La versatilitat dels dispositius de lectura

 

nietzsche1

 

per Ferran Adell, consultor del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació

 

 

Els últims anys han estat especialment significatius pel que fa als avenços de les tecnologies relacionades amb la digitalització de la informació. L’aparició de nous dispositius de lectura, enfocats al consum d’informació digitalitzada, ha marcat un abans i un després en la relació entre les tecnologies digitals i la lectura.

Si bé no fa massa era impossible llegir una novel·la, un assaig potent o qualsevol text d’una certa extensió amb un dispositiu digital sense quedar-se sense bateria, o perdre la vista en el procés, això ha canviat radicalment avui dia. L’aparició dels nous dispositius de lectura, i això és tendència en el món digital, ha canviat no tant sols el format en el què llegim sinó els hàbits que determinen i condicionen la lectura.

No és estrany, i per primer cop es pot fer de forma ordenada, trobar cada cop més perfils de lectors que comencen diferents llibres alhora, lectors als que no els preocupa gens saltar d’un assaig profund sobre les implicacions filosòfiques de la tecnologia, a una novel·la de Marcel Proust; i cito Proust no perquè tingui més o menys transcendència filosòfica o literària,sinó perquè és dels autors que demanen, i alhora provoquen, una lectura immersiva.

Read more

L’auge dels clubs de lectura virtuals

titular_ql

La lectura és una activitat intel·lectual eminentment solitària. No només quan hi cerquem una finalitat funcional (consulta d’obres de referència, estudis, etc.), sinó també quan ens hi empenta un esperit lúdic, perquè quan ens endinsem en llibres que ens proporcionen moments d’evasió, plaer o diversió, també ho fem sols, amb l’única companyia del llibre (o de la pantalla). No obstant això, molts lectors senten la necessitat de contrastar interpretacions argumentals, de comunicar les seues troballes (o decepcions) literàries, de felicitar (o bonegar) públicament l’autor o, senzillament, d’estar en contacte amb persones apassionades per la lletra (impresa o no). Aquests són alguns dels motius que expliquen l’auge creixent dels clubs de lectura.

Read more

Visita al Saló Internacional del Llibre de Torí

sal-general

 

 

Per Ariadna del Molino.

Alumna de la tercera edició del postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62

 

Al Saló Internacional del Llibre de Torí s’hi veu gent encorbatada que parla per telèfon mòbil i gent que arrossega l’equipatge de mà, però també s’hi veuen nens que descobreixen nous dispositius de lectura digitals i lectors que esperen que el seu escriptor preferit els dediqui el llibre. Al recinte ferial s’hi barregen interessos, expectatives i objectius diferents amb un denominador comú: la literatura.

El Saló de Torí, a diferència d’altres fires del llibre europees com, per exemple, la London Book Fair, està oberta a tota mena de públic. En aquest cas concret, les activitats i les propostes que es porten a terme estan destinades, en gran part, als lectors no professionals, tot això amb la finalitat d’aconseguir el gran objectiu de la Fira: apropar la literatura a tothom i encomanar la passió per la lectura. És per aquest motiu que les activitats es divideixen en espais que aprofundeixen en diferents temes atractius: la literatura digital, els petits editors, una literatura estrangera, llibres de cuina… I, cal destacar el Salone off, que s’ocupa d’organitzar desenes d’activitats arreu de la ciutat i de la província de Torí paral·lelament al Saló.

Read more

El book trailer, el millor pla per connectar llibres i lectors

per Gabriel Pena i Ballesté. CEO Book Movies

Quina és la missió d’un book trailer?

El book trailer és un contingut que actua de suport en la campanya de promoció d’un llibre. El book trailer va aparèixer als Estats Units a finals de la dècada dels noranta i va arribar a l’Estat espanyol l’any 2006. Des d’aleshores l’estil d’aquest contingut audiovisual s’ha fet cada vegada més heterogeni. D’aquí que parlem de book trailer quan es tracta de produccions audiovisuals com teasers, o una vídeo-entrevista a l’autor o editor, vídeo-resums, vídeo-recomanacions dels lectors o agents del sector literari, etc.

Diferents estudis avalen el vídeo com el contingut més adequat per tal de promocionar productes i serveis a través de la Xarxa.

Read more

Blanca Busquets al Saló Internacional del Llibre de Torí

llibres

Del 16 al 20 de maig s’ha celebrat a Torí el Saló Internacional del Llibre, un dels esdeveniments més esperats pels italians, que converteix la ciutat en un lloc d’encontre per a amants de la lectura, escriptors, il·lustradors, traductors, etc. Es tracta d’un esdeveniment únic en què no només els professionals del sector sinó també el gran públic se submergeixen en la literatura, ja que es realitzen des de conferències fins a presentacions de llibres, taules rodones o lectures en veu alta. Enguany, a la XXVIª edició, un dels convidats d’honor ha estat l’escriptora catalana Blanca Busquets.

Pocs dies abans de la Fira va sortir a la llum l’edició en Italià de L’última nevada del cucut (L’ultima neve di primavera, Ed. Piemme 2013); a partir d’aquesta publicació, Blanca va tenir l’oportunitat de venir a presentar el seu llibre al Saló i vam aprofitar l’ocasió per entrevistar-la.

Ariadna: En quin moment et vas plantejar contractar l’agència de l’Anna Soler-Pont? Quina mena de gestions ha fet l’agència Pontas?

Blanca: La meva història amb Pontas té trampa: 

Read more

Biblioteques i llibreries: competir o compartir?

 

biblioteca

Quan vaig llegir per primera vegada el poema d’en Joan Margarit, encegat per l’ofici vaig tenir la gosadia irreverent d’esmenar-li el vers – la llibertat és una llibreria –, traient-lo de context i afirmant que la llibertat és una biblioteca. L’atemptat a l’ordre estètic es recolzava en una coartada més o menys sòlida: sóc del parer que una biblioteca pública representa molt millor la llibertat que no pas una llibreria, ja que el servei s’obre a tothom sense cap condició econòmica.

Més enllà de la distància crematística que separa ambdós serveis, cal convenir que biblioteques i llibreries han de resoldre encara de forma decidida si comparteixen objectius i interessos a l’hora de captivar lectors o bé competeixen entre elles per atraure la comunitat lectora, especialment en  èpoques difícils com les actuals. Afortunadament, les darreres actuacions del Gremi de Llibreters de Catalunya i del Servei de Biblioteques avancen paral·lelament en la mateixa direcció.

Read more

Els clàssics catalans en ruta a les biblioteques públiques

 

rosaalsllavis1

Per Jordi Llobet, col·laborador docent del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62

Posar en circulació els clàssics no és pas feina fàcil, tot i que fer ruta al seu costat garanteix sempre un trajecte segur que, a més, acostuma a ser sorprenent. Tanmateix, la seva quietud en els prestatges de les biblioteques evidencia el paper secundari que tenen com a companys del viatge lector, relegats d’habitud per l’allau de novetats fugisseres que s’imposen mediàticament.

Justament, ara fa uns mesos, un grup d’intel·lectuals manifestà públicament, amb un to molt crític, la necessitat d’incrementar la presència dels clàssics catalans a la xarxa de biblioteques públiques del país. Una bona part de l’argumentari del manifest evidenciava, tot sigui dit, un desconeixement notable de la realitat bibliotecària; ara bé, entre les raons exposades n’hi havia una d’inqüestionable: les biblioteques públiques, si més no les més importants, han de disposar ineludiblement dels clàssics de les lletres catalanes.

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya va entomar la crítica i, com no podia ser d’altra manera, va assumir el compromís de reforçar una de les funcions bàsiques de tota biblioteca pública i, específicament, del Servei que els dóna suport: promoure i difondre de la millor manera possible la tradició cultural de la comunitat.

Read more

L’espai digital és automàticament un espai internacional?

Digitalització i internacionalització són conceptes associats a la difusió actual de l’obra literària. Que ho siguin, però, planteja diversos interrogants, com ara si l’espai digital és, per se, un espai internacional. Simona Škrabec, experta en traducció i recepció de la literatura, reflexionarà sobre la interacció entre ambdós fenòmens en el camp de la traducció literària dins del Seminari Els Reptes de l’Edició Digital, que tidrà lloc els dies 11 i 12 de desembre de 2012, en el marc del postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC – Grup 62 de la UOC.

Read more

La llibreria. Un comerç tradicional i especialitzat, projectat cap al futur

Hem demanat a Antoni Daura i Jorba, president del Gremi de Llibreters de Catalunya, que ens expliqui els projectes de futur de l’entitat. Us convidem a conèixer-los.

La llibreria. Un comerç tradicional i especialitzat, projectat cap al futur

El llibre ha estat des de sempre l’instrument més adequat per a l’emmagatzematge i la difusió de les idees i el coneixement. L’existència d’establiments comercials dedicats a l’exposició i  venda de llibres es remunta a molts segles enrere. En efecte,  sabem que a l’època romana existien a les ciutats més importants llibreries, com també que les classes més cultes i acomodades disposaven de bibloteques particulars. El que eren diferents, òbviament, eren els llibres, que consistien en uns rotlles manuscrits de papir que es podien llegir a mesura que s’anaven desplegant. Més endavant, el material es va tallar en fulls solts, de manera que es podia enquadernar, essent, doncs, molt més fàcil el seu transport, la conservació i, naturalment, la seva lectura. En qualsevol cas, no va ser fins a la invenció de la màquina d’imprimir per Gutenberg, cap al 1445, que la difusió del llibre va començar a ser important.

Read more

Les llibreries, en perill d’extinció?

Debat presentat per Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, dilluns 14 de maig a l’Ateneu Barcelonès.

Marià Marín, consultor de l’assignatura Tecnologia digital i promoció de la lectura, va assistir-hi i n’ha fet una crònica de butxaca.

Moderava Oriol Izquierdo (director de la Institució de les Lletres Catalanes) i debatien Rosa Viñallonga (llibretera de La Gralla, grup Bestiari) i Manuel Sanromà (entre moltes activitats, és un dels pioners del domini cat).

Read more