Els japonesos ja llegeixen més manga en digital que en paper

per Takako Otsuki

Enguany el Saló de Manga de Barcelona (30 oct- 1 nov 2020) se celebra en línia i és gratuït: Manga Barcelona: limited edition. Trobarem a faltar les llargues cues d’assistents a la Fira de Barcelona i els lectors disfressats de diferents personatges de manga que es veien els altres anys.

Què vol dir ‘manga’? El mot ja ha arrelat a Catalunya; en català es refereix al ‘còmic japonès (diccionari.cat), que presenta uns trets d’estil singulars, diferents dels propis dels còmics occidentals. Val a dir que, en japonès, l’accepció té major amplitud: comprèn tot tipus de dibuixos divertits amb trets exagerats, així com caricatures amb voluntat de crítica social (Diccionari Kojien, 6a edició). Però el tipus de ‘manga’ que s’ha fet popular arreu del món és el de les “històries representades amb vinyetes, sovint acompanyades de diàlegs. Còmics.” (Kojien).

Al Japó no només nens o adolescents són lectors de manga. Segons un estudi sobre el manga que va fer NTTCom resarch el 2012, un 75% dels enquestats d’entre 15 i 44 anys va contestar que els agradava llegir manga. Els qui en llegeixen més són homes de la franja d’edat compresa entre els 25 i els 29 anys, i dones d’entre 20 i 24 anys.

Read more

La traducció dels còmics. Del Hombre Araña a Oliver i Benji

per Lara Estany

La història del còmic a Espanya es pot remuntar molt enrere en el temps, des de les primeres historietes il·lustrades a la premsa de meitat del segle XIX. Al llarg del segle XX en va prosperar la producció autòctona, al principi gràcies a un augment de la premsa infantil, entre altres causes, i posteriorment, des dels anys quaranta i cinquanta, amb lauge dels còmics humorístics i els daventures, que es van desenvolupar, sobretot, a partir de referents nord-americans. Els còmics de superherois es van començar a difondre a les acaballes de la dècada de 1960, tot i que a la llarga el lector juvenil va semblar preferir els superherois nord-americans, que des de 1982 van editar, en dura competència, Zinco i Fòrum. Amb tot, Vértice havia començat a publicar diverses sèries de Marvel (un dels principals segells nord-americans de còmics) a mitjan anys seixanta, en ple boom del còmic per a adults.

En una època en què la traducció al català i al castellà era molt més domesticant, i en la qual, per tant, es traduïen molt més els noms propis, topònims, etc., leditorial va decidir importar un dels personatges de la indústria Marvel, Daredevil. A fi daproximar el personatge al públic, li van canviar el nom, aprofitant les dues «D» de luniforme, per Dan Defensor. Quan leditorial Forum va començar a publicar els còmics de Marvel, a principis dels anys 80, Daredevil va recuperar el seu nom original (a la portada, sota el títol de la colecció «Daredevil» shi va afegir el subtítol «Dan Defensor», per tal que els lectors reconeguessin el personatge).

Read more