Conveni de col·laboració entre la UOC i l’Associació d’Editors del País Valencià

Associació d'Editors del País ValenciàLa Universitat Oberta de Catalunya i l’Associació d’Editors del País Valencià han signat un conveni amb l’objectiu de col·laborar conjuntament en iniciatives per a la formació dels editors, especialment quant a l’ús de les tecnologies de la informació. El conveni contempla la posada en marxa d’accions que contribueixin a establir ponts de cooperació entre el sector professional valencià de l’edició i la docència i la recerca universitàries que es desenvolupen a la UOC.

Aquest conveni presenta un encaix particularment idoni amb el Màster d’Edició Digital i els diferents programes formatius que hi estan vinculats. Per a més informació, contacteu amb l’AEPV o amb l’equip docent del Màster d’Edició Digital de la UOC.

 

 

¿Com construir corpus literaris llatinoamericans per a cerques de transposició d’imprès a digital?

Dr. Adrián Vila, professor de la Universidad de Buenos Aires i professor convidat en el Màster d’Edició digital de la UOC, acaba de publicar l’article «Latin American and Caribbean Literature Transposed into Digital: Corpus, Ecosystem, Canon» en la revista Journal of Information Technology Research. Us convidem a llegir-ne un resum.

Gabriel_Garcia_MarquezL’article es proposa com a model de metodologia de construcció d’un corpus literari per a la realització de cerques de títols i autors en el marc de la transposició d’imprès a digital. Una de les investigacions que ens vam proposar realitzar és la de l’estat de la qüestió de la transposició a digital de la literatura llatinoamericana i caribenya editada en imprès. Un cop definit i delimitat aquest corpus, establir en quines plataformes i biblioteques s’haurien d’efectuar les cerques. Finalment, com efectuar-les pràcticament i alguns resultats obtinguts en funció de la dilucidació d’estratègies de la indústria editorial en digital per a la transposició a digital de literatura impresa.

Llavors, el corpus literari llatinoamericà i caribeny (CLLyC) proposat va disposar en el seu inici de 20.409 títols, dels quals van ser trobats en imprès 14.835 (gairebé el 75% del corpus buscat). D’aquest total de llibres impresos trobats, el 50,62% ha estat traslladat a digital: 6.447 títols (prop del 30% del corpus inicial buscat), però hi ha 12.071 títols, és a dir, gairebé el 80% dels trobats en algun suport en alguna plataforma o biblioteca que només es troba en suport paper. Es sintetitza: 20.409 títols diferents de 2.932 autors diferents.

Així, es dedueix dels resultats de les cerques que l’oferta general en digital de literatura llatinoamericana i caribenya es construeix mitjançant la combinació de les següents estratègies (il·lustrades en la  Figura 1):Infografía Adrián Vila

1) Estratègies de posades en digital per part de la indústria editorial ( “demanda real de mercat” (Cordón García, 2004: 23) + estratègies relacionades als drets d’autor + estratègies de màrqueting relacionades amb els costos + estratègies que provenen de la circulació de criteris estètics i poètiques.

2) L’acció de l’usuari lector mitjançant la incorporació de títols lligats a la seva “gust” (es detecta l’ingrés de criteris relacionats amb el “gust” del lector / usuari tant en la incorporació de títols al web d’intercanvis Scribd, com en processos d’adquisició de títols en biblioteques mitjançant PDA – Model d’adquisició impulsada per l’usuari. Aquesta estratègia es constitueix en un canvi paradigmàtic, en el qual la “autoritat bibliotecària” deixa espai a una participació directa de l’usuari en la construcció de la col·lecció.

En dissenyar un corpus des d’una concepció semiòtica del camp cultural, és a dir, de coexistència en licitació de tendències oposades, es facilita la incorporació i l’elisió de segments components del mateix. El CLLyC dissenyat per a l’anàlisi de l’estat de la transposició de literatura llatinoamericana i caribenya de suport imprès a digital està basat en la incorporació de la major amplitud de perspectives possible sobre aquestes literatures: obres i autors que des d’Amèrica Llatina i el Carib proposen teories i corrents que es posicionen des d’una mirada crítica amb l’enfocament canònic clàssic de Harold Bloom (1995). Ana Pizarro (1987: 190-191), planteja que, en formar part la literatura de la formalització estètic-cultural, permetria ampliar la pròpia noció de literatura “fins a incloure en el seu àmbit discursos com l’oratòria, els sermons, el discurs històric, polític, filosòfic, etc. “. En aquest registre, formes de la literatura no percebudes com a tals per una perspectiva moderna clàssica ingressarien al CLLyC. Si la idea de Lotman-Uspenski (1971: 77) és la de descriure a “la cultura com a mecanisme que crea un conjunt de textos i parlar dels textos com realització de la cultura” això implica que la cultura funciona com a mecanisme generatiu i estructurador que basa les seves fronteres en la seva pròpia autoconsciència i autoorganització. Així, el CLLyC dissenyat es proposa com a resultat de formes de autoconcepció sobre la literatura llatinoamericana i caribenya. I sorgeix tant de l’relevamiento de repertoris i fonts literaris llatinoamericans i caribenys heterogenis, diversos, distants entre si tant en els períodes temporals com de la incorporació tant de la versió canònica tradicional de la literatura llatinoamericana i caribenya com a cànons alternatius sumats repertoris que transcendeixin el castellà i el portuguès i que expressin les diferents formes de la llengua i parles de les diferents regions. I les diferents poètiques que van des de la literatura nascuda al boom dels 60, passant per l’anomenada Generación McOndo i la literatura del Crack mexicano (ambdues dels 90), les literatures de les perifèries de les grans ciutats (marginalia Són Paulo , literatures de “edició cartonera” de Buenos Aires, Asunción, Lima, La Pau, Santiago, Són Paulo, Sant Salvador, Quito, Guayaquil, Mèxic DF, etc.) fins a les diferents transposicions en el sentit de suport imprès tradicional a les ediciones cartoneras. L’aportació d’autors i obres de les trucades editorials cartoneras llatinoamericanes permet rastrejar un estat de l’art de la imbricació de dos vectors fonamentals per a l’anàlisi: signi fi cacions simbòliques i formes materials (Chartier, 2006: 10).

D’aquesta manera, el disseny del CLLyC permet l’ampliació / reducció de la mostra de recerques d’acord a les perspectives triades per a la investigació pertinent. En aquest punt destaquem que l’eficàcia del corpus a dissenyar es mensura en la possibilitat de donar respostes a alguns dels interrogants plantejats com a estratègia de construcció / disseny: “¿Corpus de què” ?, “¿corpus per a què?”, “¿ quins resultats ens permet obtenir el seu disseny? “.

 

Referències

Bloom, Harold (1995). El canon occidental: la escuela y los libros de todas las épocas. Barcelona: Anagrama.

Cordón García, José Antonio (2004). ”La visibilidad en los circuitos de la creación: literatura y traducción”. En Gonzalo García, Consuelo y García Yebra, Valentín (eds.), Manual de documentación y terminología para la traducción especializada. Madrid: Arco/Libros.

Chartier, Roger (2006). Inscribir y borrar. Cultura escrita y literatura (siglos XI-XVIII). Buenos Aires: Katz Editores.

Lotman, Iuri y Uspenski, Boris (1979). «Sobre el mecanismo semiótico de la cultura». En Lotman y Escuela de Tartu: Semiótica de la cultura, Madrid: Cátedra, pp. 67-92.

Pizarro, Ana (Coordinadora) (1987). Hacia una historia de la literatura latinoamericana, México: El Colegio de México/ Universidad Simón Bolívar.

fotoVila, Adrián R. «Latin American and Caribbean Literature Transposed into Digital: Corpus, Ecosystem, Canon», Journal of Information Technology Research (JITR) 9 (1), Enero-Marzo 2016.

Sembrant èxits editorials. Enhorabona Sembra Llibres!

Sembra Llibres

Els darrers anys hem vist emergir amb empenta i perseverança una fornada d’editors independents a Catalunya, al País Valencià i a les Balears. Amb molta il·lusió i bon ofici, aquests petits editors han anat engruixint els seus catàlegs amb propostes diferents, sovint arriscades. Nou d’aquests segells s’agrupen en el col·lectiu Llegir en català. Associació d’editorials independents, que aposta molt clarament per la qualitat literària, lingüística i gràfica. Aquesta qualitat ha estat reconeguda amb un degoteig de guardons. El darrer reconeixement, el premi La Llança de Sant Jordi 2016, ha estat per a un títol de l’editorial Sembra Llibres, que dirigeix Joan Carles Girbés, docent del Màster d’Edició digital.

L’equip docent del màster volem fer-li arribar des d’aquesta tribuna una efusiva felicitació per la feina ben feta i ens sumem a la celebració pel reconeixement d’una tasca editorial que està trobant tan bona acceptació entre els lectors. Us convidem a llegir la notícia que l’editorial ha difós en el seu butlletí:

L’amor fora de mapa guanya el premi La Llança de Sant Jordi 2016

Estem molt il·lusionats de viure la nostra tercera sembra llibresprimavera sembrant llibres amb vosaltres. Per començar, ens fa molt feliços que més de 8.000 lectors hagen escollit L’amor fora de mapa, de Roc Casagran, com a guanyadora del premi La Llança de Sant Jordi que organitza Òmnium Cultural. Per segon any una llavor de Sembra Llibres n’ha resultat escollida. L’any passat la distinció va recaure en No ens calia estudiar tant, l’obra de Marta Rojals que, de fet, va ser la 3a més venuda en no ficció durant la diada segons llistes oficials del Gremi de Llibreries. L’amor fora de mapa arriba a aquest Sant Jordi amb una 3a edició, més de 2500 exemplars venuts i una forta repercussió en mitjans de comunicació i en xarxes socials, on ha rebut l’elogi de nombrosos lectors i llibreters.

Llegeix el butlletí sencer!

Prácticas en el área digital de Herder

Máster Edición Digital UOC
Máster Edición Digital UOC

por  Sara Garnica. Estudiante del Posgrado en Gestión y marketing editorial

Herder Editorial ha sido la empresa donde he realizado mis prácticas durante mis estudios de posgrado en la UOC. He trabajado seis meses en la editorial, desde enero hasta julio, bajo la supervisión de Nicole Etcheversresponsable del área digital de Herder. Realizar estas prácticas me ha servido para conocer el sector editorial desde dentro, y para observar los cambios que se están viviendo en el nuevo panorama digital. Herder es una empresa que ha sabido adaptarse a los nuevos formatos electrónicos, manteniendo siempre la calidad de sus contenidos. He tenido la oportunidad de aprender mucho durante estos seis meses, y el trato por parte de la empresa ha sido excelente. En conclusión, mi experiencia ha sido muy positiva, y repetiría sin pensármelo.

Read more

Una experiència d’èxit: les pràctiques a Andana Editorial

andana_negatiu_webQuan en el context del postgrau sobre Llibre i lectura en la societat de la informació de la UOC (curs 2013-2014), l’editor d’Andana em va proposar de col·laborar amb ells a l’estil Tu a Londres i jo a Califòrnia, vaig pensar: potser em costarà dur a terme un aprenentatge pràctic d’edició digital si el que he de fer és treballar amb llibres en paper. El que encara no sabia és que aquest tipus de col·laboració era, en realitat, una metàfora de la manera de fer d’algunes petites editorials avui. M’explico. Andana publica en paper, però aquesta és l’única tasca que duu a terme a l’estil tradicional. La resta, tot passa per la intervenció de les noves tecnologies. De fet, aquesta és, avui dia, la manera de subsistir de les petites editorials davant els gegants de l’edició.

Read more

L’èxit de l’editorial valenciana Sembra Llibres… vols fer-hi pràctiques?

stdFa pocs mesos es fundà, a València, l’editorial Sembra Llibres, dirigida per Joan Carles Girbés. Des d’aleshores ha publicat una bona colla de títols, alguns d’ells amb molt d’èxit. De la novel·la amb què es va inaugurar el segell, Totes les cançons parlen de tu, de Xavi Sarrià (@xavisarria) -el cantant d’Obrint pas-, se n’han venut més de 5.000 exemplars, i ja està a punt de publicar-se’n la quarta edició.

Read more

Llegir l’Areopagítica de John Milton a l’era digital: un discurs per la llibertat d’imprimir

OBRADOR_iniciEls amants de l’excel·lència potser ja hauran descobert de fa temps un segell de factura artesanal que publica títols de primer ordre: l’Obrador Edèndum, de Santa Coloma de Queralt. Fins i tot el tracte comercial que s’estableix via Internet és fora del comú per la confiança i el tracte personal que dispensen: feu la prova i veureu com procedeixen. Tot just després de fer la comanda, t’escriuen un email per dir-te quan sortirà la tramesa (res d’algorismes ni respostes automàtiques). Un cop rebut el llibre a casa, l’editorial procedeix a passar-te el rebut pel compte corrent.

Read more

Editorial Punctum: pràctiques per a alumnes

epistolari-arbones-tree-120x184L’editorial Punctum ofereix als alumnes del postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC – Grup 62  la possibilitat que facin pràctiques no curriculars al llarg del curs.
Punctum és una editorial amb seu a Lleida especialitzada, principalment, en l’edició de materials i estudis sobre filologia catalana, que es troba al rànquing de qualitat Scholary Publishers Indicators d’editorials de l’àmbit de les Humanitats i les Ciències Socials, del CSIC. A més de diverses col·leccions, publica tres anuaris digitals.
images
Les pràctiques seran virtuals i oferiran a l’alumne la possibilitat de desenvolupar un pla de màrqueting  complet d’una part del seu fons editorial i adquirir experiència en quatre tasques, vinculades en cada cas a publicacions en curs:
  • Gestió els comptes de les xarxes socials (Facebook i Twitter) i promoció digital de les publicacions.
  • Implementació de les tres publicacions periòdiques digitals de l’editorial en les plataformes de distribució (repositoris digitals) RACO i Dialnet.
  • Creació d’un pla de màrqueting per a les publicacions periòdiques Franquisme & Transició Indesinenter.
  • Elaboració d’un pla de captació de subscriptors per a Indesinenter.

L’efervescència de les editorials catalanes independents

DOCUMENTAper Clàudia Roda Cucurull

 

El passat abril va tenir lloc a la llibreria Documenta de Barcelona una vetllada literària que, escalfant motors de cara a la diada de Sant Jordi, va aplegar representants de vint-i-un segells independents del panorama editorial català. Josep Cots, propietari de la llibreria, ens va sorprendre a tots amb un col·loqui distès i informal en què les altres editorials –les petites- es van convertir en les protagonistes.

El projecte “Nosaltres som els altres”, que va tenir continuïtat per Sant Jordi amb una parada a la Rambla dedicada exclusivament al llibre independent, va néixer amb la voluntat de Cots de “fer una cosa diferent, de promoure les noves fornades d’editors, i fer que els que no es veuen, en definitiva, es vegin”. En la seva presentació, Cots destacava, també, que d’entre aquests vint-i-un segells, els quals constituïen, sens dubte, una forçosa tria d’una realitat molt més rica i àmplia, n’hi havia d’antics i d’acabats de néixer, i que passaven, sense excepcions, per tots els gèneres: des de la poesia o el teatre fins a l’assaig o els llibres d’història.

Read more

Fem un Verkami? Una nova relació entre el món digital i l’edició en paper

femverkamiUn dels fenòmens francament interessants que s’està produint a Internet és l’aflorament de múltiples projectes de micromecenatge concebuts per dur a terme creacions culturals de diferents àmbits disciplinaris. De les plataformes de crowdfunding que coneixem, Verkami és una de les que està tenint més èxit a les nostres contrades.

Verkami és una empresa familiar nascuda a Mataró: un pare i dos fills han concebut un engranatge que possibilita l’obtenció de capital per tal de materialitzar projectes creatius. Model de negoci? Verkami forneix la plataforma, un atractiu aparador de les diferents propostes dotat amb tot l’arsenal d’eines web 2.0, i una efectiva fórmula d’escala de recompenses. El termini és el mateix per a tots els projectes: 40 dies. La quantitat a assolir, fixada per cada creador, és ben diversa. Al seu torn, Verkami es queda el 5% dels diners recaptats per cada projecte (en cas que s’arribi a la xifra estipulada, és clar). El número i la tipologia de mecenes, així com també els euros recaptats són ben visibles i s’actualitzen automàticament. Tot un model d’eficàcia i transparència que, diríem, explica en bona part l’èxit d’una empresa dissenyada per donar servei a artistes i creadors independents.

Fa unes setmanes vam fer el seguiment d’un projecte de Verkami que es va tancar amb èxit: Llegeix-me. Es tracta d’un àlbum il·lustrat que signen conjuntament Amaia Crespo i Paula Bonet, i que ha estat editat per Ricard Peris, d’Andana Editorial. Gràcies al vídeo de presentació de Llegeix-me, de factura impecable (realitzat per Mireia Sabanés i Bruna Cusí), l’internauta pot visitar l’artista en el seu taller –Paula Bonet– i deixar-se enllaminir pel colorista inici de la història d’Alícia, la protagonista (que queda en suspens… efectiu esquer!). Finalment es van aconseguir 9.047 euros de finançament per al projecte, una xifra que va superar l’objectiu de 6.000 euros inicials.

Read more