Biblioteques i llibreries: dins o fora?

4685257

Per Jordi Llobet

Les notícies ja no corren, sinó que volen i impacten a tota velocitat, tal com ha succeït amb la comunicació de la signatura, dijous passat dia 22 de maig, del Conveni de col·laboració per a la promoció del llibre entre el Departament de Cultura i el Gremi de Llibreters de Catalunya. La signatura dóna el tret de sortida a una prova pilot que apropa quinze biblioteques i quinze llibreries que, potser, en alguns municipis ja havien acordat certes dinàmiques de foment de la lectura però que totes elles, ben segur, ja compartien un mateix compromís: el servei als lectors.

Els acords assolits, efectius a partir de la tardor, escurcen la distància entre aquests serveis culturals i volen reforçar-ne els beneficis econòmics i els valors a través de fórmules diverses: facilitant la compra de llibres a les llibreries als usuaris de les biblioteques; acollint, les llibreries, esdeveniments i activitats organitzades per les biblioteques; instal·lant aparadors de novetats a les biblioteques per part dels llibreters o elaborant recursos i projectes que enforteixin el paper prescriptor d’ambdós serveis.

En bona mesura, llibreries i biblioteques avancen plegades gràcies a la creació de dues noves plataformes digitals, LibriData i Liberdrac, eines estratègiques creades des del sector per afavorir el comerç del llibre. A través de LibriData, aplicació que s’implementa en primera instància a les biblioteques, es té accés a la disponibilitat dels títols i a la seva ubicació a les llibreries associades al projecte, així com a l’explotació estadística del moviment comercial. A través de Liberdrac, eina que es preveu incorporar més endavant, les llibreries canalitzen específicament l’oferta bibliogràfica digital.

Cal celebrar, així, que gràcies a les virtuts digitals es posa remei a la manca d’acords de llarg recorregut assolits en èpoques analògiques. A partir d’ara, tots dos serveis es comprometen a compartir la informació i el coneixement de què es disposa sobre els usos i les demandes dels seus usuaris: en un cas, les dades de vendes, en l’altre, les dades del préstec. Caldrà veure com es concreta la col·laboració en matèria de prescripció lectora i també com els recursos elaborats s’integren en la seva dinàmica.

Biblioteques i llibreries, les dues baules més febles en el procés de reconversió digital de l’ecosistema del llibre, deixen de mirar-se de reüll i, conscients que en els temps crítics que corren poden obtenir més beneficis compartint que competint, decideixen impulsar una experiència nova que passa, bàsicament, per compartir informació bibliogràfica, per promoure serveis d’accés al llibre i per impulsar conjuntament estratègies de dinamització de la comunitat lectora. Les distàncies, doncs, semblen que s’escurcen; ara només cal esperar que els beneficis s’incrementin de forma equilibrada per a ambdues parts.

Tanmateix, el Conveni ha estat qüestionat en algunes tribunes amb l’argument que altera la funció primordial dels serveis bibliotecaris. És inqüestionable que l’accés a la informació i el servei al lector apropen llibreries i biblioteques; alhora, les virtuts operatives de la tecnologia digital no es poden desestimar i animen a fer proves destinades a dinamitzar la comunitat lectora. Cal entendre, doncs, que la inquietud i la prevenció davant d’una prova de resultats incerts prové, per davant de tot, dels canvis que es poden produir en la funció essencial d’un servei públic, com el de la biblioteca, en el moment que pot veure condicionats els seus espais i actuacions per la dinàmica comercial dels negocis privats.

De fet, la comunicació del conveni signat entre el Departament i el Gremi extrema aquesta inquietud en la mesura que a l’hora de difondre la notícia, s’han destacat en primer lloc els beneficis de l’intercanvi comercial, per als llibreters i per a les biblioteques que rebrien en espècie un percentatge sobre les vendes, en lloc de remarcar els valors culturals que la iniciativa reforça i que, de fet, són els que jugaran un paper determinant en el posicionament de les llibreries i les biblioteques en l’escenari digital.

Com deia el geni empordanès, tant de bo es parli de mi, encara que sigui bé. En aquests moments de canvi en el sector no ha de fer por sacsejar hàbits i estructures: els errors i els encerts ens ajudaran a avançar. La prova pilot ha de servir per estudiar-ne totes les casuístiques i valorar quines virtuts o quins inconvenients es presenten. Ara bé, tots els experiments han de mantenir certs protocols que garanteixin la seguretat de l’experiment i evitin qualsevol impacte i desperfecte irreparable en els laboratoris en què s’estigui manipulant material delicat.

Jordi Llobet

 

Jordi Llobet és responsable de Treball Bibliogràfic del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Imparteix docència al Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62

Llobet forma part de l’equip docent del Màster d’Edició digital de la UOC, que es posa en marxa l’octubre vinent (més informació a partir del 18 de juny).