadura i influència que, tot i això, han quedat fins ara injustament a l’ombra. Qui sabia que a l’excelsa Generació del 27 va haver-hi dones? El projecte les reivindica com a integrants d’aquesta Generació perquè totes elles van néixer i van desenvolupar la seva obra durant la mateixa època que els poetes que tradicionalment s’identifiquen amb ella, amb els que a més van mantenir una estreta relació. Entre aquestes dones, només algunes, com Rosa Chacel i María Zambrano, han obtingut fins al moment cert grau de reconeixement. Una tercera, María Teresa León, només és recordada com a «dona de» (Rafael Alberti), però s’ha ignorat la seva obra escrita i la seva impressionant tasca intel·lectual, política i editorial.

Read more

Cuba, el país de Llatinoamèrica que més aposta pel llibre digital

ImprimirEl Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe acaba de fer públic el darrer informe sobre la indústria del llibre. Algunes dades interessants a tenir en compte són:

  • De resultes de l’autopublicació, cada vegada més llibres es comercialitzen sense ISBN i, per tant, és difícil fer balanços precisos dels títols publicats.
  • El llibre digital es ralentitza: en xifres globals, la publicació de llibres digitals és del 22%.
  • Cuba és el país amb un percentatge més alt de publicació de llibres digitals, amb un 46% (2015).
  • A Espanya, si bé durant el període 2010-2014 el nombre de biblioteques públiques s’ha reduït un 5%, el nombre d’usuaris ha crescut notablement, així com el catàleg de llibres digitals i de dispositius de lectura.

Podeu descarregar-vos l’informe aquí.

Sobre el nou portal Editores y Editoriales Iberoamericanos

PortalEDIRED

Els detractors dels màsters en edició –que n’hi ha– sovint argumenten que res no és comparable ni pot substituir l’experiència professional. Sens dubte, l’afirmació té un punt de raó, per bé que l’experiència que es pot adquirir treballant sempre serà parcial (en un determinat tipus d’empresa, amb una determinada línia editorial, ocupant un lloc determinat en el procés editorial, etc.) i serà més o menys valuosa i rica en funció també de l’organigrama de l’empresa en la qual es desenvolupi aquesta experiència i quin lloc s’hi ocupi. En qualsevol cas, això no significa que el coneixement adquirit amb l’experiència sigui sempre suficient, i molt menys que l’expertesa no pugui ser transmesa d’un col·lectiu a un altre o d’una generació a la següent. Tot es pot aprendre.

Una manera de fer-ho ha estat sempre, no podia ser d’altra manera, llegir els llibres dedicats a la matèria: les memòries d’editors –per bé que sovint cal fer-ho amb esperit crític perquè l’autor selecciona intencionadament què evoca i sobre tot què no–, les biografies de grans o petits editors i les histories panoràmiques de l’edició als diferents països i contextos culturals.

La recent posada en marxa del portal Editores y Editoriales Iberoamericanos (siglos XIX-XXI) – EDI-RED,

Read more

Què cal preguntar-se abans de crear un llibre digital?

Imatge-Scriptorium

Sessió sobre la creació de llibres digitals, per Ferran Adell, professor del Màster d’Edició digital. Adreçada als qui vulguin tenir un full de ruta per fer el pas al digital i per presentar-se a convocatòries d’ ajut públiques per a la digitalització.

 

 

Quan afrontem el repte de la digitalització del llibre, ho fem en un context en el qual la necessitat d’obtenir un producte final en el menor temps possible ens porta a prendre decisions de forma precipitada. La creació de continguts textuals ha experimentat una transformació tan radical i veloç que, malauradament, sovint no ha estat acompanyada de la reflexió necessària per afrontar un procés d’aquesta envergadura amb garanties.

Mentre les indústries musical i audiovisual han buscat noves formes de producció i distribució dels seus continguts, transformant el sector quan ha fet falta i renunciant a determinats privilegis i beneficis, el món del llibre no ha acabat de fer els deures. En l’ecosistema editorial, aquesta manca de reflexió i planificació d’estratègies s’ha materialitzat en un escenari en el qual està costant molt fer passos cap a la digitalització del sector, que roman encara immers en un avenç lent i inestable dels processos de producció de continguts.

Read more

¿Com construir corpus literaris llatinoamericans per a cerques de transposició d’imprès a digital?

Dr. Adrián Vila, professor de la Universidad de Buenos Aires i professor convidat en el Màster d’Edició digital de la UOC, acaba de publicar l’article «Latin American and Caribbean Literature Transposed into Digital: Corpus, Ecosystem, Canon» en la revista Journal of Information Technology Research. Us convidem a llegir-ne un resum.

Gabriel_Garcia_MarquezL’article es proposa com a model de metodologia de construcció d’un corpus literari per a la realització de cerques de títols i autors en el marc de la transposició d’imprès a digital. Una de les investigacions que ens vam proposar realitzar és la de l’estat de la qüestió de la transposició a digital de la literatura llatinoamericana i caribenya editada en imprès. Un cop definit i delimitat aquest corpus, establir en quines plataformes i biblioteques s’haurien d’efectuar les cerques. Finalment, com efectuar-les pràcticament i alguns resultats obtinguts en funció de la dilucidació d’estratègies de la indústria editorial en digital per a la transposició a digital de literatura impresa.

Llavors, el corpus literari llatinoamericà i caribeny (CLLyC) proposat va disposar en el seu inici de 20.409 títols, dels quals van ser trobats en imprès 14.835 (gairebé el 75% del corpus buscat). D’aquest total de llibres impresos trobats, el 50,62% ha estat traslladat a digital: 6.447 títols (prop del 30% del corpus inicial buscat), però hi ha 12.071 títols, és a dir, gairebé el 80% dels trobats en algun suport en alguna plataforma o biblioteca que només es troba en suport paper. Es sintetitza: 20.409 títols diferents de 2.932 autors diferents.

Així, es dedueix dels resultats de les cerques que l’oferta general en digital de literatura llatinoamericana i caribenya es construeix mitjançant la combinació de les següents estratègies (il·lustrades en la  Figura 1):Infografía Adrián Vila

1) Estratègies de posades en digital per part de la indústria editorial ( “demanda real de mercat” (Cordón García, 2004: 23) + estratègies relacionades als drets d’autor + estratègies de màrqueting relacionades amb els costos + estratègies que provenen de la circulació de criteris estètics i poètiques.

2) L’acció de l’usuari lector mitjançant la incorporació de títols lligats a la seva “gust” (es detecta l’ingrés de criteris relacionats amb el “gust” del lector / usuari tant en la incorporació de títols al web d’intercanvis Scribd, com en processos d’adquisició de títols en biblioteques mitjançant PDA – Model d’adquisició impulsada per l’usuari. Aquesta estratègia es constitueix en un canvi paradigmàtic, en el qual la “autoritat bibliotecària” deixa espai a una participació directa de l’usuari en la construcció de la col·lecció.

En dissenyar un corpus des d’una concepció semiòtica del camp cultural, és a dir, de coexistència en licitació de tendències oposades, es facilita la incorporació i l’elisió de segments components del mateix. El CLLyC dissenyat per a l’anàlisi de l’estat de la transposició de literatura llatinoamericana i caribenya de suport imprès a digital està basat en la incorporació de la major amplitud de perspectives possible sobre aquestes literatures: obres i autors que des d’Amèrica Llatina i el Carib proposen teories i corrents que es posicionen des d’una mirada crítica amb l’enfocament canònic clàssic de Harold Bloom (1995). Ana Pizarro (1987: 190-191), planteja que, en formar part la literatura de la formalització estètic-cultural, permetria ampliar la pròpia noció de literatura “fins a incloure en el seu àmbit discursos com l’oratòria, els sermons, el discurs històric, polític, filosòfic, etc. “. En aquest registre, formes de la literatura no percebudes com a tals per una perspectiva moderna clàssica ingressarien al CLLyC. Si la idea de Lotman-Uspenski (1971: 77) és la de descriure a “la cultura com a mecanisme que crea un conjunt de textos i parlar dels textos com realització de la cultura” això implica que la cultura funciona com a mecanisme generatiu i estructurador que basa les seves fronteres en la seva pròpia autoconsciència i autoorganització. Així, el CLLyC dissenyat es proposa com a resultat de formes de autoconcepció sobre la literatura llatinoamericana i caribenya. I sorgeix tant de l’relevamiento de repertoris i fonts literaris llatinoamericans i caribenys heterogenis, diversos, distants entre si tant en els períodes temporals com de la incorporació tant de la versió canònica tradicional de la literatura llatinoamericana i caribenya com a cànons alternatius sumats repertoris que transcendeixin el castellà i el portuguès i que expressin les diferents formes de la llengua i parles de les diferents regions. I les diferents poètiques que van des de la literatura nascuda al boom dels 60, passant per l’anomenada Generación McOndo i la literatura del Crack mexicano (ambdues dels 90), les literatures de les perifèries de les grans ciutats (marginalia Són Paulo , literatures de “edició cartonera” de Buenos Aires, Asunción, Lima, La Pau, Santiago, Són Paulo, Sant Salvador, Quito, Guayaquil, Mèxic DF, etc.) fins a les diferents transposicions en el sentit de suport imprès tradicional a les ediciones cartoneras. L’aportació d’autors i obres de les trucades editorials cartoneras llatinoamericanes permet rastrejar un estat de l’art de la imbricació de dos vectors fonamentals per a l’anàlisi: signi fi cacions simbòliques i formes materials (Chartier, 2006: 10).

D’aquesta manera, el disseny del CLLyC permet l’ampliació / reducció de la mostra de recerques d’acord a les perspectives triades per a la investigació pertinent. En aquest punt destaquem que l’eficàcia del corpus a dissenyar es mensura en la possibilitat de donar respostes a alguns dels interrogants plantejats com a estratègia de construcció / disseny: “¿Corpus de què” ?, “¿corpus per a què?”, “¿ quins resultats ens permet obtenir el seu disseny? “.

 

Referències

Bloom, Harold (1995). El canon occidental: la escuela y los libros de todas las épocas. Barcelona: Anagrama.

Cordón García, José Antonio (2004). ”La visibilidad en los circuitos de la creación: literatura y traducción”. En Gonzalo García, Consuelo y García Yebra, Valentín (eds.), Manual de documentación y terminología para la traducción especializada. Madrid: Arco/Libros.

Chartier, Roger (2006). Inscribir y borrar. Cultura escrita y literatura (siglos XI-XVIII). Buenos Aires: Katz Editores.

Lotman, Iuri y Uspenski, Boris (1979). «Sobre el mecanismo semiótico de la cultura». En Lotman y Escuela de Tartu: Semiótica de la cultura, Madrid: Cátedra, pp. 67-92.

Pizarro, Ana (Coordinadora) (1987). Hacia una historia de la literatura latinoamericana, México: El Colegio de México/ Universidad Simón Bolívar.

fotoVila, Adrián R. «Latin American and Caribbean Literature Transposed into Digital: Corpus, Ecosystem, Canon», Journal of Information Technology Research (JITR) 9 (1), Enero-Marzo 2016.

Visita a Enciclopèdia Catalana

logo Enciclopedia

A fi de complementar la formació docent del Màster d’Edició digital us convidem a assistir a la visita guiada que hem organitzat a la seu d’Enciclopèdia Catalana. Ens faran d’amfitrions Francesc Boada i Josep M. Vinyes, editors amb llarga trajectòria dins de la casa. Boada ens parlarà de la concepció i edició en paper i Vinyes, responsable de l’Enciclopèdia en línia, de l’edició digital. Amb ells coneixerem de primera mà els principals processos editorials de l’empresa (calendaris, agents, programaris, etc.).

Dia i hora: dimecres 11 de maig, de 16 a 17 h.

Lloc: seu d’Enciclopèdia Catalana. C/ de Josep Pla, 95. 08019 Barcelona

Les places són limitades (15 persones).  L’activitat és gratuïta i oberta als estudiants i a qui hi estigui interessat. Cal inscripció prèvia aquí.

Un llibre per a entendre i dominar l’edició en EPUB

Ferran Adell. Manual de Edición en EPUB“Elegir EPUB como formato de referencia forma parte de una posición que considera indispensable el desarrollo de estándares libres para garantizar el acceso universal a la tecnología y a los contenidos digitales. A medida que el lector avance en la edición de archivos en formato EPUB, tendrá la necesidad de acceder a la documentación técnica para consultar de primera mano el funcionamiento de una parte específica del formato, sus restricciones, sus nuevas funcionalidades, etc. En el caso de EPUB, dado que es un estándar libre, esta documentación siempre estará disponible para su uso y disfrute.

Pero además, elegir EPUB, entre otros formatos, es una decisión puramente técnica. La transparencia de su estructura, su capacidad potencial de evolución gracias a la vinculación directa con los otros estándares libres, las mejoras enormes en la gestión de los metadatos, y muchas otras ventajas técnicas, de las que hablaremos en el siguiente capítulo, dan a EPUB unas capacidades que otros formatos no tienen.

Y por último, pero no por ello menos importante, el uso de formatos libres favorece el respeto a los derechos implícitos y explícitos del usuario. Es importante que construyamos un entorno digital en el que el usuario, el lector en nuestro caso, tenga garantizados los derechos básicos sobre los objetos que compra en la red; que un libro se venda en digital, y no en papel, no puede implicar que el lector pierda el derecho a subrayarlo, compartirlo con los amigos o revenderlo cuando ya lo ha leído y no lo quiere conservar. Son derechos asociados a la compra de un producto que no podemos simplemente obviar; si no queremos mantenerlos, tenemos que establecer nuevas relaciones entre el libro y el lector, entre producto y consumidor si se quiere: acceso a contenidos por suscripción, alquiler, acceso parcial, composite de contenidos, etc.”

Ferran_adell

Ferran Adell.

Edición en EPUB 

Barcelona: Editorial UOC. 2016.

Ferran Adell és professor de les assignatures Edició en EPUB I i Edició en EPUB II del Màster d’Edició digital.