Els japonesos ja llegeixen més manga en digital que en paper

per Takako Otsuki

Enguany el Saló de Manga de Barcelona (30 oct- 1 nov 2020) se celebra en línia i és gratuït: Manga Barcelona: limited edition. Trobarem a faltar les llargues cues d’assistents a la Fira de Barcelona i els lectors disfressats de diferents personatges de manga que es veien els altres anys.

Què vol dir ‘manga’? El mot ja ha arrelat a Catalunya; en català es refereix al ‘còmic japonès (diccionari.cat), que presenta uns trets d’estil singulars, diferents dels propis dels còmics occidentals. Val a dir que, en japonès, l’accepció té major amplitud: comprèn tot tipus de dibuixos divertits amb trets exagerats, així com caricatures amb voluntat de crítica social (Diccionari Kojien, 6a edició). Però el tipus de ‘manga’ que s’ha fet popular arreu del món és el de les “històries representades amb vinyetes, sovint acompanyades de diàlegs. Còmics.” (Kojien).

Al Japó no només nens o adolescents són lectors de manga. Segons un estudi sobre el manga que va fer NTTCom resarch el 2012, un 75% dels enquestats d’entre 15 i 44 anys va contestar que els agradava llegir manga. Els qui en llegeixen més són homes de la franja d’edat compresa entre els 25 i els 29 anys, i dones d’entre 20 i 24 anys.

Read more

Share

Curs d’Especialització en Edició i Correcció Avançades del Text 

El Curs d’Especialització en Edició i Correcció Avançades del Text (de 10 crèdits), del Màster d’Edició Digital ofereix una formació específica sobre els processos d’edició i de correcció, des de la recepció de l’original fins a la fase producció editorial.

Aquest curs, que s’impartirà el primer semestre, està format per dues assignatures: Edició i correcció del text I* (5 crèdits), que és troncal del programa de màster i en què es treballaran els aspectes relacionats amb el tractament del text i que imparteix la professora Mònica Estruch. I Edició i correcció del text II (5 crèdits), que complementa la primera assignatura a fi de dotar l’alumne de les habilitats necessàries per supervisar l’organització interna del llibre; tractar i corregir el material gràfic i tipogràfic, i gestionar les fases de producció i administrativa. Aquesta segona assignatura anirà a càrrec dels professors Josep M. Mestre i Òscar Bagur.

El programa està del tot enfocat a treballar les competències i habilitats del corrector i de l’editor, en el sentit que prepara per:

  • Analitzar críticament l’estructura i la qualitat lingüística d’un text. (I)
  • Aplicar els criteris de les editorials. (I)
  • Interpretar el grau d’intervenció en correccions d’original o d’estil, i en les ortotipogràfiques. (I)
  • Usar els materials i les eines de suport bibliogràfic pròpies del sector. (I)
  • Conèixer els criteris d’edició segons les diverses tipologies textuals. (I)
  • Corregir proves d’impremta segons els processos habituals. (I)
  • Supervisar l’organització del llibre: tripa i coberta. (II)
  • Tractar i revisar els aspectes tipogràfics: grafismes, contragrafismes i compaginació. (II)
  • Organitzar, preparar i corregir el material gràfic d’un llibre: figures i il·lustracions, i els textos associats. (II)
  • Elaborar sumaris i índexs professionals. (II)
  • Controlar i preveure els factors de producció del llibre imprès (sistemes i etapes d’impressió) i digital (formats). (II)
  • Fer gestions administratives relacionades amb l’exercici de la professió: gestió d’ISBN, ISSN, DL; honoraris i pressupostos. (II)

Les dues assignatures, que es cursen simultàniament, estan dirigides als professionals del sector editorial i de l’àmbit de les humanitats —com correctors, editors, filòlegs, graduats en humanitats i traductors—, i a autors i a experts en comunicació que vulguin autoeditar-se. També, és clar, als estudiants del Màster d’Edició Digital de la UOC interessats a completar la seva formació.

El curs, en català i en castellà, s’oferirà l’octubre vinent.

Per a qualsevol dubte, pots posar-te en contacte amb la coordinadora acadèmica, la professora Olívia Gassol, a l’adreça ogassol@uoc.edu.

* Aquesta assignatura també es pot cursar de manera independent: vegeu-ho aquí.

Share

Algunes reflexions sobre la traducció de literatura infantil

per Lara Estany

En el camp de la traducció existeixen diverses especialitzacions, entre les quals destaca la literària, per tractar-se, tradicionalment, d’una parcel·la d’enorme activitat traductora. Pel que fa a la literatura infantil, és habitual creure que la tasca del traductor és més fàcil i senzilla perquè els relats per a nens tenen un nivell de vocabulari i gramàtica senzill, que no comporta una gran complexitat. Però, en realitat, requereix unes habilitats específiques que són tan importants com les que es demanen en la traducció de literatura per a adults, la traducció jurídica o la traducció audiovisual. 

La tasca de traduir i interpretar una obra literària requereix sempre una atenció especial i un bon coneixement, no només de la llengua pròpia i de l’original de l’obra, sinó també dels referents socials i culturals que hi apareixen. Quan aquesta tasca, a més, s’efectua en literatura destinada a nens, la responsabilitat del traductor és major, ja que, en alguns casos, pot passar que aquesta traducció sigui el primer contacte del lector amb la cultura d’origen. Cal recordar que una funció important de la traducció, en el cas de la literatura, és aconseguir transmetre la intenció de l’autor, tant a nivell semàntic com a nivell textual i paratextual: mantenir el ritme, si és possible, de la seva prosa, la dinàmica i el to. 

Read more

Share

La traducció dels còmics. Del Hombre Araña a Oliver i Benji

per Lara Estany

La història del còmic a Espanya es pot remuntar molt enrere en el temps, des de les primeres historietes il·lustrades a la premsa de meitat del segle XIX. Al llarg del segle XX en va prosperar la producció autòctona, al principi gràcies a un augment de la premsa infantil, entre altres causes, i posteriorment, des dels anys quaranta i cinquanta, amb lauge dels còmics humorístics i els daventures, que es van desenvolupar, sobretot, a partir de referents nord-americans. Els còmics de superherois es van començar a difondre a les acaballes de la dècada de 1960, tot i que a la llarga el lector juvenil va semblar preferir els superherois nord-americans, que des de 1982 van editar, en dura competència, Zinco i Fòrum. Amb tot, Vértice havia començat a publicar diverses sèries de Marvel (un dels principals segells nord-americans de còmics) a mitjan anys seixanta, en ple boom del còmic per a adults.

En una època en què la traducció al català i al castellà era molt més domesticant, i en la qual, per tant, es traduïen molt més els noms propis, topònims, etc., leditorial va decidir importar un dels personatges de la indústria Marvel, Daredevil. A fi daproximar el personatge al públic, li van canviar el nom, aprofitant les dues «D» de luniforme, per Dan Defensor. Quan leditorial Forum va començar a publicar els còmics de Marvel, a principis dels anys 80, Daredevil va recuperar el seu nom original (a la portada, sota el títol de la colecció «Daredevil» shi va afegir el subtítol «Dan Defensor», per tal que els lectors reconeguessin el personatge).

Read more

Share

Lector vuelve a casa. Cómo afecta a nuestro cerebro la lectura en pantallas

Maryanne Wolf. Lector vuelve a casa. Cómo afecta a nuestro cerebro la lectura en pantallas. Barcelona: Deusto Ediciones, 2020

Per Joan Carles Navarro

 

Lector vuelve a casa és un dels darrers títols publicats sobre la lectura i vist el ressò que ha tingut, es pot dir que és, també, un dels més reeixits.

Tot i aparèixer just abans del confinament –el passat mes de febrer, en traducció de Maria Maestro–, les raons d’aquest èxit van més enllà de l’inusitat interès per tot el que fa referencia a l’ús indiscriminat de pantalles. Dit d’una altra manera, no són circumstancials, sinó que obeeixen a diversos factors entre els quals hi trobaríem el prestigi de l’autora, Maryanne Wolf, el caràcter divulgatiu de l’obra i la perspicàcia amb què analitza les possibles conseqüències d’un canvi profund en els hàbits lectors.

Maryanne Wolf és professora de la Universitat de Califòrnia i especialista en els processos d’aprenentatge de la lectura i en l’anàlisi dels trastorns que poden afectar-la, com ara la dislèxia, àmbit en què té una dilatada experiència i al que ha dedicat una vasta producció acadèmica i literària. Amb aquesta obra s’ha proposat donar-nos a conèixer quins són els principals interrogants que planteja l’ús cada vegada més freqüent de dispositius electrònics de lectura, en detriment del paper, i quin pot ser l’abast i les conseqüències d’aquest canvi d’hàbits. El gènere que ha escollit per a fer-ho és l’epistolar: Lector vuelve a casa és un recull de nou cartes que l’autora dirigeix als lectors. I és un encert, perquè la lectura d’una carta convida a interrompre qualsevol activitat i a parar atenció a allò que algú altre ens explica, amb aquella sensació indefugible de proximitat, malgrat la llunyania, que convida al diàleg i a l’intercanvi d’opinions. És a dir, a reprendre la lectura reposada i profunda que és precisament la que, segons l’autora, està en risc de desaparèixer. Aquest context és el que permet a Wolf exposar les seves reflexions de forma clara i senzilla, però sense defugir en cap moment el rigor acadèmic: les cartes estan farcides de citacions d’obres literàries i d’autors clàssics i contemporanis –hi podem trobar Proust, T.S Eliot o Benjamin, però també Lucia Berlin i el seu Manual per a dones de fer feines–; i no només, perquè, com és d’esperar en un estudi que aspira a tenir base científica, també hi trobarem un munt de referències a articles acadèmics a càrrec d’altres col·legues i institucions dedicades a la recerca en el camp de la lectura, la neurociència o la psicologia. Aquesta combinació de familiaritat i erudició converteix el llibre de Wolf en una obra atractiva tant per a l’estudiós de la matèria, com per al pedagog, el filòleg o el lector, en general.

Read more

Share

Harry Potter en català: versions paral·leles i varietats geogràfiques

per Àlvaro Calero Pons

El 1999, Empúries (Barcelona) va publicar els dos primers volums de la saga Harry Potter, de J. K. Rowling, traduïts al català per Laura Escorihuela. La recepció, però, no fou la mateixa arreu del territori. Mentre que al Principat de Catalunya s’havien venut uns 73.000 exemplars de Harry Potter i la pedra filosofal, al País Valencià tan sols se n’havien venut 1.200. Els editors pensaren que la causa era el model de llengua; més concretament, la varietat geogràfica que emergia en el text, massa localitzada a Barcelona. En conseqüència, decidiren de valencianitzar-ne el model de llengua. Així, el 2001, en el marc d’un acord editorial amb Tàndem (València), va eixir en venda l’adaptació del primer volum, de la mà de Salvador Company, tot coincidint amb l’estrena del primer film, doblat en espanyol (el doblatge en català va aparèixer el 2004). L’adaptació valenciana del segon volum, Harry Potter i la cambra secreta, va veure la llum l’any següent, el 2002, i és el darrer volum que s’adaptà.

El català és una llengua parlada en una àrea no gaire extensa i, a més, encara prova de consolidar-ne el procés d’estandardització. Per això, aquest fenomen desfermà una gran polèmica sobre els models de llengua i la suposada necessitat de les adaptacions geogràfiques, de por que esdevinguessin sistemàtiques. Probablement, el fet que es tractés d’una traducció també contribuí a la polèmica, atès que la percepció sobre la variació lingüística hi canvia. En un original la varietat latent s’atribueix a l’estil de l’autor, segons la procedència geogràfica. Emperò, un text traduït sol percebre’s com extern a la comunitat lingüística i, per tant, es tendeix a conferir-li la qualitat de neutre, és a dir, més estandarditzat. Ara bé, la variació lingüística pot aflorar en qualsevol text, traduït o no, més encara si es tracta de literatura. El context de l’obra pot demanar de desviar-se de l’estàndard o, fins i tot, de transgredir l’ortografia, a fi de reproduir per al públic d’arribada l’efecte que té el text per al de partida. En aquests casos, per a garantir la qualitat del producte, es poden fer servir totes les opcions del repertori lingüístic.

En el cas de Harry Potter en català, un dels elements que suscità modificacions fou l’adjectiu dolent. Certs discursos polítics de calat social han tendit a associar formes lingüístiques més o menys sinònimes a territoris diferents, cosa que ha fomentat una percepció dialectalitzada de la llengua. Amb la qual cosa, encara que dolent també s’usa al País Valencià, remetria simbòlicament al Principat i, per això, decidiren substituir-lo.

Text de partida

Text d’arribada (Barcelona)

Text d’arribada (València)

Naughty, naughty, you’ll get caughty. (p. 170)

Dolents, dolents, us agafaran per les dents (p. 158)

Roïns, roïns, us agafaran per les dents (p. 178)

Exemple 1. Harry Potter i la pedra filosofal

En l’exemple 1 trobem que, en reemplaçar-hi dolent, la rima i el ritme en l’original i en la versió barcelonina es perden en la valenciana, en aquesta intervenció de Peeves. Amb tot, les adaptacions solen contenir menys errades, per les revisions addicionals.

Text de partida

Text d’arribada (Barcelona)

Text d’arribada (València)

‘Oh, well – I was at Hogwarts meself but I – er – got expelled, ter

—Mmm, bé… Jo també vaig anar a Hogwarts, prò, si t’he de ser sincer,

—Mmm, bé… Jo també vaig anar a Hogwarts, però, si t’he de ser sincer,

tell yeh the truth. In me third year. They snapped me wand in half an’ everything. But Dumbledore let me stay on as gamekeeper. Great man, Dumbledore.’ (p. 65)

me’n van fer fora. Al tercer any. Me van partir la vareta en dues parts i aquestes coses que fan… Prò el Dumbledore me va deixar quedar-me com a guardabosc. (p. 62)

me’n van expulsar. Al tercer any. Me van partir la vareta en dos parts i estes coses que fan… Però Dumbledore me va deixar quedar-me com a guardabosc. (p. 71)

Exemple 2. Harry Potter i la pedra filosofal

En l’exemple 2 observem diverses transgressions ortogràfiques en anglès —meself (myself), ter (to), yeh (you), me (my) i an’ (and)—, les quals es fan servir per a caracteritzar la parla de Hagrid, personatge marcat per un registre col·loquial. Es representen en la versió barcelonina ara amb una transgressió ortogràfica —prò (però)—, ara amb una desviació de l’estàndard —la forma plena del pronom feble singular de primera persona, me, en lloc de la reforçada, em, sense estigmatitzar cap varietat. Igualment, en l’adaptació valenciana es recorre un poc més a aquesta tècnica. En aquest cas, però, són normatius: s’hi manté la forma plena del pronom, atès que prò transcriu una pronunciació familiar d’aquesta conjunció considerada barcelonina, i, en contrapartida, s’hi introdueix una forma no reforçada del demostratiu, este, més habitual a València, que contrasta amb la reforçada, aquest, més general.

Text de partida

Text d’arribada (Barcelona)

Text d’arribada (València)

‘Come … come to me … let me rip you … let me tear you … let me kill you …’ (p. 126)

—Vine… Vine a mi… Deixa’m estripar-te… Deixa’m trossejar-te… Deixa’m matar-te… (p. 122)

—Vine… Vine cap a mi… Deixa’m esgarrar-te… Deixa’m trossejar-te… Deixa’m matar-te… (p. 136)

‘… rip … tear … kill …’ (p. 144)

Estripar… Trossejar… Matar… (p. 139)

Esgarrar… Trossejar… Matar… (p. 155)

‘Kill this time … let me rip … tear …’(p. 269)

—Aquest cop matar… Deixa’m estripar… Trossejar… (p. 250)

—Aquesta vegada matar… Deixa’m esgarrar… Trossejar… (p. 281)

Exemple 3. Harry Potter i la cambra secreta

Finalment, en l’exemple 3, apreciem que el verb rip en anglès es tradueix en la versió barcelonina com estripar, però es modifica en l’adaptació valenciana com esgarrar. Es tracta d’un monstre i la tria és altament simbòlica, atès que se’l reconeix per aquestes paraules, perquè sempre les pronuncia abans d’atacar. A més, el lector no descobrirà de quin monstre es tracta fins al final. Per tant, en canviar-les, també s’altera el referent literari. Ara com ara, això hauria pogut suscitar un debat a l’entorn del doblatge.

Vint anys després de la polèmica, podem comprovar que les versions paral·leles en literatura juvenil-adults no són gaire freqüents. Sí que se’n donen casos en la literatura infantil i en els llibres de text, més condicionats pels currículums escolars de les comunitats autònomes espanyoles. Ara bé, aquests requisits també afecten els continguts dels llibres en espanyol, però no el model de llengua. A l’Amèrica hispana, per contra, és més fàcil trobar-hi traduccions paral·leles. En aquest cas, la situació politicogeogràfica possibilita l’existència de diverses xarxes d’interacció. Quant al català, que no s’adaptessin la resta de volums de la saga indica que el nombre de lectors no augmentà tant com s’esperava. La causa, doncs, no era ben bé el model de llengua. La traducció és una eina que pot ajudar a consolidar el mercat editorial català, sense prejudicis. Una visió àmplia de la comunitat lingüística i una promoció eficaç haurien de facilitar-hi la circulació de tot tipus de productes culturals.

 

Àlvaro Calero Pons és professor associat a la UIB i professor col·laborador del Màster d’Edició Digital de la UOC. Actualment, està finalitzant una tesi doctoral (UIB-U. de Poitiers) sobre les edicions de traduccions paral·leles en català i en francès en relació amb els processos d’estandardització.

Calero-Pons, Àlvaro. (2016). «Varietats geogràfiques i polítiques editorials en la traducció al català. Una mirada sobre l’espai comunicacional català». Revista de Llengua i Dret Journal of Language and Law, 66. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya, 62-84. DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i66.2016.2824

Share

A propòsit dels joves i els índex de lectura

Per Joan Carles Navarro

La National Literacy Trust (en endavant NLT) acaba de publicar l’informe Children and young people’s reading in 2019.

Per a qui no conegui aquesta organització cal explicar que l’objectiu principal de la NLT és el desenvolupament de projectes i iniciatives per a millorar les competències lingüístiques –la lectura, l’escriptura, l’oralitat i l’escolta– dels nois i noies dels barris i comunitats més desafavorides del Regne Unit. La trajectòria de l’entitat i l’abast de les activitats que du a terme –només aquest darrer any han treballat amb gairebé 44.000 joves, més de 2.000 docents i 1.825 famílies–, fan de la NLT un referent a l’hora d’avaluar l’índex i els hàbits lectors de la població britànica, especialment els dels més joves.

Read more

Share

Lectures sobre pandèmies per a llegir en línia

En resposta a l’expansió global del COVID-19, la Duke University Press ha decidit posar a disposició de tot internauta una col·lecció de llibres i articles sobre pandèmies. La lectura romandrà accessible de manera gratuïta per als llibres fins a l’1 de juny, i per als articles fins a l’1 d’octubre.

Aquí teniu l’enllaç.

Share

Hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya durant el 2019

por Joan Carles Navarro

La Federación de Gremios de Editores de España acaba de presentar una nueva edición del informe Hábitos de lectura y compra de libros en España. Con este ya son tres años consecutivos -recordemos que entre los años 2013 y 2016 dejó de publicarse- que la Federación ofrece los resultados anuales de un estudio que inició el año 2010, de la mano de la consultora Conecta.

Lo primero que llama la atención de esta nueva edición es la brevedad: de las 115 páginas del informe anterior hemos pasado a las 34 de la actual. En términos generales, la estructura es la misma, a excepción de los apartados Antecedentes y Objetivos, Metodología y Principales conclusiones que, por algún motivo que desconocemos, y que cuesta de entender, han decidido eliminar. Más allá de esta supresión, la disminución del número de páginas es fruto de una reducción significativa del volumen de datos aportados y de un análisis de estas mucho menos detallado. Por todo ello, se tiene la sensación de estar leyendo el resumen ejecutivo de un informe más extenso, en el mejor de los casos, o los resultados de un estudio de menor profundidad, en el peor.

Para ilustrar el alcance de este cambio de criterio en la elaboración del informe basta recurrir al que es presentado como el perfil del lector frecuente de libros en este año 2019 y que ha sido reproducido en varios medios para resumir los resultados obtenidos:

Read more

Share

25 Manga Barcelona: la consolidació del manga independent

per Anna Roldós

La vint-i-cinquena edició de la Fira del Manga de Barcelona, que es va celebrar entre el dies 31 d’octubre i 3 de novembre, va assolir la xifra rècord de 152.000 visitants. Que el manga segueix en bona forma i guanyant lectors ens ho confirmen també algunes de les novetats que hem descobert enguany, tant pel que fa als catàlegs d’editorials de llarga trajectòria com quant als segells de nova creació que tot just s’incorporen al panorama.

Entre les editorials que s’han estrenat durant aquesta edició del Manga Barcelona cal destacar Héroes de papel , especialitzada en llibres relacionats amb el món del videojoc, que ha fet el salt al manga amb Fantastic World, de Ryo Hirano, i Ediciones Fujur, creada recentment per dos membres del portal d’actualitat de manga i anime Mision Tokyo, que han decidit provar el format en paper tot estrenant catàleg amb Tequila Sunrise, de Katami Studio (signat per tres germanes espanyoles).

Altres editorial independents van mostrar també la consolidació cada cop més clara dels seus projectes, amb la presentació de novetats editorials i noves llicències. És el cas, per exemple, de Fandogamia, editorial de còmic amb una col·lecció dedicada al manga que, fidel a la seva línia de transmetre valors, com ara el respecte a les distintes identitats de gènere, va presentar el volum La novia era un chico, que tracta de la transició de gènere. A més, també van avançar que en pròximes edicions convidaran una de les seves autores estrella, Kabi Nagata, autora de Mi experiencia lesbiana con la soledad, un manga molt cru que reflecteix la pròpia experiència de l’autora, que va patir una depressió.

Read more

Share