Lector vuelve a casa. Cómo afecta a nuestro cerebro la lectura en pantallas

Maryanne Wolf. Lector vuelve a casa. Cómo afecta a nuestro cerebro la lectura en pantallas. Barcelona: Deusto Ediciones, 2020

Per Joan Carles Navarro

 

Lector vuelve a casa és un dels darrers títols publicats sobre la lectura i vist el ressò que ha tingut, es pot dir que és, també, un dels més reeixits.

Tot i aparèixer just abans del confinament –el passat mes de febrer, en traducció de Maria Maestro–, les raons d’aquest èxit van més enllà de l’inusitat interès per tot el que fa referencia a l’ús indiscriminat de pantalles. Dit d’una altra manera, no són circumstancials, sinó que obeeixen a diversos factors entre els quals hi trobaríem el prestigi de l’autora, Maryanne Wolf, el caràcter divulgatiu de l’obra i la perspicàcia amb què analitza les possibles conseqüències d’un canvi profund en els hàbits lectors.

Maryanne Wolf és professora de la Universitat de Califòrnia i especialista en els processos d’aprenentatge de la lectura i en l’anàlisi dels trastorns que poden afectar-la, com ara la dislèxia, àmbit en què té una dilatada experiència i al que ha dedicat una vasta producció acadèmica i literària. Amb aquesta obra s’ha proposat donar-nos a conèixer quins són els principals interrogants que planteja l’ús cada vegada més freqüent de dispositius electrònics de lectura, en detriment del paper, i quin pot ser l’abast i les conseqüències d’aquest canvi d’hàbits. El gènere que ha escollit per a fer-ho és l’epistolar: Lector vuelve a casa és un recull de nou cartes que l’autora dirigeix als lectors. I és un encert, perquè la lectura d’una carta convida a interrompre qualsevol activitat i a parar atenció a allò que algú altre ens explica, amb aquella sensació indefugible de proximitat, malgrat la llunyania, que convida al diàleg i a l’intercanvi d’opinions. És a dir, a reprendre la lectura reposada i profunda que és precisament la que, segons l’autora, està en risc de desaparèixer. Aquest context és el que permet a Wolf exposar les seves reflexions de forma clara i senzilla, però sense defugir en cap moment el rigor acadèmic: les cartes estan farcides de citacions d’obres literàries i d’autors clàssics i contemporanis –hi podem trobar Proust, T.S Eliot o Benjamin, però també Lucia Berlin i el seu Manual per a dones de fer feines–; i no només, perquè, com és d’esperar en un estudi que aspira a tenir base científica, també hi trobarem un munt de referències a articles acadèmics a càrrec d’altres col·legues i institucions dedicades a la recerca en el camp de la lectura, la neurociència o la psicologia. Aquesta combinació de familiaritat i erudició converteix el llibre de Wolf en una obra atractiva tant per a l’estudiós de la matèria, com per al pedagog, el filòleg o el lector, en general.

Read more

A propòsit dels joves i els índex de lectura

Per Joan Carles Navarro

La National Literacy Trust (en endavant NLT) acaba de publicar l’informe Children and young people’s reading in 2019.

Per a qui no conegui aquesta organització cal explicar que l’objectiu principal de la NLT és el desenvolupament de projectes i iniciatives per a millorar les competències lingüístiques –la lectura, l’escriptura, l’oralitat i l’escolta– dels nois i noies dels barris i comunitats més desafavorides del Regne Unit. La trajectòria de l’entitat i l’abast de les activitats que du a terme –només aquest darrer any han treballat amb gairebé 44.000 joves, més de 2.000 docents i 1.825 famílies–, fan de la NLT un referent a l’hora d’avaluar l’índex i els hàbits lectors de la població britànica, especialment els dels més joves.

Read more

Lectures sobre pandèmies per a llegir en línia

En resposta a l’expansió global del COVID-19, la Duke University Press ha decidit posar a disposició de tot internauta una col·lecció de llibres i articles sobre pandèmies. La lectura romandrà accessible de manera gratuïta per als llibres fins a l’1 de juny, i per als articles fins a l’1 d’octubre.

Aquí teniu l’enllaç.

Hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya durant el 2019

por Joan Carles Navarro

La Federación de Gremios de Editores de España acaba de presentar una nueva edición del informe Hábitos de lectura y compra de libros en España. Con este ya son tres años consecutivos -recordemos que entre los años 2013 y 2016 dejó de publicarse- que la Federación ofrece los resultados anuales de un estudio que inició el año 2010, de la mano de la consultora Conecta.

Lo primero que llama la atención de esta nueva edición es la brevedad: de las 115 páginas del informe anterior hemos pasado a las 34 de la actual. En términos generales, la estructura es la misma, a excepción de los apartados Antecedentes y Objetivos, Metodología y Principales conclusiones que, por algún motivo que desconocemos, y que cuesta de entender, han decidido eliminar. Más allá de esta supresión, la disminución del número de páginas es fruto de una reducción significativa del volumen de datos aportados y de un análisis de estas mucho menos detallado. Por todo ello, se tiene la sensación de estar leyendo el resumen ejecutivo de un informe más extenso, en el mejor de los casos, o los resultados de un estudio de menor profundidad, en el peor.

Para ilustrar el alcance de este cambio de criterio en la elaboración del informe basta recurrir al que es presentado como el perfil del lector frecuente de libros en este año 2019 y que ha sido reproducido en varios medios para resumir los resultados obtenidos:

Read more

25 Manga Barcelona: la consolidació del manga independent

per Anna Roldós

La vint-i-cinquena edició de la Fira del Manga de Barcelona, que es va celebrar entre el dies 31 d’octubre i 3 de novembre, va assolir la xifra rècord de 152.000 visitants. Que el manga segueix en bona forma i guanyant lectors ens ho confirmen també algunes de les novetats que hem descobert enguany, tant pel que fa als catàlegs d’editorials de llarga trajectòria com quant als segells de nova creació que tot just s’incorporen al panorama.

Entre les editorials que s’han estrenat durant aquesta edició del Manga Barcelona cal destacar Héroes de papel , especialitzada en llibres relacionats amb el món del videojoc, que ha fet el salt al manga amb Fantastic World, de Ryo Hirano, i Ediciones Fujur, creada recentment per dos membres del portal d’actualitat de manga i anime Mision Tokyo, que han decidit provar el format en paper tot estrenant catàleg amb Tequila Sunrise, de Katami Studio (signat per tres germanes espanyoles).

Altres editorial independents van mostrar també la consolidació cada cop més clara dels seus projectes, amb la presentació de novetats editorials i noves llicències. És el cas, per exemple, de Fandogamia, editorial de còmic amb una col·lecció dedicada al manga que, fidel a la seva línia de transmetre valors, com ara el respecte a les distintes identitats de gènere, va presentar el volum La novia era un chico, que tracta de la transició de gènere. A més, també van avançar que en pròximes edicions convidaran una de les seves autores estrella, Kabi Nagata, autora de Mi experiencia lesbiana con la soledad, un manga molt cru que reflecteix la pròpia experiència de l’autora, que va patir una depressió.

Read more

Informe Anual del Llibre Digital 2018, de Libranda

 

per Joan Carles Navarro

Libranda, que es presenta a si mateixa com l’empresa líder en distribució de continguts digitals en llengua espanyola, acaba de publicar l’Informe Anual del Libro Digital 2018.

Amb aquest, ja són quatre els informes que Libranda ha publicat, des de l’any 2016 en què va aparèixer el primer Informe 2015 Libranda i que, val a dir-ho, analitzava l’evolució del llibre electrònic durant el període 2010-2015. Des de llavors, l’informe ha anat incorporant novetats, quant als continguts i la manera de presentar els resultats, amb l’ànim de facilitar-ne la comprensió i poder aprofundir en la comparativa de les dades que recull. La novetat més important d’aquesta edició consisteix a oferir la informació detallada per país: Espanya, Estats Units, Mèxic, Argentina, Colòmbia, Xile i Perú, deixant la resta de països analitzats en les agrupacions Otros Latam i Otros Territorios. Val a dir que no és fàcil d’endevinar el criteri seguit en l’ordre en què els presenta, i que aquí hem respectat. No obeeix a un ordre alfabètic ni geogràfic, com és obvi, ni respon a una jerarquització segons el pes específic de cada país dins del mercat global del llibre electrònic en espanyol. Però aquest és només un detall.

Read more

Còmic: tradició i aires nous

Resulta sorprenent observar com el còmic, que en els seus orígens molts van menystenir, ha anat fent-se un lloc entre el públic tant nacional com internacional. Lletres i il·lustracions, dues arts que unides han donat a llum obres la força il·locutiva de les quals s’ha vist multiplicada, arriben eficaçment al lector, ja sigui per fer-lo riure, plorar, imaginar o, simplement, remoure les seves consciències. Perquè si alguna cosa caracteritza la historieta en els nostres dies és la diversitat de gèneres que aborda, cosa que li permet captivar un públic cada vegada més heterogeni.

Aquest cap de setmana va tancar les seves portes l’edició número 37 del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Han estat tres intensos dies que, com bé s’ha fet ressò la premsa, han aconseguit reunir més de 112.000 visitants, entre els quals van haver tant veterans amants del gènere com nouvinguts. Això no ha estat un obstacle en el desenvolupament de la trobada, sinó més aviat la seva major virtut. Múltiples perfils de lectors han trobat espais diferenciats on poder saciar les seves ànsies de còmic i novel·la gràfica, entretenir-se, fer-se amb els grans del gènere, enriquir els seus coneixements o presentar els seus treballs a les editorials. Fins i tot els més petits han pogut gaudir d’aquest Saló.

Read more

5 Plataformes amb recomanacions de llibres digitals i aplicacions infantils

recomendaciones libros infantiles aplicaciones infantiles educativas

L’oferta de llibres digitals i aplicacions infantils és molt extensa. Precisament per aquest motiu, per la gran varietat de continguts, és de molta utilitat conèixer algunes plataformes que orienten pares i educadors a l’hora d’escollir un llibre digital infantil o una aplicació educativa.

El dia 2 d’abril és el Dia Internacional del Llibre Infantil des de 1965, en commemoració del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen. Per celebrar la data, destaquem 5 plataformes de recomanació, extretes d’aquesta guia per triar els millors llibres digitals infantils que trobareu a UOC News, realitzada a partir del llibre Lectura digital infantil. Dispositius, aplicacions i continguts (Editorial UOC), d’Araceli García i Raquel Gómez, professores titulars de la Universitat de Salamanca.

Des del Màster d’Edició Digital i el Postgrau de Desenvolupament d’Aplicacions Educatives de la UOC esperem que sigui del vostre interès.

¡Feliç Dia Internacional del Llibre Infantil i bones lectures!

Read more

Kosmopolis | Itinerari recomanat per a editors inquiets

Kosmopolis k19 festa literatura

#Kosmopolis
#K19

“Els relats que mouen el món”, el punt de mira del K19

S’acosta una de les dates més esperades per als apassionats de la literatura! Del 20 al 24 de març se celebra al CCCB, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la X edició de Kosmopolis, la festa de la literatura amplificada. Fundat el 2002, el festival literari barceloní ha esdevingut des de fa anys una cita indispensable per a tots aquells que tenen les antenes posades en els nous formats literaris, el món del llibre i l’edició digital. Enguany, un dels eixos centrals és el concepte “Relats que mouen el món”.

 

“Assistim a un moment en què el terme relat s’invoca amb entusiasme. La percussió mediàtica, potenciada per l’expansió de la galàxia digital, ha trobat un dels seus talismans més productius: tot és –o pot ser– susceptible de convertir-se en relat, és a dir, en històries, narracions, ficcions o contes que intenten donar sentit al món que hem creat.” —

Juan Insua

Les narracions esdevenen, en el nostre dia a dia, un constructe indispensable per a explicar i explicar-nos la realitat. La modernitat s’ha estructurat d’acord amb grans relats que van moure el món, mentre que la postmodernitat els ha interpel·lat en generar debats culturals que posen en qüestió l’anterior segle. L’homo narrens es troba en un nou paradigma, immers en el magmàtic i ubic espai de comunicació digital, on els relats es construeixen, s’invoquen, i no sabem cap a on ens mouran. El Kosmopolis 2019 es nodreix d’aquesta percepció del sentit i del relat, i contempla la literatura com un agent actiu en la seva màxima expressió.

 

kosmopolis k19 festa literatura amplificada

 

Enguany el K19 proposa un programa trencador i arriscat que es vertebra en diverses seccions:

 

El professorat del Màster d’Edició Digital de la UOC us recomana un recorregut per al Kosmopolis especialment pensat per a editors o persones interessades en noves formes narratives i el món del llibre. Us animem a assistir als següents actes per visionar i mirar d’entendre cap a on va la literatura, i a participar creativament en noves formes de construir relats.

 

Itinerari Kosmopolis 2019 per a editors inquiets

Kosmopolis k19 festa literatura

Read more