L’experiència de pràctiques d’Ana García, estudiant del Màster d’Edició Digital UOC, a GeoPlaneta

experiencia-practicas-estudiante-master-edicion-digital-uoc-geoplaneta-editorial-grupo-planeta

Ana García Martínez, estudiant del Màster d’Edició Digital de la UOC, ens ha explicat la seva experiència de pràctiques a GeoPlaneta, segell editorial del Grup Planeta. Per a tots aquells estudiants del sector del llibre i l’edició, esperem que llegir aquest escrit us animi a cercar pràctiques. Molta sort!


L’experiència d’aprendre a editar guies de viatge a GeoPlaneta

per Ana García Martínez
Estudiant del Màster d’Edició Digital UOC

 

El passat mes de maig vaig iniciar el meu període de pràctiques a GeoPlaneta, segell editorial del Grup Planeta dirigit per Javier Zaldúa. Es tracta d’un segell especialitzat en guies de viatge, així com de cartografia i llibres il·lustrats sobre viatges, aventures, exploració, esports, natura i medi ambient, per a adults i per a nens. En aquests cinc mesos, sota la tutela de Núria Cabrero, responsable editorial de GeoPlaneta, amb l’equip editorial del segell (Elisabet, Ester, Dante, Maria i Marta) he après a codificar fitxers Word i a premaquetar les guies Lonely Planet a través de Typéfi, una extensió de programari que ajuda a la gestió dels fitxers digitals, en aquest cas, de les guies de viatge a publicar tant en suport paper com en ebook, tot generant a través d’aquest fitxers INDD per al departament de realització (maquetistes), i en PDF per als editors.

Read more

Master class “Els índexs alfabètics i la correcció de textos”

Master class Edició Digital indexs correcció de textos

Dijous 31 de maig de 2018 us convidem a assistir a la master class Els índexs alfabètics i la correcció de textos, a cura de Josep M. Mestres. De caràcter acadèmic i professionalitzador, la sessió s’inscriu en el marc d’activitats del Màster d’Edició Digital.

És molt habitual que les obres impreses, especialment si són acadèmiques, incorporin índexs temàtics, onomàstics, etc. El tractament d’aquesta part dels llibres presenta dubtes de tota mena a autors, editors i professionals de la correcció, com ara la mena d’índex que és més adequada a cada obra, o el tractament i ordenació que cal fer de les entrades.

Per preparar la sessió, us plantegen unes quantes qüestions prèvies per a reflexionar:

  • Com podem localitzar una entrada en un índex alfabètic?
  • Quin és el sistema d’ordenació que tothom coneix, sense cap preparació prèvia?
  • Hem fet mai un índex alfabètic?
  • Estem segurs que en sabríem fer un?
  • Sabríem fer qualsevol tipus d’índex?
  • Quines altres classes d’índexs hi ha?
  • Quants índexs diríeu que conté el llibre del qual podem veure dos fragments corresponents a l’«Índex general»?

El seminari se celebrarà el 31 de maig, de les 18 h a les 19.30 h, a la seu de la UOC de l’avinguda del Tibidabo, 39-43. L’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí. La sessió s’adreça especialment als estudiants del Màster d’Edició Digital i del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, però també als professionals de la correcció i edició de textos.


Josep M. Mestres i Serra és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1984), i doctor en lingüística per la Universitat Pompeu Fabra (2006). Ha estat professor associat de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra (1994- 1997) i professor del Postgrau de Correcció i Qualitat Lingüística i del Postgrau d’Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals de la Universitat Autònoma de Barcelona (2008-2014); actualment és professor de l’assignatura de redacció jurídica i documental de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (des del 2012). Corrector redactor del Parlament de Catalunya en excedència voluntària (1984-1991), actualment és el cap del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut de l’Estudis Catalans (des del 1991).

És autor de diversos articles i estudis sobre terminologia. També ha publicat, juntament amb Josefina Guillén i Sànchez, el Diccionari d’abreviacions: Abreviatures, sigles i símbols (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1a ed., 1992; 2a ed., 2001); juntament amb Josep Vigo, com a curadors, les actes III Seminari de Correcció de Textos: La terminologia i la correcció de textos (Barcelona, IEC, 2006), i juntament amb Joan Costa Carreras, Mireia Oliva i Fàbregas i Ricard Fité Labaila, el Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos (Barcelona i Vic, Eumo i altres, 1a ed., 1995; 4a ed., 2009).

Sobre antologies de poesia i editorials independents, a la Sala Beckett

Quina ha de ser la funció principal d’una antologia de poesia catalana? Són vàlids els criteris d’impacte i de recepció nacional o internacional per a confeccionar una antologia? Com ha de ser i què ha de contenir el pròleg a una antologia de poesia? Quins són els models que poden ser més útils, avui, per a qui s’hagi d’enfrontar al repte de confeccionar una antologia de poesia?

Per què editorials independents com ara Cafè Central (Vic, 1989), LaBreu Edicions (Barcelona, 2004) i Edicions del Buc (La Pobla de Farnals, 2014) segueixen publicant poesia, en català, i en paper, això és, d’acord amb criteris aparentment antieconòmics? Fins a quin punt el vigor de la poesia catalana es fonamenta avui en les editorials independents? Què implica que al capdavant d’una editorial de poesia hi hagi poetes? I per què els poetes –a diferència d’autors d’altres gèneres- es fan editors?

Aquests són alguns dels interrogants que plantejarem als ponents de la jornada acadèmica Escenaris de la poesia contemporània, que constarà de dues taules rodones. En la primera, “Les antologies en la poesia catalana”, hi participaran Vicenç Altaió, Josep M. Valldaura, Jordi Julià i Jaume C. Pons Alorda. Els ponents de la segona, “La poesia i les editorials independents”, seran Antoni Clapés, Ester Andorrà, Anna Gual, Pau Sanchis.

Dia: 15 de maig de 2018

Lloc: Sala Beckett

Hora: 17:00-20:00

Entrada gratuïta per als alumnes de la UOC

Jornada coorganitzada per la UOC, la Sala Beckett i el grup de recerca Literatura Catalana, Món Editorial i Societat, LiCMES (UOC).

 

Aprendre l’ofici d’editora a Raig Verd des de Casablanca

Quan els estudiants d’un màster d’edició fan pràctiques en un departament editorial, el més comú és que es realitzin en mode presencial. En el meu cas, atès que visc a Casablanca, les vaig fer de manera virtual amb la barcelonina Raig Verd / Rayo Verde Editorial. Tot i no poder desplaçar-me a l’oficina cada dia, la Laura Huerga, fundadora i editora de l’empresa, va tenir la valentia de donar-me l’oportunitat d’unir-me al seu equip per uns mesos, sabent que realitzar les pràctiques remotament suposaria un repte per a les dues. El projecte de col·laboració no va ser només viable; va ser, a més, veritablement positiu.

La meva experiència d’aprenentatge amb les col·legues de Barcelona només va ser possible perquè Raig Verd / Rayo Verde és una editorial que adopta les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Així, virtualment, he pogut realitzar les meves tasques amb comoditat, com corregir a dues mans la traducció de The Dispossessed al català d’Ursula K. Le Guin i, encara que sembli paradoxal, des del Marroc també he sigut partícip del ritme trepidant de l’editorial.

Més enllà de les tasques diàries d’una editorial que jo podia desenvolupar com a aprenent en línia, he tingut l’ocasió d’observar un element que cada vegada més s’està integrant en les agendes de les editorials: el rol de curadores i dinamitzadores culturals. Així com organitzar presentacions de llibres en llibreries o a la ràdio, la Laura Huerga a més assistia a fires del llibre, participava en ponències o col·laborava amb entitats per oferir continguts culturals. Vaig poder veure de primera mà que l’editorial, a més de cuidar el seu catàleg amb títols selectes, també promociona la cultura. Realitzant les pràctiques vaig entendre que avui és essencial que les editorials no es limitin a publicar llibres, i que s’obrin camí en la gestió cultural com una altra forma de promocionar els seus autors i catàlegs.

Xantal Aubareda. Estudiant del Màster d’Edició Digital

El Petit Príncep des de la mirada del col·leccionista

Le Petit Prince d’Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944) va veure la llum per primer cop el 6 d’abril de 1943 a Nova York. Aquesta primera edició ja es publicà en francès i anglès, en versió de Katherine Woods. Des d’aleshores se n’han venut 150 milions d’exemplars en més de 300 llengües i dialectes. Es tracta del llibre més traduït de la història després de la Bíblia.

La primera edició d’El principito va aparèixer a l’Argentina el 1951, publicada per Emecé Editores en traducció de Bonifacio del Carril. El 1956 Josep Maria Francès va fer-ne una nova versió en castellà, publicada a Mèxic per Editorial Diana. No va ser fins al 1959 que va aparèixer una edició a la península, El Petit Príncep, en traducció de Joan Xancó i editada per Estela. El 1965 es va fer un enregistrament sonor de l’adaptació catalana de Jordi Sarsanedas, al segell Iberofón (reeditat per Picap el 2008). El 2005 va aparèixer la traducció en aranès; el 2012 se’n va publicar la versió d’Anna Cassassas i Enric Casasses en llenguatge de signes català (videodisc editat per Iframe Taller Creatiu), i el 2015 encara van aparèixer una nova versió catalana de Mònica Abab i una altra en el català de l’Alguer de Carla Valentino. També se n’han fet dues traduccions en valencià, El Príncep Xiquet (2007), de Jaume Arabí, i El Xicotet Príncep (2015), de Mario Rodríguez Peña (per cert, la falla infantil municipal de 2018 serà El Xicotet Príncep). Del llibre, tanmateix, se n’han fet moltes més edicions, tant en català com en d’altres llengües de l’Estat espanyol. En el marc del món editorial en català el llibre continua sent tot un fenomen: només entre 2008 i 2012 Labutxaca va publicar-ne cinc edicions, de les que se’n van vendre 50.000 exemplars (segons que informava Jordi Nopca a l’Ara el 15 de juny de 2013).

Davant d’aquesta profusió d’edicions, El Petit Príncep és un llibre relativament fàcil de trobar arreu del món, sobretot d’ençà de la globalització d’internet. A més, des de l’1 de gener de 2015 l’obra és en domini públic, tret dels Estats Units: el venciment dels drets d’autor ha contribuït a una major difusió de l’obra, de manera que avui encara hi ha més possibilitats de trobar-ne noves edicions. Aquesta proliferació, però, no ha fet minvar el fetitxisme envers el llibre i el personatge literari, com ho demostren l’existència de La Boutique Oficielle Le Petit Prince, de diversos museus al món, un parc d’atraccions, i la producció de musicals i fins i tot d’una òpera. Tot plegat anima que els col·leccionistes d’El Petit Príncep continuïn viatjant –o explorant via internet- a la caça d’antigues i noves edicions per engruixir el seu catàleg personal.

Per celebrar els 75 anys de la cèlebre obra de Saint-Exupéry hem convidat Jordi Villalba, que ens presentarà una mostra representativa de la seva àmplia col·lecció d’edicions. A partir de l’exhibició d’una selecció d’exemplars d’El Petit Príncep, Villalba comentarà diferents aspectes editorials i de traducció des de la mirada del col·leccionista.

L’acte tindrà lloc dilluns 5 de març a les 18:00 a la seu de la UOC (Av. Tibidabo 39-43). L’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

Aquesta sessió s’inscriu en els activitats de divulgació del grup de recerca LiCMES.

REL Programa d’ajuts i mentories per a projectes d’Art i Cultura Digital

http://llibredigital.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2018/01/PROGRAMA-DAJUTS-REL-ART-CULTURA-DIGITAL-TANTAGORA-2018-GARANTIA-JUVENIL-EDICIO-DIGITAL.png

Tens un projecte de creació digital en alguna d’aquestes àrees? Literatura, disseny, audiovisual, animació, il·lustració, videojoc, música, dansa, editorial, arts escèniques…

El Laboratori de Narratives Digitals de Tantàgora ofereix un programa gratuït d’ajuts i mentories per a projectes d’Art i Cultura Digital: REL.  Aquest programa s’adreça a joves d’entre 19 i 29 anys inscrits a Garantia Juvenil. El nombre de places que compta l’edició és de 20 persones.  Enguany s’atorgarà un premi de 1.000€ a invertir al projecte seleccionat pel jurat. Obtindran especial atenció aquells projectes que s’inspiren o parteixen en la literatura, des de diversos formats, com muntatges escènics, llibres o revistes digitals, exposicions, curtmetratges, app, narratives transmèdia…

http://llibredigital.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2018/01/REL-PROGRAMA-DAJUTS-ART-CULTURA-DIGITAL-GARANTIA-JUVENIL-EDICIO-DIGITAL.png


Quins requisits són necessaris per accedir al programa?

Joves creadors i gestors culturals que tinguin una iniciativa o projecte cultural en fase embrionària o en un estadi de definició preliminar o bé presentin un Projecte ja definit i/o estructurat. En el moment d’efectuar la sol·licitud d’inscripció ha de tenir entre 19 i 29 anys i estar inscrit a Garantia Juvenil.

La inscripció a la convocatòria és oberta fins al 12 de març. Podeu consultar més informació en el següent enllaç:

> Bases REL – Programa d’ajuts Art i Cultura Digital.

Des del Màster d’Edició Digital UOC us animem a participar en la convocatòria. Molta sort! Per als interessats/des, a continuació us comaprtim el programa que s’estructura en dues fases:


PROGRAMA REL 2018

FASE I – FORMACIÓ GRUPAL – del 15 de març al 4 d’abril

30 h de formació en creació i gestió de projectes d’art i cultura digital

› Art i Creació Digital – Pep Salazar
› Creative Commons – Ignasi Labastida
› Narratives transmèdia – Daniel Resnich › Música i TiC – Sonia Espí
› Gestió de projectes – Gemma Lladós

› Patrocini i captació de fons – Silvia Bueso
› Nous públics – Pepe Zapata
› Marketing i estratègia digital – Jordi Camós › Pitching de projectes – Ferran Cera
› Literatura digital – Pelayo Méndez

FASE II – TUTORIES INDIVIDUALS I LLIURAMENT DE PREMIS – del 16 d’abril al 29 de maig

MENTORING INDIVIDUALITZAT
15 hores / projecte – del 16 d’abril al 23 de maig

Experts en gestió i creació de projectes de cultura digital oferiran tutories d’assessorament i acompanyament per als 15 projectes seleccionats. Els participants presentaran el seu projecte davant d’un jurat.

LLIURAMENT DE DIPLOMES I PREMI 29 de maig

Es lliuraran diplomes i s’efectuarà la comunicació del premi de 1.000€ per a la inversió del projecte guanyador.

Les sessions es realitzaran a Tantàgora: C/de l’Art 80, baixos, Barcelona


 

“Els plaers de mirar”: una mostra bibliogràfica exemplar

En aquestes dates, especialment contemplatives, el Museu d’Història de Catalunya ens enlluerna amb una exposició exemplar que porta per títol “Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona”, centre que en comparteix l’organització.  A través d’una tria excepcional d’obres representatives de les col·leccions de llibre antic  de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, la mostra reconstrueix, en essència, un doble itinerari llibresc: el dels continguts i, de forma més especial, el dels continents, a través d’unes obres que il·lustren el camí que ens porta des de la cultura manuscrita a la cultura impresa. Una transició que, tal vegada, ens pot ajudar a mesurar el ritme de certs canvis que observem de camí cap a la cultura digital.

Amb la intenció d’extreure lliçons en aquest darrer sentit, deixo de banda els set àmbits temàtics en què s’organitza l’exposició (El cel i la terra; El poder de la paraula; El progrés i la tècnica; El relat de la memòria; Espiritualitat i pensament; Llei i ordre i Mons llunyans), per ocupar-me, específicament, dels objectes materials que contenen aquests sabers: els llibres manuscrits, els incunables i els impresos, fins al segle XVIII.

No debades, els responsables de la mostra, comissariada per Neus Verger i Pilar Mateo, han tingut cura de descriure, de manera molt didàctica, els suports, les escriptures i les enquadernacions dels llibres antics, així com aspectes relacionats directament amb la seva conservació i restauració, tasca cabdal de la Biblioteca de Reserva de la UB. Des d’aquesta perspectiva material, contemplem la Crònica del rei en Jacme o una monumental Bíblia manuscrita del segle XV. Així mateix, ens fixem en l’incunable del Libre dels angels, de Francesc Eiximenis, o en una edició de l’obra filosòfica de Sèneca. I ens meravellem del progrés de l’art de la impremta a través de les espectaculars imatges d’un compendi de botànica mèdica del segle XVI o del monumental tractat d’esgrima que testimonia les bones arts de l’impressor Elzevier, al segle XVII.

Read more

Simona Škrabec: La traducció literària com a oxigen per a la cultura

El passat 26 de setembre  Simona Škrabec, presidenta del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del Pen Internacional (Translation and Linguistic Rights Committee) i professora colaboradora de la UOC, va dictar la conferència inaugural del Grau en Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades UOC/UVIC-UCC, del Màster d’Edició Digital i del Màster de Traducció Especialitzada, “La traducció literària com a oxigen per a la cultura”.

Per als qui no vau poder assistir o seguir en streaming la conferència, us convidem a visionar-ne el vídeo per conèixer les reflexions de la professora Škrabec a l’entorn de la circulació literària en el món global.

 

 

Simona Škrabec (Ljubljana, 1968) és doctora en literatura comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Publica assaigs literaris en l’àmbit internacional i ressenya, en la revista L’Avenç i al diari Ara, novetats en català. El seu últim llibre Una pàtria prestada (2017) està dedicat a lectures de la literatura catalana del segle XX. Ha traduït més de trenta llibres. En l’àmbit de la teoria de la traducció ha participat en el volum col·lectiu, dirigit per Esther Allen, To be translated or not to be (2007) i ha codirigit amb Teresa Iribarren el volum Constel·lacions variables (2012). Ha coordinat molts simposis i projectes de recerca, l’últim dels quals és l’informe per a la UNESCO Cultures’s oxygen (2017) sobre la indústria editorial en contextos políticament poc estables. És la presidenta del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del Pen Internacional (Translation and Linguistic Rights Committee). Škrabec és professora del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.

Fira del llibre de Còrdova: Argentina aposta per la literatura digital infantil

Mariela Heredia, app_arteCom cada any, editors, il·lustradors, escriptors, llibreters, bibliotecaris i docents es van acostar a la fira del llibre de Còrdova, Argentina, per passejar no només pel casc històric i les esglésies d’arquitectura barroc-colonial, sinó per les noves propostes literàries .

L’edició número 32 de la Fira del llibre i el Coneixement, celebrada entre el 7 i el 24 de setembre, va desembarcar amb un canvi al qual respondre -sota el sol d’una primavera incipient- gairebé un milió de participants.

La fira va decidir apostar per la tecnologia a fi de recuperar lectors. Amb un fort incentiu per ajustar-se als canvis tecnològics, es va estructurar un espai físic diferenciador, un “Domo Digital: 2.0”, que tenia com a objectiu mostrar la convivència entre el llibre digital i el de paper.

Toca_Teca: un espai per repensar la literatura infantil des del digital

Aquest any, arran de la reflexió “el llibre no està en risc, el que està en risc és el lector si no li apropem totes les opcions possibles per llegir”, va néixer el Festival Toca_Teca amb propostes per a famílies, escoles i professionals de la mà de Mariela Heredia Regolini, directora de app_arte, entitat dedicada a la difusió, creació i reflexió sobre la literatura digital infantil i gestora de projectes de contingut digitals.

Read more

La traducció literària com a oxigen per a la cultura

Dimarts 26 de setembre de 2017 a les 18h us convidem a assistir a la conferència inaugural del Grau en Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades UOC/UVIC-UCC, del Màster d’Edició digital i del Màster de Traducció especialitzada, “La traducció literària com a oxigen per a la cultura”, que dictarà Simona Škrabec, assagista, traductora i professora col·laboradora de la UOC. La sessió ofereix una visió que combina el rigor acadèmic amb el profund coneixement de la professió de traductor i el funcionament del mercat del llibre en l’àmbit internacional.

Per comprendre bé tot l’abast de les qüestions relacionades amb la traducció literària ens fixarem en dos contextos oposats. La traducció d’obres literàries és especialment important per a les cultures que subsisteixen amb dificultats econòmiques i socials, sempre al marge dels grans progressos tecnològics i fora dels circuits cada cop més sofisticats de comunicació instantània. Hi ha molts indrets al planeta on un fet tan simple com produir un llibre encara és un gran repte.

L’altre extrem el representa l’àmbit de la llengua anglesa. Hem de ser conscients que els parlants no nadius superen àmpliament els que el tenen com a llengua materna. Aquest immens espai és molt heterogeni i està articulat en plans quasi excloents: hi ha zones de riquesa i de pobresa, de possibilitats il·limitades i de decepcions constants. Com funciona l’anglès en l’àmbit literari? Què es tradueix a l’anglès i de l’anglès? I sobretot, quina estructura tenen tots aquests mercats diversos que operen amb una única llengua, l’anglès? Quantes literatures hi ha en anglès? I com es relacionen les unes amb les altres? I com accepta —o rebutja— el conjunt de la indústria editorial en anglès els autors desconeguts?

Read more