REL Programa d’ajuts i mentories per a projectes d’Art i Cultura Digital

http://llibredigital.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2018/01/PROGRAMA-DAJUTS-REL-ART-CULTURA-DIGITAL-TANTAGORA-2018-GARANTIA-JUVENIL-EDICIO-DIGITAL.png

Tens un projecte de creació digital en alguna d’aquestes àrees? Literatura, disseny, audiovisual, animació, il·lustració, videojoc, música, dansa, editorial, arts escèniques…

El Laboratori de Narratives Digitals de Tantàgora ofereix un programa gratuït d’ajuts i mentories per a projectes d’Art i Cultura Digital: REL.  Aquest programa s’adreça a joves d’entre 19 i 29 anys inscrits a Garantia Juvenil. El nombre de places que compta l’edició és de 20 persones.  Enguany s’atorgarà un premi de 1.000€ a invertir al projecte seleccionat pel jurat. Obtindran especial atenció aquells projectes que s’inspiren o parteixen en la literatura, des de diversos formats, com muntatges escènics, llibres o revistes digitals, exposicions, curtmetratges, app, narratives transmèdia…

http://llibredigital.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2018/01/REL-PROGRAMA-DAJUTS-ART-CULTURA-DIGITAL-GARANTIA-JUVENIL-EDICIO-DIGITAL.png


Quins requisits són necessaris per accedir al programa?

Joves creadors i gestors culturals que tinguin una iniciativa o projecte cultural en fase embrionària o en un estadi de definició preliminar o bé presentin un Projecte ja definit i/o estructurat. En el moment d’efectuar la sol·licitud d’inscripció ha de tenir entre 19 i 29 anys i estar inscrit a Garantia Juvenil.

La inscripció a la convocatòria és oberta fins al 12 de març. Podeu consultar més informació en el següent enllaç:

> Bases REL – Programa d’ajuts Art i Cultura Digital.

Des del Màster d’Edició Digital UOC us animem a participar en la convocatòria. Molta sort! Per als interessats/des, a continuació us comaprtim el programa que s’estructura en dues fases:


PROGRAMA REL 2018

FASE I – FORMACIÓ GRUPAL – de l’1 al 15 de març

30 h de formació en creació i gestió de projectes d’art i cultura digital

› Art i Creació Digital – Pep Salazar
› Creative Commons – Ignasi Labastida
› Narratives transmèdia – Daniel Resnich › Música i TiC – Sonia Espí
› Gestió de projectes – Gemma Lladós

› Patrocini i captació de fons – Silvia Bueso
› Nous públics – Pepe Zapata
› Marketing i estratègia digital – Jordi Camós › Pitching de projectes – Ferran Cera
› Literatura digital – Pelayo Méndez

FASE II – TUTORIES INDIVIDUALS I LLIURAMENT DE PREMIS – del 3 d’abril al 15 de maig

MENTORING INDIVIDUALITZAT
15 hores / projecte – del 3 d’abril al 9 de maig

Experts en gestió i creació de projectes de cultura digital oferiran tutories d’assessorament i acompanyament per als 15 projectes seleccionats. Els participants presentaran el seu projecte davant d’un jurat.

LLIURAMENT DE DIPLOMES I PREMI 15 de maig

Es lliuraran diplomes i s’efectuarà la comunicació del premi de 1.000€ per a la inversió del projecte guanyador.

Les sessions es realitzaran a Tantàgora: C/de l’Art 80, baixos, Barcelona


 

“Els plaers de mirar”: una mostra bibliogràfica exemplar

En aquestes dates, especialment contemplatives, el Museu d’Història de Catalunya ens enlluerna amb una exposició exemplar que porta per títol “Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona”, centre que en comparteix l’organització.  A través d’una tria excepcional d’obres representatives de les col·leccions de llibre antic  de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, la mostra reconstrueix, en essència, un doble itinerari llibresc: el dels continguts i, de forma més especial, el dels continents, a través d’unes obres que il·lustren el camí que ens porta des de la cultura manuscrita a la cultura impresa. Una transició que, tal vegada, ens pot ajudar a mesurar el ritme de certs canvis que observem de camí cap a la cultura digital.

Amb la intenció d’extreure lliçons en aquest darrer sentit, deixo de banda els set àmbits temàtics en què s’organitza l’exposició (El cel i la terra; El poder de la paraula; El progrés i la tècnica; El relat de la memòria; Espiritualitat i pensament; Llei i ordre i Mons llunyans), per ocupar-me, específicament, dels objectes materials que contenen aquests sabers: els llibres manuscrits, els incunables i els impresos, fins al segle XVIII.

No debades, els responsables de la mostra, comissariada per Neus Verger i Pilar Mateo, han tingut cura de descriure, de manera molt didàctica, els suports, les escriptures i les enquadernacions dels llibres antics, així com aspectes relacionats directament amb la seva conservació i restauració, tasca cabdal de la Biblioteca de Reserva de la UB. Des d’aquesta perspectiva material, contemplem la Crònica del rei en Jacme o una monumental Bíblia manuscrita del segle XV. Així mateix, ens fixem en l’incunable del Libre dels angels, de Francesc Eiximenis, o en una edició de l’obra filosòfica de Sèneca. I ens meravellem del progrés de l’art de la impremta a través de les espectaculars imatges d’un compendi de botànica mèdica del segle XVI o del monumental tractat d’esgrima que testimonia les bones arts de l’impressor Elzevier, al segle XVII.

Read more

Simona Škrabec: La traducció literària com a oxigen per a la cultura

El passat 26 de setembre  Simona Škrabec, presidenta del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del Pen Internacional (Translation and Linguistic Rights Committee) i professora colaboradora de la UOC, va dictar la conferència inaugural del Grau en Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades UOC/UVIC-UCC, del Màster d’Edició Digital i del Màster de Traducció Especialitzada, “La traducció literària com a oxigen per a la cultura”.

Per als qui no vau poder assistir o seguir en streaming la conferència, us convidem a visionar-ne el vídeo per conèixer les reflexions de la professora Škrabec a l’entorn de la circulació literària en el món global.

 

 

Simona Škrabec (Ljubljana, 1968) és doctora en literatura comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Publica assaigs literaris en l’àmbit internacional i ressenya, en la revista L’Avenç i al diari Ara, novetats en català. El seu últim llibre Una pàtria prestada (2017) està dedicat a lectures de la literatura catalana del segle XX. Ha traduït més de trenta llibres. En l’àmbit de la teoria de la traducció ha participat en el volum col·lectiu, dirigit per Esther Allen, To be translated or not to be (2007) i ha codirigit amb Teresa Iribarren el volum Constel·lacions variables (2012). Ha coordinat molts simposis i projectes de recerca, l’últim dels quals és l’informe per a la UNESCO Cultures’s oxygen (2017) sobre la indústria editorial en contextos políticament poc estables. Škrabec és professora del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.

Fira del llibre de Còrdova: Argentina aposta per la literatura digital infantil

Mariela Heredia, app_arteCom cada any, editors, il·lustradors, escriptors, llibreters, bibliotecaris i docents es van acostar a la fira del llibre de Còrdova, Argentina, per passejar no només pel casc històric i les esglésies d’arquitectura barroc-colonial, sinó per les noves propostes literàries .

L’edició número 32 de la Fira del llibre i el Coneixement, celebrada entre el 7 i el 24 de setembre, va desembarcar amb un canvi al qual respondre -sota el sol d’una primavera incipient- gairebé un milió de participants.

La fira va decidir apostar per la tecnologia a fi de recuperar lectors. Amb un fort incentiu per ajustar-se als canvis tecnològics, es va estructurar un espai físic diferenciador, un “Domo Digital: 2.0”, que tenia com a objectiu mostrar la convivència entre el llibre digital i el de paper.

Toca_Teca: un espai per repensar la literatura infantil des del digital

Aquest any, arran de la reflexió “el llibre no està en risc, el que està en risc és el lector si no li apropem totes les opcions possibles per llegir”, va néixer el Festival Toca_Teca amb propostes per a famílies, escoles i professionals de la mà de Mariela Heredia Regolini, directora de app_arte, entitat dedicada a la difusió, creació i reflexió sobre la literatura digital infantil i gestora de projectes de contingut digitals.

Read more

La traducció literària com a oxigen per a la cultura

Dimarts 26 de setembre de 2017 a les 18h us convidem a assistir a la conferència inaugural del Grau en Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades UOC/UVIC-UCC, del Màster d’Edició digital i del Màster de Traducció especialitzada, “La traducció literària com a oxigen per a la cultura”, que dictarà Simona Škrabec, assagista, traductora i professora col·laboradora de la UOC. La sessió ofereix una visió que combina el rigor acadèmic amb el profund coneixement de la professió de traductor i el funcionament del mercat del llibre en l’àmbit internacional.

Per comprendre bé tot l’abast de les qüestions relacionades amb la traducció literària ens fixarem en dos contextos oposats. La traducció d’obres literàries és especialment important per a les cultures que subsisteixen amb dificultats econòmiques i socials, sempre al marge dels grans progressos tecnològics i fora dels circuits cada cop més sofisticats de comunicació instantània. Hi ha molts indrets al planeta on un fet tan simple com produir un llibre encara és un gran repte.

L’altre extrem el representa l’àmbit de la llengua anglesa. Hem de ser conscients que els parlants no nadius superen àmpliament els que el tenen com a llengua materna. Aquest immens espai és molt heterogeni i està articulat en plans quasi excloents: hi ha zones de riquesa i de pobresa, de possibilitats il·limitades i de decepcions constants. Com funciona l’anglès en l’àmbit literari? Què es tradueix a l’anglès i de l’anglès? I sobretot, quina estructura tenen tots aquests mercats diversos que operen amb una única llengua, l’anglès? Quantes literatures hi ha en anglès? I com es relacionen les unes amb les altres? I com accepta —o rebutja— el conjunt de la indústria editorial en anglès els autors desconeguts?

Read more

Sobre edició crítica electrònica

Fins a la dècada de 1980, dins el panorama català, la crítica textual va tenir un desenvolupament força desigual, causat, en gran mesura, per les circumstàncies històrico-polítiques que dificultaren la implantació dels estudis sobre la llengua i la literatura pròpies en l’àmbit universitari. No obstant això, d’aleshores ençà, la disciplina ha experimentat un salt qualitatiu considerable: en el moment actual conviuen diverses generacions d’editors filològics actius i ben preparats i es publiquen amb normalitat tant edicions crítiques d’autors clàssics, com manuals sobre edició crítica. D’entre aquests últims, cal destacar, per exemple, Models i criteris de l’edició de textos, publicat l’any 2013, per l’editorial UOC.

Durant els darrers anys, el coneixement i l’experiència acumulats en l’àmbit de la crítica textual s’han començat a traslladar també als entorns digitals. En aquest sentit, han estat pioners els treballs de Narpan, Nise i la Càtedra Màrius Torres, tres grups de recerca que han assajat formats de publicació innovadors, pensats directament per a entorns web. L’objectiu d’aquests projectes és posar a la xarxa, en edicions del màxim rigor filològic, textos clàssics de la literatura catalana d’època medieval (Narpan), moderna (Nise) i contemporània (Càtedra Màrius Torres), publicats en entorns que aprofiten la sintaxi de l’hipertext per a proporcionar al lector tota mena de continguts que faciliten la comprensió i la interpretació dels textos, des de manuscrits o edicions anteriors digitalitzades, fins a aparats de variants, aparats de notes, enregistraments, etc.

Read more

Llibre i fires: escenaris de futur

El 2 de març, en el marc de la VI Seminari Els Reptes de l’Edició Digital (seu de la UOC de Madrid), es va celebrar la taula rodona “Llibre i fires: escenaris de futur”. Manuel Gil, director de la Fira del Llibre de Madrid, Daniel Benchimol i Javier Valbuena, moderats per Alberto Vicente, van exposar la seva visió d’un dels esdeveniments clau per a la indústria del llibre: les fires.

Manuel Gil és especialment crític en la seva anàlisi del sector del llibre; segons sosté de manera contundent, “la pirateria no és el problema, per a res, és l’excusa dels pèssims editors“. Gil assenyala els sis punts del debat al voltant de les fires que es donen en l’escenari internacional:

  1. La influència d’internet i el món digital en els nous models de compra
  2. Com integrar els ecosistemes del llibre i com digitalitzar les fires
  3. Quins models d’innovació cal aplicar a les fires
  4. Internacionalització
  5. Especialització (drets, infantil, serveis digitals …) i estratègies d’accés al públic
  6. Com les fires comencen a ser competència sobre el canal de les llibreries

Read more

Conferència de Javier Valbuena a Madrid: Vendre continguts digitals a biblioteques públiques

El passat 2 de març Javier Valbuena va dictar la confèrencia Vendre continguts digitals a biblioteques públiques: nous camins a la seu de la UOC a Madrid. Valbuena va traçar unes noves directrius quant a les relacions entre editors i bibliotecaris que permetin avançar cap a un objectiu comú: donar satisfacció als usuaris de continguts digitals de les biblioteques públiques. Us convidem a visualitzar el seu full de ruta.

Presentació de Javier Valbuena: Vendre continguts digitals a biblioteques públiques

 

Javier Valbuena és expert  en processos d’adaptació de les biblioteques públiques a l’entorn digital. @jvalbuenarod

* Luis Miguel Cencerrado va  publicar un útil resum de la sessió a Biblogtecarios.

Conferència de Daniel Benchimol a Madrid: Noves tecnologies per al món editorial

El 2 de març Daniel Benchimol va dictar la conferència Noves tecnologies per al món editorial: claus per a adaptar la nostra organització a la seu de la UOC a Madrid. Benchimol va proposar dotze estratègies perquè les editorials sàpiguen treure bon partit de noves tecnologies i pràctiques que seran claus en els propers anys, com ara big data, realitat virtual, intel·ligència artificial, machine learning i l’economia col·laborativa. Us convidem a visualitzar les seves propostes.

 

Presentació de Daniel Benchimol
“Noves tecnologies per al món editorial: claus per adaptar la nostra organització”

Daniel Benchimol, director de Proyecto451, és col·laborador docent del Màster d’Edició Digital de la UOC. @DanielBenchi

* Luis Miguel Cencerrado va publicar un útil resum de la sessió a Biblogtecarios.

FOP LABdig 2017 – Obre’t portes al mercat digital

Tantàgora ha obert la convocatòria per al FOP LABdig, un nou programa de suport a la inserció juvenil, pensat per a joves estudiants o que ja hagin acabat els estudis. Aquest programa és gratuït i obert a joves amb interès pel món digital. S’iniciarà el proper mes d’abril a Barcelona. Des del Màster d’Edició Digital t’animem a participar-hi, perquè pot ser una bona oportunitat per al teu futur. Per això et convidem a explorar els detalls de la convocatòria del FOP LABdig 2017.

Read more