Què cal preguntar-se abans de crear un llibre digital?

Imatge-Scriptorium

Sessió sobre la creació de llibres digitals, per Ferran Adell, professor del Màster d’Edició digital. Adreçada als qui vulguin tenir un full de ruta per fer el pas al digital i per presentar-se a convocatòries d’ ajut públiques per a la digitalització.

 

 

Quan afrontem el repte de la digitalització del llibre, ho fem en un context en el qual la necessitat d’obtenir un producte final en el menor temps possible ens porta a prendre decisions de forma precipitada. La creació de continguts textuals ha experimentat una transformació tan radical i veloç que, malauradament, sovint no ha estat acompanyada de la reflexió necessària per afrontar un procés d’aquesta envergadura amb garanties.

Mentre les indústries musical i audiovisual han buscat noves formes de producció i distribució dels seus continguts, transformant el sector quan ha fet falta i renunciant a determinats privilegis i beneficis, el món del llibre no ha acabat de fer els deures. En l’ecosistema editorial, aquesta manca de reflexió i planificació d’estratègies s’ha materialitzat en un escenari en el qual està costant molt fer passos cap a la digitalització del sector, que roman encara immers en un avenç lent i inestable dels processos de producció de continguts.

Read more

¿Com construir corpus literaris llatinoamericans per a cerques de transposició d’imprès a digital?

Dr. Adrián Vila, professor de la Universidad de Buenos Aires i professor convidat en el Màster d’Edició digital de la UOC, acaba de publicar l’article «Latin American and Caribbean Literature Transposed into Digital: Corpus, Ecosystem, Canon» en la revista Journal of Information Technology Research. Us convidem a llegir-ne un resum.

Gabriel_Garcia_MarquezL’article es proposa com a model de metodologia de construcció d’un corpus literari per a la realització de cerques de títols i autors en el marc de la transposició d’imprès a digital. Una de les investigacions que ens vam proposar realitzar és la de l’estat de la qüestió de la transposició a digital de la literatura llatinoamericana i caribenya editada en imprès. Un cop definit i delimitat aquest corpus, establir en quines plataformes i biblioteques s’haurien d’efectuar les cerques. Finalment, com efectuar-les pràcticament i alguns resultats obtinguts en funció de la dilucidació d’estratègies de la indústria editorial en digital per a la transposició a digital de literatura impresa.

Llavors, el corpus literari llatinoamericà i caribeny (CLLyC) proposat va disposar en el seu inici de 20.409 títols, dels quals van ser trobats en imprès 14.835 (gairebé el 75% del corpus buscat). D’aquest total de llibres impresos trobats, el 50,62% ha estat traslladat a digital: 6.447 títols (prop del 30% del corpus inicial buscat), però hi ha 12.071 títols, és a dir, gairebé el 80% dels trobats en algun suport en alguna plataforma o biblioteca que només es troba en suport paper. Es sintetitza: 20.409 títols diferents de 2.932 autors diferents.

Així, es dedueix dels resultats de les cerques que l’oferta general en digital de literatura llatinoamericana i caribenya es construeix mitjançant la combinació de les següents estratègies (il·lustrades en la  Figura 1):Infografía Adrián Vila

1) Estratègies de posades en digital per part de la indústria editorial ( “demanda real de mercat” (Cordón García, 2004: 23) + estratègies relacionades als drets d’autor + estratègies de màrqueting relacionades amb els costos + estratègies que provenen de la circulació de criteris estètics i poètiques.

2) L’acció de l’usuari lector mitjançant la incorporació de títols lligats a la seva “gust” (es detecta l’ingrés de criteris relacionats amb el “gust” del lector / usuari tant en la incorporació de títols al web d’intercanvis Scribd, com en processos d’adquisició de títols en biblioteques mitjançant PDA – Model d’adquisició impulsada per l’usuari. Aquesta estratègia es constitueix en un canvi paradigmàtic, en el qual la “autoritat bibliotecària” deixa espai a una participació directa de l’usuari en la construcció de la col·lecció.

En dissenyar un corpus des d’una concepció semiòtica del camp cultural, és a dir, de coexistència en licitació de tendències oposades, es facilita la incorporació i l’elisió de segments components del mateix. El CLLyC dissenyat per a l’anàlisi de l’estat de la transposició de literatura llatinoamericana i caribenya de suport imprès a digital està basat en la incorporació de la major amplitud de perspectives possible sobre aquestes literatures: obres i autors que des d’Amèrica Llatina i el Carib proposen teories i corrents que es posicionen des d’una mirada crítica amb l’enfocament canònic clàssic de Harold Bloom (1995). Ana Pizarro (1987: 190-191), planteja que, en formar part la literatura de la formalització estètic-cultural, permetria ampliar la pròpia noció de literatura “fins a incloure en el seu àmbit discursos com l’oratòria, els sermons, el discurs històric, polític, filosòfic, etc. “. En aquest registre, formes de la literatura no percebudes com a tals per una perspectiva moderna clàssica ingressarien al CLLyC. Si la idea de Lotman-Uspenski (1971: 77) és la de descriure a “la cultura com a mecanisme que crea un conjunt de textos i parlar dels textos com realització de la cultura” això implica que la cultura funciona com a mecanisme generatiu i estructurador que basa les seves fronteres en la seva pròpia autoconsciència i autoorganització. Així, el CLLyC dissenyat es proposa com a resultat de formes de autoconcepció sobre la literatura llatinoamericana i caribenya. I sorgeix tant de l’relevamiento de repertoris i fonts literaris llatinoamericans i caribenys heterogenis, diversos, distants entre si tant en els períodes temporals com de la incorporació tant de la versió canònica tradicional de la literatura llatinoamericana i caribenya com a cànons alternatius sumats repertoris que transcendeixin el castellà i el portuguès i que expressin les diferents formes de la llengua i parles de les diferents regions. I les diferents poètiques que van des de la literatura nascuda al boom dels 60, passant per l’anomenada Generación McOndo i la literatura del Crack mexicano (ambdues dels 90), les literatures de les perifèries de les grans ciutats (marginalia Són Paulo , literatures de “edició cartonera” de Buenos Aires, Asunción, Lima, La Pau, Santiago, Són Paulo, Sant Salvador, Quito, Guayaquil, Mèxic DF, etc.) fins a les diferents transposicions en el sentit de suport imprès tradicional a les ediciones cartoneras. L’aportació d’autors i obres de les trucades editorials cartoneras llatinoamericanes permet rastrejar un estat de l’art de la imbricació de dos vectors fonamentals per a l’anàlisi: signi fi cacions simbòliques i formes materials (Chartier, 2006: 10).

D’aquesta manera, el disseny del CLLyC permet l’ampliació / reducció de la mostra de recerques d’acord a les perspectives triades per a la investigació pertinent. En aquest punt destaquem que l’eficàcia del corpus a dissenyar es mensura en la possibilitat de donar respostes a alguns dels interrogants plantejats com a estratègia de construcció / disseny: “¿Corpus de què” ?, “¿corpus per a què?”, “¿ quins resultats ens permet obtenir el seu disseny? “.

 

Referències

Bloom, Harold (1995). El canon occidental: la escuela y los libros de todas las épocas. Barcelona: Anagrama.

Cordón García, José Antonio (2004). ”La visibilidad en los circuitos de la creación: literatura y traducción”. En Gonzalo García, Consuelo y García Yebra, Valentín (eds.), Manual de documentación y terminología para la traducción especializada. Madrid: Arco/Libros.

Chartier, Roger (2006). Inscribir y borrar. Cultura escrita y literatura (siglos XI-XVIII). Buenos Aires: Katz Editores.

Lotman, Iuri y Uspenski, Boris (1979). «Sobre el mecanismo semiótico de la cultura». En Lotman y Escuela de Tartu: Semiótica de la cultura, Madrid: Cátedra, pp. 67-92.

Pizarro, Ana (Coordinadora) (1987). Hacia una historia de la literatura latinoamericana, México: El Colegio de México/ Universidad Simón Bolívar.

fotoVila, Adrián R. «Latin American and Caribbean Literature Transposed into Digital: Corpus, Ecosystem, Canon», Journal of Information Technology Research (JITR) 9 (1), Enero-Marzo 2016.

Visita a Enciclopèdia Catalana

logo Enciclopedia

A fi de complementar la formació docent del Màster d’Edició digital us convidem a assistir a la visita guiada que hem organitzat a la seu d’Enciclopèdia Catalana. Ens faran d’amfitrions Francesc Boada i Josep M. Vinyes, editors amb llarga trajectòria dins de la casa. Boada ens parlarà de la concepció i edició en paper i Vinyes, responsable de l’Enciclopèdia en línia, de l’edició digital. Amb ells coneixerem de primera mà els principals processos editorials de l’empresa (calendaris, agents, programaris, etc.).

Dia i hora: dimecres 11 de maig, de 16 a 17 h.

Lloc: seu d’Enciclopèdia Catalana. C/ de Josep Pla, 95. 08019 Barcelona

Les places són limitades (15 persones).  L’activitat és gratuïta i oberta als estudiants i a qui hi estigui interessat. Cal inscripció prèvia aquí.

Un llibre per a entendre i dominar l’edició en EPUB

Ferran Adell. Manual de Edición en EPUB“Elegir EPUB como formato de referencia forma parte de una posición que considera indispensable el desarrollo de estándares libres para garantizar el acceso universal a la tecnología y a los contenidos digitales. A medida que el lector avance en la edición de archivos en formato EPUB, tendrá la necesidad de acceder a la documentación técnica para consultar de primera mano el funcionamiento de una parte específica del formato, sus restricciones, sus nuevas funcionalidades, etc. En el caso de EPUB, dado que es un estándar libre, esta documentación siempre estará disponible para su uso y disfrute.

Pero además, elegir EPUB, entre otros formatos, es una decisión puramente técnica. La transparencia de su estructura, su capacidad potencial de evolución gracias a la vinculación directa con los otros estándares libres, las mejoras enormes en la gestión de los metadatos, y muchas otras ventajas técnicas, de las que hablaremos en el siguiente capítulo, dan a EPUB unas capacidades que otros formatos no tienen.

Y por último, pero no por ello menos importante, el uso de formatos libres favorece el respeto a los derechos implícitos y explícitos del usuario. Es importante que construyamos un entorno digital en el que el usuario, el lector en nuestro caso, tenga garantizados los derechos básicos sobre los objetos que compra en la red; que un libro se venda en digital, y no en papel, no puede implicar que el lector pierda el derecho a subrayarlo, compartirlo con los amigos o revenderlo cuando ya lo ha leído y no lo quiere conservar. Son derechos asociados a la compra de un producto que no podemos simplemente obviar; si no queremos mantenerlos, tenemos que establecer nuevas relaciones entre el libro y el lector, entre producto y consumidor si se quiere: acceso a contenidos por suscripción, alquiler, acceso parcial, composite de contenidos, etc.”

Ferran_adell

Ferran Adell.

Edición en EPUB 

Barcelona: Editorial UOC. 2016.

Ferran Adell és professor de les assignatures Edició en EPUB I i Edició en EPUB II del Màster d’Edició digital.

La navalla suïssa o la biblioteca multifuncional

Swiss_army_knife_open_20050612_(cropped)Alonso Arévalo, Julio; Vázquez Vázquez, Marta (2015). “La biblioteca como editora de contenidos”. En: Métodos de información (MEI), II época, vol. 6, núm. 11, p. 201-213.

per Jordi Llobet

La navalla suïssa és una eina centenària, creada originàriament l’any 1891, per a ús dels soldats de l’exèrcit suís. Les primeres navalles incorporaven en un mateix bloc diverses utilitats: un ganivet, un tornavís per muntar i desmuntar el fusell, un obrellaunes i un punxó. Amb el pas dels anys, l’estri ha anat incorporant noves funcionalitats i atraient nous públics fins al punt de convertir-se en una peça multifuncional indispensable de l’utillatge viatger, tot i que sovint només s’empra per impressionar els companys de viatge.

Les biblioteques públiques, institucions també centenàries, evolucionen cada dia més com una navalla suïssa, en la mesura que van incorporant noves funcions que les puguin convertir en peces indispensables del sistema cultural, davant d’un futur cada cop més incert. Julio Alonso i Marta Vázquez fan una nova aportació a la llista d’usos, en base a un bon nombre d’iniciatives de xarxes bibliotecaries nord-americanes, com les del Colorado Library Consortium (Evoke), o vinculades al sector bibliotecari com Biblioboard o SELF-e.

Read more

Sembrant èxits editorials. Enhorabona Sembra Llibres!

Sembra Llibres

Els darrers anys hem vist emergir amb empenta i perseverança una fornada d’editors independents a Catalunya, al País Valencià i a les Balears. Amb molta il·lusió i bon ofici, aquests petits editors han anat engruixint els seus catàlegs amb propostes diferents, sovint arriscades. Nou d’aquests segells s’agrupen en el col·lectiu Llegir en català. Associació d’editorials independents, que aposta molt clarament per la qualitat literària, lingüística i gràfica. Aquesta qualitat ha estat reconeguda amb un degoteig de guardons. El darrer reconeixement, el premi La Llança de Sant Jordi 2016, ha estat per a un títol de l’editorial Sembra Llibres, que dirigeix Joan Carles Girbés, docent del Màster d’Edició digital.

L’equip docent del màster volem fer-li arribar des d’aquesta tribuna una efusiva felicitació per la feina ben feta i ens sumem a la celebració pel reconeixement d’una tasca editorial que està trobant tan bona acceptació entre els lectors. Us convidem a llegir la notícia que l’editorial ha difós en el seu butlletí:

L’amor fora de mapa guanya el premi La Llança de Sant Jordi 2016

Estem molt il·lusionats de viure la nostra tercera sembra llibresprimavera sembrant llibres amb vosaltres. Per començar, ens fa molt feliços que més de 8.000 lectors hagen escollit L’amor fora de mapa, de Roc Casagran, com a guanyadora del premi La Llança de Sant Jordi que organitza Òmnium Cultural. Per segon any una llavor de Sembra Llibres n’ha resultat escollida. L’any passat la distinció va recaure en No ens calia estudiar tant, l’obra de Marta Rojals que, de fet, va ser la 3a més venuda en no ficció durant la diada segons llistes oficials del Gremi de Llibreries. L’amor fora de mapa arriba a aquest Sant Jordi amb una 3a edició, més de 2500 exemplars venuts i una forta repercussió en mitjans de comunicació i en xarxes socials, on ha rebut l’elogi de nombrosos lectors i llibreters.

Llegeix el butlletí sencer!

Per Sant Jordi, un llibre, una rosa i… una aplicació de poesia!

Poc a poc, els editors de llibres digitals inventen noves maneres per fer-se presents en la diada de Sant Jordi. El repte no és gens fàcil. D’una banda, el prestigi associat al valor cultural i a l’atractiu estètic dels llibres impresos editats amb cura i amb materials de qualitat es manté intacte. D’altra banda, la diada posa de manifest fins a quin punt el llibre en paper és un magnífic pretext per a la socialització i, fins i tot, la mobilització col·lectiva, amb un indiscutible poder simbòlic, identitari. Però de ben segur que el llibre digital i les aplicacions aniran trobant el seu encaix en la diada perquè, al capdavall, del que es tracta és de promoure l’hàbit i el gust per la lectura literària, com ens acaba de recordar Claudio Magris en el Pregó de la Lectura de Sant Jordi a Barcelona.

foto_campus_rcanadellPer a sumar-nos amb un contingut literari digital a la celebració de Sant Jordi us animem a regalar als més petits -a més dels llibres que trobareu a les parades i llibreries d’arreu- una aplicació basada en l’obra d’un dels poetes catalans més populars: Miquel Martí i Pol, de la qual és coautor Roger Canadell, professor del Màster d’Edició digital i del Grau de Llengua i literatura catalanes  de la UOC. Canadell ha dissenyat, creat i coordinat, juntament amb la professora Montserrat Caralt (UVIC-UCC) i la Fundació Miquel Martí i Pol l’aplicació per a tauletes mòbils i pissarres digitals «L’univers poètic de Miquel Martí i Pol». Aquest recurs digital de promoció de la lectura i d’educació en el lleure cultural ha estat elaborat a partir dels llibres que el poeta de Roda de Ter va escriure especialment per a infants (Bon profit Per molts anys) i també amb altres poemes seleccionats d’alguns dels seus llibres més significatius (El poble La fàbrica). Això permet als usuaris de fer lectures amb diferents graus de profunditat i, gràcies a l’acompanyament dels adults, es fomenta el gaudi de la poesia tant entre infants que comencen a descodificar o reconèixer paraules com entre aquells que ja estan en condicions  de comprendre els significats complexos dels poemes.

Read more

De Liberdrac a Libelista

LibelistaDe Liberdrac a Libelista: Nova etapa, nous objectius

Liberdrac va néixer el 2012 sota l’impuls del Gremi de Llibreters de Catalunya amb la voluntat de donar servei a les llibreries interessades a oferir als seus clients llibres en format digital. Calia una  resposta col·lectiva per tal de disposar d’una oferta equivalent a la de les grans cadenes del sector, que eren les que guanyaven el gruix de quota de mercat. Tot i que Liberdrac ha mantingut un índex de creixement relativament superior a la mitjana (aquest 2015, per exemple, d’un 38% respecte l’any anterior), l’evolució i la implantació comercial del mercat de llibre digital no ha estat prou important com per a limitar l’empresa únicament a aquest àmbit de negoci, cosa que hauria comportat una pèrdua econòmica insostenible. Per aquest motiu, el 2015 es va plantejar la redefinició dels serveis i del finançament de l’empresa.

Libelista

A fi de visualitzar millor aquesta nova etapa, s’ha procedit a canviar el nom del projecte pel de Libelista. L’anàlisi del panorama del comerç en línia –i especialment el que es mou a l’entorn del llibre i d’altres productes culturals- demostra l’oportunitat i la necessitat de millorar l’eficiència logística de la xarxa llibretera, continuar essent un referent de venda i tenir un posicionament clar a nivell de marca i comunitat de bon servei, equiparable al dels grans operadors internacionals però amb el valor afegit de la professionalitat i el compromís del comerç cultural de proximitat.

En definitiva, el projecte manté l’objectiu de donar cada cop més serveis als llibreters per afavorir la millora dels seus resultats i avançar en la connexió entre el lector i el llibre a través de les llibreries associades (reforçat pel digital de cultura Núvol, accionista de referència del projecte).

Objectius de Libelista

De cara a l’usuari final:

  • Visibilitat: Libelista ha de treballar per aconseguir una àmplia visibilitat en l’entorn en línia, atès el seu caràcter vertebrador d’una xarxa de llibreries independents i de proximitat, i que aquesta repercuteixi en les llibreries associades.
  • Vendes: Oferir un canal eCommerce de primer nivell.
  • eBooks: Libelista.cat ampliarà els serveis i el catàleg que ja oferia Liberdrac, tot millorant l’experiència de navegació.
  • Autoedició: Libelista facilitarà un servei d’autoedició, del qual se’n podran beneficiar les llibreries tot aportant-hi autors.
  • Contingut: No volem ser un portal eCommerce a l’ús. Libelista.cat ha d’esdevenir un portal que ofereixi una experiència cultural.
  • Connectar usuari i llibreria: En una segona fase, l’usuari tindrà accés als estocs de les llibreries associades i podrà recollir el títol que desitgi a la seva llibreria amiga.

De cara al llibreter associat:

A Libelista.cat les llibreries són les protagonistes. Es potenciarà, com mai abans, el vincle entre el llibreter i l’usuari final. Libelista.cat vol ser un portal fet a la mida de la llibreria: tota operació comercial realitzada a través de Libelista estarà vinculada a una llibreria associada al projecte, que escollirà el client/comprador.

Pla d’empresa

L’equip de Liberdrac, juntament amb els nous socis, és qui ha elaborat el pla d’empresa i de finançament extern que permet ara presentar una proposta atractiva, amb la garantia de reconvertir i reforçar el projecte empresarial originari. Així, el passat mes d’octubre el pla d’empresa a cinc anys rebia la confiança de l’ICEC i, a través de l’ICF, se li concedia un préstec participatiu.

Llançament

El 16 de febrer de 2016 s’ha obert la nova plataforma web (fase Beta): evolució directa de Liberdrac per a millorar la venda de llibre digital. Les properes setmanes serà operativa la segona fase, de serveis i accions de llibreries. Finalment, la darrera fase incorporarà els serveis de compra en línia de llibre-paper.

Gerard Altés

@gerardaltes

Nota: El Màster d’Edició Digital de la UOC ofereix places de pràctiques per treballar a Libelista. Més informació aquí.

 

Autors i identitat digital

L’escriptor és un dels actors de la indústria cultural que s’ha llançat també a desenvolupar una estratègia del que els anglosaxons anomenen self-branding; això és, la marca personal. Per a la creació d’una efectiva marca personal cal que l’autor sigui capaç de construir-se una atractiva identitat digital i que, alhora, sàpiga establir una relació dialògica i constant amb els lectors a les xarxes socials. D’aquesta manera la seva obra guanya visibilitat.

Elena Neira va exposar estratègies per aconseguir generar i fidelitzar una bona audiència a l’espai digital en la conferència “Autors i identitat digital: treballant, des de la idea, pel compromís de l’audiència”. La seva lliçó va ser dictada el dia 1 d’octubre de 2015 en el marc del IV Seminari Els Reptes de l’Edició Digital, organitzat a Barcelona pel Màster d’Edició Digital de la UOC.

Màrqueting digital per a l’escriptor emprenedor

Un dels canvis importants que està experimentant la indústria del llibre és el creixent protagonisme de la figura de l’escriptor. Les eines 2.0 proporcionen als autors la possibilitat d’implicar-se en la promoció de la seva pròpia obra i d’establir una relació de confiança, directa i instantània, amb els lectors. Aquesta tasca d’autopromoció, tanmateix, implica desplegar una bona estratègia a les xarxes. Per a fer-ho amb eficàcia, l’escriptor ha de conèixer bé les millors tècniques i eines que hi ha disponibles de manera gratuïta a Internet. Christian Verdú en dóna les claus en la conferència “Màrqueting digital per a l’escriptor emprenedor: eines i tècniques d’autopromoció”, que va impartir el dia 1 d’octubre en el marc del IV Seminari Els Reptes de l’Edició Digital.

 

Christian Verdú és professor col·laborador del Màster d’Edició Digital de la UOC. Imparteix docència a l’assignatura Distribució, màrqueting i comercialització, amb Sílvia Clemares (inici de docència 16 de març de 2016). L’assignatura s’inclou dins del curs d’especialització Estratègies de comercialització del llibre.