La traducció literària com a oxigen per a la cultura

Dimarts 26 de setembre de 2017 a les 18h us convidem a assistir a la conferència inaugural del Grau en Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades UOC/UVIC-UCC, del Màster d’Edició digital i del Màster de Traducció especialitzada, “La traducció literària com a oxigen per a la cultura”, que dictarà Simona Škrabec, assagista, traductora i professora col·laboradora de la UOC. La sessió ofereix una visió que combina el rigor acadèmic amb el profund coneixement de la professió de traductor i el funcionament del mercat del llibre en l’àmbit internacional.

Per comprendre bé tot l’abast de les qüestions relacionades amb la traducció literària ens fixarem en dos contextos oposats. La traducció d’obres literàries és especialment important per a les cultures que subsisteixen amb dificultats econòmiques i socials, sempre al marge dels grans progressos tecnològics i fora dels circuits cada cop més sofisticats de comunicació instantània. Hi ha molts indrets al planeta on un fet tan simple com produir un llibre encara és un gran repte.

L’altre extrem el representa l’àmbit de la llengua anglesa. Hem de ser conscients que els parlants no nadius superen àmpliament els que el tenen com a llengua materna. Aquest immens espai és molt heterogeni i està articulat en plans quasi excloents: hi ha zones de riquesa i de pobresa, de possibilitats il·limitades i de decepcions constants. Com funciona l’anglès en l’àmbit literari? Què es tradueix a l’anglès i de l’anglès? I sobretot, quina estructura tenen tots aquests mercats diversos que operen amb una única llengua, l’anglès? Quantes literatures hi ha en anglès? I com es relacionen les unes amb les altres? I com accepta —o rebutja— el conjunt de la indústria editorial en anglès els autors desconeguts?

Read more

Sobre edició crítica electrònica

Fins a la dècada de 1980, dins el panorama català, la crítica textual va tenir un desenvolupament força desigual, causat, en gran mesura, per les circumstàncies històrico-polítiques que dificultaren la implantació dels estudis sobre la llengua i la literatura pròpies en l’àmbit universitari. No obstant això, d’aleshores ençà, la disciplina ha experimentat un salt qualitatiu considerable: en el moment actual conviuen diverses generacions d’editors filològics actius i ben preparats i es publiquen amb normalitat tant edicions crítiques d’autors clàssics, com manuals sobre edició crítica. D’entre aquests últims, cal destacar, per exemple, Models i criteris de l’edició de textos, publicat l’any 2013, per l’editorial UOC.

Durant els darrers anys, el coneixement i l’experiència acumulats en l’àmbit de la crítica textual s’han començat a traslladar també als entorns digitals. En aquest sentit, han estat pioners els treballs de Narpan, Nise i la Càtedra Màrius Torres, tres grups de recerca que han assajat formats de publicació innovadors, pensats directament per a entorns web. L’objectiu d’aquests projectes és posar a la xarxa, en edicions del màxim rigor filològic, textos clàssics de la literatura catalana d’època medieval (Narpan), moderna (Nise) i contemporània (Càtedra Màrius Torres), publicats en entorns que aprofiten la sintaxi de l’hipertext per a proporcionar al lector tota mena de continguts que faciliten la comprensió i la interpretació dels textos, des de manuscrits o edicions anteriors digitalitzades, fins a aparats de variants, aparats de notes, enregistraments, etc.

Read more

Llibre i fires: escenaris de futur

El 2 de març, en el marc de la VI Seminari Els Reptes de l’Edició Digital (seu de la UOC de Madrid), es va celebrar la taula rodona “Llibre i fires: escenaris de futur”. Manuel Gil, director de la Fira del Llibre de Madrid, Daniel Benchimol i Javier Valbuena, moderats per Alberto Vicente, van exposar la seva visió d’un dels esdeveniments clau per a la indústria del llibre: les fires.

Manuel Gil és especialment crític en la seva anàlisi del sector del llibre; segons sosté de manera contundent, “la pirateria no és el problema, per a res, és l’excusa dels pèssims editors“. Gil assenyala els sis punts del debat al voltant de les fires que es donen en l’escenari internacional:

  1. La influència d’internet i el món digital en els nous models de compra
  2. Com integrar els ecosistemes del llibre i com digitalitzar les fires
  3. Quins models d’innovació cal aplicar a les fires
  4. Internacionalització
  5. Especialització (drets, infantil, serveis digitals …) i estratègies d’accés al públic
  6. Com les fires comencen a ser competència sobre el canal de les llibreries

Read more

Conferència de Javier Valbuena a Madrid: Vendre continguts digitals a biblioteques públiques

El passat 2 de març Javier Valbuena va dictar la confèrencia Vendre continguts digitals a biblioteques públiques: nous camins a la seu de la UOC a Madrid. Valbuena va traçar unes noves directrius quant a les relacions entre editors i bibliotecaris que permetin avançar cap a un objectiu comú: donar satisfacció als usuaris de continguts digitals de les biblioteques públiques. Us convidem a visualitzar el seu full de ruta.

Presentació de Javier Valbuena: Vendre continguts digitals a biblioteques públiques

 

Javier Valbuena és expert  en processos d’adaptació de les biblioteques públiques a l’entorn digital. @jvalbuenarod

* Luis Miguel Cencerrado va  publicar un útil resum de la sessió a Biblogtecarios.

Conferència de Daniel Benchimol a Madrid: Noves tecnologies per al món editorial

El 2 de març Daniel Benchimol va dictar la conferència Noves tecnologies per al món editorial: claus per a adaptar la nostra organització a la seu de la UOC a Madrid. Benchimol va proposar dotze estratègies perquè les editorials sàpiguen treure bon partit de noves tecnologies i pràctiques que seran claus en els propers anys, com ara big data, realitat virtual, intel·ligència artificial, machine learning i l’economia col·laborativa. Us convidem a visualitzar les seves propostes.

 

Presentació de Daniel Benchimol
“Noves tecnologies per al món editorial: claus per adaptar la nostra organització”

Daniel Benchimol, director de Proyecto451, és col·laborador docent del Màster d’Edició Digital de la UOC. @DanielBenchi

* Luis Miguel Cencerrado va publicar un útil resum de la sessió a Biblogtecarios.

FOP LABdig 2017 – Obre’t portes al mercat digital

Tantàgora ha obert la convocatòria per al FOP LABdig, un nou programa de suport a la inserció juvenil, pensat per a joves estudiants o que ja hagin acabat els estudis. Aquest programa és gratuït i obert a joves amb interès pel món digital. S’iniciarà el proper mes d’abril a Barcelona. Des del Màster d’Edició Digital t’animem a participar-hi, perquè pot ser una bona oportunitat per al teu futur. Per això et convidem a explorar els detalls de la convocatòria del FOP LABdig 2017.

Read more

Els Reptes de l’Edició Digital, a la seu de la UOC de Madrid

Dos dels compromisos bàsics de la Universitat Oberta de Catalunya és la transmissió del coneixement a la societat i la col·laboració en la formació de professionals, especialment en l’àmbit de les competències digitals. Per aquesta raó, el Màster d’Edició Digital de la UOC organitza activitats formatives presencials -seminaris, master class, tallers- amb l’objectiu de difondre i compartir el coneixement vinculat al programa acadèmic.

El proper dia 2 de març de 2017 se celebrarà el VI Seminari Els Reptes de l’Edició Digital a la seu de la UOC de Madrid. De naturalesa eminentment professional i amb un enfocament molt pràctic, aquest seminari ha estat especialment dissenyat per a editors i bibliotecaris amb la finalitat de contribuir a enfortir sinergies entre aquests dos agents claus en la promoció de la lectura.

Dia: 2 de març de 2017

Lloc: Seu UOC Madrid, Plaza de las Cortes, 4. 28014

Programa:

Read more

L’illa dels pingüins, d’Anatole France, una traducció en multiformat

Anatole France

 

Per Esther Peiró, postgraduada en Edició Digital per la UOC

Tot va començar el 15 de setembre de 2014, quan vaig iniciar les meves pràctiques com a becària en el marc del projecte de traducció literària InLéctor a la UOC. La tasca que vaig dur a terme va ser transcriure manualment (el tractament amb OCR de l’original mecanoscrit no va ser possible) i editar una traducció inèdita de L’illa dels pingüins d’Anatole France, realitzada pel manresà Joan Francesc Vidal i Jové el 1966. Un cop editada la cèlebre novel·la del Premi Nobel, el text ha estat digitalitzat i ha passat a formar part del catàleg d’obres en versió bilingüe, en edició paral·lela, que qualsevol internauta pot descarregar-se a qualsevol dispositiu de lectura i llegir en accés lliure al portal del projecte InLéctor en versió multiformat (html, EPUB i mobi).

Per tal d’acostar al lector actual una novel·la que va ser traduïda l’any 1966, a l’hora d’establir els criteris d’edició de la novel·la vaig intentar mantenir un equilibri entre la fidelitat a l’esperit de la traducció de Vidal Jové i l’adaptació del text a la normativa lingüística i a les convencions tipogràfiques vigent, atès el caràcter didàctic del projecte.

Read more

Com crear una aplicació educativa per a tauletes mòbils i pissarres digitals

El 26 de setembre de 2016 es va celebrar el V Seminari Els reptes de l’edició digital, dedicat, en aquesta ocasió, a la literatura infantil i juvenil. Roger Canadell hi va oferir una master class sobre el procés de creació, edició i difusió de l’aplicació digital L’univers poètic de Miquel Martí i Pol, per a tauletes mòbils (IOs i Android) i per a pissarres digitals.

El professor del Màster d’Edició Digital i del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC va analitzar cadascuna de les fases que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar, finançar, programar i promocionar una aplicació educativa a partir de l’exemple i l’experiència de L’univers poètic de Miquel Martí i Pol.

Les altres cares del llibre

dialegs-portadaLes altres cares del llibre. Converses entre professionals del món de llibre, moderades per Albert Forns.

Diverses institucions i empreses del món del llibre de Barcelona ens conviden a assistir a cinc actes públics, concebuts a manera de diàleg, en què dos experts conversaran a l’entorn de qüestions vinculades amb la creació textual, les professions de la indústria editorial, les llibreries i les biblioteques.

Els diàlegs, que se celebraran en cinc espais de referència literària de la ciutat (seu de l’Editorial Comanegra, Biblioteca Andreu Nin, Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Ateneu Barcelonès i Llibreria Calders), comptaran amb els següents ponents: Aniol Rafel i Eugènia Broggi (Editors), Jordi Nopca i Simona Škrabec (Crítics), Carme Fenoll i Lluís Vicente (Bibliotecaris), Ferran Ràfols i Dolors Udina (Traductors), i finalment, Marta Ramoneda i Isabel Sucunza (Llibreters). Les converses se celebraran els dies 27 d’octubre, i 3, 10, 17 i 24 de novembre. Per a més informació, vegeu el portal de Tramoia.