La RAE publica el seu primer llibre d’estil, pensat per a l’escriptor digital

Libro de estilo de la lengua española según la norma panhispánica

 

Per Xantal Aubareda
Alumni del Màster d’Edició Digital UOC

El passat 26 de novembre la Real Academia Española va presentar el Libro de estilo de la lengua española según la norma panhispánica, elaborat conjuntament amb l’Asociación de Academias de la Lengua Española. Es tracta d’un manual de 504 pàgines, publicat per Espasa, amb un preu de 24,90 euros i un primer tiratge de 10.000 exemplars.

Atès que avui dia tots som comunicadors –ja sigui en un pla col·loquial com en un àmbit professional o acadèmic– aquest llibre d’estil s’ha concebut amb la finalitat de resoldre a qualsevol ciutadà els dubtes gramaticals i ortogràfics més freqüents de la llengua espanyola. Especialment enfocat en l’escriptura digital, el manual ofereix, a més, recomanacions per a l’ús de la llengua en els nous contextos de comunicació: xarxes socials, correus electrònics, missatges instantanis, tuits, blogs o fòrums.

Per fi la RAE parla de «memes», de «guasaps», de «bots», de «jáquers» i de «yutuberos». I és que, malgrat que els mitjans digitals i les noves tecnologies estan canviant l’escriptura i la comunicació, l’acadèmia insisteix que l’escriptura digital ha de respectar les normes lingüístiques, i que cal escriure amb fidelitat a la gramàtica per garantir la comunicació. A cop de tuit, Mario Tascón, assessor de l’apartat sobre escriptura i comunicació digital del llibre, ens recorda que «un text mal puntuat és un problema no només perquè t’interpretin els humans, sinó també les màquines. Per tant és, si és possible, més important que abans». No cal dir que un text escrit correctament serà interpretat millor per les aplicacions que l’hagin de llegir o traduir. La consigna és clara: si tots plegats vetllem per la correcció lingüística dels textos les possibilitats de comunicació efectiva del món digital es multiplicaran.

 

Libro de estilo de la lengua española según la norma panhispánica

A més d’incidir en temes gramaticals i ortogràfics, la RAE aborda per primera vegada tres aspectes: l’ortotipografia, la pronunciació i l’elocució, i la comunicació digital. El primer capítol, que tracta la gramàtica i l’ortografia, s’obre amb la controvertida qüestió dels gèneres gramaticals, i desaprova l’ús del llenguatge inclusiu –considera, doncs, innecessàries totes les varietats d’inclusió del doble gènere com «todos y todas», «todxs», «todes» o «tod@s»–. El capítol dedicat a l’ortotipografia s’ocupa de qüestions com les majúscules i minúscules, la cursiva, les citacions bibliogràfiques, els neologismes o els manlleus. En el capítol sobre pronunciació i elocució s’exposen, amb tot d’exemples, les pautes de lectura que s’ajusten a una pronunciació i elocució correcta: des de pronunciacions adequades de paraules fins al mesurament de la velocitat de la parla (sabrem, per exemple, que es considera una velocitat normal la que comprèn entre cent trenta fins a dues-centes paraules per minut).

En el capítol sobre escriptura i comunicació digitals s’analitzen el correu electrònic, les pàgines web, el periodisme digital, els xats, els whatsapps, els missatges instantanis i les xarxes socials. En aquest apartat se’ns explica, a tall d’exemple, que cal escriure punt en acabar una frase inclús si després hi ha una emoticona. També s’indica que no cal la coma entre emoticones però sí un espai, que cal posar els accents en les etiquetes o que s’accepta allargar les vocals com a recurs expressiu.

El llibre culmina amb un glossari de 150 pàgines que recull conceptes, dubtes, exemples, normes i recomanacions per a consultes puntuals. La RAE insisteix en el caràcter eminentment pràctic i no prescriptiu del manual, el que suposa un gir important en l’acadèmia. Un últim apunt: el llibre d’estil pensat per a l’escriptor digital encara no està disponible en versió digital.

Podeu veure la roda de premsa aquí i la notícia de RTVE La RAE publica el primer libro de estilo de la lengua española con una tirada de 10.000 ejemplares aquí.

Insta Novels, clàssics de la literatura a Instagram

instanovels instragram literatura

#Instanovels

Per Xantal Aubareda
Alumni del Màster d’Edició Digital UOC

Si Mahoma no va a la muntanya…

Això deu haver pensat la New York Public Library en concebre les Insta Novels, versions digitals de clàssics de la literatura creades especialment per a ser llegides a Instagram, una de les xarxes socials més populars entre els joves. Coneixedora de la fractura lectora que es produeix en l’etapa adolescent, la NYPD ha desenvolupat aquest projecte amb l’objectiu d’arribar a noves audiències i apropar els clàssics de la literatura als joves. I és que un terç dels joves d’Estats Units no llegeix perquè ocupa el seu temps de lectura amb el xat i les xarxes socials.

 

instanovels-covers-literatura-instagram

 

La missió principal que tenen encomanades les biblioteques públiques és el foment de la lectura, dinamitzant i ampliant la comunitat lectora ja sigui buscant nous lectors o retrobant-se amb aquells que s’hi han desconnectat. Per captar l’interès de la comunitat adolescent, la NYPD ha enllaçat el canal analògic amb el canal digital. Ho ha fet amb la col·laboració de Mother in New York, una agència de publicitat independent que ha adaptat les històries a un format adequat per a ser llegit a Instagram Stories, explotant de la millor manera les possibilitats audiovisuals de la plataforma. Un pas més enllà en les noves formes de lectura per mitjà dels telèfons intel·ligents que s’han anat desenvolupant els darrers anys, les Insta Novels han sigut dissenyades per atrapar al jove lector en una lectura immersiva que pretén enriquir la seva experiència a la xarxa social. El resultat és una versió digital amb text, vídeo i pàgines animades on alguns elements del text es van movent per la pantalla. Les il·lustracions i les animacions són l’element clau que atrau l’atenció dels usuaris d’Instagram, per aquesta raó s’han escollit il·lustradors de renom i amb una forta presència a la xarxa social: Magoz (@magoz), Buck (@buck_design), Studio Aka (@studioaka) i César Pelizer (@cesarpelizer).

 

 

Des de l’agost passat, la NYPL ja ha publicat tres Insta Novels: Alice’s Adventures in Wonderland de Lewis Carroll, The Yellow Wallpaper de Charlotte Perkins Gilman i, just la nit de Halloween, es va fer el llançament sorpresa de l’última Insta Novel, «The Raven», un poema de terror d’Edgar Allan Poe.

Les Insta Novels es poden llegir de manera gratuïta a la secció Highlights del compte d’Instagram de la NYPL (@nypl). Es visualitzen des d’Instagram Stories, i el ritme de lectura el marca l’usuari amb el polze, amb el que passarà pàgina i activarà les animacions tot aixecant-lo de la pantalla. Col·locant-les a la secció Highlights, la NYPL s’assegura que les històries no desapareguin al cap de vint-i-quatre hores, i són fàcilment visibles des del mur de la biblioteca on, amb el temps, s’anirà creant la il·lusió d’una prestatgeria plena de llibres.

Properament s’espera el llançament de The Metamorphosis de Franz Kafka, un títol molt escaient per reflectir la transformació que està experimentant el lector, la lectura, la biblioteca i, en definitiva, el llibre.

… la muntanya anirà a Mahoma.

instanovels literatura instagram

 

El potencial educatiu de la novel·la gràfica: el cas de l’editorial italiana BeccoGiallo

per Roger Prims

D’uns anys ençà, el còmic, mitjançant sobretot la novel·la gràfica, ha trobat vies d’expansió comercial i d’increment del seu prestigi cultural. Semblen certificar-ho, d’una banda, la superació d’una distribució tradicional fins ara poc ubiqua que fa que el còmic comenci a traspassar els límits de la botiga especialitzada i que gaudeixi d’espais propis a grans cadenes de llibreries, com han indicat Josep Rom i Daniel Gómez. I d’altra banda, i potser per això mateix, la creixent adaptació de novel·les gràfiques a produccions cinematogràfiques o televisives de gran èxit. Això, des d’un punt de vista comercial.

Si ens traslladem a la vessant de la consideració social de què gaudeix la historieta, en qualsevol de les seves expressions, però amb un paper preeminent per a la novel·la gràfica, sembla que s’hagi començat a esfilagarsar l’etiqueta que encasellava el còmic com un gènere menor, tant per les seves característiques narratives i artístiques com perquè era considerat un producte de consum, allunyat de l’alta cultura, i sovint associat al públic infantil i juvenil. A banda que l’edat a què està destinat un producte artístic o cultural no hauria de rebaixar-ne el prestigi, el fet que obres com Maus, d’Art Spiegelman, hagin estat reconegudes amb premis tan prestigiosos com el Pulitzer hauria d’haver servit per esquerdar els prejudicis envers el gènere.

Read more

L’experiència de pràctiques d’Ana García, estudiant del Màster d’Edició Digital UOC, a GeoPlaneta

experiencia-practicas-estudiante-master-edicion-digital-uoc-geoplaneta-editorial-grupo-planeta

Ana García Martínez, estudiant del Màster d’Edició Digital de la UOC, ens ha explicat la seva experiència de pràctiques a GeoPlaneta, segell editorial del Grup Planeta. Per a tots aquells estudiants del sector del llibre i l’edició, esperem que llegir aquest escrit us animi a cercar pràctiques. Molta sort!


L’experiència d’aprendre a editar guies de viatge a GeoPlaneta

per Ana García Martínez
Estudiant del Màster d’Edició Digital UOC

 

El passat mes de maig vaig iniciar el meu període de pràctiques a GeoPlaneta, segell editorial del Grup Planeta dirigit per Javier Zaldúa. Es tracta d’un segell especialitzat en guies de viatge, així com de cartografia i llibres il·lustrats sobre viatges, aventures, exploració, esports, natura i medi ambient, per a adults i per a nens. En aquests cinc mesos, sota la tutela de Núria Cabrero, responsable editorial de GeoPlaneta, amb l’equip editorial del segell (Elisabet, Ester, Dante, Maria i Marta) he après a codificar fitxers Word i a premaquetar les guies Lonely Planet a través de Typéfi, una extensió de programari que ajuda a la gestió dels fitxers digitals, en aquest cas, de les guies de viatge a publicar tant en suport paper com en ebook, tot generant a través d’aquest fitxers INDD per al departament de realització (maquetistes), i en PDF per als editors.

Read more

Informe del Comerç Interior del Llibre a Espanya 2017

per Xantal Aubareda

Com cada any, la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE) ha fet públic l’informe Comercio Interior del Libro en España corresponent a l’exercici de l’any anterior. A primer cop d’ull n’extraiem que el 2017 el mercat va créixer només un 0,1% respecte a l’any anterior, però amb una anàlisi més atenta veiem que aquest ínfim augment (molt inferior al 2,7% del 2016) és degut a la caiguda del 3,2% del llibre de text (que representa el 35% del mercat d’Espanya), un descens condicionat per la intervenció en el mercat de l’Administració Pública i dels períodes de renovació dels continguts educatius. Deixant de banda el llibre de text, els altres subsectors van mantenir un creixement al voltant del 2%. Tot i així, veiem que les xifres encara estan molt allunyades de les que es mostraven deu anys enrere.

En termes generals, i malgrat l’alentiment, les dades obtingudes el 2017 confirmen la tendència, tot i moderada, a l’alça que s’observa des del 2014. L’informe mostra que la facturació global del sector va ser de 2.319,36 milions d’euros (en relació als 2.317,20 milions del 2016). Es van editar 87.262 títols (incloses les reimpressions), amb un tiratge mitjà de 2.753 exemplars per títol, se’n van comercialitzar 656.080, i es van vendre 158,250 milions d’exemplars, un 0,6% més que el 2016. El percentatge d’exemplars venuts sobre els exemplars produïts, però, va disminuir del 70,1% del 2016 al 65,9% del 2017, i el preu mig per exemplar es va reduir a 14,66 euros (dels 14,74 del 2016).

Read more

Roger Chartier. 2018. Biblioteques i llibreries: entre herències i futur

Roger Chartier, Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro. Colombia: Cerlalc, 2018.

per Roger Prims

Sens dubte, l’univers del llibre s’enfronta a un canvi de paradigma, molt marcat per la tecnologia, sí, però amb altres elements que semblen problematitzar el futur d’institucions i negocis vinculats al llibre com a objecte i com a concepte, principalment les biblioteques i les llibreries.

En l’opuscle Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro, Roger Chartier, l’historiador de la quarta generació de l’Escola dels Annals, especialista en història del llibre i de les edicions literàries, reflexiona sobre els reptes actuals que afronten llibreries i biblioteques, llibreters i bibliotecaris, en virtut de les transformacions que ha experimentat el circuit del llibre, amb formes de producció i comercialització radicalment noves (especialment les vinculades a la digitalització) que van acompanyades indestriablement de nous hàbits en la lectura i noves inquietuds a l’entorn de la conservació i la transmissió del patrimoni textual.

Lluny de prediccions apocalíptiques, Chartier transita panoràmicament per la genealogia de la llibreria i la biblioteca per mostrar que ambdues han estat exposades des dels seus moments fundacionals a reptes i embats adversos que les han obligat a emprendre transformacions per a adequar-se a escenaris canviants. Les llibreries convivien amb l’edició fins al primer terç del segle XIX, mediatitzades pel capitalisme comercial i el patrocini, fins que la segmentació de les activitats va comportar noves competències a la forma de venda de llibres. Competències que es reprodueixen avui en forma de grans superfícies, imperis multimèdia i empreses que via internet concentren venda, edició i distribució, tot mentre el percentatge de lectors (sobretot els forts lecteurs) va disminuint.

Read more

Convocatòria d’ajuts econòmics destinats al programa BiblioLab

ajuts economics bibliolab

Al BOPB es va publicar la convocatòria d’ajuts econòmics destinats al programa BiblioLab. La convocatòria s’adreça a persones jurídiques sense ànim de lucre: entitats, associacions, fundacions, cooperatives, etc. Aquest ajut finança el projectes en un 50% fins a un màxim de 15.000 €. Les propostes han de desenvolupar-se en una o diverses biblioteques públiques de la demarcació de Barcelona.

Aquí pots consultar les bases destinades al programa BiblioLab.

El programa d’ajuts té per objectiu crear projectes que promoguin una transformació social amb la implicació de la ciutadania. Entenen la ciutadania com un agent receptor però també com a creador de coneixement. Aposten per l’ús de metodologies d’innovació oberta que donin resposta als reptes i les necessitats socials de la societat actual.

convocatoria ajuts biblioteca

Des de la Gerència de Serveis de Biblioteques de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports, adverteixen que és important no confondre les accions que es derivin dels projectes d’aquesta convocatòria amb el catàleg d’activitats BiblioLab.

Aquí trobaràs el formulari de sol·licitud específic, annexos i documentació requerida a les bases:  “Convocatòries públiques, ajuts i subvencions”.

Per a formalitzar la sol·licitud és necessari fer-la des de la Seu electrònica de la Diputació de Barcelona.

Des del Màster d’Edició Digital de la UOC us animem a participar-hi!


Per a possibles consultes han habilitat les següents vies de comunicació:

 

Consultes generals: 934 02 22 22 (ext. 37599)
Suport tecnològic: 900 101 934
Suport jurídic: 934 02 22 22 (ext. 37598)
Correu electrònic: gsb.subvencions@diba.cat

Curs d’Especialització en Edició i Correcció Avançades del Text

El curs 2018-2019 la UOC incrementarà l’oferta docent vinculada al Màster d’Edició Digital amb el Curs d’Especialització en Edició i Correcció Avançades del Text (de 10 crèdits), que oferirà una formació específica sobre els processos d’edició i de correcció, des de la recepció de l’original fins a la fase producció editorial.

Aquest curs, que s’impartirà el primer semestre, està format per dues assignatures: Edició i correcció del text I* (5 crèdits), que és troncal del programa de màster i en què es treballaran els aspectes relacionats amb el tractament del text. I Edició i correcció del text II (5 crèdits), que complementa la primera assignatura a fi de dotar l’alumne de les habilitats necessàries per supervisar l’organització interna del llibre; tractar i corregir el material gràfic i tipogràfic, i gestionar les fases de producció i administrativa.

El programa està del tot enfocat a treballar les competències i habilitats del corrector i de l’editor, en el sentit que prepara per:

  • Analitzar críticament l’estructura i la qualitat lingüística d’un text. (I)
  • Aplicar els criteris de les editorials. (I)
  • Interpretar el grau d’intervenció en correccions d’original o d’estil, i en les ortotipogràfiques. (I)
  • Usar els materials i les eines de suport bibliogràfic pròpies del sector. (I)
  • Conèixer els criteris d’edició segons les diverses tipologies textuals. (I)
  • Corregir proves d’impremta segons els processos habituals. (I)
  • Supervisar l’organització del llibre: tripa i coberta. (II)
  • Tractar i revisar els aspectes tipogràfics: grafismes, contragrafismes i compaginació. (II)
  • Organitzar, preparar i corregir el material gràfic d’un llibre: figures i il·lustracions, i els textos associats. (II)
  • Elaborar sumaris i índexs professionals. (II)
  • Controlar i preveure els factors de producció del llibre imprès (sistemes i etapes d’impressió) i digital (formats). (II)
  • Fer gestions administratives relacionades amb l’exercici de la professió: gestió d’ISBN, ISSN, DL; honoraris i pressupostos. (II)

Les dues assignatures, que es cursen simultàniament, estan dirigides als professionals del sector editorial i de l’àmbit de les humanitats —com correctors, editors, filòlegs, graduats en humanitats i traductors—, i a autors i a experts en comunicació que vulguin autoeditar-se. També, és clar, als estudiants del Màster d’Edició Digital de la UOC interessats a completar la seva formació.

El curs, en català i en castellà, s’oferirà l’octubre vinent, i es podrà complementar amb pràctiques no curriculars en empreses del sector editorial de reconegut prestigi nacional i internacional.

Els alumnes que es matriculin entre els dies 6 i 14 de juny, podran gaudir d’un descompte del 20% en el preu total de la matrícula.

Per a qualsevol dubte, pots posar-te en contacte amb la coordinadora acadèmica, la professora Olívia Gassol, a l’adreça ogassol@uoc.edu.

* Aquesta assignatura també es pot cursar de manera independent: vegeu-ho aquí.

Master class “Els índexs alfabètics i la correcció de textos”

Master class Edició Digital indexs correcció de textos

Dijous 31 de maig de 2018 us convidem a assistir a la master class Els índexs alfabètics i la correcció de textos, a cura de Josep M. Mestres. De caràcter acadèmic i professionalitzador, la sessió s’inscriu en el marc d’activitats del Màster d’Edició Digital.

És molt habitual que les obres impreses, especialment si són acadèmiques, incorporin índexs temàtics, onomàstics, etc. El tractament d’aquesta part dels llibres presenta dubtes de tota mena a autors, editors i professionals de la correcció, com ara la mena d’índex que és més adequada a cada obra, o el tractament i ordenació que cal fer de les entrades.

Per preparar la sessió, us plantegen unes quantes qüestions prèvies per a reflexionar:

  • Com podem localitzar una entrada en un índex alfabètic?
  • Quin és el sistema d’ordenació que tothom coneix, sense cap preparació prèvia?
  • Hem fet mai un índex alfabètic?
  • Estem segurs que en sabríem fer un?
  • Sabríem fer qualsevol tipus d’índex?
  • Quines altres classes d’índexs hi ha?
  • Quants índexs diríeu que conté el llibre del qual podem veure dos fragments corresponents a l’«Índex general»?

El seminari se celebrarà el 31 de maig, de les 18 h a les 19.30 h, a la seu de la UOC de l’avinguda del Tibidabo, 39-43. L’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí. La sessió s’adreça especialment als estudiants del Màster d’Edició Digital i del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, però també als professionals de la correcció i edició de textos.


Josep M. Mestres i Serra és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1984), i doctor en lingüística per la Universitat Pompeu Fabra (2006). Ha estat professor associat de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra (1994- 1997) i professor del Postgrau de Correcció i Qualitat Lingüística i del Postgrau d’Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals de la Universitat Autònoma de Barcelona (2008-2014); actualment és professor de l’assignatura de redacció jurídica i documental de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (des del 2012). Corrector redactor del Parlament de Catalunya en excedència voluntària (1984-1991), actualment és el cap del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut de l’Estudis Catalans (des del 1991).

És autor de diversos articles i estudis sobre terminologia. També ha publicat, juntament amb Josefina Guillén i Sànchez, el Diccionari d’abreviacions: Abreviatures, sigles i símbols (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1a ed., 1992; 2a ed., 2001); juntament amb Josep Vigo, com a curadors, les actes III Seminari de Correcció de Textos: La terminologia i la correcció de textos (Barcelona, IEC, 2006), i juntament amb Joan Costa Carreras, Mireia Oliva i Fàbregas i Ricard Fité Labaila, el Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos (Barcelona i Vic, Eumo i altres, 1a ed., 1995; 4a ed., 2009).

Sobre antologies de poesia i editorials independents, a la Sala Beckett

Quina ha de ser la funció principal d’una antologia de poesia catalana? Són vàlids els criteris d’impacte i de recepció nacional o internacional per a confeccionar una antologia? Com ha de ser i què ha de contenir el pròleg a una antologia de poesia? Quins són els models que poden ser més útils, avui, per a qui s’hagi d’enfrontar al repte de confeccionar una antologia de poesia?

Per què editorials independents com ara Cafè Central (Vic, 1989), LaBreu Edicions (Barcelona, 2004) i Edicions del Buc (La Pobla de Farnals, 2014) segueixen publicant poesia, en català, i en paper, això és, d’acord amb criteris aparentment antieconòmics? Fins a quin punt el vigor de la poesia catalana es fonamenta avui en les editorials independents? Què implica que al capdavant d’una editorial de poesia hi hagi poetes? I per què els poetes –a diferència d’autors d’altres gèneres- es fan editors?

Aquests són alguns dels interrogants que plantejarem als ponents de la jornada acadèmica Escenaris de la poesia contemporània, que constarà de dues taules rodones. En la primera, “Les antologies en la poesia catalana”, hi participaran Vicenç Altaió, Josep M. Valldaura, Jordi Julià i Jaume C. Pons Alorda. Els ponents de la segona, “La poesia i les editorials independents”, seran Antoni Clapés, Ester Andorrà, Anna Gual, Pau Sanchis.

Dia: 15 de maig de 2018

Lloc: Sala Beckett

Hora: 17:00-20:00

Entrada gratuïta per als alumnes de la UOC

Jornada coorganitzada per la UOC, la Sala Beckett i el grup de recerca Literatura Catalana, Món Editorial i Societat, LiCMES (UOC).