L’odissea del llibre: la transició digital

Avui 5 de juny té lloc el llançament de La odisea del libro: la transición digital. Guía para autores, editores, libreros y bibliotecarios de @AntonioAdsuar. El manual, editat per la casa barcelonina Diëresis i distribuït per UdL, està disponible en les llibreries. Compta amb un pròleg de Javier Celaya i un epíleg de Manuel Gil, director de la Fira del llibre de Madrid.

Aquesta guia havia estat publicada en format ebook el novembre del 2016 i ara es llança en paper amb un nou capítol, dedicat al futur de la biblioteca. L’edició també ha estat ampliada i millorada i inclou fitxes pràctiques que permetran a tots els agents del sector del llibre adaptar-se al canvi de paradigma que implica l’era digital.

L’escrit aborda les mutacions culturals que implica per a la lectura i el format tradicional del llibre en paper l’aparició d’internet, que canvia absolutament tot el context cultural en disparar la connectivitat i facilitar la generació d’una allau de contingut gratuït, en nombroses ocasions creat pels mateixos usuaris.

Read more

Llibre i fires: escenaris de futur

El 2 de març, en el marc de la VI Seminari Els Reptes de l’Edició Digital (seu de la UOC de Madrid), es va celebrar la taula rodona “Llibre i fires: escenaris de futur”. Manuel Gil, director de la Fira del Llibre de Madrid, Daniel Benchimol i Javier Valbuena, moderats per Alberto Vicente, van exposar la seva visió d’un dels esdeveniments clau per a la indústria del llibre: les fires.

Manuel Gil és especialment crític en la seva anàlisi del sector del llibre; segons sosté de manera contundent, “la pirateria no és el problema, per a res, és l’excusa dels pèssims editors“. Gil assenyala els sis punts del debat al voltant de les fires que es donen en l’escenari internacional:

  1. La influència d’internet i el món digital en els nous models de compra
  2. Com integrar els ecosistemes del llibre i com digitalitzar les fires
  3. Quins models d’innovació cal aplicar a les fires
  4. Internacionalització
  5. Especialització (drets, infantil, serveis digitals …) i estratègies d’accés al públic
  6. Com les fires comencen a ser competència sobre el canal de les llibreries

Read more

Conferència de Javier Valbuena a Madrid: Vendre continguts digitals a biblioteques públiques

El passat 2 de març Javier Valbuena va dictar la confèrencia Vendre continguts digitals a biblioteques públiques: nous camins a la seu de la UOC a Madrid. Valbuena va traçar unes noves directrius quant a les relacions entre editors i bibliotecaris que permetin avançar cap a un objectiu comú: donar satisfacció als usuaris de continguts digitals de les biblioteques públiques. Us convidem a visualitzar el seu full de ruta.

Presentació de Javier Valbuena: Vendre continguts digitals a biblioteques públiques

 

Javier Valbuena és expert  en processos d’adaptació de les biblioteques públiques a l’entorn digital. @jvalbuenarod

* Luis Miguel Cencerrado va  publicar un útil resum de la sessió a Biblogtecarios.

Els Reptes de l’Edició Digital, a la seu de la UOC de Madrid

Dos dels compromisos bàsics de la Universitat Oberta de Catalunya és la transmissió del coneixement a la societat i la col·laboració en la formació de professionals, especialment en l’àmbit de les competències digitals. Per aquesta raó, el Màster d’Edició Digital de la UOC organitza activitats formatives presencials -seminaris, master class, tallers- amb l’objectiu de difondre i compartir el coneixement vinculat al programa acadèmic.

El proper dia 2 de març de 2017 se celebrarà el VI Seminari Els Reptes de l’Edició Digital a la seu de la UOC de Madrid. De naturalesa eminentment professional i amb un enfocament molt pràctic, aquest seminari ha estat especialment dissenyat per a editors i bibliotecaris amb la finalitat de contribuir a enfortir sinergies entre aquests dos agents claus en la promoció de la lectura.

Dia: 2 de març de 2017

Lloc: Seu UOC Madrid, Plaza de las Cortes, 4. 28014

Programa:

Read more

Les altres cares del llibre

dialegs-portadaLes altres cares del llibre. Converses entre professionals del món de llibre, moderades per Albert Forns.

Diverses institucions i empreses del món del llibre de Barcelona ens conviden a assistir a cinc actes públics, concebuts a manera de diàleg, en què dos experts conversaran a l’entorn de qüestions vinculades amb la creació textual, les professions de la indústria editorial, les llibreries i les biblioteques.

Els diàlegs, que se celebraran en cinc espais de referència literària de la ciutat (seu de l’Editorial Comanegra, Biblioteca Andreu Nin, Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Ateneu Barcelonès i Llibreria Calders), comptaran amb els següents ponents: Aniol Rafel i Eugènia Broggi (Editors), Jordi Nopca i Simona Škrabec (Crítics), Carme Fenoll i Lluís Vicente (Bibliotecaris), Ferran Ràfols i Dolors Udina (Traductors), i finalment, Marta Ramoneda i Isabel Sucunza (Llibreters). Les converses se celebraran els dies 27 d’octubre, i 3, 10, 17 i 24 de novembre. Per a més informació, vegeu el portal de Tramoia.

V Seminari Els reptes de l’edició digital

imatge

Dilluns 26 de setembre de 2016 us convidem a assistir al V Seminari Els reptes de l’edició digital. De caràcter acadèmic i professionalitzador, la sessió s’inscriu en el marc d’activitats del Màster d’Edició digital organitzades amb la voluntat de divulgar el coneixement i bones pràctiques vinculats amb el món del llibre.

Enguany dediquem Els reptes de l’edició digital a la literatura infantil i juvenil, un dels àmbits editorials amb més  vitalitat dins de l’escenari digital i que compta amb una creixent acceptació dels lectors. Les dues sessions del seminari posen el focus en els ponts establerts entre les creacions digitals infantils i juvenils, i les institucions públiques.

En la primera ponència, Joana Costa brindarà una panoràmica del mercat digital a les biblioteques dels Estats Units, n’exposarà la política de compra de continguts infantils i juvenils, i analitzarà algunes plataformes i creacions. En la segona ponència, Roger Canadell explicarà l’èxit de l’aplicació infantil L’univers poètic de Miquel Martí i Pol, que ha obtingut un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes, com es va concebre i quines estratègies es van seguir per presentar-lo a un concurs públic. Tot seguit detallarà les característiques de l’aplicació.

PROGRAMA

18:00

Joana Costa: El mercat digital infantil i juvenil a les biblioteques dels Estats Units

  • Aproximació al mercat de les biblioteques als EEUU
  • Situació del mercat digital a les biblioteques estatunidenques
  • Ebooks infantils i juvenils a les biblioteques estatunidenques (xifres, sistemes i models de negoci)
  • Plataformes digitals infantils i juvenils i anàlisi d’exemples: Bookflix, Science Flix, PebbleGo, etc.

19:00

Roger Canadell: L’aplicació infantil L’univers poètic de Miquel Martí i Pol

  • Concepció del projecte i agents implicats
  • Concurs públic per a aplicacions de literatura catalana
  • Desenvolupament del projecte
  • Característiques de l’aplicació
  • Promoció

 

Joana

Joana Costa és professora col·laboradora del Màster d’Edició digital de la UOC. Ha estat editora executiva de l’Editorial Cruïlla del Grupo SM i del grup RBA. Actualment treballa com a editora infantil i juvenil de no-ficció a Scholastic Inc., a Nova York.

 

 

Roger Canadell és professor del Màster d’Edició digital i del Grau de Llengua i literatura catalanes dels Estudis d’Arts i humanitats de la UOC. És coautor de l’aplicació L’univers poètic de Miquel Martí i Pol.

El seminari se celebrarà el 26 de setembre de les 18:00 a les 20:00 a la seu de la UOC de l’Avinguda Tibidabo, 39-43. L’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí. La sessió s’adreça especialment als estudiants del Màster d’edició digital i del Grau de Llengua i literatura catalanes de la UOC.

Cuba, el país de Llatinoamèrica que més aposta pel llibre digital

ImprimirEl Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe acaba de fer públic el darrer informe sobre la indústria del llibre. Algunes dades interessants a tenir en compte són:

  • De resultes de l’autopublicació, cada vegada més llibres es comercialitzen sense ISBN i, per tant, és difícil fer balanços precisos dels títols publicats.
  • El llibre digital es ralentitza: en xifres globals, la publicació de llibres digitals és del 22%.
  • Cuba és el país amb un percentatge més alt de publicació de llibres digitals, amb un 46% (2015).
  • A Espanya, si bé durant el període 2010-2014 el nombre de biblioteques públiques s’ha reduït un 5%, el nombre d’usuaris ha crescut notablement, així com el catàleg de llibres digitals i de dispositius de lectura.

Podeu descarregar-vos l’informe aquí.

¿Com construir corpus literaris llatinoamericans per a cerques de transposició d’imprès a digital?

Dr. Adrián Vila, professor de la Universidad de Buenos Aires i professor convidat en el Màster d’Edició digital de la UOC, acaba de publicar l’article «Latin American and Caribbean Literature Transposed into Digital: Corpus, Ecosystem, Canon» en la revista Journal of Information Technology Research. Us convidem a llegir-ne un resum.

Gabriel_Garcia_MarquezL’article es proposa com a model de metodologia de construcció d’un corpus literari per a la realització de cerques de títols i autors en el marc de la transposició d’imprès a digital. Una de les investigacions que ens vam proposar realitzar és la de l’estat de la qüestió de la transposició a digital de la literatura llatinoamericana i caribenya editada en imprès. Un cop definit i delimitat aquest corpus, establir en quines plataformes i biblioteques s’haurien d’efectuar les cerques. Finalment, com efectuar-les pràcticament i alguns resultats obtinguts en funció de la dilucidació d’estratègies de la indústria editorial en digital per a la transposició a digital de literatura impresa.

Llavors, el corpus literari llatinoamericà i caribeny (CLLyC) proposat va disposar en el seu inici de 20.409 títols, dels quals van ser trobats en imprès 14.835 (gairebé el 75% del corpus buscat). D’aquest total de llibres impresos trobats, el 50,62% ha estat traslladat a digital: 6.447 títols (prop del 30% del corpus inicial buscat), però hi ha 12.071 títols, és a dir, gairebé el 80% dels trobats en algun suport en alguna plataforma o biblioteca que només es troba en suport paper. Es sintetitza: 20.409 títols diferents de 2.932 autors diferents.

Així, es dedueix dels resultats de les cerques que l’oferta general en digital de literatura llatinoamericana i caribenya es construeix mitjançant la combinació de les següents estratègies (il·lustrades en la  Figura 1):Infografía Adrián Vila

1) Estratègies de posades en digital per part de la indústria editorial ( “demanda real de mercat” (Cordón García, 2004: 23) + estratègies relacionades als drets d’autor + estratègies de màrqueting relacionades amb els costos + estratègies que provenen de la circulació de criteris estètics i poètiques.

2) L’acció de l’usuari lector mitjançant la incorporació de títols lligats a la seva “gust” (es detecta l’ingrés de criteris relacionats amb el “gust” del lector / usuari tant en la incorporació de títols al web d’intercanvis Scribd, com en processos d’adquisició de títols en biblioteques mitjançant PDA – Model d’adquisició impulsada per l’usuari. Aquesta estratègia es constitueix en un canvi paradigmàtic, en el qual la “autoritat bibliotecària” deixa espai a una participació directa de l’usuari en la construcció de la col·lecció.

En dissenyar un corpus des d’una concepció semiòtica del camp cultural, és a dir, de coexistència en licitació de tendències oposades, es facilita la incorporació i l’elisió de segments components del mateix. El CLLyC dissenyat per a l’anàlisi de l’estat de la transposició de literatura llatinoamericana i caribenya de suport imprès a digital està basat en la incorporació de la major amplitud de perspectives possible sobre aquestes literatures: obres i autors que des d’Amèrica Llatina i el Carib proposen teories i corrents que es posicionen des d’una mirada crítica amb l’enfocament canònic clàssic de Harold Bloom (1995). Ana Pizarro (1987: 190-191), planteja que, en formar part la literatura de la formalització estètic-cultural, permetria ampliar la pròpia noció de literatura “fins a incloure en el seu àmbit discursos com l’oratòria, els sermons, el discurs històric, polític, filosòfic, etc. “. En aquest registre, formes de la literatura no percebudes com a tals per una perspectiva moderna clàssica ingressarien al CLLyC. Si la idea de Lotman-Uspenski (1971: 77) és la de descriure a “la cultura com a mecanisme que crea un conjunt de textos i parlar dels textos com realització de la cultura” això implica que la cultura funciona com a mecanisme generatiu i estructurador que basa les seves fronteres en la seva pròpia autoconsciència i autoorganització. Així, el CLLyC dissenyat es proposa com a resultat de formes de autoconcepció sobre la literatura llatinoamericana i caribenya. I sorgeix tant de l’relevamiento de repertoris i fonts literaris llatinoamericans i caribenys heterogenis, diversos, distants entre si tant en els períodes temporals com de la incorporació tant de la versió canònica tradicional de la literatura llatinoamericana i caribenya com a cànons alternatius sumats repertoris que transcendeixin el castellà i el portuguès i que expressin les diferents formes de la llengua i parles de les diferents regions. I les diferents poètiques que van des de la literatura nascuda al boom dels 60, passant per l’anomenada Generación McOndo i la literatura del Crack mexicano (ambdues dels 90), les literatures de les perifèries de les grans ciutats (marginalia Són Paulo , literatures de “edició cartonera” de Buenos Aires, Asunción, Lima, La Pau, Santiago, Són Paulo, Sant Salvador, Quito, Guayaquil, Mèxic DF, etc.) fins a les diferents transposicions en el sentit de suport imprès tradicional a les ediciones cartoneras. L’aportació d’autors i obres de les trucades editorials cartoneras llatinoamericanes permet rastrejar un estat de l’art de la imbricació de dos vectors fonamentals per a l’anàlisi: signi fi cacions simbòliques i formes materials (Chartier, 2006: 10).

D’aquesta manera, el disseny del CLLyC permet l’ampliació / reducció de la mostra de recerques d’acord a les perspectives triades per a la investigació pertinent. En aquest punt destaquem que l’eficàcia del corpus a dissenyar es mensura en la possibilitat de donar respostes a alguns dels interrogants plantejats com a estratègia de construcció / disseny: “¿Corpus de què” ?, “¿corpus per a què?”, “¿ quins resultats ens permet obtenir el seu disseny? “.

 

Referències

Bloom, Harold (1995). El canon occidental: la escuela y los libros de todas las épocas. Barcelona: Anagrama.

Cordón García, José Antonio (2004). ”La visibilidad en los circuitos de la creación: literatura y traducción”. En Gonzalo García, Consuelo y García Yebra, Valentín (eds.), Manual de documentación y terminología para la traducción especializada. Madrid: Arco/Libros.

Chartier, Roger (2006). Inscribir y borrar. Cultura escrita y literatura (siglos XI-XVIII). Buenos Aires: Katz Editores.

Lotman, Iuri y Uspenski, Boris (1979). «Sobre el mecanismo semiótico de la cultura». En Lotman y Escuela de Tartu: Semiótica de la cultura, Madrid: Cátedra, pp. 67-92.

Pizarro, Ana (Coordinadora) (1987). Hacia una historia de la literatura latinoamericana, México: El Colegio de México/ Universidad Simón Bolívar.

fotoVila, Adrián R. «Latin American and Caribbean Literature Transposed into Digital: Corpus, Ecosystem, Canon», Journal of Information Technology Research (JITR) 9 (1), Enero-Marzo 2016.

La navalla suïssa o la biblioteca multifuncional

Swiss_army_knife_open_20050612_(cropped)Alonso Arévalo, Julio; Vázquez Vázquez, Marta (2015). “La biblioteca como editora de contenidos”. En: Métodos de información (MEI), II época, vol. 6, núm. 11, p. 201-213.

per Jordi Llobet

La navalla suïssa és una eina centenària, creada originàriament l’any 1891, per a ús dels soldats de l’exèrcit suís. Les primeres navalles incorporaven en un mateix bloc diverses utilitats: un ganivet, un tornavís per muntar i desmuntar el fusell, un obrellaunes i un punxó. Amb el pas dels anys, l’estri ha anat incorporant noves funcionalitats i atraient nous públics fins al punt de convertir-se en una peça multifuncional indispensable de l’utillatge viatger, tot i que sovint només s’empra per impressionar els companys de viatge.

Les biblioteques públiques, institucions també centenàries, evolucionen cada dia més com una navalla suïssa, en la mesura que van incorporant noves funcions que les puguin convertir en peces indispensables del sistema cultural, davant d’un futur cada cop més incert. Julio Alonso i Marta Vázquez fan una nova aportació a la llista d’usos, en base a un bon nombre d’iniciatives de xarxes bibliotecaries nord-americanes, com les del Colorado Library Consortium (Evoke), o vinculades al sector bibliotecari com Biblioboard o SELF-e.

Read more

Estratègies de comercialització del llibre

El dimecres 18 de març comença el Curs d’especialització Estratègies de comercialització del llibre (10 ECTS), que forma part del Màster d’Edició digital de la UOC.

aaaAquest curs en línia consta de dues assignatures. La primera, Distribució, màrqueting i comercialització, serà impartida per Sílvia Clemares delegada de Kobo a Espanya, i per Christian Verdú, director de màrqueting en línia de Penguin Random House a Espanya, Llatinoamèrica i EEUU. La segona assignatura, Promoció, serà impartida per Joan Carles Girbés, editor de Sembra Llibres i director de l’Agència Gesta de gestió del talent literari, i per Jordi Llobet, Responsable de Treball Bibliogràfic del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Read more