Ediciones cartoneras colectivas. ¿En qué consisten?

L’entrada no està disponible en Català For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Figura 1. Las cubiertas recién pintadas en proceso de secado.

por Adrián Vila

“Nosotros como humildes y flacas criaturas procuramos formar un libro perfectamente acabado el cual constando de buena doctrina y acertada disposición del impresor y corrector, que equiparo al alma del libro, e impreso bien en la prensa, con limpieza y aseo, le puedo comparar al cuerpo airoso y galán.” –Alonso Víctor de Paredes (c. 1680)

Entre márgenes y funciones: el caso de las ediciones cartoneras de Chivilcoy

Chivilcoy, un vocablo en voz araucana que deriva del “Chi”, artículo determinado, y “wifco”, manadero de agua o manantial. Así, “chiwifco” se hizo “chivilco” y luego “chivilcoy”. La versión definitiva de Chivilcoy es “lugar donde mana agua”. 

Desde marzo de 2016, se realizaron en Chivilcoy (oeste de la Provincia de Buenos Aires, Argentina,en la región pampeana) seis Ediciones Cartoneras de Chivilcoy (ECC). Cinco de ellas relacionadas con la Memoria, la Verdad, la Justicia: 83 voces de Chivilcoy; Todo está guardado en la memoria; Relatos por la Memoria, la Verdad y la Justicia; 30 x mil; Mi corazón sabe que no hay olvido ni ruptura. Una cartonera colectiva relacionada con la historia local (22 de octubre, fecha de creación de la ciudad): 22 relatos de Chivilcoy.

Read more

Beca d’assessorament lingüístic i serveis editorials

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) torna a convocar beques per desenvolupar estudis i treballs relacionats amb els seus àmbits d’actuació. Podeu consultar la informació general en el web de l’EAPC. Aquestes beques de col·laboració tenen com a finalitat l’augment de la formació teoricopràctica i la preparació professional de les persones beneficiàries mitjançant la realització de tasques pròpies de l’EAPC, amb la tutoria de la persona que es designi. La col·laboració consisteix en l’execució de les tasques assignades durant cinc hores diàries, en règim de matí, de dilluns a divendres, entre els mesos d’abril i novembre de 2021 (amb un mes de descans a l’agost). Podrà ser presencial, a les dependències de l’Escola, o en modalitat de teletreball, d’acord amb les mateixes condicions establertes per al personal de l’Escola. Es tracta d’una col·laboració retribuïda amb un import brut de 700 euros mensuals, exceptuant l’agost, que no computa a efectes econòmics. El termini de sol·licituds acaba el proper dia 30 de desembre.

Una d’aquestes beques es destina a assessorament lingüístic i serveis editorials, d’acord amb el pla formatiu següent:

Read more

Els japonesos ja llegeixen més manga en digital que en paper

per Takako Otsuki

Enguany el Saló de Manga de Barcelona (30 oct- 1 nov 2020) se celebra en línia i és gratuït: Manga Barcelona: limited edition. Trobarem a faltar les llargues cues d’assistents a la Fira de Barcelona i els lectors disfressats de diferents personatges de manga que es veien els altres anys.

Què vol dir ‘manga’? El mot ja ha arrelat a Catalunya; en català es refereix al ‘còmic japonès (diccionari.cat), que presenta uns trets d’estil singulars, diferents dels propis dels còmics occidentals. Val a dir que, en japonès, l’accepció té major amplitud: comprèn tot tipus de dibuixos divertits amb trets exagerats, així com caricatures amb voluntat de crítica social (Diccionari Kojien, 6a edició). Però el tipus de ‘manga’ que s’ha fet popular arreu del món és el de les “històries representades amb vinyetes, sovint acompanyades de diàlegs. Còmics.” (Kojien).

Al Japó no només nens o adolescents són lectors de manga. Segons un estudi sobre el manga que va fer NTTCom resarch el 2012, un 75% dels enquestats d’entre 15 i 44 anys va contestar que els agradava llegir manga. Els qui en llegeixen més són homes de la franja d’edat compresa entre els 25 i els 29 anys, i dones d’entre 20 i 24 anys.

Read more

Lector vuelve a casa. Cómo afecta a nuestro cerebro la lectura en pantallas

Maryanne Wolf. Lector vuelve a casa. Cómo afecta a nuestro cerebro la lectura en pantallas. Barcelona: Deusto Ediciones, 2020

Per Joan Carles Navarro

 

Lector vuelve a casa és un dels darrers títols publicats sobre la lectura i vist el ressò que ha tingut, es pot dir que és, també, un dels més reeixits.

Tot i aparèixer just abans del confinament –el passat mes de febrer, en traducció de Maria Maestro–, les raons d’aquest èxit van més enllà de l’inusitat interès per tot el que fa referencia a l’ús indiscriminat de pantalles. Dit d’una altra manera, no són circumstancials, sinó que obeeixen a diversos factors entre els quals hi trobaríem el prestigi de l’autora, Maryanne Wolf, el caràcter divulgatiu de l’obra i la perspicàcia amb què analitza les possibles conseqüències d’un canvi profund en els hàbits lectors.

Maryanne Wolf és professora de la Universitat de Califòrnia i especialista en els processos d’aprenentatge de la lectura i en l’anàlisi dels trastorns que poden afectar-la, com ara la dislèxia, àmbit en què té una dilatada experiència i al que ha dedicat una vasta producció acadèmica i literària. Amb aquesta obra s’ha proposat donar-nos a conèixer quins són els principals interrogants que planteja l’ús cada vegada més freqüent de dispositius electrònics de lectura, en detriment del paper, i quin pot ser l’abast i les conseqüències d’aquest canvi d’hàbits. El gènere que ha escollit per a fer-ho és l’epistolar: Lector vuelve a casa és un recull de nou cartes que l’autora dirigeix als lectors. I és un encert, perquè la lectura d’una carta convida a interrompre qualsevol activitat i a parar atenció a allò que algú altre ens explica, amb aquella sensació indefugible de proximitat, malgrat la llunyania, que convida al diàleg i a l’intercanvi d’opinions. És a dir, a reprendre la lectura reposada i profunda que és precisament la que, segons l’autora, està en risc de desaparèixer. Aquest context és el que permet a Wolf exposar les seves reflexions de forma clara i senzilla, però sense defugir en cap moment el rigor acadèmic: les cartes estan farcides de citacions d’obres literàries i d’autors clàssics i contemporanis –hi podem trobar Proust, T.S Eliot o Benjamin, però també Lucia Berlin i el seu Manual per a dones de fer feines–; i no només, perquè, com és d’esperar en un estudi que aspira a tenir base científica, també hi trobarem un munt de referències a articles acadèmics a càrrec d’altres col·legues i institucions dedicades a la recerca en el camp de la lectura, la neurociència o la psicologia. Aquesta combinació de familiaritat i erudició converteix el llibre de Wolf en una obra atractiva tant per a l’estudiós de la matèria, com per al pedagog, el filòleg o el lector, en general.

Read more

A propòsit dels joves i els índex de lectura

Per Joan Carles Navarro

La National Literacy Trust (en endavant NLT) acaba de publicar l’informe Children and young people’s reading in 2019.

Per a qui no conegui aquesta organització cal explicar que l’objectiu principal de la NLT és el desenvolupament de projectes i iniciatives per a millorar les competències lingüístiques –la lectura, l’escriptura, l’oralitat i l’escolta– dels nois i noies dels barris i comunitats més desafavorides del Regne Unit. La trajectòria de l’entitat i l’abast de les activitats que du a terme –només aquest darrer any han treballat amb gairebé 44.000 joves, més de 2.000 docents i 1.825 famílies–, fan de la NLT un referent a l’hora d’avaluar l’índex i els hàbits lectors de la població britànica, especialment els dels més joves.

Read more

Lectures sobre pandèmies per a llegir en línia

En resposta a l’expansió global del COVID-19, la Duke University Press ha decidit posar a disposició de tot internauta una col·lecció de llibres i articles sobre pandèmies. La lectura romandrà accessible de manera gratuïta per als llibres fins a l’1 de juny, i per als articles fins a l’1 d’octubre.

Aquí teniu l’enllaç.

Hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya durant el 2019

por Joan Carles Navarro

La Federación de Gremios de Editores de España acaba de presentar una nueva edición del informe Hábitos de lectura y compra de libros en España. Con este ya son tres años consecutivos -recordemos que entre los años 2013 y 2016 dejó de publicarse- que la Federación ofrece los resultados anuales de un estudio que inició el año 2010, de la mano de la consultora Conecta.

Lo primero que llama la atención de esta nueva edición es la brevedad: de las 115 páginas del informe anterior hemos pasado a las 34 de la actual. En términos generales, la estructura es la misma, a excepción de los apartados Antecedentes y Objetivos, Metodología y Principales conclusiones que, por algún motivo que desconocemos, y que cuesta de entender, han decidido eliminar. Más allá de esta supresión, la disminución del número de páginas es fruto de una reducción significativa del volumen de datos aportados y de un análisis de estas mucho menos detallado. Por todo ello, se tiene la sensación de estar leyendo el resumen ejecutivo de un informe más extenso, en el mejor de los casos, o los resultados de un estudio de menor profundidad, en el peor.

Para ilustrar el alcance de este cambio de criterio en la elaboración del informe basta recurrir al que es presentado como el perfil del lector frecuente de libros en este año 2019 y que ha sido reproducido en varios medios para resumir los resultados obtenidos:

Read more

25 Manga Barcelona: la consolidació del manga independent

per Anna Roldós

La vint-i-cinquena edició de la Fira del Manga de Barcelona, que es va celebrar entre el dies 31 d’octubre i 3 de novembre, va assolir la xifra rècord de 152.000 visitants. Que el manga segueix en bona forma i guanyant lectors ens ho confirmen també algunes de les novetats que hem descobert enguany, tant pel que fa als catàlegs d’editorials de llarga trajectòria com quant als segells de nova creació que tot just s’incorporen al panorama.

Entre les editorials que s’han estrenat durant aquesta edició del Manga Barcelona cal destacar Héroes de papel , especialitzada en llibres relacionats amb el món del videojoc, que ha fet el salt al manga amb Fantastic World, de Ryo Hirano, i Ediciones Fujur, creada recentment per dos membres del portal d’actualitat de manga i anime Mision Tokyo, que han decidit provar el format en paper tot estrenant catàleg amb Tequila Sunrise, de Katami Studio (signat per tres germanes espanyoles).

Altres editorial independents van mostrar també la consolidació cada cop més clara dels seus projectes, amb la presentació de novetats editorials i noves llicències. És el cas, per exemple, de Fandogamia, editorial de còmic amb una col·lecció dedicada al manga que, fidel a la seva línia de transmetre valors, com ara el respecte a les distintes identitats de gènere, va presentar el volum La novia era un chico, que tracta de la transició de gènere. A més, també van avançar que en pròximes edicions convidaran una de les seves autores estrella, Kabi Nagata, autora de Mi experiencia lesbiana con la soledad, un manga molt cru que reflecteix la pròpia experiència de l’autora, que va patir una depressió.

Read more

Informe Anual del Llibre Digital 2018, de Libranda

 

per Joan Carles Navarro

Libranda, que es presenta a si mateixa com l’empresa líder en distribució de continguts digitals en llengua espanyola, acaba de publicar l’Informe Anual del Libro Digital 2018.

Amb aquest, ja són quatre els informes que Libranda ha publicat, des de l’any 2016 en què va aparèixer el primer Informe 2015 Libranda i que, val a dir-ho, analitzava l’evolució del llibre electrònic durant el període 2010-2015. Des de llavors, l’informe ha anat incorporant novetats, quant als continguts i la manera de presentar els resultats, amb l’ànim de facilitar-ne la comprensió i poder aprofundir en la comparativa de les dades que recull. La novetat més important d’aquesta edició consisteix a oferir la informació detallada per país: Espanya, Estats Units, Mèxic, Argentina, Colòmbia, Xile i Perú, deixant la resta de països analitzats en les agrupacions Otros Latam i Otros Territorios. Val a dir que no és fàcil d’endevinar el criteri seguit en l’ordre en què els presenta, i que aquí hem respectat. No obeeix a un ordre alfabètic ni geogràfic, com és obvi, ni respon a una jerarquització segons el pes específic de cada país dins del mercat global del llibre electrònic en espanyol. Però aquest és només un detall.

Read more