Insta Novels, clàssics de la literatura a Instagram

instanovels instragram literatura

#Instanovels

Per Xantal Aubareda
Alumni del Màster d’Edició Digital UOC

Si Mahoma no va a la muntanya…

Això deu haver pensat la New York Public Library en concebre les Insta Novels, versions digitals de clàssics de la literatura creades especialment per a ser llegides a Instagram, una de les xarxes socials més populars entre els joves. Coneixedora de la fractura lectora que es produeix en l’etapa adolescent, la NYPD ha desenvolupat aquest projecte amb l’objectiu d’arribar a noves audiències i apropar els clàssics de la literatura als joves. I és que un terç dels joves d’Estats Units no llegeix perquè ocupa el seu temps de lectura amb el xat i les xarxes socials.

 

instanovels-covers-literatura-instagram

 

La missió principal que tenen encomanades les biblioteques públiques és el foment de la lectura, dinamitzant i ampliant la comunitat lectora ja sigui buscant nous lectors o retrobant-se amb aquells que s’hi han desconnectat. Per captar l’interès de la comunitat adolescent, la NYPD ha enllaçat el canal analògic amb el canal digital. Ho ha fet amb la col·laboració de Mother in New York, una agència de publicitat independent que ha adaptat les històries a un format adequat per a ser llegit a Instagram Stories, explotant de la millor manera les possibilitats audiovisuals de la plataforma. Un pas més enllà en les noves formes de lectura per mitjà dels telèfons intel·ligents que s’han anat desenvolupant els darrers anys, les Insta Novels han sigut dissenyades per atrapar al jove lector en una lectura immersiva que pretén enriquir la seva experiència a la xarxa social. El resultat és una versió digital amb text, vídeo i pàgines animades on alguns elements del text es van movent per la pantalla. Les il·lustracions i les animacions són l’element clau que atrau l’atenció dels usuaris d’Instagram, per aquesta raó s’han escollit il·lustradors de renom i amb una forta presència a la xarxa social: Magoz (@magoz), Buck (@buck_design), Studio Aka (@studioaka) i César Pelizer (@cesarpelizer).

 

 

Des de l’agost passat, la NYPL ja ha publicat tres Insta Novels: Alice’s Adventures in Wonderland de Lewis Carroll, The Yellow Wallpaper de Charlotte Perkins Gilman i, just la nit de Halloween, es va fer el llançament sorpresa de l’última Insta Novel, «The Raven», un poema de terror d’Edgar Allan Poe.

Les Insta Novels es poden llegir de manera gratuïta a la secció Highlights del compte d’Instagram de la NYPL (@nypl). Es visualitzen des d’Instagram Stories, i el ritme de lectura el marca l’usuari amb el polze, amb el que passarà pàgina i activarà les animacions tot aixecant-lo de la pantalla. Col·locant-les a la secció Highlights, la NYPL s’assegura que les històries no desapareguin al cap de vint-i-quatre hores, i són fàcilment visibles des del mur de la biblioteca on, amb el temps, s’anirà creant la il·lusió d’una prestatgeria plena de llibres.

Properament s’espera el llançament de The Metamorphosis de Franz Kafka, un títol molt escaient per reflectir la transformació que està experimentant el lector, la lectura, la biblioteca i, en definitiva, el llibre.

… la muntanya anirà a Mahoma.

instanovels literatura instagram

 

El potencial educatiu de la novel·la gràfica: el cas de l’editorial italiana BeccoGiallo

per Roger Prims

D’uns anys ençà, el còmic, mitjançant sobretot la novel·la gràfica, ha trobat vies d’expansió comercial i d’increment del seu prestigi cultural. Semblen certificar-ho, d’una banda, la superació d’una distribució tradicional fins ara poc ubiqua que fa que el còmic comenci a traspassar els límits de la botiga especialitzada i que gaudeixi d’espais propis a grans cadenes de llibreries, com han indicat Josep Rom i Daniel Gómez. I d’altra banda, i potser per això mateix, la creixent adaptació de novel·les gràfiques a produccions cinematogràfiques o televisives de gran èxit. Això, des d’un punt de vista comercial.

Si ens traslladem a la vessant de la consideració social de què gaudeix la historieta, en qualsevol de les seves expressions, però amb un paper preeminent per a la novel·la gràfica, sembla que s’hagi començat a esfilagarsar l’etiqueta que encasellava el còmic com un gènere menor, tant per les seves característiques narratives i artístiques com perquè era considerat un producte de consum, allunyat de l’alta cultura, i sovint associat al públic infantil i juvenil. A banda que l’edat a què està destinat un producte artístic o cultural no hauria de rebaixar-ne el prestigi, el fet que obres com Maus, d’Art Spiegelman, hagin estat reconegudes amb premis tan prestigiosos com el Pulitzer hauria d’haver servit per esquerdar els prejudicis envers el gènere.

Read more

Informe del Comerç Interior del Llibre a Espanya 2017

per Xantal Aubareda

Com cada any, la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE) ha fet públic l’informe Comercio Interior del Libro en España corresponent a l’exercici de l’any anterior. A primer cop d’ull n’extraiem que el 2017 el mercat va créixer només un 0,1% respecte a l’any anterior, però amb una anàlisi més atenta veiem que aquest ínfim augment (molt inferior al 2,7% del 2016) és degut a la caiguda del 3,2% del llibre de text (que representa el 35% del mercat d’Espanya), un descens condicionat per la intervenció en el mercat de l’Administració Pública i dels períodes de renovació dels continguts educatius. Deixant de banda el llibre de text, els altres subsectors van mantenir un creixement al voltant del 2%. Tot i així, veiem que les xifres encara estan molt allunyades de les que es mostraven deu anys enrere.

En termes generals, i malgrat l’alentiment, les dades obtingudes el 2017 confirmen la tendència, tot i moderada, a l’alça que s’observa des del 2014. L’informe mostra que la facturació global del sector va ser de 2.319,36 milions d’euros (en relació als 2.317,20 milions del 2016). Es van editar 87.262 títols (incloses les reimpressions), amb un tiratge mitjà de 2.753 exemplars per títol, se’n van comercialitzar 656.080, i es van vendre 158,250 milions d’exemplars, un 0,6% més que el 2016. El percentatge d’exemplars venuts sobre els exemplars produïts, però, va disminuir del 70,1% del 2016 al 65,9% del 2017, i el preu mig per exemplar es va reduir a 14,66 euros (dels 14,74 del 2016).

Read more

Roger Chartier. 2018. Biblioteques i llibreries: entre herències i futur

Roger Chartier, Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro. Colombia: Cerlalc, 2018.

per Roger Prims

Sens dubte, l’univers del llibre s’enfronta a un canvi de paradigma, molt marcat per la tecnologia, sí, però amb altres elements que semblen problematitzar el futur d’institucions i negocis vinculats al llibre com a objecte i com a concepte, principalment les biblioteques i les llibreries.

En l’opuscle Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro, Roger Chartier, l’historiador de la quarta generació de l’Escola dels Annals, especialista en història del llibre i de les edicions literàries, reflexiona sobre els reptes actuals que afronten llibreries i biblioteques, llibreters i bibliotecaris, en virtut de les transformacions que ha experimentat el circuit del llibre, amb formes de producció i comercialització radicalment noves (especialment les vinculades a la digitalització) que van acompanyades indestriablement de nous hàbits en la lectura i noves inquietuds a l’entorn de la conservació i la transmissió del patrimoni textual.

Lluny de prediccions apocalíptiques, Chartier transita panoràmicament per la genealogia de la llibreria i la biblioteca per mostrar que ambdues han estat exposades des dels seus moments fundacionals a reptes i embats adversos que les han obligat a emprendre transformacions per a adequar-se a escenaris canviants. Les llibreries convivien amb l’edició fins al primer terç del segle XIX, mediatitzades pel capitalisme comercial i el patrocini, fins que la segmentació de les activitats va comportar noves competències a la forma de venda de llibres. Competències que es reprodueixen avui en forma de grans superfícies, imperis multimèdia i empreses que via internet concentren venda, edició i distribució, tot mentre el percentatge de lectors (sobretot els forts lecteurs) va disminuint.

Read more

Convocatòria d’ajuts econòmics destinats al programa BiblioLab

ajuts economics bibliolab

Al BOPB es va publicar la convocatòria d’ajuts econòmics destinats al programa BiblioLab. La convocatòria s’adreça a persones jurídiques sense ànim de lucre: entitats, associacions, fundacions, cooperatives, etc. Aquest ajut finança el projectes en un 50% fins a un màxim de 15.000 €. Les propostes han de desenvolupar-se en una o diverses biblioteques públiques de la demarcació de Barcelona.

Aquí pots consultar les bases destinades al programa BiblioLab.

El programa d’ajuts té per objectiu crear projectes que promoguin una transformació social amb la implicació de la ciutadania. Entenen la ciutadania com un agent receptor però també com a creador de coneixement. Aposten per l’ús de metodologies d’innovació oberta que donin resposta als reptes i les necessitats socials de la societat actual.

convocatoria ajuts biblioteca

Des de la Gerència de Serveis de Biblioteques de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports, adverteixen que és important no confondre les accions que es derivin dels projectes d’aquesta convocatòria amb el catàleg d’activitats BiblioLab.

Aquí trobaràs el formulari de sol·licitud específic, annexos i documentació requerida a les bases:  “Convocatòries públiques, ajuts i subvencions”.

Per a formalitzar la sol·licitud és necessari fer-la des de la Seu electrònica de la Diputació de Barcelona.

Des del Màster d’Edició Digital de la UOC us animem a participar-hi!


Per a possibles consultes han habilitat les següents vies de comunicació:

 

Consultes generals: 934 02 22 22 (ext. 37599)
Suport tecnològic: 900 101 934
Suport jurídic: 934 02 22 22 (ext. 37598)
Correu electrònic: gsb.subvencions@diba.cat

Sobre antologies de poesia i editorials independents, a la Sala Beckett

Quina ha de ser la funció principal d’una antologia de poesia catalana? Són vàlids els criteris d’impacte i de recepció nacional o internacional per a confeccionar una antologia? Com ha de ser i què ha de contenir el pròleg a una antologia de poesia? Quins són els models que poden ser més útils, avui, per a qui s’hagi d’enfrontar al repte de confeccionar una antologia de poesia?

Per què editorials independents com ara Cafè Central (Vic, 1989), LaBreu Edicions (Barcelona, 2004) i Edicions del Buc (La Pobla de Farnals, 2014) segueixen publicant poesia, en català, i en paper, això és, d’acord amb criteris aparentment antieconòmics? Fins a quin punt el vigor de la poesia catalana es fonamenta avui en les editorials independents? Què implica que al capdavant d’una editorial de poesia hi hagi poetes? I per què els poetes –a diferència d’autors d’altres gèneres- es fan editors?

Aquests són alguns dels interrogants que plantejarem als ponents de la jornada acadèmica Escenaris de la poesia contemporània, que constarà de dues taules rodones. En la primera, “Les antologies en la poesia catalana”, hi participaran Vicenç Altaió, Josep M. Valldaura, Jordi Julià i Jaume C. Pons Alorda. Els ponents de la segona, “La poesia i les editorials independents”, seran Antoni Clapés, Ester Andorrà, Anna Gual, Pau Sanchis.

Dia: 15 de maig de 2018

Lloc: Sala Beckett

Hora: 17:00-20:00

Entrada gratuïta per als alumnes de la UOC

Jornada coorganitzada per la UOC, la Sala Beckett i el grup de recerca Literatura Catalana, Món Editorial i Societat, LiCMES (UOC).

 

Les dones de la historieta són reconegudes en el 36 Saló del Còmic de Barcelona

La historieta és un mitjà el valor cultural de la qual ha estat qüestionat des dels seus orígens, perquè es considerava un gènere menor, i com a tal els artistes de còmic s’han vist històricament forçats a trobar espais de rebel·lió i qüestionament de l’ordre establert. El llenguatge del còmic ha estat transgressor i ha desafiat la concepció dels dos terrenys entre els quals es mou: les arts gràfiques i la literatura. No obstant això, paradoxalment, la mateixa indústria del còmic no ha sabut rebel·lar-se contra una de les constants d’aquest ordre establert: la invisibilització de les dones en el terreny creatiu. Fins ara.

En mirar les llistes de guardonats dels premis de còmics més importants, com el Premi Nacional del Còmic, i davant l’escassetat de noms femenins, seria legítim preguntar-se si hi ha dones historietistes. I clar que n’hi ha. En un camp que durant molt temps va ser dominat pels homes, cada dia són més les veus i les mirades femenines. La bona notícia és que per fi aquestes dones van guanyant-se el seu espai en els esdeveniments oficials destinats a reconèixer la qualitat dels treballs. L’edició número 36 del Saló Internacional del Còmic de Barcelona és la millor prova d’això. Divendres passat, 13 d’abril, l’artista catalana Laura Pérez Vernetti va ser guardonada amb el Gran Premi de l’edició en reconeixement al seu recorregut professional. Laura, que és com signa alguns dels seus treballs, té una llarga trajectòria en el món de la historieta i la il·lustració, en què ha explorat molts temes i estils. Va pertànyer a la generació del boom del còmic adult de l’Espanya dels 80 i va col·laborar molts anys amb El Víbora, revista de la qual li interessava l’estètica transgressora i experimental pròpia del còmic underground. A més, en aquesta edició del Saló del Còmic de Barcelona una altra autora va ser premiada. Ana Penya va ser guardonada com a autora revelació per la seva obra Estamos todas bien (Salamandra Graphic) en què retrata el dia a dia de les seves dues àvies, a través de que la seva història personal homenatja les dones que van ser educades durant el franquisme.

Que dues dones hagin guanyat dos dels premis del que probablement sigui la trobada de còmic més important del país és, sense cap dubte, notícia de per si; però ho és molt més quan tenim en compte que entre els nominats en totes les categories hi ha hagut per primera vegada equilibri de gènere. Anabel Colazo, Tillie Walden i Begoña García-Alén són altres dels noms femenins que acompanyen les premiades d’aquesta edició. Això no vol dir que siguin les primeres, és clar que no, però la seva major presència en la selecció del jurat és sens dubte simptomàtic que les historietistes a Espanya han fet un pas endavant cap a un just reconeixement professional. I de la seva mà, però també de la d’altres dibuixants homes, arriben al còmic personatges femenins més complexos que relaten les seves experiències, les seves emocions, la seva intimitat i la seva quotidianitat. Enrere van quedar els temps en què les dones representades en els còmics eren només personatges secundaris, passius, definits per la seva sexualitat i que existien gairebé exclusivament com un element més que definia al personatge masculí. El llenguatge de la historieta, per fi, troba entre les seves vinyetes espai per a les veus de dones, per a les autores i per als personatges que, com les protagonistes de Estamos todas bien, fins fa poc no se’ls adjudicava interès narratiu.

Carmela Artime, professora i coordinadora del programa de Llengües Modernes de l’Amsterdam University College.

Carmela està escrivint la tesi doctoral Memory in the Spanish Graphic Novel (2005 – 2015): Fiction and Historical Representation. És membre del grup de recerca LiCMES.

REL Programa d’ajuts i mentories per a projectes d’Art i Cultura Digital

http://llibredigital.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2018/01/PROGRAMA-DAJUTS-REL-ART-CULTURA-DIGITAL-TANTAGORA-2018-GARANTIA-JUVENIL-EDICIO-DIGITAL.png

Tens un projecte de creació digital en alguna d’aquestes àrees? Literatura, disseny, audiovisual, animació, il·lustració, videojoc, música, dansa, editorial, arts escèniques…

El Laboratori de Narratives Digitals de Tantàgora ofereix un programa gratuït d’ajuts i mentories per a projectes d’Art i Cultura Digital: REL.  Aquest programa s’adreça a joves d’entre 19 i 29 anys inscrits a Garantia Juvenil. El nombre de places que compta l’edició és de 20 persones.  Enguany s’atorgarà un premi de 1.000€ a invertir al projecte seleccionat pel jurat. Obtindran especial atenció aquells projectes que s’inspiren o parteixen en la literatura, des de diversos formats, com muntatges escènics, llibres o revistes digitals, exposicions, curtmetratges, app, narratives transmèdia…

http://llibredigital.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2018/01/REL-PROGRAMA-DAJUTS-ART-CULTURA-DIGITAL-GARANTIA-JUVENIL-EDICIO-DIGITAL.png


Quins requisits són necessaris per accedir al programa?

Joves creadors i gestors culturals que tinguin una iniciativa o projecte cultural en fase embrionària o en un estadi de definició preliminar o bé presentin un Projecte ja definit i/o estructurat. En el moment d’efectuar la sol·licitud d’inscripció ha de tenir entre 19 i 29 anys i estar inscrit a Garantia Juvenil.

La inscripció a la convocatòria és oberta fins al 12 de març. Podeu consultar més informació en el següent enllaç:

> Bases REL – Programa d’ajuts Art i Cultura Digital.

Des del Màster d’Edició Digital UOC us animem a participar en la convocatòria. Molta sort! Per als interessats/des, a continuació us comaprtim el programa que s’estructura en dues fases:


PROGRAMA REL 2018

FASE I – FORMACIÓ GRUPAL – del 15 de març al 4 d’abril

30 h de formació en creació i gestió de projectes d’art i cultura digital

› Art i Creació Digital – Pep Salazar
› Creative Commons – Ignasi Labastida
› Narratives transmèdia – Daniel Resnich › Música i TiC – Sonia Espí
› Gestió de projectes – Gemma Lladós

› Patrocini i captació de fons – Silvia Bueso
› Nous públics – Pepe Zapata
› Marketing i estratègia digital – Jordi Camós › Pitching de projectes – Ferran Cera
› Literatura digital – Pelayo Méndez

FASE II – TUTORIES INDIVIDUALS I LLIURAMENT DE PREMIS – del 16 d’abril al 29 de maig

MENTORING INDIVIDUALITZAT
15 hores / projecte – del 16 d’abril al 23 de maig

Experts en gestió i creació de projectes de cultura digital oferiran tutories d’assessorament i acompanyament per als 15 projectes seleccionats. Els participants presentaran el seu projecte davant d’un jurat.

LLIURAMENT DE DIPLOMES I PREMI 29 de maig

Es lliuraran diplomes i s’efectuarà la comunicació del premi de 1.000€ per a la inversió del projecte guanyador.

Les sessions es realitzaran a Tantàgora: C/de l’Art 80, baixos, Barcelona


 

“Els plaers de mirar”: una mostra bibliogràfica exemplar

En aquestes dates, especialment contemplatives, el Museu d’Història de Catalunya ens enlluerna amb una exposició exemplar que porta per títol “Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona”, centre que en comparteix l’organització.  A través d’una tria excepcional d’obres representatives de les col·leccions de llibre antic  de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, la mostra reconstrueix, en essència, un doble itinerari llibresc: el dels continguts i, de forma més especial, el dels continents, a través d’unes obres que il·lustren el camí que ens porta des de la cultura manuscrita a la cultura impresa. Una transició que, tal vegada, ens pot ajudar a mesurar el ritme de certs canvis que observem de camí cap a la cultura digital.

Amb la intenció d’extreure lliçons en aquest darrer sentit, deixo de banda els set àmbits temàtics en què s’organitza l’exposició (El cel i la terra; El poder de la paraula; El progrés i la tècnica; El relat de la memòria; Espiritualitat i pensament; Llei i ordre i Mons llunyans), per ocupar-me, específicament, dels objectes materials que contenen aquests sabers: els llibres manuscrits, els incunables i els impresos, fins al segle XVIII.

No debades, els responsables de la mostra, comissariada per Neus Verger i Pilar Mateo, han tingut cura de descriure, de manera molt didàctica, els suports, les escriptures i les enquadernacions dels llibres antics, així com aspectes relacionats directament amb la seva conservació i restauració, tasca cabdal de la Biblioteca de Reserva de la UB. Des d’aquesta perspectiva material, contemplem la Crònica del rei en Jacme o una monumental Bíblia manuscrita del segle XV. Així mateix, ens fixem en l’incunable del Libre dels angels, de Francesc Eiximenis, o en una edició de l’obra filosòfica de Sèneca. I ens meravellem del progrés de l’art de la impremta a través de les espectaculars imatges d’un compendi de botànica mèdica del segle XVI o del monumental tractat d’esgrima que testimonia les bones arts de l’impressor Elzevier, al segle XVII.

Read more

Com presentar una bona promoció digital o la importància de saber seleccionar, sintetitzar i convèncer amb informació atractiva

promocion digital edicion digital libro digital estrategia digital

Es coneix de sobres que ens trobem en un món sobresaturat d’informació. Tenim constantment missatges, anuncis, textos, vídeos, àudios, dades que ens bombardegen per diferents vies. El temps és a més un factor decisiu: 7 segons perquè el disseny d’una coberta d’un llibre capti l’atenció d’un potencial lector en una llibreria; 10 segons perquè un vídeo atrapi l’interès de l’usuari i feu clic al Play per veure-ho complet; 30 segons perquè un espot promocional convenci a un client; 1 minut perquè algú llegeixi un post o miri un vídeo i decideixi compartir … I així podríem seguir amb els exemples.

A més de la claredat, simplicitat i creativitat amb la qual s’ha de presentar un missatge, es requereix d’una interpretació pràcticament immediata per part de qui el llegeix, si és que es vol captar la seva atenció entre el mar de continguts que l’envolten. La nostra actual era digital es basa en la immediatesa i lamentablement, dóna poques segones oportunitats.

Per això, m’agradaria desenvolupar en aquest post una de les etapes anteriors al contacte final amb el lector o usuari, perquè poques vegades tenim segones oportunitats. Es tracta d’una etapa interna, de treball, de presentació, per a tot aquell que treballa en el sector editorial (o en qualsevol altre sector), però tan necessària com saber impactar al nostre client final.

Havent treballat i definit prèviament l’estratègia digital de promoció del producte o servei a oferir, és a dir: quin és l’objectiu, a qui es vol arribar, on es troben aquestes persones, com s’arribarà a elles, per quins mitjans i des de quins canals; és imprescindible que sapiguem extreure la informació clau per presentar-la de la millor manera i el més atractiva possible; també als caps, clients… o professors.

En l’assignatura de Promoció del Màster d’Edició Digital de la UOC intentem donar eines pràctiques i concretes que els serveixin als alumnes i les alumnes en el seu dia a dia professional. Una d’aquestes opcions que considerem molt adequades per a presentar qualsevol projecte o estratègia de forma visual són: les infografies.

Read more