Entrevista a Laura Huerga, Raig Verd Editorial

Laura Huerga, fundadora i editora de Raig Verd / Rayo Verde Editorial, s’ha convertit en pocs anys en una de les persones més actives i rellevants del món de llibre a Barcelona. Defensora de la literatura compromesa, els seus llibres han gaudit d’una bona acollida per part dels lectors i la seva tasca editorial ha merescut l’aplaudiment de la crítica. També ben aviat ha tingut reconeixement internacional: ha estat convidada al Hay Festival Xalapa 2014 (Mèxic) i a trobades d’editors a Flandes i a Polònia. Enguany serà ponent a la Fira de Frankfurt, on parlarà de l’estat de la traducció literària en l’actualitat.

Us convidem a visualitzar l’entrevista que li vam fer el 18 de juliol de 2017 a la seva editorial. Huerga ens parla del catàleg de Raig Verd, de la gestió d’originals, del projecte Women Writers in Catalan, de Llegir en Català, de la traducció literària, de la seva estratègia de publicació en paper i en digital, i de Libelista.

Aquesta entrevista s’inscriu en el programa d’activitats de divulgació acadèmica del Màster d’Edició Digital, del Grau de Llengua i Literatura Catalanes i del Grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UVic, UCC) de la UOC.

Premi Leeureka! a Aventuras y desventuras de los alimentos que cambiaron el mundo

Teresa Benéitez, graduada del Postgrau de Gestió i Màrqueting Editorial de la UOC (curs 2014-2015), i Flavia Zorrilla han estat distingides amb Leeureka! I Premi Iberoamericà de Llibre Informatiu per a nens per l’àlbum il·lustrat Aventuras y desventuras de los alimentos que cambiaron el mundo. El premi, que atorga l’Espai de Cultura Científica de la Universitat de Salamanca, té com a objectiu la promoció de la ciència a través de la lectura. El guardó el va lliurar Cristina Pita Yáñez, vicerectora d’Extensió Universitària de la USAL en el marc de la Fira del Llibre de Madrid 2017.

Aventuras y desventuras de los alimentos que cambiaron el mundo ha competit amb més de 100 obres publicades a Espanya, Portugal i Amèrica Llatina, escrites en castellà, català i portuguès. El jurat ha valorat, entre altres mèrits, l’originalitat i la qualitat de la informació del llibre, l’equilibri i la complementarietat entre el text i les il·lustracions, i la seva eficàcia pel que fa a la divulgació científica entre el lector infantil.

La ressenya del llibre que apareix a El Garbell (núm. 11, pàg. 21), el butlletí de la Biblioteca Rosa Sensat, diu: “Un llibre cuit a foc lent, molt ben pensat i elaborat, on es desgranen històries amagades de molts dels ingredients que guardem a la cuina i que són part essencial de la nostra dieta, alhora ens convida a reflexionar sobre la repercussió en l’agricultura del canvi climàtic i l’escalfament global. Informació, anècdotes, cites, receptes, llegendes… Per posar-nos a la boca.

Per a més informació sobre Aventuras y desventuras de los alimentos que cambiaron el mundo, el primer títol de l’editorial creada per Teresa Benéitez, en què també participa Sara Garnica, graduada del Màster d’Edició Digital de la UOC (2014-16), veure aquí.

 

 

 

 

 

Conferència de Javier Valbuena a Madrid: Vendre continguts digitals a biblioteques públiques

El passat 2 de març Javier Valbuena va dictar la confèrencia Vendre continguts digitals a biblioteques públiques: nous camins a la seu de la UOC a Madrid. Valbuena va traçar unes noves directrius quant a les relacions entre editors i bibliotecaris que permetin avançar cap a un objectiu comú: donar satisfacció als usuaris de continguts digitals de les biblioteques públiques. Us convidem a visualitzar el seu full de ruta.

Presentació de Javier Valbuena: Vendre continguts digitals a biblioteques públiques

 

Javier Valbuena és expert  en processos d’adaptació de les biblioteques públiques a l’entorn digital. @jvalbuenarod

* Luis Miguel Cencerrado va  publicar un útil resum de la sessió a Biblogtecarios.

Del paper a la realitat: A Fin de Cuentos

Quan vaig enllestir el treball final de postgrau, em vaig sentir alleujada. Molt alleujada. Havia estat moltes setmanes concentrada en la seva elaboració. No se’m va acudir pensar que aquest esforç no havia estat més que un simple aperitiu de la feinada que encara em quedava per fer. Perquè m’havia matriculat en el Postgrau d’Edició i Màrqueting Digital de la UOC (curs 2014-2015) amb la intenció de posar en marxa una editorial de literatura infantil i juvenil, especialitzada en llibres informatius. Així que el meu TFP va tractar sobre això. Desenvolupava el pla i el projecte editorial, especificant els tres primers títols, i finalitzava amb l’anàlisi de mercat i les corresponents estratègies de promoció i venda. Avui puc dir, feliç i orgullosa, que aquelles trenta pàgines de paper s’han convertit en una realitat gairebé coma a coma.

El primer llibre d’A Fin de Cuentos, que és com es diu l’editorial, es va començar a vendre a les llibreries el passat 13 de març. La recepció d’Aventuras y desventuras de los alimentos que cambiaron el mundo està sent molt bona: “Editat amb molt de gust i elegància, la proposta és un continu espectacle visual, molt entretingut i interessant per a qualsevol sector d’edat” (…), diu, entre altres coses, la ressenya apareguda a Canal Lector. Però la seva difusió avança lentament. I és que intentar d’introduir-se al mercat amb un nou segell, un nou llibre i unes autores gairebé desconegudes és gairebé una heroïcitat. O com a mínim, un gran atreviment.

Read more

El desembarcament d’Àfrica a les llibreries i a l’espai digital

Quan el lector de La pell de la frontera (2014), de Francesc Serés, arriba a la pàgina 109 troba la següent descripció del municipi català d’Alcarràs: “A l’estiu, la plaça vessa de gent, gambians i guineans, malians i marroquins, les escales dels bancs i les caixes, de l’Ajuntament, les que pugen a l’església, les voreres, colles d’africans que esperen que algú els llogui”. Un dels personatges diu: “Hi ha hagut dies que semblava que això no era Alcarràs. El poble, sense saber com, s’havia convertit en Àfrica, n’hauries comptat dos-cents, o tres-cents, o quatre-cents només pel centre del poble, a part els que hi ha per les hortes, pels campaments…”. Unes pàgines més endavant, la imatge que es plasma de Saidí de fa uns anys és aquesta: “hi havia tres-cents algerians i enlloc no se’n parlava. Venien fugint, primer de la misèria i després d’una guerra civil més o menys declarada.”

Ara, sortosament, les coses comencen a canviar: els africans estan trobant tribunes per fer sentir la seva veu i nosaltres tenim ganes d’escoltar-los. Per això l’any passat el CCCB va convidar Mia Couto, per exemple, i va publicar-li Parlem d’Àfrica?

Read more

Els Reptes de l’Edició Digital, a la seu de la UOC de Madrid

Dos dels compromisos bàsics de la Universitat Oberta de Catalunya és la transmissió del coneixement a la societat i la col·laboració en la formació de professionals, especialment en l’àmbit de les competències digitals. Per aquesta raó, el Màster d’Edició Digital de la UOC organitza activitats formatives presencials -seminaris, master class, tallers- amb l’objectiu de difondre i compartir el coneixement vinculat al programa acadèmic.

El proper dia 2 de març de 2017 se celebrarà el VI Seminari Els Reptes de l’Edició Digital a la seu de la UOC de Madrid. De naturalesa eminentment professional i amb un enfocament molt pràctic, aquest seminari ha estat especialment dissenyat per a editors i bibliotecaris amb la finalitat de contribuir a enfortir sinergies entre aquests dos agents claus en la promoció de la lectura.

Dia: 2 de març de 2017

Lloc: Seu UOC Madrid, Plaza de las Cortes, 4. 28014

Programa:

Read more

Les altres cares del llibre

dialegs-portadaLes altres cares del llibre. Converses entre professionals del món de llibre, moderades per Albert Forns.

Diverses institucions i empreses del món del llibre de Barcelona ens conviden a assistir a cinc actes públics, concebuts a manera de diàleg, en què dos experts conversaran a l’entorn de qüestions vinculades amb la creació textual, les professions de la indústria editorial, les llibreries i les biblioteques.

Els diàlegs, que se celebraran en cinc espais de referència literària de la ciutat (seu de l’Editorial Comanegra, Biblioteca Andreu Nin, Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Ateneu Barcelonès i Llibreria Calders), comptaran amb els següents ponents: Aniol Rafel i Eugènia Broggi (Editors), Jordi Nopca i Simona Škrabec (Crítics), Carme Fenoll i Lluís Vicente (Bibliotecaris), Ferran Ràfols i Dolors Udina (Traductors), i finalment, Marta Ramoneda i Isabel Sucunza (Llibreters). Les converses se celebraran els dies 27 d’octubre, i 3, 10, 17 i 24 de novembre. Per a més informació, vegeu el portal de Tramoia.

Conveni de col·laboració entre la UOC i l’Associació d’Editors del País Valencià

Associació d'Editors del País ValenciàLa Universitat Oberta de Catalunya i l’Associació d’Editors del País Valencià han signat un conveni amb l’objectiu de col·laborar conjuntament en iniciatives per a la formació dels editors, especialment quant a l’ús de les tecnologies de la informació. El conveni contempla la posada en marxa d’accions que contribueixin a establir ponts de cooperació entre el sector professional valencià de l’edició i la docència i la recerca universitàries que es desenvolupen a la UOC.

Aquest conveni presenta un encaix particularment idoni amb el Màster d’Edició Digital i els diferents programes formatius que hi estan vinculats. Per a més informació, contacteu amb l’AEPV o amb l’equip docent del Màster d’Edició Digital de la UOC.

 

 

¿Com construir corpus literaris llatinoamericans per a cerques de transposició d’imprès a digital?

Dr. Adrián Vila, professor de la Universidad de Buenos Aires i professor convidat en el Màster d’Edició digital de la UOC, acaba de publicar l’article «Latin American and Caribbean Literature Transposed into Digital: Corpus, Ecosystem, Canon» en la revista Journal of Information Technology Research. Us convidem a llegir-ne un resum.

Gabriel_Garcia_MarquezL’article es proposa com a model de metodologia de construcció d’un corpus literari per a la realització de cerques de títols i autors en el marc de la transposició d’imprès a digital. Una de les investigacions que ens vam proposar realitzar és la de l’estat de la qüestió de la transposició a digital de la literatura llatinoamericana i caribenya editada en imprès. Un cop definit i delimitat aquest corpus, establir en quines plataformes i biblioteques s’haurien d’efectuar les cerques. Finalment, com efectuar-les pràcticament i alguns resultats obtinguts en funció de la dilucidació d’estratègies de la indústria editorial en digital per a la transposició a digital de literatura impresa.

Llavors, el corpus literari llatinoamericà i caribeny (CLLyC) proposat va disposar en el seu inici de 20.409 títols, dels quals van ser trobats en imprès 14.835 (gairebé el 75% del corpus buscat). D’aquest total de llibres impresos trobats, el 50,62% ha estat traslladat a digital: 6.447 títols (prop del 30% del corpus inicial buscat), però hi ha 12.071 títols, és a dir, gairebé el 80% dels trobats en algun suport en alguna plataforma o biblioteca que només es troba en suport paper. Es sintetitza: 20.409 títols diferents de 2.932 autors diferents.

Així, es dedueix dels resultats de les cerques que l’oferta general en digital de literatura llatinoamericana i caribenya es construeix mitjançant la combinació de les següents estratègies (il·lustrades en la  Figura 1):Infografía Adrián Vila

1) Estratègies de posades en digital per part de la indústria editorial ( “demanda real de mercat” (Cordón García, 2004: 23) + estratègies relacionades als drets d’autor + estratègies de màrqueting relacionades amb els costos + estratègies que provenen de la circulació de criteris estètics i poètiques.

2) L’acció de l’usuari lector mitjançant la incorporació de títols lligats a la seva “gust” (es detecta l’ingrés de criteris relacionats amb el “gust” del lector / usuari tant en la incorporació de títols al web d’intercanvis Scribd, com en processos d’adquisició de títols en biblioteques mitjançant PDA – Model d’adquisició impulsada per l’usuari. Aquesta estratègia es constitueix en un canvi paradigmàtic, en el qual la “autoritat bibliotecària” deixa espai a una participació directa de l’usuari en la construcció de la col·lecció.

En dissenyar un corpus des d’una concepció semiòtica del camp cultural, és a dir, de coexistència en licitació de tendències oposades, es facilita la incorporació i l’elisió de segments components del mateix. El CLLyC dissenyat per a l’anàlisi de l’estat de la transposició de literatura llatinoamericana i caribenya de suport imprès a digital està basat en la incorporació de la major amplitud de perspectives possible sobre aquestes literatures: obres i autors que des d’Amèrica Llatina i el Carib proposen teories i corrents que es posicionen des d’una mirada crítica amb l’enfocament canònic clàssic de Harold Bloom (1995). Ana Pizarro (1987: 190-191), planteja que, en formar part la literatura de la formalització estètic-cultural, permetria ampliar la pròpia noció de literatura “fins a incloure en el seu àmbit discursos com l’oratòria, els sermons, el discurs històric, polític, filosòfic, etc. “. En aquest registre, formes de la literatura no percebudes com a tals per una perspectiva moderna clàssica ingressarien al CLLyC. Si la idea de Lotman-Uspenski (1971: 77) és la de descriure a “la cultura com a mecanisme que crea un conjunt de textos i parlar dels textos com realització de la cultura” això implica que la cultura funciona com a mecanisme generatiu i estructurador que basa les seves fronteres en la seva pròpia autoconsciència i autoorganització. Així, el CLLyC dissenyat es proposa com a resultat de formes de autoconcepció sobre la literatura llatinoamericana i caribenya. I sorgeix tant de l’relevamiento de repertoris i fonts literaris llatinoamericans i caribenys heterogenis, diversos, distants entre si tant en els períodes temporals com de la incorporació tant de la versió canònica tradicional de la literatura llatinoamericana i caribenya com a cànons alternatius sumats repertoris que transcendeixin el castellà i el portuguès i que expressin les diferents formes de la llengua i parles de les diferents regions. I les diferents poètiques que van des de la literatura nascuda al boom dels 60, passant per l’anomenada Generación McOndo i la literatura del Crack mexicano (ambdues dels 90), les literatures de les perifèries de les grans ciutats (marginalia Són Paulo , literatures de “edició cartonera” de Buenos Aires, Asunción, Lima, La Pau, Santiago, Són Paulo, Sant Salvador, Quito, Guayaquil, Mèxic DF, etc.) fins a les diferents transposicions en el sentit de suport imprès tradicional a les ediciones cartoneras. L’aportació d’autors i obres de les trucades editorials cartoneras llatinoamericanes permet rastrejar un estat de l’art de la imbricació de dos vectors fonamentals per a l’anàlisi: signi fi cacions simbòliques i formes materials (Chartier, 2006: 10).

D’aquesta manera, el disseny del CLLyC permet l’ampliació / reducció de la mostra de recerques d’acord a les perspectives triades per a la investigació pertinent. En aquest punt destaquem que l’eficàcia del corpus a dissenyar es mensura en la possibilitat de donar respostes a alguns dels interrogants plantejats com a estratègia de construcció / disseny: “¿Corpus de què” ?, “¿corpus per a què?”, “¿ quins resultats ens permet obtenir el seu disseny? “.

 

Referències

Bloom, Harold (1995). El canon occidental: la escuela y los libros de todas las épocas. Barcelona: Anagrama.

Cordón García, José Antonio (2004). ”La visibilidad en los circuitos de la creación: literatura y traducción”. En Gonzalo García, Consuelo y García Yebra, Valentín (eds.), Manual de documentación y terminología para la traducción especializada. Madrid: Arco/Libros.

Chartier, Roger (2006). Inscribir y borrar. Cultura escrita y literatura (siglos XI-XVIII). Buenos Aires: Katz Editores.

Lotman, Iuri y Uspenski, Boris (1979). «Sobre el mecanismo semiótico de la cultura». En Lotman y Escuela de Tartu: Semiótica de la cultura, Madrid: Cátedra, pp. 67-92.

Pizarro, Ana (Coordinadora) (1987). Hacia una historia de la literatura latinoamericana, México: El Colegio de México/ Universidad Simón Bolívar.

fotoVila, Adrián R. «Latin American and Caribbean Literature Transposed into Digital: Corpus, Ecosystem, Canon», Journal of Information Technology Research (JITR) 9 (1), Enero-Marzo 2016.

Sembrant èxits editorials. Enhorabona Sembra Llibres!

Sembra Llibres

Els darrers anys hem vist emergir amb empenta i perseverança una fornada d’editors independents a Catalunya, al País Valencià i a les Balears. Amb molta il·lusió i bon ofici, aquests petits editors han anat engruixint els seus catàlegs amb propostes diferents, sovint arriscades. Nou d’aquests segells s’agrupen en el col·lectiu Llegir en català. Associació d’editorials independents, que aposta molt clarament per la qualitat literària, lingüística i gràfica. Aquesta qualitat ha estat reconeguda amb un degoteig de guardons. El darrer reconeixement, el premi La Llança de Sant Jordi 2016, ha estat per a un títol de l’editorial Sembra Llibres, que dirigeix Joan Carles Girbés, docent del Màster d’Edició digital.

L’equip docent del màster volem fer-li arribar des d’aquesta tribuna una efusiva felicitació per la feina ben feta i ens sumem a la celebració pel reconeixement d’una tasca editorial que està trobant tan bona acceptació entre els lectors. Us convidem a llegir la notícia que l’editorial ha difós en el seu butlletí:

L’amor fora de mapa guanya el premi La Llança de Sant Jordi 2016

Estem molt il·lusionats de viure la nostra tercera sembra llibresprimavera sembrant llibres amb vosaltres. Per començar, ens fa molt feliços que més de 8.000 lectors hagen escollit L’amor fora de mapa, de Roc Casagran, com a guanyadora del premi La Llança de Sant Jordi que organitza Òmnium Cultural. Per segon any una llavor de Sembra Llibres n’ha resultat escollida. L’any passat la distinció va recaure en No ens calia estudiar tant, l’obra de Marta Rojals que, de fet, va ser la 3a més venuda en no ficció durant la diada segons llistes oficials del Gremi de Llibreries. L’amor fora de mapa arriba a aquest Sant Jordi amb una 3a edició, més de 2500 exemplars venuts i una forta repercussió en mitjans de comunicació i en xarxes socials, on ha rebut l’elogi de nombrosos lectors i llibreters.

Llegeix el butlletí sencer!