Cuba, el país de Llatinoamèrica que més aposta pel llibre digital

ImprimirEl Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe acaba de fer públic el darrer informe sobre la indústria del llibre. Algunes dades interessants a tenir en compte són:

  • De resultes de l’autopublicació, cada vegada més llibres es comercialitzen sense ISBN i, per tant, és difícil fer balanços precisos dels títols publicats.
  • El llibre digital es ralentitza: en xifres globals, la publicació de llibres digitals és del 22%.
  • Cuba és el país amb un percentatge més alt de publicació de llibres digitals, amb un 46% (2015).
  • A Espanya, si bé durant el període 2010-2014 el nombre de biblioteques públiques s’ha reduït un 5%, el nombre d’usuaris ha crescut notablement, així com el catàleg de llibres digitals i de dispositius de lectura.

Podeu descarregar-vos l’informe aquí.

¿Com construir corpus literaris llatinoamericans per a cerques de transposició d’imprès a digital?

Dr. Adrián Vila, professor de la Universidad de Buenos Aires i professor convidat en el Màster d’Edició digital de la UOC, acaba de publicar l’article «Latin American and Caribbean Literature Transposed into Digital: Corpus, Ecosystem, Canon» en la revista Journal of Information Technology Research. Us convidem a llegir-ne un resum.

Gabriel_Garcia_MarquezL’article es proposa com a model de metodologia de construcció d’un corpus literari per a la realització de cerques de títols i autors en el marc de la transposició d’imprès a digital. Una de les investigacions que ens vam proposar realitzar és la de l’estat de la qüestió de la transposició a digital de la literatura llatinoamericana i caribenya editada en imprès. Un cop definit i delimitat aquest corpus, establir en quines plataformes i biblioteques s’haurien d’efectuar les cerques. Finalment, com efectuar-les pràcticament i alguns resultats obtinguts en funció de la dilucidació d’estratègies de la indústria editorial en digital per a la transposició a digital de literatura impresa.

Llavors, el corpus literari llatinoamericà i caribeny (CLLyC) proposat va disposar en el seu inici de 20.409 títols, dels quals van ser trobats en imprès 14.835 (gairebé el 75% del corpus buscat). D’aquest total de llibres impresos trobats, el 50,62% ha estat traslladat a digital: 6.447 títols (prop del 30% del corpus inicial buscat), però hi ha 12.071 títols, és a dir, gairebé el 80% dels trobats en algun suport en alguna plataforma o biblioteca que només es troba en suport paper. Es sintetitza: 20.409 títols diferents de 2.932 autors diferents.

Així, es dedueix dels resultats de les cerques que l’oferta general en digital de literatura llatinoamericana i caribenya es construeix mitjançant la combinació de les següents estratègies (il·lustrades en la  Figura 1):Infografía Adrián Vila

1) Estratègies de posades en digital per part de la indústria editorial ( “demanda real de mercat” (Cordón García, 2004: 23) + estratègies relacionades als drets d’autor + estratègies de màrqueting relacionades amb els costos + estratègies que provenen de la circulació de criteris estètics i poètiques.

2) L’acció de l’usuari lector mitjançant la incorporació de títols lligats a la seva “gust” (es detecta l’ingrés de criteris relacionats amb el “gust” del lector / usuari tant en la incorporació de títols al web d’intercanvis Scribd, com en processos d’adquisició de títols en biblioteques mitjançant PDA – Model d’adquisició impulsada per l’usuari. Aquesta estratègia es constitueix en un canvi paradigmàtic, en el qual la “autoritat bibliotecària” deixa espai a una participació directa de l’usuari en la construcció de la col·lecció.

En dissenyar un corpus des d’una concepció semiòtica del camp cultural, és a dir, de coexistència en licitació de tendències oposades, es facilita la incorporació i l’elisió de segments components del mateix. El CLLyC dissenyat per a l’anàlisi de l’estat de la transposició de literatura llatinoamericana i caribenya de suport imprès a digital està basat en la incorporació de la major amplitud de perspectives possible sobre aquestes literatures: obres i autors que des d’Amèrica Llatina i el Carib proposen teories i corrents que es posicionen des d’una mirada crítica amb l’enfocament canònic clàssic de Harold Bloom (1995). Ana Pizarro (1987: 190-191), planteja que, en formar part la literatura de la formalització estètic-cultural, permetria ampliar la pròpia noció de literatura “fins a incloure en el seu àmbit discursos com l’oratòria, els sermons, el discurs històric, polític, filosòfic, etc. “. En aquest registre, formes de la literatura no percebudes com a tals per una perspectiva moderna clàssica ingressarien al CLLyC. Si la idea de Lotman-Uspenski (1971: 77) és la de descriure a “la cultura com a mecanisme que crea un conjunt de textos i parlar dels textos com realització de la cultura” això implica que la cultura funciona com a mecanisme generatiu i estructurador que basa les seves fronteres en la seva pròpia autoconsciència i autoorganització. Així, el CLLyC dissenyat es proposa com a resultat de formes de autoconcepció sobre la literatura llatinoamericana i caribenya. I sorgeix tant de l’relevamiento de repertoris i fonts literaris llatinoamericans i caribenys heterogenis, diversos, distants entre si tant en els períodes temporals com de la incorporació tant de la versió canònica tradicional de la literatura llatinoamericana i caribenya com a cànons alternatius sumats repertoris que transcendeixin el castellà i el portuguès i que expressin les diferents formes de la llengua i parles de les diferents regions. I les diferents poètiques que van des de la literatura nascuda al boom dels 60, passant per l’anomenada Generación McOndo i la literatura del Crack mexicano (ambdues dels 90), les literatures de les perifèries de les grans ciutats (marginalia Són Paulo , literatures de “edició cartonera” de Buenos Aires, Asunción, Lima, La Pau, Santiago, Són Paulo, Sant Salvador, Quito, Guayaquil, Mèxic DF, etc.) fins a les diferents transposicions en el sentit de suport imprès tradicional a les ediciones cartoneras. L’aportació d’autors i obres de les trucades editorials cartoneras llatinoamericanes permet rastrejar un estat de l’art de la imbricació de dos vectors fonamentals per a l’anàlisi: signi fi cacions simbòliques i formes materials (Chartier, 2006: 10).

D’aquesta manera, el disseny del CLLyC permet l’ampliació / reducció de la mostra de recerques d’acord a les perspectives triades per a la investigació pertinent. En aquest punt destaquem que l’eficàcia del corpus a dissenyar es mensura en la possibilitat de donar respostes a alguns dels interrogants plantejats com a estratègia de construcció / disseny: “¿Corpus de què” ?, “¿corpus per a què?”, “¿ quins resultats ens permet obtenir el seu disseny? “.

 

Referències

Bloom, Harold (1995). El canon occidental: la escuela y los libros de todas las épocas. Barcelona: Anagrama.

Cordón García, José Antonio (2004). ”La visibilidad en los circuitos de la creación: literatura y traducción”. En Gonzalo García, Consuelo y García Yebra, Valentín (eds.), Manual de documentación y terminología para la traducción especializada. Madrid: Arco/Libros.

Chartier, Roger (2006). Inscribir y borrar. Cultura escrita y literatura (siglos XI-XVIII). Buenos Aires: Katz Editores.

Lotman, Iuri y Uspenski, Boris (1979). «Sobre el mecanismo semiótico de la cultura». En Lotman y Escuela de Tartu: Semiótica de la cultura, Madrid: Cátedra, pp. 67-92.

Pizarro, Ana (Coordinadora) (1987). Hacia una historia de la literatura latinoamericana, México: El Colegio de México/ Universidad Simón Bolívar.

fotoVila, Adrián R. «Latin American and Caribbean Literature Transposed into Digital: Corpus, Ecosystem, Canon», Journal of Information Technology Research (JITR) 9 (1), Enero-Marzo 2016.

La navalla suïssa o la biblioteca multifuncional

Swiss_army_knife_open_20050612_(cropped)Alonso Arévalo, Julio; Vázquez Vázquez, Marta (2015). “La biblioteca como editora de contenidos”. En: Métodos de información (MEI), II época, vol. 6, núm. 11, p. 201-213.

per Jordi Llobet

La navalla suïssa és una eina centenària, creada originàriament l’any 1891, per a ús dels soldats de l’exèrcit suís. Les primeres navalles incorporaven en un mateix bloc diverses utilitats: un ganivet, un tornavís per muntar i desmuntar el fusell, un obrellaunes i un punxó. Amb el pas dels anys, l’estri ha anat incorporant noves funcionalitats i atraient nous públics fins al punt de convertir-se en una peça multifuncional indispensable de l’utillatge viatger, tot i que sovint només s’empra per impressionar els companys de viatge.

Les biblioteques públiques, institucions també centenàries, evolucionen cada dia més com una navalla suïssa, en la mesura que van incorporant noves funcions que les puguin convertir en peces indispensables del sistema cultural, davant d’un futur cada cop més incert. Julio Alonso i Marta Vázquez fan una nova aportació a la llista d’usos, en base a un bon nombre d’iniciatives de xarxes bibliotecaries nord-americanes, com les del Colorado Library Consortium (Evoke), o vinculades al sector bibliotecari com Biblioboard o SELF-e.

Read more

Estratègies de comercialització del llibre

El dimecres 18 de març comença el Curs d’especialització Estratègies de comercialització del llibre (10 ECTS), que forma part del Màster d’Edició digital de la UOC.

aaaAquest curs en línia consta de dues assignatures. La primera, Distribució, màrqueting i comercialització, serà impartida per Sílvia Clemares delegada de Kobo a Espanya, i per Christian Verdú, director de màrqueting en línia de Penguin Random House a Espanya, Llatinoamèrica i EEUU. La segona assignatura, Promoció, serà impartida per Joan Carles Girbés, editor de Sembra Llibres i director de l’Agència Gesta de gestió del talent literari, i per Jordi Llobet, Responsable de Treball Bibliogràfic del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Read more

Entrevista a Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques

PROJECTE 10×10: Una aliança entre Biblioteques i Editorials

Per Ada RequenaCarme_Fenoll_©Francesc_Meseguer_BAIXA_DSC3063

La incorporació de la tecnologia ha estat clau per desenvolupar i generar nous elements en el món del llibre els quals suposen canvis substancials en la seva concepció física. Són elements que ens arriben a través d’un procés de revolució tecnològica però que influencien també en la nostra percepció del que suposa el coneixement i la cultura, i en conseqüència la del llibre i la lectura. En aquest context, les empreses i les institucions de l’àmbit del llibre han plantejat i iniciat processos de digitalització i a més han introduït elements pensats exclusivament per aquest nou món en pantalla. Tot i això, també observem que aquesta idea de canvi no es plasma només en un sentit d’exclusió del format paper vers el format digital, sinó que pretén integrar aquests dos formats per ser capaços de constituir un únic paradigma, el de la cohabitació.

Read more

Sobre el conveni entre biblioteques i llibreters

logo_gremi_llibreters_catPer Marià Marín

Competents i col·laboratius

Ser competents, més que no pas competitius o, en tot cas, no competir -com si fos l’enemic- amb qui comparteixes objectius, producte i ‘clients’. Aquest és el fonament de l’acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Gremi de Llibreters de Catalunya. Els mitjans, però -deixo de banda els qui ho han explicat equivocadament- han recollit, com a estrella, un sol punt: la venda de llibres des de les biblioteques. Anem a pams.

Read more

Biblioteques i llibreries: dins o fora?

4685257

Per Jordi Llobet

Les notícies ja no corren, sinó que volen i impacten a tota velocitat, tal com ha succeït amb la comunicació de la signatura, dijous passat dia 22 de maig, del Conveni de col·laboració per a la promoció del llibre entre el Departament de Cultura i el Gremi de Llibreters de Catalunya. La signatura dóna el tret de sortida a una prova pilot que apropa quinze biblioteques i quinze llibreries que, potser, en alguns municipis ja havien acordat certes dinàmiques de foment de la lectura però que totes elles, ben segur, ja compartien un mateix compromís: el servei als lectors.

Els acords assolits, efectius a partir de la tardor, escurcen la distància entre aquests serveis culturals i volen reforçar-ne els beneficis econòmics i els valors a través de fórmules diverses: facilitant la compra de llibres a les llibreries als usuaris de les biblioteques; acollint, les llibreries, esdeveniments i activitats organitzades per les biblioteques; instal·lant aparadors de novetats a les biblioteques per part dels llibreters o elaborant recursos i projectes que enforteixin el paper prescriptor d’ambdós serveis.

Read more

Editors, llibreters i autors de capçalera a les biblioteques públiques

Per Jordi Llobet

capçalera

Una mostra evident de la dificultat per interpretar els canvis en el sector del llibre la tenim en la diversitat d’esquemes gràfics que intenten descriure el paper dels agents del sector sota el nou paradigma digital. La linealitat de la cadena de valor tradicional dóna pas, en aquests esquemes, a formes més complexes en què els agents es connecten a través de línies de força, més o menys potents, que es creuen en múltiples direccions.

El camp de les biblioteques públiques és un dels eixos que pren rellevància en algun d’aquests nous esquemes de l’ecosistema del llibre. Des d’aquesta perspectiva, és oportú valorar els programes desplegats recentment des del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, destinats a reforçar les línies de treball amb els editors, els llibreters i, més concretament, amb els autors.

Read more

Editors i biblioteques: tan a prop i tan lluny

Cordón_Nuevo_ecosistema_del_libro

Cordón García, José Antonio. Los componentes estructurales del nuevo ecosistema del libro: editores y bibliotecas, el camino hacia la convergencia. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2014. 25 p. (Lectyo libros). Disponible a: http://www.lectyo.com

Per Jordi Llobet

Quan ens apropem a qualsevol tribuna de debat sobre l’edició digital cal preveure que, davant  la dificultat d’aclarir un horitzó ple d’incerteses, els ponents conduiran l’anàlisi amb més o menys encert per una sèrie de llocs comuns. És ben bé el contrari del que va succeir, ara fa uns mesos, amb la intervenció del professor de la Universitat de Salamanca, i membre del Grup E-lectra, José Antonio Cordón García, dins del II Seminari els Reptes de l’edició digital.

Read more

Biblioteques i llibreries: competir o compartir?

 

biblioteca

Quan vaig llegir per primera vegada el poema d’en Joan Margarit, encegat per l’ofici vaig tenir la gosadia irreverent d’esmenar-li el vers – la llibertat és una llibreria –, traient-lo de context i afirmant que la llibertat és una biblioteca. L’atemptat a l’ordre estètic es recolzava en una coartada més o menys sòlida: sóc del parer que una biblioteca pública representa molt millor la llibertat que no pas una llibreria, ja que el servei s’obre a tothom sense cap condició econòmica.

Més enllà de la distància crematística que separa ambdós serveis, cal convenir que biblioteques i llibreries han de resoldre encara de forma decidida si comparteixen objectius i interessos a l’hora de captivar lectors o bé competeixen entre elles per atraure la comunitat lectora, especialment en  èpoques difícils com les actuals. Afortunadament, les darreres actuacions del Gremi de Llibreters de Catalunya i del Servei de Biblioteques avancen paral·lelament en la mateixa direcció.

Read more