Les dones de la historieta són reconegudes en el 36 Saló del Còmic de Barcelona

La historieta és un mitjà el valor cultural de la qual ha estat qüestionat des dels seus orígens, perquè es considerava un gènere menor, i com a tal els artistes de còmic s’han vist històricament forçats a trobar espais de rebel·lió i qüestionament de l’ordre establert. El llenguatge del còmic ha estat transgressor i ha desafiat la concepció dels dos terrenys entre els quals es mou: les arts gràfiques i la literatura. No obstant això, paradoxalment, la mateixa indústria del còmic no ha sabut rebel·lar-se contra una de les constants d’aquest ordre establert: la invisibilització de les dones en el terreny creatiu. Fins ara.

En mirar les llistes de guardonats dels premis de còmics més importants, com el Premi Nacional del Còmic, i davant l’escassetat de noms femenins, seria legítim preguntar-se si hi ha dones historietistes. I clar que n’hi ha. En un camp que durant molt temps va ser dominat pels homes, cada dia són més les veus i les mirades femenines. La bona notícia és que per fi aquestes dones van guanyant-se el seu espai en els esdeveniments oficials destinats a reconèixer la qualitat dels treballs. L’edició número 36 del Saló Internacional del Còmic de Barcelona és la millor prova d’això. Divendres passat, 13 d’abril, l’artista catalana Laura Pérez Vernetti va ser guardonada amb el Gran Premi de l’edició en reconeixement al seu recorregut professional. Laura, que és com signa alguns dels seus treballs, té una llarga trajectòria en el món de la historieta i la il·lustració, en què ha explorat molts temes i estils. Va pertànyer a la generació del boom del còmic adult de l’Espanya dels 80 i va col·laborar molts anys amb El Víbora, revista de la qual li interessava l’estètica transgressora i experimental pròpia del còmic underground. A més, en aquesta edició del Saló del Còmic de Barcelona una altra autora va ser premiada. Ana Penya va ser guardonada com a autora revelació per la seva obra Estamos todas bien (Salamandra Graphic) en què retrata el dia a dia de les seves dues àvies, a través de que la seva història personal homenatja les dones que van ser educades durant el franquisme.

Que dues dones hagin guanyat dos dels premis del que probablement sigui la trobada de còmic més important del país és, sense cap dubte, notícia de per si; però ho és molt més quan tenim en compte que entre els nominats en totes les categories hi ha hagut per primera vegada equilibri de gènere. Anabel Colazo, Tillie Walden i Begoña García-Alén són altres dels noms femenins que acompanyen les premiades d’aquesta edició. Això no vol dir que siguin les primeres, és clar que no, però la seva major presència en la selecció del jurat és sens dubte simptomàtic que les historietistes a Espanya han fet un pas endavant cap a un just reconeixement professional. I de la seva mà, però també de la d’altres dibuixants homes, arriben al còmic personatges femenins més complexos que relaten les seves experiències, les seves emocions, la seva intimitat i la seva quotidianitat. Enrere van quedar els temps en què les dones representades en els còmics eren només personatges secundaris, passius, definits per la seva sexualitat i que existien gairebé exclusivament com un element més que definia al personatge masculí. El llenguatge de la historieta, per fi, troba entre les seves vinyetes espai per a les veus de dones, per a les autores i per als personatges que, com les protagonistes de Estamos todas bien, fins fa poc no se’ls adjudicava interès narratiu.

Carmela Artime, professora i coordinadora del programa de Llengües Modernes de l’Amsterdam University College.

Carmela està escrivint la tesi doctoral Memory in the Spanish Graphic Novel (2005 – 2015): Fiction and Historical Representation. És membre del grup de recerca LiCMES.

Aprendre l’ofici d’editora a Raig Verd des de Casablanca

Quan els estudiants d’un màster d’edició fan pràctiques en un departament editorial, el més comú és que es realitzin en mode presencial. En el meu cas, atès que visc a Casablanca, les vaig fer de manera virtual amb la barcelonina Raig Verd / Rayo Verde Editorial. Tot i no poder desplaçar-me a l’oficina cada dia, la Laura Huerga, fundadora i editora de l’empresa, va tenir la valentia de donar-me l’oportunitat d’unir-me al seu equip per uns mesos, sabent que realitzar les pràctiques remotament suposaria un repte per a les dues. El projecte de col·laboració no va ser només viable; va ser, a més, veritablement positiu.

La meva experiència d’aprenentatge amb les col·legues de Barcelona només va ser possible perquè Raig Verd / Rayo Verde és una editorial que adopta les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Així, virtualment, he pogut realitzar les meves tasques amb comoditat, com corregir a dues mans la traducció de The Dispossessed al català d’Ursula K. Le Guin i, encara que sembli paradoxal, des del Marroc també he sigut partícip del ritme trepidant de l’editorial.

Més enllà de les tasques diàries d’una editorial que jo podia desenvolupar com a aprenent en línia, he tingut l’ocasió d’observar un element que cada vegada més s’està integrant en les agendes de les editorials: el rol de curadores i dinamitzadores culturals. Així com organitzar presentacions de llibres en llibreries o a la ràdio, la Laura Huerga a més assistia a fires del llibre, participava en ponències o col·laborava amb entitats per oferir continguts culturals. Vaig poder veure de primera mà que l’editorial, a més de cuidar el seu catàleg amb títols selectes, també promociona la cultura. Realitzant les pràctiques vaig entendre que avui és essencial que les editorials no es limitin a publicar llibres, i que s’obrin camí en la gestió cultural com una altra forma de promocionar els seus autors i catàlegs.

Xantal Aubareda. Estudiant del Màster d’Edició Digital

El Petit Príncep: entrevista a Jordi Villalba

El 6 d’abril de 2018 se celebra el 75 aniversari d’El Petit Príncep, un dels fenòmens literaris mundials més singulars de la història. Després de la Bíblia, cap llibre no ha estat objecte de tantes edicions i traduccions arreu del món. Una de les manifestacions d’aquest fenomen editorial és la quantitat de col·leccionistes consagrats a atresorar-ne exemplars rars i en llengües i dialectes que ni tan sols sabem que existeixen.

Per descobrir què hi ha darrere de la passió del col·leccionisme de la cèlebre obra d’Antoine de Saint-Exupéry, hem entrevistat Jordi Villalba. Us convidem a escoltar-lo i a conèixer la seva col·lecció particular.

#LiCMES Literatura Catalana, Món Editorial i Societat (UOC)

El Petit Príncep des de la mirada del col·leccionista

Le Petit Prince d’Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944) va veure la llum per primer cop el 6 d’abril de 1943 a Nova York. Aquesta primera edició ja es publicà en francès i anglès, en versió de Katherine Woods. Des d’aleshores se n’han venut 150 milions d’exemplars en més de 300 llengües i dialectes. Es tracta del llibre més traduït de la història després de la Bíblia.

La primera edició d’El principito va aparèixer a l’Argentina el 1951, publicada per Emecé Editores en traducció de Bonifacio del Carril. El 1956 Josep Maria Francès va fer-ne una nova versió en castellà, publicada a Mèxic per Editorial Diana. No va ser fins al 1959 que va aparèixer una edició a la península, El Petit Príncep, en traducció de Joan Xancó i editada per Estela. El 1965 es va fer un enregistrament sonor de l’adaptació catalana de Jordi Sarsanedas, al segell Iberofón (reeditat per Picap el 2008). El 2005 va aparèixer la traducció en aranès; el 2012 se’n va publicar la versió d’Anna Cassassas i Enric Casasses en llenguatge de signes català (videodisc editat per Iframe Taller Creatiu), i el 2015 encara van aparèixer una nova versió catalana de Mònica Abab i una altra en el català de l’Alguer de Carla Valentino. També se n’han fet dues traduccions en valencià, El Príncep Xiquet (2007), de Jaume Arabí, i El Xicotet Príncep (2015), de Mario Rodríguez Peña (per cert, la falla infantil municipal de 2018 serà El Xicotet Príncep). Del llibre, tanmateix, se n’han fet moltes més edicions, tant en català com en d’altres llengües de l’Estat espanyol. En el marc del món editorial en català el llibre continua sent tot un fenomen: només entre 2008 i 2012 Labutxaca va publicar-ne cinc edicions, de les que se’n van vendre 50.000 exemplars (segons que informava Jordi Nopca a l’Ara el 15 de juny de 2013).

Davant d’aquesta profusió d’edicions, El Petit Príncep és un llibre relativament fàcil de trobar arreu del món, sobretot d’ençà de la globalització d’internet. A més, des de l’1 de gener de 2015 l’obra és en domini públic, tret dels Estats Units: el venciment dels drets d’autor ha contribuït a una major difusió de l’obra, de manera que avui encara hi ha més possibilitats de trobar-ne noves edicions. Aquesta proliferació, però, no ha fet minvar el fetitxisme envers el llibre i el personatge literari, com ho demostren l’existència de La Boutique Oficielle Le Petit Prince, de diversos museus al món, un parc d’atraccions, i la producció de musicals i fins i tot d’una òpera. Tot plegat anima que els col·leccionistes d’El Petit Príncep continuïn viatjant –o explorant via internet- a la caça d’antigues i noves edicions per engruixir el seu catàleg personal.

Per celebrar els 75 anys de la cèlebre obra de Saint-Exupéry hem convidat Jordi Villalba, que ens presentarà una mostra representativa de la seva àmplia col·lecció d’edicions. A partir de l’exhibició d’una selecció d’exemplars d’El Petit Príncep, Villalba comentarà diferents aspectes editorials i de traducció des de la mirada del col·leccionista.

L’acte tindrà lloc dilluns 5 de març a les 18:00 a la seu de la UOC (Av. Tibidabo 39-43). L’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

Aquesta sessió s’inscriu en els activitats de divulgació del grup de recerca LiCMES.

REL Programa d’ajuts i mentories per a projectes d’Art i Cultura Digital

http://llibredigital.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2018/01/PROGRAMA-DAJUTS-REL-ART-CULTURA-DIGITAL-TANTAGORA-2018-GARANTIA-JUVENIL-EDICIO-DIGITAL.png

Tens un projecte de creació digital en alguna d’aquestes àrees? Literatura, disseny, audiovisual, animació, il·lustració, videojoc, música, dansa, editorial, arts escèniques…

El Laboratori de Narratives Digitals de Tantàgora ofereix un programa gratuït d’ajuts i mentories per a projectes d’Art i Cultura Digital: REL.  Aquest programa s’adreça a joves d’entre 19 i 29 anys inscrits a Garantia Juvenil. El nombre de places que compta l’edició és de 20 persones.  Enguany s’atorgarà un premi de 1.000€ a invertir al projecte seleccionat pel jurat. Obtindran especial atenció aquells projectes que s’inspiren o parteixen en la literatura, des de diversos formats, com muntatges escènics, llibres o revistes digitals, exposicions, curtmetratges, app, narratives transmèdia…

http://llibredigital.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2018/01/REL-PROGRAMA-DAJUTS-ART-CULTURA-DIGITAL-GARANTIA-JUVENIL-EDICIO-DIGITAL.png


Quins requisits són necessaris per accedir al programa?

Joves creadors i gestors culturals que tinguin una iniciativa o projecte cultural en fase embrionària o en un estadi de definició preliminar o bé presentin un Projecte ja definit i/o estructurat. En el moment d’efectuar la sol·licitud d’inscripció ha de tenir entre 19 i 29 anys i estar inscrit a Garantia Juvenil.

La inscripció a la convocatòria és oberta fins al 12 de març. Podeu consultar més informació en el següent enllaç:

> Bases REL – Programa d’ajuts Art i Cultura Digital.

Des del Màster d’Edició Digital UOC us animem a participar en la convocatòria. Molta sort! Per als interessats/des, a continuació us comaprtim el programa que s’estructura en dues fases:


PROGRAMA REL 2018

FASE I – FORMACIÓ GRUPAL – del 15 de març al 4 d’abril

30 h de formació en creació i gestió de projectes d’art i cultura digital

› Art i Creació Digital – Pep Salazar
› Creative Commons – Ignasi Labastida
› Narratives transmèdia – Daniel Resnich › Música i TiC – Sonia Espí
› Gestió de projectes – Gemma Lladós

› Patrocini i captació de fons – Silvia Bueso
› Nous públics – Pepe Zapata
› Marketing i estratègia digital – Jordi Camós › Pitching de projectes – Ferran Cera
› Literatura digital – Pelayo Méndez

FASE II – TUTORIES INDIVIDUALS I LLIURAMENT DE PREMIS – del 16 d’abril al 29 de maig

MENTORING INDIVIDUALITZAT
15 hores / projecte – del 16 d’abril al 23 de maig

Experts en gestió i creació de projectes de cultura digital oferiran tutories d’assessorament i acompanyament per als 15 projectes seleccionats. Els participants presentaran el seu projecte davant d’un jurat.

LLIURAMENT DE DIPLOMES I PREMI 29 de maig

Es lliuraran diplomes i s’efectuarà la comunicació del premi de 1.000€ per a la inversió del projecte guanyador.

Les sessions es realitzaran a Tantàgora: C/de l’Art 80, baixos, Barcelona


 

“Els plaers de mirar”: una mostra bibliogràfica exemplar

En aquestes dates, especialment contemplatives, el Museu d’Història de Catalunya ens enlluerna amb una exposició exemplar que porta per títol “Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona”, centre que en comparteix l’organització.  A través d’una tria excepcional d’obres representatives de les col·leccions de llibre antic  de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, la mostra reconstrueix, en essència, un doble itinerari llibresc: el dels continguts i, de forma més especial, el dels continents, a través d’unes obres que il·lustren el camí que ens porta des de la cultura manuscrita a la cultura impresa. Una transició que, tal vegada, ens pot ajudar a mesurar el ritme de certs canvis que observem de camí cap a la cultura digital.

Amb la intenció d’extreure lliçons en aquest darrer sentit, deixo de banda els set àmbits temàtics en què s’organitza l’exposició (El cel i la terra; El poder de la paraula; El progrés i la tècnica; El relat de la memòria; Espiritualitat i pensament; Llei i ordre i Mons llunyans), per ocupar-me, específicament, dels objectes materials que contenen aquests sabers: els llibres manuscrits, els incunables i els impresos, fins al segle XVIII.

No debades, els responsables de la mostra, comissariada per Neus Verger i Pilar Mateo, han tingut cura de descriure, de manera molt didàctica, els suports, les escriptures i les enquadernacions dels llibres antics, així com aspectes relacionats directament amb la seva conservació i restauració, tasca cabdal de la Biblioteca de Reserva de la UB. Des d’aquesta perspectiva material, contemplem la Crònica del rei en Jacme o una monumental Bíblia manuscrita del segle XV. Així mateix, ens fixem en l’incunable del Libre dels angels, de Francesc Eiximenis, o en una edició de l’obra filosòfica de Sèneca. I ens meravellem del progrés de l’art de la impremta a través de les espectaculars imatges d’un compendi de botànica mèdica del segle XVI o del monumental tractat d’esgrima que testimonia les bones arts de l’impressor Elzevier, al segle XVII.

Read more

Com presentar una bona promoció digital o la importància de saber seleccionar, sintetitzar i convèncer amb informació atractiva

promocion digital edicion digital libro digital estrategia digital

Es coneix de sobres que ens trobem en un món sobresaturat d’informació. Tenim constantment missatges, anuncis, textos, vídeos, àudios, dades que ens bombardegen per diferents vies. El temps és a més un factor decisiu: 7 segons perquè el disseny d’una coberta d’un llibre capti l’atenció d’un potencial lector en una llibreria; 10 segons perquè un vídeo atrapi l’interès de l’usuari i feu clic al Play per veure-ho complet; 30 segons perquè un espot promocional convenci a un client; 1 minut perquè algú llegeixi un post o miri un vídeo i decideixi compartir … I així podríem seguir amb els exemples.

A més de la claredat, simplicitat i creativitat amb la qual s’ha de presentar un missatge, es requereix d’una interpretació pràcticament immediata per part de qui el llegeix, si és que es vol captar la seva atenció entre el mar de continguts que l’envolten. La nostra actual era digital es basa en la immediatesa i lamentablement, dóna poques segones oportunitats.

Per això, m’agradaria desenvolupar en aquest post una de les etapes anteriors al contacte final amb el lector o usuari, perquè poques vegades tenim segones oportunitats. Es tracta d’una etapa interna, de treball, de presentació, per a tot aquell que treballa en el sector editorial (o en qualsevol altre sector), però tan necessària com saber impactar al nostre client final.

Havent treballat i definit prèviament l’estratègia digital de promoció del producte o servei a oferir, és a dir: quin és l’objectiu, a qui es vol arribar, on es troben aquestes persones, com s’arribarà a elles, per quins mitjans i des de quins canals; és imprescindible que sapiguem extreure la informació clau per presentar-la de la millor manera i el més atractiva possible; també als caps, clients… o professors.

En l’assignatura de Promoció del Màster d’Edició Digital de la UOC intentem donar eines pràctiques i concretes que els serveixin als alumnes i les alumnes en el seu dia a dia professional. Una d’aquestes opcions que considerem molt adequades per a presentar qualsevol projecte o estratègia de forma visual són: les infografies.

Read more

Simona Škrabec: La traducció literària com a oxigen per a la cultura

El passat 26 de setembre  Simona Škrabec, presidenta del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del Pen Internacional (Translation and Linguistic Rights Committee) i professora colaboradora de la UOC, va dictar la conferència inaugural del Grau en Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades UOC/UVIC-UCC, del Màster d’Edició Digital i del Màster de Traducció Especialitzada, “La traducció literària com a oxigen per a la cultura”.

Per als qui no vau poder assistir o seguir en streaming la conferència, us convidem a visionar-ne el vídeo per conèixer les reflexions de la professora Škrabec a l’entorn de la circulació literària en el món global.

 

 

Simona Škrabec (Ljubljana, 1968) és doctora en literatura comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Publica assaigs literaris en l’àmbit internacional i ressenya, en la revista L’Avenç i al diari Ara, novetats en català. El seu últim llibre Una pàtria prestada (2017) està dedicat a lectures de la literatura catalana del segle XX. Ha traduït més de trenta llibres. En l’àmbit de la teoria de la traducció ha participat en el volum col·lectiu, dirigit per Esther Allen, To be translated or not to be (2007) i ha codirigit amb Teresa Iribarren el volum Constel·lacions variables (2012). Ha coordinat molts simposis i projectes de recerca, l’últim dels quals és l’informe per a la UNESCO Cultures’s oxygen (2017) sobre la indústria editorial en contextos políticament poc estables. És la presidenta del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del Pen Internacional (Translation and Linguistic Rights Committee). Škrabec és professora del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.

Fira del llibre de Còrdova: Argentina aposta per la literatura digital infantil

Mariela Heredia, app_arteCom cada any, editors, il·lustradors, escriptors, llibreters, bibliotecaris i docents es van acostar a la fira del llibre de Còrdova, Argentina, per passejar no només pel casc històric i les esglésies d’arquitectura barroc-colonial, sinó per les noves propostes literàries .

L’edició número 32 de la Fira del llibre i el Coneixement, celebrada entre el 7 i el 24 de setembre, va desembarcar amb un canvi al qual respondre -sota el sol d’una primavera incipient- gairebé un milió de participants.

La fira va decidir apostar per la tecnologia a fi de recuperar lectors. Amb un fort incentiu per ajustar-se als canvis tecnològics, es va estructurar un espai físic diferenciador, un “Domo Digital: 2.0”, que tenia com a objectiu mostrar la convivència entre el llibre digital i el de paper.

Toca_Teca: un espai per repensar la literatura infantil des del digital

Aquest any, arran de la reflexió “el llibre no està en risc, el que està en risc és el lector si no li apropem totes les opcions possibles per llegir”, va néixer el Festival Toca_Teca amb propostes per a famílies, escoles i professionals de la mà de Mariela Heredia Regolini, directora de app_arte, entitat dedicada a la difusió, creació i reflexió sobre la literatura digital infantil i gestora de projectes de contingut digitals.

Read more

REL 2017 – Programa d’ajuts per a projectes de cultura digital

REL ajuts cultura digital edicio digital

Arriba la segona edició del REL, un programa d’ajuts a la creació i mentoria de projectes de cultura digital impulsat pel Laboratori de Narratives digitals de Tantàgora. Des del Màster d’Edició Digital de la UOC us animem a participar-hi! Us expliquem en què consisteix i els requisits de la convocatòria:

 

Tantàgora obre la convocatòria de REL a 20 joves menors de 30 anys. Ofereix un programa gratuït de formació i mentoria per a projectes culturals digitals. El període de desenvolupament s’efectuarà entre l’octubre i el novembre de 2017.

 

REL CONVOCATORIA EDICIO DIGITAL

 

Què t’ofereix REL?

 

  • Ajuts valorats en 750 i 500 per als projectes guanyadors i finalistes.
  • Mentoria i tutories per a cada projecte cultural.
  • Formació en grup per a projectes culturals, amb especial dedicació en l’àmbit digital.

 

Qui hi pot participar?

 

  • Joves que tinguin entre 19 i 29 anys.
  • Tenir un projecte cultural en fase embrionària.
  • Estar donat d’alta en el sistema de Garantia Juvenil.

 

Què busquen en REL?

Obrir les portes a portes a projectes de diverses disciplines que requereixin tecnologies digitals: literari, teatre, circ, dansa, animació, disseny, videojocs, arquitectura… Els projectes d’art literari dirigits al públic infantil i juvenil obtindrà especial atenció.

 

Com formalitzar les inscripcions a la convocatòria REL 2017?
Coneix les bases de la convocatòria i omple el formulari de la convocatòria de REL 2017.

Us desitgem molta sort!