Biblioteques i llibreries: competir o compartir?

 

biblioteca

Quan vaig llegir per primera vegada el poema d’en Joan Margarit, encegat per l’ofici vaig tenir la gosadia irreverent d’esmenar-li el vers – la llibertat és una llibreria –, traient-lo de context i afirmant que la llibertat és una biblioteca. L’atemptat a l’ordre estètic es recolzava en una coartada més o menys sòlida: sóc del parer que una biblioteca pública representa molt millor la llibertat que no pas una llibreria, ja que el servei s’obre a tothom sense cap condició econòmica.

Més enllà de la distància crematística que separa ambdós serveis, cal convenir que biblioteques i llibreries han de resoldre encara de forma decidida si comparteixen objectius i interessos a l’hora de captivar lectors o bé competeixen entre elles per atraure la comunitat lectora, especialment en  èpoques difícils com les actuals. Afortunadament, les darreres actuacions del Gremi de Llibreters de Catalunya i del Servei de Biblioteques avancen paral·lelament en la mateixa direcció.

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya sempre ha considerat que llibreries i biblioteques realitzen una tasca cultural complementària, motiu pel qual la direcció bibliotecària aposta per concertar acords i articular accions entre uns serveis i projectes culturals que comparteixen cartell en l’escenari lector. L’estratègia s’imposa, de fet, com una projecció futura de les línies de treball que avui ja s’executen pel que fa a la gestió de les adquisicions, la difusió de la informació bibliogràfica i la promoció del llibre i la lectura.

Les biblioteques públiques catalanes, l’any 2010, van gestionar adquisicions per un valor de 13.173.931 € a través de procediments diversos, més o menys centralitzats, que tenen o haurien de tenir en les llibreries del municipi o de la comarca el destinatari principal, afavorint d’aquesta manera la xarxa de llibreries del territori.

Per tal de facilitar la gestió d’aquest pressupost, el Servei de Biblioteques ofereix suport bibliogràfic a la xarxa de biblioteques a través d’una sèrie de bibliografies de novetats i temàtiques destinades a orientar la formació i el desenvolupament del seu fons. El Servei, a l’hora d’elaborar les tries temàtiques, ha comptat sempre amb la col·laboració de llibreries de renom, com ara La Central, Altaïr, Claret i moltes altres que han aportat el seu coneixement bibliogràfic i lector sobre la matèria objecte d’estudi, un cop  convidades a participar en l’elaboració de les propostes de lectura.

De la mateixa manera que les propostes de lectura bibliotecàries s’han enriquit amb la perspectiva de les llibreries, les llibreries adopten, així mateix, estratègies tradicionalment associades a l’espai bibliotecari, com ara els clubs de lectura. Més enllà del comerç, la llibreria reforça el seu paper de mediadora entre el llibre i el lector i, talment com la biblioteca, intervé decididament en la dinamització de l’espai lector i en la construcció d’un discurs bibliogràfic propi a partir d’un treball acurat de selecció.

Amb aquests antecedents, el Servei de Biblioteques impulsa i participa en iniciatives diverses que avancen en la consolidació d’una estratègia de futur compartida. En aquest sentit, cal situar el compromís del Servei amb el projecte Libridata, eina desenvolupada per la Cambra del Llibre de Catalunya en associació amb FUNDACC, per tal d’obtenir una imatge de l’evolució dels fons editorials en el mercat i poder així millorar el funcionament de la cadena de subministrament del llibre. Amb Libridata, les biblioteques podran disposar d’informació bibliogràfica actualitzada amb indicacions sobre la disponibilitat dels fons editorials en distribució, a més d’accedir a dades bàsiques sobre el comportament d’aquests fons en el mercat: tendències en el consum, rànquings de vendes, etc.

En la mateixa línia, cal situar la proposta feta pel Servei de Biblioteques de crear un grup de treball format per llibreters i bibliotecaris destinat a compartir i explotar el coneixement adquirit sobre l’oferta bibliogràfica i la recepció lectora des de les respectives talaies professionals. Cal insistir en la necessitat de consolidar el paper de mediadors de lectures que realitzen llibreters i bibliotecaris, així en el parquet analògic com en el laberint digital, ja que el futur d’ambdues professions passa pel reforç del paper prescriptor que haurien de desenvolupar.

Finalment, el Servei de Biblioteques està estudiant possibles acords amb xarxes de llibreries implantades arreu del territori, com és el cas de Bestiari. Biblioteques i llibreries poden articular aliances a nivell nacional però no s’ha d’oblidar que l’àmbit local és el seu espai d’intervenció preferent. A més, cal valorar com un factor d’equilibri territorial la implantació i la consolidació d’ambdós serveis, si tenim en compte que comparteixen protagonisme com a referents culturals dins de cada població.

Les dades dels diferents informes que es publiquen sobre els hàbits culturals coincideixen sempre en un mateix punt: les persones que fan ús de les biblioteques i que més llegeixen són alhora les que compren més llibres. Competir o compartir? Atrinxerar-se davant les adversitats amb una estratègia de curta volada o bé dibuixar estratègies i construir conjuntament estructures de llarg recorregut al servei del llibre i la cultura? La llibertat és una llibreria, ho diu el poeta, però tal com s’ha vist hi ha altres versos i rimes que són susceptibles d’encaixar en el joc.

Jordi Llobet, professor de l’assignatura Recepció i promoció del llibre i la lectura en la societat de la informació.