La necessària relació entre l’esfera física i la digital: El cas de les fires del llibre

Feria del libroEn el marc de l’assignatura «Promoció» el professor Adrián Vila ens va plantejar una pregunta que enmig de la tempesta perfecta que sembla estar vivint el sector editorial resulta especialment interessant: ¿reemplaçaria l’acció promocional a les fires per una bona estratègia en xarxes socials? Fa uns 15 anys, la resposta resultaria òbvia i indiscutible: ignoraríem qualsevol altre tipus de promoció que no fos en fires senzillament perquè no existia cap altre tipus d’estratègia viable. No obstant això l’avanç del paradigma digital i les transformacions que ha comportat ha canviat les regles de joc. L’objectiu principal d’aquest post és no només contestar la pregunta formulada per Vila, si no reflexionar sobre l’impacte dels nous mitjans digitals.
La tradició de les fires del llibre es remunta al segle XV i guarda una estreta relació amb les fires mercantils europees de l’època. Dins de l’incipient sistema comercial els editors, impressors i llibreters van començar a estrènyer llaços i unificar esforços donant com a resultat la posada en marxa d’una estructura firal amb l’objectiu primordial de promocionar el comerç del llibre. Algunes de les fires més grans de l’actualitat tenen el seu origen en aquest període; tal és el cas de Frankfurt o Leipzig. En els seus inicis, els llibres només representaven una de les moltes ofertes que es podien trobar, però després de l’aparició de la impremta de Gutenberg, a poc a poc, van anar guanyant pes i convertint-se en l’epicentre dels negocis editorials que són avui dia.
Durant els segles que han transcorregut des d’aleshores no s’ha donat una gran evolució en relació amb la vocació comercial de les fires, encara que sí que ho han fet pel que fa a les seves estructures organitzatives i els seus objectius. Generalment es composen d’un recinte firal, compten amb la participació dels governs locals i solen estar organitzades per entitats gremials del sector. Segons l’informe «Les Fires del llibre» publicat pel CERLALC en l’any 2011 s’identifiquen tres tipus diferents de fires. Les primeres són aquelles que estan destinades, en exclusiva, als negocis de manufactura, comerç i serveis entre professionals del llibre. Les segones es basen en la venda de llibres amb diversos escenaris per a l’intercanvi comercial com vendes de drets i vendes a l’engròs i al detall. Les terceres són les que es basen en trobades amb els lectors i els autors. Aquestes dues últimes tenen com a principal objectiu fomentar la lectura i propiciar la visibilitat de les editorials.

En aquest sentit, sembla lògic que una editorial que vulgui promocionar els seus llibres prengui la decisió d’acudir a algun dels tipus de fira que hem citat, especialment les dues últimes. És precisament en el marc d’aquest tipus d’esdeveniments en els quals es realitzen la majoria dels intercanvis comercials en relació amb el llibre. No obstant això, la digitalització dels textos i la possibilitat de promocionar-los a través de la xarxa està canviant, a poc a poc, les regles del joc. És a dir, l’abast exponencial i gairebé immediatament a un gran nombre de potencials compradors està posant en dubte la pròpia existència de les fires. L’èxit d’autors autoeditats, com són John Locke o Amanda Hocking, tots dos al Kindle Million Club, demostra la potència d’aquests nous mitjans. Aquest factor, sumat a les preferències de les noves generacions, que solen ser més receptives a altres tipus d’estratègies promocionals, posa seriosament en perill la viabilitat de les fires tal com les coneixem actualment.
De tot això és fàcil concloure que, a dia d’avui, les fires constitueixen una estratègia de promoció realment important, potent i viable. Donat el volum d’intercanvis que es donen en aquests mitjans, declinar la participació en elles podria tenir unes conseqüències negatives per a la promoció que es pretén dur a terme. Tot i així, a mesura que es vagin afermant els canvis introduïts pel paradigma digital, aquestes hauran d’evolucionar cap a un nou tipus d’esdeveniment i trobar la manera d’integrar el digital en les seves dinàmiques. La necessitat de connectar amb les noves generacions, sumat a la caiguda de vendes que ha experimentat l’edició en els últims anys obliga el sector a replantejar-se les principals estratègies de promoció. Encara que, potser, l’aspecte que resulta més problemàtic el trobem en la necessitat de replantejar la vocació comercial de les fires, ja que aquest tipus d’intercanvis es donen cada vegada més a la xarxa i cada vegada menys en el món físic. Són molts els camins que es poden prendre, però no cal perdre de vista que el digital ha vingut per quedar-se.

.

Eduardo VicentEduardo Vicent Clemente

Alumne del Màster d’Edició digital de la UOC

www.eduardovicent.com

@eduardovicent

 

Visita a Enciclopèdia Catalana

logo Enciclopedia

A fi de complementar la formació docent del Màster d’Edició digital us convidem a assistir a la visita guiada que hem organitzat a la seu d’Enciclopèdia Catalana. Ens faran d’amfitrions Francesc Boada i Josep M. Vinyes, editors amb llarga trajectòria dins de la casa. Boada ens parlarà de la concepció i edició en paper i Vinyes, responsable de l’Enciclopèdia en línia, de l’edició digital. Amb ells coneixerem de primera mà els principals processos editorials de l’empresa (calendaris, agents, programaris, etc.).

Dia i hora: dimecres 11 de maig, de 16 a 17 h.

Lloc: seu d’Enciclopèdia Catalana. C/ de Josep Pla, 95. 08019 Barcelona

Les places són limitades (15 persones).  L’activitat és gratuïta i oberta als estudiants i a qui hi estigui interessat. Cal inscripció prèvia aquí.

Un llibre per a entendre i dominar l’edició en EPUB

Ferran Adell. Manual de Edición en EPUB“Elegir EPUB como formato de referencia forma parte de una posición que considera indispensable el desarrollo de estándares libres para garantizar el acceso universal a la tecnología y a los contenidos digitales. A medida que el lector avance en la edición de archivos en formato EPUB, tendrá la necesidad de acceder a la documentación técnica para consultar de primera mano el funcionamiento de una parte específica del formato, sus restricciones, sus nuevas funcionalidades, etc. En el caso de EPUB, dado que es un estándar libre, esta documentación siempre estará disponible para su uso y disfrute.

Pero además, elegir EPUB, entre otros formatos, es una decisión puramente técnica. La transparencia de su estructura, su capacidad potencial de evolución gracias a la vinculación directa con los otros estándares libres, las mejoras enormes en la gestión de los metadatos, y muchas otras ventajas técnicas, de las que hablaremos en el siguiente capítulo, dan a EPUB unas capacidades que otros formatos no tienen.

Y por último, pero no por ello menos importante, el uso de formatos libres favorece el respeto a los derechos implícitos y explícitos del usuario. Es importante que construyamos un entorno digital en el que el usuario, el lector en nuestro caso, tenga garantizados los derechos básicos sobre los objetos que compra en la red; que un libro se venda en digital, y no en papel, no puede implicar que el lector pierda el derecho a subrayarlo, compartirlo con los amigos o revenderlo cuando ya lo ha leído y no lo quiere conservar. Son derechos asociados a la compra de un producto que no podemos simplemente obviar; si no queremos mantenerlos, tenemos que establecer nuevas relaciones entre el libro y el lector, entre producto y consumidor si se quiere: acceso a contenidos por suscripción, alquiler, acceso parcial, composite de contenidos, etc.”

Ferran_adell

Ferran Adell.

Edición en EPUB 

Barcelona: Editorial UOC. 2016.

Ferran Adell és professor de les assignatures Edició en EPUB I i Edició en EPUB II del Màster d’Edició digital.

La navalla suïssa o la biblioteca multifuncional

Swiss_army_knife_open_20050612_(cropped)Alonso Arévalo, Julio; Vázquez Vázquez, Marta (2015). “La biblioteca como editora de contenidos”. En: Métodos de información (MEI), II época, vol. 6, núm. 11, p. 201-213.

per Jordi Llobet

La navalla suïssa és una eina centenària, creada originàriament l’any 1891, per a ús dels soldats de l’exèrcit suís. Les primeres navalles incorporaven en un mateix bloc diverses utilitats: un ganivet, un tornavís per muntar i desmuntar el fusell, un obrellaunes i un punxó. Amb el pas dels anys, l’estri ha anat incorporant noves funcionalitats i atraient nous públics fins al punt de convertir-se en una peça multifuncional indispensable de l’utillatge viatger, tot i que sovint només s’empra per impressionar els companys de viatge.

Les biblioteques públiques, institucions també centenàries, evolucionen cada dia més com una navalla suïssa, en la mesura que van incorporant noves funcions que les puguin convertir en peces indispensables del sistema cultural, davant d’un futur cada cop més incert. Julio Alonso i Marta Vázquez fan una nova aportació a la llista d’usos, en base a un bon nombre d’iniciatives de xarxes bibliotecaries nord-americanes, com les del Colorado Library Consortium (Evoke), o vinculades al sector bibliotecari com Biblioboard o SELF-e.

Read more

Sembrant èxits editorials. Enhorabona Sembra Llibres!

Sembra Llibres

Els darrers anys hem vist emergir amb empenta i perseverança una fornada d’editors independents a Catalunya, al País Valencià i a les Balears. Amb molta il·lusió i bon ofici, aquests petits editors han anat engruixint els seus catàlegs amb propostes diferents, sovint arriscades. Nou d’aquests segells s’agrupen en el col·lectiu Llegir en català. Associació d’editorials independents, que aposta molt clarament per la qualitat literària, lingüística i gràfica. Aquesta qualitat ha estat reconeguda amb un degoteig de guardons. El darrer reconeixement, el premi La Llança de Sant Jordi 2016, ha estat per a un títol de l’editorial Sembra Llibres, que dirigeix Joan Carles Girbés, docent del Màster d’Edició digital.

L’equip docent del màster volem fer-li arribar des d’aquesta tribuna una efusiva felicitació per la feina ben feta i ens sumem a la celebració pel reconeixement d’una tasca editorial que està trobant tan bona acceptació entre els lectors. Us convidem a llegir la notícia que l’editorial ha difós en el seu butlletí:

L’amor fora de mapa guanya el premi La Llança de Sant Jordi 2016

Estem molt il·lusionats de viure la nostra tercera sembra llibresprimavera sembrant llibres amb vosaltres. Per començar, ens fa molt feliços que més de 8.000 lectors hagen escollit L’amor fora de mapa, de Roc Casagran, com a guanyadora del premi La Llança de Sant Jordi que organitza Òmnium Cultural. Per segon any una llavor de Sembra Llibres n’ha resultat escollida. L’any passat la distinció va recaure en No ens calia estudiar tant, l’obra de Marta Rojals que, de fet, va ser la 3a més venuda en no ficció durant la diada segons llistes oficials del Gremi de Llibreries. L’amor fora de mapa arriba a aquest Sant Jordi amb una 3a edició, més de 2500 exemplars venuts i una forta repercussió en mitjans de comunicació i en xarxes socials, on ha rebut l’elogi de nombrosos lectors i llibreters.

Llegeix el butlletí sencer!

Per Sant Jordi, un llibre, una rosa i… una aplicació de poesia!

Poc a poc, els editors de llibres digitals inventen noves maneres per fer-se presents en la diada de Sant Jordi. El repte no és gens fàcil. D’una banda, el prestigi associat al valor cultural i a l’atractiu estètic dels llibres impresos editats amb cura i amb materials de qualitat es manté intacte. D’altra banda, la diada posa de manifest fins a quin punt el llibre en paper és un magnífic pretext per a la socialització i, fins i tot, la mobilització col·lectiva, amb un indiscutible poder simbòlic, identitari. Però de ben segur que el llibre digital i les aplicacions aniran trobant el seu encaix en la diada perquè, al capdavall, del que es tracta és de promoure l’hàbit i el gust per la lectura literària, com ens acaba de recordar Claudio Magris en el Pregó de la Lectura de Sant Jordi a Barcelona.

foto_campus_rcanadellPer a sumar-nos amb un contingut literari digital a la celebració de Sant Jordi us animem a regalar als més petits -a més dels llibres que trobareu a les parades i llibreries d’arreu- una aplicació basada en l’obra d’un dels poetes catalans més populars: Miquel Martí i Pol, de la qual és coautor Roger Canadell, professor del Màster d’Edició digital i del Grau de Llengua i literatura catalanes  de la UOC. Canadell ha dissenyat, creat i coordinat, juntament amb la professora Montserrat Caralt (UVIC-UCC) i la Fundació Miquel Martí i Pol l’aplicació per a tauletes mòbils i pissarres digitals «L’univers poètic de Miquel Martí i Pol». Aquest recurs digital de promoció de la lectura i d’educació en el lleure cultural ha estat elaborat a partir dels llibres que el poeta de Roda de Ter va escriure especialment per a infants (Bon profit Per molts anys) i també amb altres poemes seleccionats d’alguns dels seus llibres més significatius (El poble La fàbrica). Això permet als usuaris de fer lectures amb diferents graus de profunditat i, gràcies a l’acompanyament dels adults, es fomenta el gaudi de la poesia tant entre infants que comencen a descodificar o reconèixer paraules com entre aquells que ja estan en condicions  de comprendre els significats complexos dels poemes.

Read more

Com ser un bon corrector? Vídeo de la master class “Edició i correcció de textos”

El passat mes de febrer es va celebrar la master class a càrrec de Mireia Sopena sobre Criteris avançats d’edició i correcció de textos. Els procediments i el grau d’intervenció. Molt satisfets per l’interès que va despertar la sessió, us convidem a visionar el vídeo de la master class adreçada a editors i correctors.

En aquest vídeo, Mireia Sopena, professora del Màster d’Edició Digital de la UOC i coordinadora de l’Àrea d’Edició de Publicacions i Edicions de la UB, ofereix una panoràmica dels criteris de revisió i correcció de textos, proporciona els mètodes de treball efectius entre editors i correctors, i analitza les bones pràctiques del corrector professional.

Per a tots els que us pregunteu com ha de ser un bon corrector i us agradaria conèixer les claus per a fer una bona correcció de textos, Mireia Sopena ha fet una tria de les cinc regles imprescindibles:

Regles clau per al bon corrector i per a la correcció de textos, correcció de llibres edició digital, correcció de llibres, correctors i editors, com ser un bon corrector, claus per a fer una bona correcció de textos
Regles clau per al bon corrector i per a la correcció de textos.

Subvencions relacionades amb el món del llibre i de les lletres

Generalitat deparament de culturaFins al 18 d’abril es poden sol·licitar les subvencions convocades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya adreçades a editors, traductors i professionals relacionats amb el món del llibre i de les lletres. Us convidem a consultar els enllaços de les diverses modalitats:

  • Edició d’obres literàries d’especial interès cultural en català i occità: + informació
  • Traducció al català d’obres literàries en altres llengües (modalitat adreçada a traductors):  + informació
  • Recerca sobre moviments, obres, crítica literàries i autors o autores de literatura catalana: + informació
  • Publicacions digitals (webs, apps, e-books, etc.): + informació
  • Activitats de promoció i difusió de literatura catalana: + informació
  • Projectes que articulin els sectors professionals en l’àmbit de les lletres catalanes: + informació

European_Commission.svg

Al seu torn, la Comissió Europea també té oberta (fins al 27 d’abril de 2016) una convocatòria de subvencions per a projectes de traducció literària: + informació a EACEA.

Ajuts per a projectes culturals i digitals

Ediciodigital librodigitalAquest mes de març s’han publicat les convocatòries del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports per a sol·licitar els ajuts per a la innovació, modernització i creació de les indústries culturals i creatives mitjançant projectes digitals i tecnològics amb referència a l’any 2016. Aquests ajuts estan vinculats a diversos sector; entre ells, el del llibre, l’edició digital i el llibre digital. La finalitat és fomentar la realització de projectes culturals a Internet que incrementin l’oferta legal de continguts digitals. Es poden presentar les sol·licituds fins al dia 21 de març (horari orientatiu: 15h). Per a presentar-se, els tràmits s’hauran d’efectuar des de la seu electrònica de la Secretaria d’Estat de Cultura.


Si t’interessa aquesta subvenció, és possible que també t’interessi:

Es busquen becaris per al nou projecte Libelista


LibelistaLibelista, el nou projecte de Llibreries independents – Gremi de LlibretersNúvol, ofereix dues places de becari per a participar en el llançament i la gestió de la nova revista i plataforma en línia.

Aquest projecte té per objectiu connectar els usuaris digitals amb les llibreries. Els àmbits a tractar en aquesta comunitat de llibreters són la gestió de continguts en relació amb el món llibreter, la gestió de les xarxes socials i la coordinació entre els col·laboradors. Formar part de l’equip brinda l’oportunitat d’adquirir l’aprenentatge sobre una visió global del món del llibre digital i del llibre imprès en les diverses fases que el componen: des de la creació a la comercialització en un portal en línia. Els becaris tindran una bona oportunitat per entrar en contacte amb diferents professionals del sector. Les pràctiques són presencials a la seu de Libelista.

Si estàs interessat a participar-hi, posa’t en contacte amb Olívia Gassol, professora i coordinadora de les pràctiques del Màster d’Edició Digital. Per poder realitzar les pràctiques has de ser alumne d’algun dels programes d’edició digital de la UOC. Més informació sobre les pràctiques aquí.