El potencial educatiu de la novel·la gràfica: el cas de l’editorial italiana BeccoGiallo

per Roger Prims

D’uns anys ençà, el còmic, mitjançant sobretot la novel·la gràfica, ha trobat vies d’expansió comercial i d’increment del seu prestigi cultural. Semblen certificar-ho, d’una banda, la superació d’una distribució tradicional fins ara poc ubiqua que fa que el còmic comenci a traspassar els límits de la botiga especialitzada i que gaudeixi d’espais propis a grans cadenes de llibreries, com han indicat Josep Rom i Daniel Gómez. I d’altra banda, i potser per això mateix, la creixent adaptació de novel·les gràfiques a produccions cinematogràfiques o televisives de gran èxit. Això, des d’un punt de vista comercial.

Si ens traslladem a la vessant de la consideració social de què gaudeix la historieta, en qualsevol de les seves expressions, però amb un paper preeminent per a la novel·la gràfica, sembla que s’hagi començat a esfilagarsar l’etiqueta que encasellava el còmic com un gènere menor, tant per les seves característiques narratives i artístiques com perquè era considerat un producte de consum, allunyat de l’alta cultura, i sovint associat al públic infantil i juvenil. A banda que l’edat a què està destinat un producte artístic o cultural no hauria de rebaixar-ne el prestigi, el fet que obres com Maus, d’Art Spiegelman, hagin estat reconegudes amb premis tan prestigiosos com el Pulitzer hauria d’haver servit per esquerdar els prejudicis envers el gènere.

Read more

Share

L’experiència de pràctiques d’Ana García, estudiant del Màster d’Edició Digital UOC, a GeoPlaneta

experiencia-practicas-estudiante-master-edicion-digital-uoc-geoplaneta-editorial-grupo-planeta

Ana García Martínez, estudiant del Màster d’Edició Digital de la UOC, ens ha explicat la seva experiència de pràctiques a GeoPlaneta, segell editorial del Grup Planeta. Per a tots aquells estudiants del sector del llibre i l’edició, esperem que llegir aquest escrit us animi a cercar pràctiques. Molta sort!


L’experiència d’aprendre a editar guies de viatge a GeoPlaneta

per Ana García Martínez
Estudiant del Màster d’Edició Digital UOC

 

El passat mes de maig vaig iniciar el meu període de pràctiques a GeoPlaneta, segell editorial del Grup Planeta dirigit per Javier Zaldúa. Es tracta d’un segell especialitzat en guies de viatge, així com de cartografia i llibres il·lustrats sobre viatges, aventures, exploració, esports, natura i medi ambient, per a adults i per a nens. En aquests cinc mesos, sota la tutela de Núria Cabrero, responsable editorial de GeoPlaneta, amb l’equip editorial del segell (Elisabet, Ester, Dante, Maria i Marta) he après a codificar fitxers Word i a premaquetar les guies Lonely Planet a través de Typéfi, una extensió de programari que ajuda a la gestió dels fitxers digitals, en aquest cas, de les guies de viatge a publicar tant en suport paper com en ebook, tot generant a través d’aquest fitxers INDD per al departament de realització (maquetistes), i en PDF per als editors.

Read more

Share

Informe del Comerç Interior del Llibre a Espanya 2017

per Xantal Aubareda

Com cada any, la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE) ha fet públic l’informe Comercio Interior del Libro en España corresponent a l’exercici de l’any anterior. A primer cop d’ull n’extraiem que el 2017 el mercat va créixer només un 0,1% respecte a l’any anterior, però amb una anàlisi més atenta veiem que aquest ínfim augment (molt inferior al 2,7% del 2016) és degut a la caiguda del 3,2% del llibre de text (que representa el 35% del mercat d’Espanya), un descens condicionat per la intervenció en el mercat de l’Administració Pública i dels períodes de renovació dels continguts educatius. Deixant de banda el llibre de text, els altres subsectors van mantenir un creixement al voltant del 2%. Tot i així, veiem que les xifres encara estan molt allunyades de les que es mostraven deu anys enrere.

En termes generals, i malgrat l’alentiment, les dades obtingudes el 2017 confirmen la tendència, tot i moderada, a l’alça que s’observa des del 2014. L’informe mostra que la facturació global del sector va ser de 2.319,36 milions d’euros (en relació als 2.317,20 milions del 2016). Es van editar 87.262 títols (incloses les reimpressions), amb un tiratge mitjà de 2.753 exemplars per títol, se’n van comercialitzar 656.080, i es van vendre 158,250 milions d’exemplars, un 0,6% més que el 2016. El percentatge d’exemplars venuts sobre els exemplars produïts, però, va disminuir del 70,1% del 2016 al 65,9% del 2017, i el preu mig per exemplar es va reduir a 14,66 euros (dels 14,74 del 2016).

Read more

Share

Roger Chartier. 2018. Biblioteques i llibreries: entre herències i futur

Roger Chartier, Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro. Colombia: Cerlalc, 2018.

per Roger Prims

Sens dubte, l’univers del llibre s’enfronta a un canvi de paradigma, molt marcat per la tecnologia, sí, però amb altres elements que semblen problematitzar el futur d’institucions i negocis vinculats al llibre com a objecte i com a concepte, principalment les biblioteques i les llibreries.

En l’opuscle Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro, Roger Chartier, l’historiador de la quarta generació de l’Escola dels Annals, especialista en història del llibre i de les edicions literàries, reflexiona sobre els reptes actuals que afronten llibreries i biblioteques, llibreters i bibliotecaris, en virtut de les transformacions que ha experimentat el circuit del llibre, amb formes de producció i comercialització radicalment noves (especialment les vinculades a la digitalització) que van acompanyades indestriablement de nous hàbits en la lectura i noves inquietuds a l’entorn de la conservació i la transmissió del patrimoni textual.

Lluny de prediccions apocalíptiques, Chartier transita panoràmicament per la genealogia de la llibreria i la biblioteca per mostrar que ambdues han estat exposades des dels seus moments fundacionals a reptes i embats adversos que les han obligat a emprendre transformacions per a adequar-se a escenaris canviants. Les llibreries convivien amb l’edició fins al primer terç del segle XIX, mediatitzades pel capitalisme comercial i el patrocini, fins que la segmentació de les activitats va comportar noves competències a la forma de venda de llibres. Competències que es reprodueixen avui en forma de grans superfícies, imperis multimèdia i empreses que via internet concentren venda, edició i distribució, tot mentre el percentatge de lectors (sobretot els forts lecteurs) va disminuint.

Read more

Share

Convocatòria d’ajuts econòmics destinats al programa BiblioLab

ajuts economics bibliolab

Al BOPB es va publicar la convocatòria d’ajuts econòmics destinats al programa BiblioLab. La convocatòria s’adreça a persones jurídiques sense ànim de lucre: entitats, associacions, fundacions, cooperatives, etc. Aquest ajut finança el projectes en un 50% fins a un màxim de 15.000 €. Les propostes han de desenvolupar-se en una o diverses biblioteques públiques de la demarcació de Barcelona.

Aquí pots consultar les bases destinades al programa BiblioLab.

El programa d’ajuts té per objectiu crear projectes que promoguin una transformació social amb la implicació de la ciutadania. Entenen la ciutadania com un agent receptor però també com a creador de coneixement. Aposten per l’ús de metodologies d’innovació oberta que donin resposta als reptes i les necessitats socials de la societat actual.

convocatoria ajuts biblioteca

Des de la Gerència de Serveis de Biblioteques de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports, adverteixen que és important no confondre les accions que es derivin dels projectes d’aquesta convocatòria amb el catàleg d’activitats BiblioLab.

Aquí trobaràs el formulari de sol·licitud específic, annexos i documentació requerida a les bases:  “Convocatòries públiques, ajuts i subvencions”.

Per a formalitzar la sol·licitud és necessari fer-la des de la Seu electrònica de la Diputació de Barcelona.

Des del Màster d’Edició Digital de la UOC us animem a participar-hi!


Per a possibles consultes han habilitat les següents vies de comunicació:

 

Consultes generals: 934 02 22 22 (ext. 37599)
Suport tecnològic: 900 101 934
Suport jurídic: 934 02 22 22 (ext. 37598)
Correu electrònic: gsb.subvencions@diba.cat
Share

Curs d’Especialització en Edició i Correcció Avançades del Text

El curs 2018-2019 la UOC incrementarà l’oferta docent vinculada al Màster d’Edició Digital amb el Curs d’Especialització en Edició i Correcció Avançades del Text (de 10 crèdits), que oferirà una formació específica sobre els processos d’edició i de correcció, des de la recepció de l’original fins a la fase producció editorial.

Aquest curs, que s’impartirà el primer semestre, està format per dues assignatures: Edició i correcció del text I* (5 crèdits), que és troncal del programa de màster i en què es treballaran els aspectes relacionats amb el tractament del text. I Edició i correcció del text II (5 crèdits), que complementa la primera assignatura a fi de dotar l’alumne de les habilitats necessàries per supervisar l’organització interna del llibre; tractar i corregir el material gràfic i tipogràfic, i gestionar les fases de producció i administrativa.

El programa està del tot enfocat a treballar les competències i habilitats del corrector i de l’editor, en el sentit que prepara per:

  • Analitzar críticament l’estructura i la qualitat lingüística d’un text. (I)
  • Aplicar els criteris de les editorials. (I)
  • Interpretar el grau d’intervenció en correccions d’original o d’estil, i en les ortotipogràfiques. (I)
  • Usar els materials i les eines de suport bibliogràfic pròpies del sector. (I)
  • Conèixer els criteris d’edició segons les diverses tipologies textuals. (I)
  • Corregir proves d’impremta segons els processos habituals. (I)
  • Supervisar l’organització del llibre: tripa i coberta. (II)
  • Tractar i revisar els aspectes tipogràfics: grafismes, contragrafismes i compaginació. (II)
  • Organitzar, preparar i corregir el material gràfic d’un llibre: figures i il·lustracions, i els textos associats. (II)
  • Elaborar sumaris i índexs professionals. (II)
  • Controlar i preveure els factors de producció del llibre imprès (sistemes i etapes d’impressió) i digital (formats). (II)
  • Fer gestions administratives relacionades amb l’exercici de la professió: gestió d’ISBN, ISSN, DL; honoraris i pressupostos. (II)

Les dues assignatures, que es cursen simultàniament, estan dirigides als professionals del sector editorial i de l’àmbit de les humanitats —com correctors, editors, filòlegs, graduats en humanitats i traductors—, i a autors i a experts en comunicació que vulguin autoeditar-se. També, és clar, als estudiants del Màster d’Edició Digital de la UOC interessats a completar la seva formació.

El curs, en català i en castellà, s’oferirà l’octubre vinent, i es podrà complementar amb pràctiques no curriculars en empreses del sector editorial de reconegut prestigi nacional i internacional.

Els alumnes que es matriculin entre els dies 6 i 14 de juny, podran gaudir d’un descompte del 20% en el preu total de la matrícula.

Per a qualsevol dubte, pots posar-te en contacte amb la coordinadora acadèmica, la professora Olívia Gassol, a l’adreça ogassol@uoc.edu.

* Aquesta assignatura també es pot cursar de manera independent: vegeu-ho aquí.

Share

Master class “Els índexs alfabètics i la correcció de textos”

Master class Edició Digital indexs correcció de textos

Dijous 31 de maig de 2018 us convidem a assistir a la master class Els índexs alfabètics i la correcció de textos, a cura de Josep M. Mestres. De caràcter acadèmic i professionalitzador, la sessió s’inscriu en el marc d’activitats del Màster d’Edició Digital.

És molt habitual que les obres impreses, especialment si són acadèmiques, incorporin índexs temàtics, onomàstics, etc. El tractament d’aquesta part dels llibres presenta dubtes de tota mena a autors, editors i professionals de la correcció, com ara la mena d’índex que és més adequada a cada obra, o el tractament i ordenació que cal fer de les entrades.

Per preparar la sessió, us plantegen unes quantes qüestions prèvies per a reflexionar:

  • Com podem localitzar una entrada en un índex alfabètic?
  • Quin és el sistema d’ordenació que tothom coneix, sense cap preparació prèvia?
  • Hem fet mai un índex alfabètic?
  • Estem segurs que en sabríem fer un?
  • Sabríem fer qualsevol tipus d’índex?
  • Quines altres classes d’índexs hi ha?
  • Quants índexs diríeu que conté el llibre del qual podem veure dos fragments corresponents a l’«Índex general»?

El seminari se celebrarà el 31 de maig, de les 18 h a les 19.30 h, a la seu de la UOC de l’avinguda del Tibidabo, 39-43. L’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí. La sessió s’adreça especialment als estudiants del Màster d’Edició Digital i del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, però també als professionals de la correcció i edició de textos.


Josep M. Mestres i Serra és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1984), i doctor en lingüística per la Universitat Pompeu Fabra (2006). Ha estat professor associat de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra (1994- 1997) i professor del Postgrau de Correcció i Qualitat Lingüística i del Postgrau d’Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals de la Universitat Autònoma de Barcelona (2008-2014); actualment és professor de l’assignatura de redacció jurídica i documental de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (des del 2012). Corrector redactor del Parlament de Catalunya en excedència voluntària (1984-1991), actualment és el cap del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut de l’Estudis Catalans (des del 1991).

És autor de diversos articles i estudis sobre terminologia. També ha publicat, juntament amb Josefina Guillén i Sànchez, el Diccionari d’abreviacions: Abreviatures, sigles i símbols (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1a ed., 1992; 2a ed., 2001); juntament amb Josep Vigo, com a curadors, les actes III Seminari de Correcció de Textos: La terminologia i la correcció de textos (Barcelona, IEC, 2006), i juntament amb Joan Costa Carreras, Mireia Oliva i Fàbregas i Ricard Fité Labaila, el Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos (Barcelona i Vic, Eumo i altres, 1a ed., 1995; 4a ed., 2009).

Share

Sobre antologies de poesia i editorials independents, a la Sala Beckett

Quina ha de ser la funció principal d’una antologia de poesia catalana? Són vàlids els criteris d’impacte i de recepció nacional o internacional per a confeccionar una antologia? Com ha de ser i què ha de contenir el pròleg a una antologia de poesia? Quins són els models que poden ser més útils, avui, per a qui s’hagi d’enfrontar al repte de confeccionar una antologia de poesia?

Per què editorials independents com ara Cafè Central (Vic, 1989), LaBreu Edicions (Barcelona, 2004) i Edicions del Buc (La Pobla de Farnals, 2014) segueixen publicant poesia, en català, i en paper, això és, d’acord amb criteris aparentment antieconòmics? Fins a quin punt el vigor de la poesia catalana es fonamenta avui en les editorials independents? Què implica que al capdavant d’una editorial de poesia hi hagi poetes? I per què els poetes –a diferència d’autors d’altres gèneres- es fan editors?

Aquests són alguns dels interrogants que plantejarem als ponents de la jornada acadèmica Escenaris de la poesia contemporània, que constarà de dues taules rodones. En la primera, “Les antologies en la poesia catalana”, hi participaran Vicenç Altaió, Josep M. Valldaura, Jordi Julià i Jaume C. Pons Alorda. Els ponents de la segona, “La poesia i les editorials independents”, seran Antoni Clapés, Ester Andorrà, Anna Gual, Pau Sanchis.

Dia: 15 de maig de 2018

Lloc: Sala Beckett

Hora: 17:00-20:00

Entrada gratuïta per als alumnes de la UOC

Jornada coorganitzada per la UOC, la Sala Beckett i el grup de recerca Literatura Catalana, Món Editorial i Societat, LiCMES (UOC).

 

Share

Les dones de la historieta són reconegudes en el 36 Saló del Còmic de Barcelona

La historieta és un mitjà el valor cultural de la qual ha estat qüestionat des dels seus orígens, perquè es considerava un gènere menor, i com a tal els artistes de còmic s’han vist històricament forçats a trobar espais de rebel·lió i qüestionament de l’ordre establert. El llenguatge del còmic ha estat transgressor i ha desafiat la concepció dels dos terrenys entre els quals es mou: les arts gràfiques i la literatura. No obstant això, paradoxalment, la mateixa indústria del còmic no ha sabut rebel·lar-se contra una de les constants d’aquest ordre establert: la invisibilització de les dones en el terreny creatiu. Fins ara.

En mirar les llistes de guardonats dels premis de còmics més importants, com el Premi Nacional del Còmic, i davant l’escassetat de noms femenins, seria legítim preguntar-se si hi ha dones historietistes. I clar que n’hi ha. En un camp que durant molt temps va ser dominat pels homes, cada dia són més les veus i les mirades femenines. La bona notícia és que per fi aquestes dones van guanyant-se el seu espai en els esdeveniments oficials destinats a reconèixer la qualitat dels treballs. L’edició número 36 del Saló Internacional del Còmic de Barcelona és la millor prova d’això. Divendres passat, 13 d’abril, l’artista catalana Laura Pérez Vernetti va ser guardonada amb el Gran Premi de l’edició en reconeixement al seu recorregut professional. Laura, que és com signa alguns dels seus treballs, té una llarga trajectòria en el món de la historieta i la il·lustració, en què ha explorat molts temes i estils. Va pertànyer a la generació del boom del còmic adult de l’Espanya dels 80 i va col·laborar molts anys amb El Víbora, revista de la qual li interessava l’estètica transgressora i experimental pròpia del còmic underground. A més, en aquesta edició del Saló del Còmic de Barcelona una altra autora va ser premiada. Ana Penya va ser guardonada com a autora revelació per la seva obra Estamos todas bien (Salamandra Graphic) en què retrata el dia a dia de les seves dues àvies, a través de que la seva història personal homenatja les dones que van ser educades durant el franquisme.

Que dues dones hagin guanyat dos dels premis del que probablement sigui la trobada de còmic més important del país és, sense cap dubte, notícia de per si; però ho és molt més quan tenim en compte que entre els nominats en totes les categories hi ha hagut per primera vegada equilibri de gènere. Anabel Colazo, Tillie Walden i Begoña García-Alén són altres dels noms femenins que acompanyen les premiades d’aquesta edició. Això no vol dir que siguin les primeres, és clar que no, però la seva major presència en la selecció del jurat és sens dubte simptomàtic que les historietistes a Espanya han fet un pas endavant cap a un just reconeixement professional. I de la seva mà, però també de la d’altres dibuixants homes, arriben al còmic personatges femenins més complexos que relaten les seves experiències, les seves emocions, la seva intimitat i la seva quotidianitat. Enrere van quedar els temps en què les dones representades en els còmics eren només personatges secundaris, passius, definits per la seva sexualitat i que existien gairebé exclusivament com un element més que definia al personatge masculí. El llenguatge de la historieta, per fi, troba entre les seves vinyetes espai per a les veus de dones, per a les autores i per als personatges que, com les protagonistes de Estamos todas bien, fins fa poc no se’ls adjudicava interès narratiu.

Carmela Artime, professora i coordinadora del programa de Llengües Modernes de l’Amsterdam University College.

Carmela està escrivint la tesi doctoral Memory in the Spanish Graphic Novel (2005 – 2015): Fiction and Historical Representation. És membre del grup de recerca LiCMES.

Share

Aprendre l’ofici d’editora a Raig Verd des de Casablanca

Quan els estudiants d’un màster d’edició fan pràctiques en un departament editorial, el més comú és que es realitzin en mode presencial. En el meu cas, atès que visc a Casablanca, les vaig fer de manera virtual amb la barcelonina Raig Verd / Rayo Verde Editorial. Tot i no poder desplaçar-me a l’oficina cada dia, la Laura Huerga, fundadora i editora de l’empresa, va tenir la valentia de donar-me l’oportunitat d’unir-me al seu equip per uns mesos, sabent que realitzar les pràctiques remotament suposaria un repte per a les dues. El projecte de col·laboració no va ser només viable; va ser, a més, veritablement positiu.

La meva experiència d’aprenentatge amb les col·legues de Barcelona només va ser possible perquè Raig Verd / Rayo Verde és una editorial que adopta les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Així, virtualment, he pogut realitzar les meves tasques amb comoditat, com corregir a dues mans la traducció de The Dispossessed al català d’Ursula K. Le Guin i, encara que sembli paradoxal, des del Marroc també he sigut partícip del ritme trepidant de l’editorial.

Més enllà de les tasques diàries d’una editorial que jo podia desenvolupar com a aprenent en línia, he tingut l’ocasió d’observar un element que cada vegada més s’està integrant en les agendes de les editorials: el rol de curadores i dinamitzadores culturals. Així com organitzar presentacions de llibres en llibreries o a la ràdio, la Laura Huerga a més assistia a fires del llibre, participava en ponències o col·laborava amb entitats per oferir continguts culturals. Vaig poder veure de primera mà que l’editorial, a més de cuidar el seu catàleg amb títols selectes, també promociona la cultura. Realitzant les pràctiques vaig entendre que avui és essencial que les editorials no es limitin a publicar llibres, i que s’obrin camí en la gestió cultural com una altra forma de promocionar els seus autors i catàlegs.

Xantal Aubareda. Estudiant del Màster d’Edició Digital

Share