25 Manga Barcelona: la consolidació del manga independent

per Anna Roldós

La vint-i-cinquena edició de la Fira del Manga de Barcelona, que es va celebrar entre el dies 31 d’octubre i 3 de novembre, va assolir la xifra rècord de 152.000 visitants. Que el manga segueix en bona forma i guanyant lectors ens ho confirmen també algunes de les novetats que hem descobert enguany, tant pel que fa als catàlegs d’editorials de llarga trajectòria com quant als segells de nova creació que tot just s’incorporen al panorama.

Entre les editorials que s’han estrenat durant aquesta edició del Manga Barcelona cal destacar Héroes de papel , especialitzada en llibres relacionats amb el món del videojoc, que ha fet el salt al manga amb Fantastic World, de Ryo Hirano, i Ediciones Fujur, creada recentment per dos membres del portal d’actualitat de manga i anime Mision Tokyo, que han decidit provar el format en paper tot estrenant catàleg amb Tequila Sunrise, de Katami Studio (signat per tres germanes espanyoles).

Altres editorial independents van mostrar també la consolidació cada cop més clara dels seus projectes, amb la presentació de novetats editorials i noves llicències. És el cas, per exemple, de Fandogamia, editorial de còmic amb una col·lecció dedicada al manga que, fidel a la seva línia de transmetre valors, com ara el respecte a les distintes identitats de gènere, va presentar el volum La novia era un chico, que tracta de la transició de gènere. A més, també van avançar que en pròximes edicions convidaran una de les seves autores estrella, Kabi Nagata, autora de Mi experiencia lesbiana con la soledad, un manga molt cru que reflecteix la pròpia experiència de l’autora, que va patir una depressió.

Read more

Una ciudad de libros: recursos digitals al servei de noves textualitats

El desenvolupament de nous dispositius electrònics de lectura no només ha permès la digitalització de llibres publicats en paper, també ha afavorit l’aparició de propostes que experimenten amb les possibilitats que brinda l’entorn digital i els recursos hipermèdia. Dins d’aquest camp, hi ha algunes iniciatives interessants que busquen enriquir publicacions existents amb l’objectiu d’atraure nous públics tot resignificant obres tradicionals.

Aquest és el cas del conte Una ciudad de libros, pertanyent a la col·lecció Calleja interactivo. Es tracta d’una col·lecció produïda pel grup de recerca Atles de la UNED (en col·laboració amb la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat de Salamanca), amb els grups LEETHI, LOEP i ILSA (de la UCM) i el projecte d’investigació eLITE. Els contes enriquits pertanyen al volum titulat Plaga de dracs, de l’autora anglesa Edith Nesbit, traduït i publicat per l’Editorial Calleja en 1923 dins de la seva col·lecció “Biblioteca enciclopèdica de nens”.

Aquesta iniciativa té l’objectiu de fomentar l’interès per la lectura en les noves generacions, acostant-los històries publicades fa anys enriquides amb recursos actuals. Una ciudad de libros es tracta, per tant, d’una edició digitalitzada d’un llibre originalment publicat en paper, amb la particularitat d’incorporar recursos propis de la textualitat digital.

Read more

Informe Anual del Llibre Digital 2018, de Libranda

 

per Joan Carles Navarro

Libranda, que es presenta a si mateixa com l’empresa líder en distribució de continguts digitals en llengua espanyola, acaba de publicar l’Informe Anual del Libro Digital 2018.

Amb aquest, ja són quatre els informes que Libranda ha publicat, des de l’any 2016 en què va aparèixer el primer Informe 2015 Libranda i que, val a dir-ho, analitzava l’evolució del llibre electrònic durant el període 2010-2015. Des de llavors, l’informe ha anat incorporant novetats, quant als continguts i la manera de presentar els resultats, amb l’ànim de facilitar-ne la comprensió i poder aprofundir en la comparativa de les dades que recull. La novetat més important d’aquesta edició consisteix a oferir la informació detallada per país: Espanya, Estats Units, Mèxic, Argentina, Colòmbia, Xile i Perú, deixant la resta de països analitzats en les agrupacions Otros Latam i Otros Territorios. Val a dir que no és fàcil d’endevinar el criteri seguit en l’ordre en què els presenta, i que aquí hem respectat. No obeeix a un ordre alfabètic ni geogràfic, com és obvi, ni respon a una jerarquització segons el pes específic de cada país dins del mercat global del llibre electrònic en espanyol. Però aquest és només un detall.

Read more

Còmic: tradició i aires nous

Resulta sorprenent observar com el còmic, que en els seus orígens molts van menystenir, ha anat fent-se un lloc entre el públic tant nacional com internacional. Lletres i il·lustracions, dues arts que unides han donat a llum obres la força il·locutiva de les quals s’ha vist multiplicada, arriben eficaçment al lector, ja sigui per fer-lo riure, plorar, imaginar o, simplement, remoure les seves consciències. Perquè si alguna cosa caracteritza la historieta en els nostres dies és la diversitat de gèneres que aborda, cosa que li permet captivar un públic cada vegada més heterogeni.

Aquest cap de setmana va tancar les seves portes l’edició número 37 del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Han estat tres intensos dies que, com bé s’ha fet ressò la premsa, han aconseguit reunir més de 112.000 visitants, entre els quals van haver tant veterans amants del gènere com nouvinguts. Això no ha estat un obstacle en el desenvolupament de la trobada, sinó més aviat la seva major virtut. Múltiples perfils de lectors han trobat espais diferenciats on poder saciar les seves ànsies de còmic i novel·la gràfica, entretenir-se, fer-se amb els grans del gènere, enriquir els seus coneixements o presentar els seus treballs a les editorials. Fins i tot els més petits han pogut gaudir d’aquest Saló.

Read more

5 Plataformes amb recomanacions de llibres digitals i aplicacions infantils

recomendaciones libros infantiles aplicaciones infantiles educativas

L’oferta de llibres digitals i aplicacions infantils és molt extensa. Precisament per aquest motiu, per la gran varietat de continguts, és de molta utilitat conèixer algunes plataformes que orienten pares i educadors a l’hora d’escollir un llibre digital infantil o una aplicació educativa.

El dia 2 d’abril és el Dia Internacional del Llibre Infantil des de 1965, en commemoració del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen. Per celebrar la data, destaquem 5 plataformes de recomanació, extretes d’aquesta guia per triar els millors llibres digitals infantils que trobareu a UOC News, realitzada a partir del llibre Lectura digital infantil. Dispositius, aplicacions i continguts (Editorial UOC), d’Araceli García i Raquel Gómez, professores titulars de la Universitat de Salamanca.

Des del Màster d’Edició Digital i el Postgrau de Desenvolupament d’Aplicacions Educatives de la UOC esperem que sigui del vostre interès.

¡Feliç Dia Internacional del Llibre Infantil i bones lectures!

Read more

L’edició en línia del ‘Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos’

per Josep M. Mestres

El conegut Manual d’estil de Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité ha assolit la majoria d’edat i ha volgut aprofitar, de la mà de l’Institut d’Estudis Catalans, els recursos digitals que existeixen actualment per a fer arribar arreu del món aquesta obra pensada per a la redacció, la traducció, la correcció i l’edició de tota classe de textos escrits.

Read more

Kosmopolis | Itinerari recomanat per a editors inquiets

Kosmopolis k19 festa literatura

#Kosmopolis
#K19

“Els relats que mouen el món”, el punt de mira del K19

S’acosta una de les dates més esperades per als apassionats de la literatura! Del 20 al 24 de març se celebra al CCCB, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la X edició de Kosmopolis, la festa de la literatura amplificada. Fundat el 2002, el festival literari barceloní ha esdevingut des de fa anys una cita indispensable per a tots aquells que tenen les antenes posades en els nous formats literaris, el món del llibre i l’edició digital. Enguany, un dels eixos centrals és el concepte “Relats que mouen el món”.

 

“Assistim a un moment en què el terme relat s’invoca amb entusiasme. La percussió mediàtica, potenciada per l’expansió de la galàxia digital, ha trobat un dels seus talismans més productius: tot és –o pot ser– susceptible de convertir-se en relat, és a dir, en històries, narracions, ficcions o contes que intenten donar sentit al món que hem creat.” —

Juan Insua

Les narracions esdevenen, en el nostre dia a dia, un constructe indispensable per a explicar i explicar-nos la realitat. La modernitat s’ha estructurat d’acord amb grans relats que van moure el món, mentre que la postmodernitat els ha interpel·lat en generar debats culturals que posen en qüestió l’anterior segle. L’homo narrens es troba en un nou paradigma, immers en el magmàtic i ubic espai de comunicació digital, on els relats es construeixen, s’invoquen, i no sabem cap a on ens mouran. El Kosmopolis 2019 es nodreix d’aquesta percepció del sentit i del relat, i contempla la literatura com un agent actiu en la seva màxima expressió.

 

kosmopolis k19 festa literatura amplificada

 

Enguany el K19 proposa un programa trencador i arriscat que es vertebra en diverses seccions:

 

El professorat del Màster d’Edició Digital de la UOC us recomana un recorregut per al Kosmopolis especialment pensat per a editors o persones interessades en noves formes narratives i el món del llibre. Us animem a assistir als següents actes per visionar i mirar d’entendre cap a on va la literatura, i a participar creativament en noves formes de construir relats.

 

Itinerari Kosmopolis 2019 per a editors inquiets

Kosmopolis k19 festa literatura

Read more

Promoció editorial a través de xarxes socials: la meva experiència a La Caja Books

per Julieta Retamoso, estudiant del Màster d’Edició Digital

 

 

El febrer passat vaig finalitzar la meva experiència de pràctiques a La Caja Books, una editorial que proposa un enfocament nou: publica caixes que contenen tres llibres sobre una mateixa temàtica, abordada per diferents autors i en diferents gèneres.

La modalitat de les pràctiques va ser en línia, cosa que em va permetre conjugar la formació i l’aprenentatge amb la meva vida laboral. Vaig poder participar en la definició i implementació de l’estratègia de comunicació de La Caja Books a xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) i conèixer com es gestiona la relació i el contacte amb els periodistes des d’una editorial petita. Malgrat que les meves tasques es van desenvolupar purament en l’entorn digital, això no va impedir en absolut que pogués conèixer la dinàmica cotidiana de l’editorial, gràcies a la comunicació fluïda que vaig mantenir amb el meu tutor durant tot aquest període.

Read more

La correcció postdigital: Allò que el corrector no s’endugué

per Xantal Aubareda

 

Per bé que són molt útils i gairebé imprescindibles, els correctors ortogràfics i gramaticals en línia no detecten totes les errades lingüístiques d’un text. En Daniel Casals, l’Anna M. Torrent i la Margarida Bassols s’han adonat que molts dels usuaris tenim una confiança ingènuament excessiva en aquests verificadors, i han elaborat una guia pràctica amb l’objectiu d’ajudar-nos a prestar atenció a un determinat tipus d’errors que el corrector digital no resol. Allò que el corrector no s’endugué. La correcció postdigital respon a la necessitat creixent de crear textos de qualitat que tenim els usuaris, que reconeixem cada cop més la importància que està adquirint la qualitat de les comunicacions, cosa que ens obliga a ser més autoexigents. Del llibre, publicat pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, se’n va fer una segona edició revisada i corregida el 2018.

Amb el desenvolupament de les TIC (Tecnologies per a la Informació i la Comunicació), que ha suposat una profunda transformació en la manera d’escriure i corregir els textos, han aparegut noves eines per al seu processament digital. Tanmateix, els processadors automàtics del text, malgrat estar cada vegada més interrelacionats amb correctors ortogràfics, diccionaris i enciclopèdies en línia, encara no són capaços de detectar tots els errors que hi pot haver en un text.

 

 

 

Els autors han agrupat aquelles dificultats lingüístiques més freqüents que suposarien una consulta molt laboriosa a les gramàtiques o als diccionaris i que el processador automàtic del text no detecta. No es tracta d’una obra erudita per a especialistes, sinó d’una eina pràctica per als professionals de la llengua i l’usuari en general. La guia inclou vint unitats i cadascuna planteja una dificultat, explica els paràmetres que la determinen, ofereix un ventall de solucions, proposa exercicis que es resolen en un solucionari al final de llibre i acaba la unitat amb un apèndix de referències per aprofundir-hi. El manual resol, de manera eficaç i sintètica, dubtes tan variats com l’ús de les cometes i les cursives, les majúscules i les minúscules, les comes, els pronoms febles, els possessius, els complements directe i indirecte, els verbs ser i estar, els adverbis, els adjunts locatius, l’ordre dels sintagmes o les interferències del castellà i de l’anglès, entre d’altres qüestions.

L’objectiu d’aquesta guia és conscienciar l’usuari que, per una banda, no tot allò que el verificador automàtic detecta està malament i, per altra banda, que no tot allò que no detecta està bé. Si amb el títol «Allò que el corrector no s’endugué» els autors volen que ens adonem que el corrector automàtic no detecta totes les errades, amb el subtítol «La correcció postdigital» pretenen que siguem crítics amb aquests correctors digitals, alhora que posen en relleu la importància del factor humà en la revisió textual. I és que, certament, els verificadors automàtics no poden substituir —encara— la competència personal del redactor. Com ens recorden els autors del llibre, només a ell una oració com ara «Freqüentment utilitzem abusivament adverbis en ment» li pot grinyolar.

 

Xantal Aubareda

Alumni del Màster d’Edició Digital