
per Àlvaro Calero Pons
El 1999, Empúries (Barcelona) va publicar els dos primers volums de la saga Harry Potter, de J. K. Rowling, traduïts al català per Laura Escorihuela. La recepció, però, no fou la mateixa arreu del territori. Mentre que al Principat de Catalunya s’havien venut uns 73.000 exemplars de Harry Potter i la pedra filosofal, al País Valencià tan sols se n’havien venut 1.200. Els editors pensaren que la causa era el model de llengua; més concretament, la varietat geogràfica que emergia en el text, massa localitzada a Barcelona. En conseqüència, decidiren de valencianitzar-ne el model de llengua. Així, el 2001, en el marc d’un acord editorial amb Tàndem (València), va eixir en venda l’adaptació del primer volum, de la mà de Salvador Company, tot coincidint amb l’estrena del primer film, doblat en espanyol (el doblatge en català va aparèixer el 2004). L’adaptació valenciana del segon volum, Harry Potter i la cambra secreta, va veure la llum l’any següent, el 2002, i és el darrer volum que s’adaptà.
El català és una llengua parlada en una àrea no gaire extensa i, a més, encara prova de consolidar-ne el procés d’estandardització. Per això, aquest fenomen desfermà una gran polèmica sobre els models de llengua i la suposada necessitat de les adaptacions geogràfiques, de por que esdevinguessin sistemàtiques. Probablement, el fet que es tractés d’una traducció també contribuí a la polèmica, atès que la percepció sobre la variació lingüística hi canvia. En un original la varietat latent s’atribueix a l’estil de l’autor, segons la procedència geogràfica. Emperò, un text traduït sol percebre’s com extern a la comunitat lingüística i, per tant, es tendeix a conferir-li la qualitat de neutre, és a dir, més estandarditzat. Ara bé, la variació lingüística pot aflorar en qualsevol text, traduït o no, més encara si es tracta de literatura. El context de l’obra pot demanar de desviar-se de l’estàndard o, fins i tot, de transgredir l’ortografia, a fi de reproduir per al públic d’arribada l’efecte que té el text per al de partida. En aquests casos, per a garantir la qualitat del producte, es poden fer servir totes les opcions del repertori lingüístic.
En el cas de Harry Potter en català, un dels elements que suscità modificacions fou l’adjectiu dolent. Certs discursos polítics de calat social han tendit a associar formes lingüístiques més o menys sinònimes a territoris diferents, cosa que ha fomentat una percepció dialectalitzada de la llengua. Amb la qual cosa, encara que dolent també s’usa al País Valencià, remetria simbòlicament al Principat i, per això, decidiren substituir-lo.
|
Text d’arribada (Barcelona)
|
Text d’arribada (València)
|
Naughty, naughty, you’ll get caughty. (p. 170)
|
Dolents, dolents, us agafaran per les dents (p. 158)
|
Roïns, roïns, us agafaran per les dents (p. 178)
|
Exemple 1. Harry Potter i la pedra filosofal
En l’exemple 1 trobem que, en reemplaçar-hi dolent, la rima i el ritme en l’original i en la versió barcelonina es perden en la valenciana, en aquesta intervenció de Peeves. Amb tot, les adaptacions solen contenir menys errades, per les revisions addicionals.
|
Text d’arribada (Barcelona)
|
Text d’arribada (València)
|
‘Oh, well – I was at Hogwarts meself but I – er – got expelled, ter
|
—Mmm, bé… Jo també vaig anar a Hogwarts, prò, si t’he de ser sincer,
|
—Mmm, bé… Jo també vaig anar a Hogwarts, però, si t’he de ser sincer,
|