La navalla suïssa o la biblioteca multifuncional

Swiss_army_knife_open_20050612_(cropped)Alonso Arévalo, Julio; Vázquez Vázquez, Marta (2015). “La biblioteca como editora de contenidos”. En: Métodos de información (MEI), II época, vol. 6, núm. 11, p. 201-213.

per Jordi Llobet

La navalla suïssa és una eina centenària, creada originàriament l’any 1891, per a ús dels soldats de l’exèrcit suís. Les primeres navalles incorporaven en un mateix bloc diverses utilitats: un ganivet, un tornavís per muntar i desmuntar el fusell, un obrellaunes i un punxó. Amb el pas dels anys, l’estri ha anat incorporant noves funcionalitats i atraient nous públics fins al punt de convertir-se en una peça multifuncional indispensable de l’utillatge viatger, tot i que sovint només s’empra per impressionar els companys de viatge.

Les biblioteques públiques, institucions també centenàries, evolucionen cada dia més com una navalla suïssa, en la mesura que van incorporant noves funcions que les puguin convertir en peces indispensables del sistema cultural, davant d’un futur cada cop més incert. Julio Alonso i Marta Vázquez fan una nova aportació a la llista d’usos, en base a un bon nombre d’iniciatives de xarxes bibliotecaries nord-americanes, com les del Colorado Library Consortium (Evoke), o vinculades al sector bibliotecari com Biblioboard o SELF-e.

Read more

FacebookTwitterGoogle+Share

Sembrant èxits editorials. Enhorabona Sembra Llibres!

Sembra Llibres

Els darrers anys hem vist emergir amb empenta i perseverança una fornada d’editors independents a Catalunya, al País Valencià i a les Balears. Amb molta il·lusió i bon ofici, aquests petits editors han anat engruixint els seus catàlegs amb propostes diferents, sovint arriscades. Nou d’aquests segells s’agrupen en el col·lectiu Llegir en català. Associació d’editorials independents, que aposta molt clarament per la qualitat literària, lingüística i gràfica. Aquesta qualitat ha estat reconeguda amb un degoteig de guardons. El darrer reconeixement, el premi La Llança de Sant Jordi 2016, ha estat per a un títol de l’editorial Sembra Llibres, que dirigeix Joan Carles Girbés, docent del Màster d’Edició digital.

L’equip docent del màster volem fer-li arribar des d’aquesta tribuna una efusiva felicitació per la feina ben feta i ens sumem a la celebració pel reconeixement d’una tasca editorial que està trobant tan bona acceptació entre els lectors. Us convidem a llegir la notícia que l’editorial ha difós en el seu butlletí:

L’amor fora de mapa guanya el premi La Llança de Sant Jordi 2016

Estem molt il·lusionats de viure la nostra tercera sembra llibresprimavera sembrant llibres amb vosaltres. Per començar, ens fa molt feliços que més de 8.000 lectors hagen escollit L’amor fora de mapa, de Roc Casagran, com a guanyadora del premi La Llança de Sant Jordi que organitza Òmnium Cultural. Per segon any una llavor de Sembra Llibres n’ha resultat escollida. L’any passat la distinció va recaure en No ens calia estudiar tant, l’obra de Marta Rojals que, de fet, va ser la 3a més venuda en no ficció durant la diada segons llistes oficials del Gremi de Llibreries. L’amor fora de mapa arriba a aquest Sant Jordi amb una 3a edició, més de 2500 exemplars venuts i una forta repercussió en mitjans de comunicació i en xarxes socials, on ha rebut l’elogi de nombrosos lectors i llibreters.

Llegeix el butlletí sencer!

Per Sant Jordi, un llibre, una rosa i… una aplicació de poesia!

Poc a poc, els editors de llibres digitals inventen noves maneres per fer-se presents en la diada de Sant Jordi. El repte no és gens fàcil. D’una banda, el prestigi associat al valor cultural i a l’atractiu estètic dels llibres impresos editats amb cura i amb materials de qualitat es manté intacte. D’altra banda, la diada posa de manifest fins a quin punt el llibre en paper és un magnífic pretext per a la socialització i, fins i tot, la mobilització col·lectiva, amb un indiscutible poder simbòlic, identitari. Però de ben segur que el llibre digital i les aplicacions aniran trobant el seu encaix en la diada perquè, al capdavall, del que es tracta és de promoure l’hàbit i el gust per la lectura literària, com ens acaba de recordar Claudio Magris en el Pregó de la Lectura de Sant Jordi a Barcelona.

foto_campus_rcanadellPer a sumar-nos amb un contingut literari digital a la celebració de Sant Jordi us animem a regalar als més petits -a més dels llibres que trobareu a les parades i llibreries d’arreu- una aplicació basada en l’obra d’un dels poetes catalans més populars: Miquel Martí i Pol, de la qual és coautor Roger Canadell, professor del Màster d’Edició digital i del Grau de Llengua i literatura catalanes  de la UOC. Canadell ha dissenyat, creat i coordinat, juntament amb la professora Montserrat Caralt (UVIC-UCC) i la Fundació Miquel Martí i Pol l’aplicació per a tauletes mòbils i pissarres digitals «L’univers poètic de Miquel Martí i Pol». Aquest recurs digital de promoció de la lectura i d’educació en el lleure cultural ha estat elaborat a partir dels llibres que el poeta de Roda de Ter va escriure especialment per a infants (Bon profit Per molts anys) i també amb altres poemes seleccionats d’alguns dels seus llibres més significatius (El poble La fàbrica). Això permet als usuaris de fer lectures amb diferents graus de profunditat i, gràcies a l’acompanyament dels adults, es fomenta el gaudi de la poesia tant entre infants que comencen a descodificar o reconèixer paraules com entre aquells que ja estan en condicions  de comprendre els significats complexos dels poemes.

Read more

Com ser un bon corrector? Vídeo de la master class “Edició i correcció de textos”

El passat mes de febrer es va celebrar la master class a càrrec de Mireia Sopena sobre Criteris avançats d’edició i correcció de textos. Els procediments i el grau d’intervenció. Molt satisfets per l’interès que va despertar la sessió, us convidem a visionar el vídeo de la master class adreçada a editors i correctors.

En aquest vídeo, Mireia Sopena, professora del Màster d’Edició Digital de la UOC i coordinadora de l’Àrea d’Edició de Publicacions i Edicions de la UB, ofereix una panoràmica dels criteris de revisió i correcció de textos, proporciona els mètodes de treball efectius entre editors i correctors, i analitza les bones pràctiques del corrector professional.

Per a tots els que us pregunteu com ha de ser un bon corrector i us agradaria conèixer les claus per a fer una bona correcció de textos, Mireia Sopena ha fet una tria de les cinc regles imprescindibles:

Regles clau per al bon corrector i per a la correcció de textos, correcció de llibres edició digital, correcció de llibres, correctors i editors, com ser un bon corrector, claus per a fer una bona correcció de textos
Regles clau per al bon corrector i per a la correcció de textos.

Subvencions relacionades amb el món del llibre i de les lletres

Generalitat deparament de culturaFins al 18 d’abril es poden sol·licitar les subvencions convocades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya adreçades a editors, traductors i professionals relacionats amb el món del llibre i de les lletres. Us convidem a consultar els enllaços de les diverses modalitats:

  • Edició d’obres literàries d’especial interès cultural en català i occità: + informació
  • Traducció al català d’obres literàries en altres llengües (modalitat adreçada a traductors):  + informació
  • Recerca sobre moviments, obres, crítica literàries i autors o autores de literatura catalana: + informació
  • Publicacions digitals (webs, apps, e-books, etc.): + informació
  • Activitats de promoció i difusió de literatura catalana: + informació
  • Projectes que articulin els sectors professionals en l’àmbit de les lletres catalanes: + informació

European_Commission.svg

Al seu torn, la Comissió Europea també té oberta (fins al 27 d’abril de 2016) una convocatòria de subvencions per a projectes de traducció literària: + informació a EACEA.

De Liberdrac a Libelista

LibelistaDe Liberdrac a Libelista: Nova etapa, nous objectius

Liberdrac va néixer el 2012 sota l’impuls del Gremi de Llibreters de Catalunya amb la voluntat de donar servei a les llibreries interessades a oferir als seus clients llibres en format digital. Calia una  resposta col·lectiva per tal de disposar d’una oferta equivalent a la de les grans cadenes del sector, que eren les que guanyaven el gruix de quota de mercat. Tot i que Liberdrac ha mantingut un índex de creixement relativament superior a la mitjana (aquest 2015, per exemple, d’un 38% respecte l’any anterior), l’evolució i la implantació comercial del mercat de llibre digital no ha estat prou important com per a limitar l’empresa únicament a aquest àmbit de negoci, cosa que hauria comportat una pèrdua econòmica insostenible. Per aquest motiu, el 2015 es va plantejar la redefinició dels serveis i del finançament de l’empresa.

Libelista

A fi de visualitzar millor aquesta nova etapa, s’ha procedit a canviar el nom del projecte pel de Libelista. L’anàlisi del panorama del comerç en línia –i especialment el que es mou a l’entorn del llibre i d’altres productes culturals- demostra l’oportunitat i la necessitat de millorar l’eficiència logística de la xarxa llibretera, continuar essent un referent de venda i tenir un posicionament clar a nivell de marca i comunitat de bon servei, equiparable al dels grans operadors internacionals però amb el valor afegit de la professionalitat i el compromís del comerç cultural de proximitat.

En definitiva, el projecte manté l’objectiu de donar cada cop més serveis als llibreters per afavorir la millora dels seus resultats i avançar en la connexió entre el lector i el llibre a través de les llibreries associades (reforçat pel digital de cultura Núvol, accionista de referència del projecte).

Objectius de Libelista

De cara a l’usuari final:

  • Visibilitat: Libelista ha de treballar per aconseguir una àmplia visibilitat en l’entorn en línia, atès el seu caràcter vertebrador d’una xarxa de llibreries independents i de proximitat, i que aquesta repercuteixi en les llibreries associades.
  • Vendes: Oferir un canal eCommerce de primer nivell.
  • eBooks: Libelista.cat ampliarà els serveis i el catàleg que ja oferia Liberdrac, tot millorant l’experiència de navegació.
  • Autoedició: Libelista facilitarà un servei d’autoedició, del qual se’n podran beneficiar les llibreries tot aportant-hi autors.
  • Contingut: No volem ser un portal eCommerce a l’ús. Libelista.cat ha d’esdevenir un portal que ofereixi una experiència cultural.
  • Connectar usuari i llibreria: En una segona fase, l’usuari tindrà accés als estocs de les llibreries associades i podrà recollir el títol que desitgi a la seva llibreria amiga.

De cara al llibreter associat:

A Libelista.cat les llibreries són les protagonistes. Es potenciarà, com mai abans, el vincle entre el llibreter i l’usuari final. Libelista.cat vol ser un portal fet a la mida de la llibreria: tota operació comercial realitzada a través de Libelista estarà vinculada a una llibreria associada al projecte, que escollirà el client/comprador.

Pla d’empresa

L’equip de Liberdrac, juntament amb els nous socis, és qui ha elaborat el pla d’empresa i de finançament extern que permet ara presentar una proposta atractiva, amb la garantia de reconvertir i reforçar el projecte empresarial originari. Així, el passat mes d’octubre el pla d’empresa a cinc anys rebia la confiança de l’ICEC i, a través de l’ICF, se li concedia un préstec participatiu.

Llançament

El 16 de febrer de 2016 s’ha obert la nova plataforma web (fase Beta): evolució directa de Liberdrac per a millorar la venda de llibre digital. Les properes setmanes serà operativa la segona fase, de serveis i accions de llibreries. Finalment, la darrera fase incorporarà els serveis de compra en línia de llibre-paper.

Gerard Altés

@gerardaltes

Nota: El Màster d’Edició Digital de la UOC ofereix places de pràctiques per treballar a Libelista. Més informació aquí.

 

Autors i identitat digital

L’escriptor és un dels actors de la indústria cultural que s’ha llançat també a desenvolupar una estratègia del que els anglosaxons anomenen self-branding; això és, la marca personal. Per a la creació d’una efectiva marca personal cal que l’autor sigui capaç de construir-se una atractiva identitat digital i que, alhora, sàpiga establir una relació dialògica i constant amb els lectors a les xarxes socials. D’aquesta manera la seva obra guanya visibilitat.

Elena Neira va exposar estratègies per aconseguir generar i fidelitzar una bona audiència a l’espai digital en la conferència “Autors i identitat digital: treballant, des de la idea, pel compromís de l’audiència”. La seva lliçó va ser dictada el dia 1 d’octubre de 2015 en el marc del IV Seminari Els Reptes de l’Edició Digital, organitzat a Barcelona pel Màster d’Edició Digital de la UOC.

Ajuts per a projectes culturals i digitals

Ediciodigital librodigitalAquest mes de març s’han publicat les convocatòries del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports per a sol·licitar els ajuts per a la innovació, modernització i creació de les indústries culturals i creatives mitjançant projectes digitals i tecnològics amb referència a l’any 2016. Aquests ajuts estan vinculats a diversos sector; entre ells, el del llibre, l’edició digital i el llibre digital. La finalitat és fomentar la realització de projectes culturals a Internet que incrementin l’oferta legal de continguts digitals. Es poden presentar les sol·licituds fins al dia 21 de març (horari orientatiu: 15h). Per a presentar-se, els tràmits s’hauran d’efectuar des de la seu electrònica de la Secretaria d’Estat de Cultura.


Si t’interessa aquesta subvenció, és possible que també t’interessi:

Es busquen becaris per al nou projecte Libelista


LibelistaLibelista, el nou projecte de Llibreries independents – Gremi de LlibretersNúvol, ofereix dues places de becari per a participar en el llançament i la gestió de la nova revista i plataforma en línia.

Aquest projecte té per objectiu connectar els usuaris digitals amb les llibreries. Els àmbits a tractar en aquesta comunitat de llibreters són la gestió de continguts en relació amb el món llibreter, la gestió de les xarxes socials i la coordinació entre els col·laboradors. Formar part de l’equip brinda l’oportunitat d’adquirir l’aprenentatge sobre una visió global del món del llibre digital i del llibre imprès en les diverses fases que el componen: des de la creació a la comercialització en un portal en línia. Els becaris tindran una bona oportunitat per entrar en contacte amb diferents professionals del sector. Les pràctiques són presencials a la seu de Libelista.

Si estàs interessat a participar-hi, posa’t en contacte amb Olívia Gassol, professora i coordinadora de les pràctiques del Màster d’Edició Digital. Per poder realitzar les pràctiques has de ser alumne d’algun dels programes d’edició digital de la UOC. Més informació sobre les pràctiques aquí.

 

Màrqueting digital per a l’escriptor emprenedor

Un dels canvis importants que està experimentant la indústria del llibre és el creixent protagonisme de la figura de l’escriptor. Les eines 2.0 proporcionen als autors la possibilitat d’implicar-se en la promoció de la seva pròpia obra i d’establir una relació de confiança, directa i instantània, amb els lectors. Aquesta tasca d’autopromoció, tanmateix, implica desplegar una bona estratègia a les xarxes. Per a fer-ho amb eficàcia, l’escriptor ha de conèixer bé les millors tècniques i eines que hi ha disponibles de manera gratuïta a Internet. Christian Verdú en dóna les claus en la conferència “Màrqueting digital per a l’escriptor emprenedor: eines i tècniques d’autopromoció”, que va impartir el dia 1 d’octubre en el marc del IV Seminari Els Reptes de l’Edició Digital.

 

Christian Verdú és professor col·laborador del Màster d’Edició Digital de la UOC. Imparteix docència a l’assignatura Distribució, màrqueting i comercialització, amb Sílvia Clemares (inici de docència 16 de març de 2016). L’assignatura s’inclou dins del curs d’especialització Estratègies de comercialització del llibre.