per Raül Maigí
El Saló del Còmic és un festival amb totes les lletres, una veritable bacanal per a la legió d’aficionats que s’hi congreguen. Jo no sóc massa de còmics, però és fascinant constatar les riuades de gent que s’apleguen a les instal·lacions de Fira de Barcelona edició rere edició. En aquest 33è Saló Internacional del Còmic de Barcelona hi tenia un pes específic la fantasia i la ciència ficció, i això li afegia atractiu. Enguany, la convocatòria de Ficomic creixia en tots els àmbits, superant sostres anteriors en capacitat i en expositors i, pel que s’ha vist avui, de ben segur que les expectatives dels organitzadors s’hauran complert amb escreix. A primera hora ja s’havien de fer llargues cues per accedir al recinte (els que tenien entrada), però és que a migdia la filera de públic que encara l’havia de comprar arribava fins a plaça Espanya en una cua que serpentejava sota el sol. Si se superen els 106.000 assistents de l’any passat, i a 8 euros l’entrada, podeu anar fent números. Un èxit absolut.
Baulenas, Lluís-Anton. L’últim neandertal. Crònica partidista de la transició del lector en paper al lector digital. Barcelona: RBA, 2014.
En ple segle XXI ens preguntem si encara té sentit parlar de “paper versus digital”. Per això, des de 
El passat dijous 19 de febrer Jaume Balmes, director d’
Fa pocs mesos es fundà, a València, l’editorial