Llibre i fires: escenaris de futur

El 2 de març, en el marc de la VI Seminari Els Reptes de l’Edició Digital (seu de la UOC de Madrid), es va celebrar la taula rodona “Llibre i fires: escenaris de futur”. Manuel Gil, director de la Fira del Llibre de Madrid, Daniel Benchimol i Javier Valbuena, moderats per Alberto Vicente, van exposar la seva visió d’un dels esdeveniments clau per a la indústria del llibre: les fires.

Manuel Gil és especialment crític en la seva anàlisi del sector del llibre; segons sosté de manera contundent, “la pirateria no és el problema, per a res, és l’excusa dels pèssims editors“. Gil assenyala els sis punts del debat al voltant de les fires que es donen en l’escenari internacional:

  1. La influència d’internet i el món digital en els nous models de compra
  2. Com integrar els ecosistemes del llibre i com digitalitzar les fires
  3. Quins models d’innovació cal aplicar a les fires
  4. Internacionalització
  5. Especialització (drets, infantil, serveis digitals …) i estratègies d’accés al públic
  6. Com les fires comencen a ser competència sobre el canal de les llibreries

Read more

El desembarcament d’Àfrica a les llibreries i a l’espai digital

Quan el lector de La pell de la frontera (2014), de Francesc Serés, arriba a la pàgina 109 troba la següent descripció del municipi català d’Alcarràs: “A l’estiu, la plaça vessa de gent, gambians i guineans, malians i marroquins, les escales dels bancs i les caixes, de l’Ajuntament, les que pugen a l’església, les voreres, colles d’africans que esperen que algú els llogui”. Un dels personatges diu: “Hi ha hagut dies que semblava que això no era Alcarràs. El poble, sense saber com, s’havia convertit en Àfrica, n’hauries comptat dos-cents, o tres-cents, o quatre-cents només pel centre del poble, a part els que hi ha per les hortes, pels campaments…”. Unes pàgines més endavant, la imatge que es plasma de Saidí de fa uns anys és aquesta: “hi havia tres-cents algerians i enlloc no se’n parlava. Venien fugint, primer de la misèria i després d’una guerra civil més o menys declarada.”

Ara, sortosament, les coses comencen a canviar: els africans estan trobant tribunes per fer sentir la seva veu i nosaltres tenim ganes d’escoltar-los. Per això l’any passat el CCCB va convidar Mia Couto, per exemple, i va publicar-li Parlem d’Àfrica?

Read more

IberLibro: on Amazon no arriba

Iberlibro

per Lola Montero Cué

Durant el Màster d’Edició Digital, que vaig acabar el passat mes de juliol, em vaig interessar per un tema tangencial que va sorgir al fil de la meva Treball de Final de Màster. Es tracta d’un grup d’escriptores, vinculades a la generació del 27, que un recent projecte transmèdia està rescatant i donant a conèixer amb el nom de «Las sinsombrero». Parlo concretament de María Zambrano i Rosa Chacel, les més conegudes i reconegudes; María Teresa León, editora, escriptora i activista, companya d’Alberti; Ernestina de Champourcín i Josefina de la Torre, les dues úniques dones incloses per Gerardo Diego en la seva Poesia espanyola contemporània, antologia considerada l’acta de naixement de la Generació del 27, i Concha Méndez, gran editora i poeta, casada amb Manuel Altolaguirre, entre altres. El cas és que, mirant d’investigar què s’havia publicat d’elles i què es podia trobar actualment, vaig anar a raure a IberLibro.

L’experiència no va poder ser millor. No sé fins a quin punt és popular aquest portal de llibres nous i d’ocasió que reuneix tota una comunitat de llibreters i biblioteques de diversos països i regions del món, però és evident que Iberlibro / Abebooks, per la seva estructura multinacional i la seva facilitat d’ús , s’erigeix com a seriós competidor -o en tot cas complement indispensable- del Gegant Amazon. Ho il·lustraré amb l’exemple de la meva recerca de Las sinsombrero, que em va permetre reunir una petita biblioteca d’obres de la literatura femenina espanyola de l’Edat de Plata.

De Pròleg a IberLibro, passant per Amazon

Read more

Les altres cares del llibre

dialegs-portadaLes altres cares del llibre. Converses entre professionals del món de llibre, moderades per Albert Forns.

Diverses institucions i empreses del món del llibre de Barcelona ens conviden a assistir a cinc actes públics, concebuts a manera de diàleg, en què dos experts conversaran a l’entorn de qüestions vinculades amb la creació textual, les professions de la indústria editorial, les llibreries i les biblioteques.

Els diàlegs, que se celebraran en cinc espais de referència literària de la ciutat (seu de l’Editorial Comanegra, Biblioteca Andreu Nin, Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Ateneu Barcelonès i Llibreria Calders), comptaran amb els següents ponents: Aniol Rafel i Eugènia Broggi (Editors), Jordi Nopca i Simona Škrabec (Crítics), Carme Fenoll i Lluís Vicente (Bibliotecaris), Ferran Ràfols i Dolors Udina (Traductors), i finalment, Marta Ramoneda i Isabel Sucunza (Llibreters). Les converses se celebraran els dies 27 d’octubre, i 3, 10, 17 i 24 de novembre. Per a més informació, vegeu el portal de Tramoia.

De Liberdrac a Libelista

LibelistaDe Liberdrac a Libelista: Nova etapa, nous objectius

Liberdrac va néixer el 2012 sota l’impuls del Gremi de Llibreters de Catalunya amb la voluntat de donar servei a les llibreries interessades a oferir als seus clients llibres en format digital. Calia una  resposta col·lectiva per tal de disposar d’una oferta equivalent a la de les grans cadenes del sector, que eren les que guanyaven el gruix de quota de mercat. Tot i que Liberdrac ha mantingut un índex de creixement relativament superior a la mitjana (aquest 2015, per exemple, d’un 38% respecte l’any anterior), l’evolució i la implantació comercial del mercat de llibre digital no ha estat prou important com per a limitar l’empresa únicament a aquest àmbit de negoci, cosa que hauria comportat una pèrdua econòmica insostenible. Per aquest motiu, el 2015 es va plantejar la redefinició dels serveis i del finançament de l’empresa.

Libelista

A fi de visualitzar millor aquesta nova etapa, s’ha procedit a canviar el nom del projecte pel de Libelista. L’anàlisi del panorama del comerç en línia –i especialment el que es mou a l’entorn del llibre i d’altres productes culturals- demostra l’oportunitat i la necessitat de millorar l’eficiència logística de la xarxa llibretera, continuar essent un referent de venda i tenir un posicionament clar a nivell de marca i comunitat de bon servei, equiparable al dels grans operadors internacionals però amb el valor afegit de la professionalitat i el compromís del comerç cultural de proximitat.

En definitiva, el projecte manté l’objectiu de donar cada cop més serveis als llibreters per afavorir la millora dels seus resultats i avançar en la connexió entre el lector i el llibre a través de les llibreries associades (reforçat pel digital de cultura Núvol, accionista de referència del projecte).

Objectius de Libelista

De cara a l’usuari final:

  • Visibilitat: Libelista ha de treballar per aconseguir una àmplia visibilitat en l’entorn en línia, atès el seu caràcter vertebrador d’una xarxa de llibreries independents i de proximitat, i que aquesta repercuteixi en les llibreries associades.
  • Vendes: Oferir un canal eCommerce de primer nivell.
  • eBooks: Libelista.cat ampliarà els serveis i el catàleg que ja oferia Liberdrac, tot millorant l’experiència de navegació.
  • Autoedició: Libelista facilitarà un servei d’autoedició, del qual se’n podran beneficiar les llibreries tot aportant-hi autors.
  • Contingut: No volem ser un portal eCommerce a l’ús. Libelista.cat ha d’esdevenir un portal que ofereixi una experiència cultural.
  • Connectar usuari i llibreria: En una segona fase, l’usuari tindrà accés als estocs de les llibreries associades i podrà recollir el títol que desitgi a la seva llibreria amiga.

De cara al llibreter associat:

A Libelista.cat les llibreries són les protagonistes. Es potenciarà, com mai abans, el vincle entre el llibreter i l’usuari final. Libelista.cat vol ser un portal fet a la mida de la llibreria: tota operació comercial realitzada a través de Libelista estarà vinculada a una llibreria associada al projecte, que escollirà el client/comprador.

Pla d’empresa

L’equip de Liberdrac, juntament amb els nous socis, és qui ha elaborat el pla d’empresa i de finançament extern que permet ara presentar una proposta atractiva, amb la garantia de reconvertir i reforçar el projecte empresarial originari. Així, el passat mes d’octubre el pla d’empresa a cinc anys rebia la confiança de l’ICEC i, a través de l’ICF, se li concedia un préstec participatiu.

Llançament

El 16 de febrer de 2016 s’ha obert la nova plataforma web (fase Beta): evolució directa de Liberdrac per a millorar la venda de llibre digital. Les properes setmanes serà operativa la segona fase, de serveis i accions de llibreries. Finalment, la darrera fase incorporarà els serveis de compra en línia de llibre-paper.

Gerard Altés

@gerardaltes

Nota: El Màster d’Edició Digital de la UOC ofereix places de pràctiques per treballar a Libelista. Més informació aquí.

 

Subvencions per a la modernizació de les llibreries

El Departament de Cultura i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ofereixen subvencions per a la modernització de les llibreries. Aquest ajut està dirigit a empreses privades que es dediquen, exclusivament o principalment, a la venda de llibres al client final.  El termini per presentar la sol·licitud és fins al 29 de febrer del 2016. Podeu consultar tota la informació al portal de gencat

Librería

Read more

Los libreros del siglo XXI

En el marco de la asignatura de Promoción, y fruto del debate en el aula con Marià Marín i Torné, Secretario técnico del Gremio de Llibreros de Cataluña, os presentamos las reflexiones de Teresa Benéitez, alumna del máster de Edición Digital de la UOC.

Libreria

Un buen día, los libreros se despertaron y se encontraron que estaban en el siglo XXI. Y se dieron cuenta de que, incluso un sector tan conservador como el suyo, estaba obligado a cambiar. La que había sido la estrategia comercial dominante durante años y años, aguardar dentro de las librerías a que el cliente entrara, ya no funcionaba. En el siglo XXI de lo que se trata es de ir tras el comprador y animarlo a entrar. Internet ha cambiado el escenario de juego de arriba a abajo. La extensión generalizada del acceso a la red no solo ha supuesto que el libro haya dejado de ser el canal prioritario de transmisión del conocimiento, sino que también ha alterado por completo los hábitos de consumo y de acceso al consumo. Además, los estudios de hábitos culturales muestran que, como sociedad, hemos perdido el valor que otorgábamos a la cultura o, lo que es lo mismo, el libro ya no goza del prestigio que gozaba en el pasado. El libro compite ahora con una oferta de ocio cada día más amplia y atractiva. Y para complicarlo todo aún más, una profunda crisis económica, que arrancó en 2008 y cuyos efectos se prolongan todavía, ha hecho descender la facturación de las librerías. “Viene la misma gente pero su poder adquisitivo ha bajado”, comenta Marià Marín, Secretario técnico del Gremio de Libreros de Catalunya.

Read more

Fer veure els llibres

120413-1937-book wall2

per Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya

El llibre, crisi al marge, continua essent un referent ineludible de la cultura, la informació i el lleure. Però ja no n’és l’únic canal: altres suports, altres mitjans, altres àmbits, han ocupat també aquest espai de transferència. Internet, a més, ha accelerat aquest procés, ha multiplicat els punts i les capacitats d’accés de la població i, potser més rellevant que no sembla, ha creat noves formes d’hàbit i de consum. Per dir-ho així, al llibre li han sortit companys de viatge que en molts casos sumen, però que, en d’altres, hi competeixen directament. Fer-se visible, en conseqüència, més que una virtut esdevé una necessitat.

Read more

Sobre el conveni entre biblioteques i llibreters

logo_gremi_llibreters_catPer Marià Marín

Competents i col·laboratius

Ser competents, més que no pas competitius o, en tot cas, no competir -com si fos l’enemic- amb qui comparteixes objectius, producte i ‘clients’. Aquest és el fonament de l’acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Gremi de Llibreters de Catalunya. Els mitjans, però -deixo de banda els qui ho han explicat equivocadament- han recollit, com a estrella, un sol punt: la venda de llibres des de les biblioteques. Anem a pams.

Read more

Biblioteques i llibreries: dins o fora?

4685257

Per Jordi Llobet

Les notícies ja no corren, sinó que volen i impacten a tota velocitat, tal com ha succeït amb la comunicació de la signatura, dijous passat dia 22 de maig, del Conveni de col·laboració per a la promoció del llibre entre el Departament de Cultura i el Gremi de Llibreters de Catalunya. La signatura dóna el tret de sortida a una prova pilot que apropa quinze biblioteques i quinze llibreries que, potser, en alguns municipis ja havien acordat certes dinàmiques de foment de la lectura però que totes elles, ben segur, ja compartien un mateix compromís: el servei als lectors.

Els acords assolits, efectius a partir de la tardor, escurcen la distància entre aquests serveis culturals i volen reforçar-ne els beneficis econòmics i els valors a través de fórmules diverses: facilitant la compra de llibres a les llibreries als usuaris de les biblioteques; acollint, les llibreries, esdeveniments i activitats organitzades per les biblioteques; instal·lant aparadors de novetats a les biblioteques per part dels llibreters o elaborant recursos i projectes que enforteixin el paper prescriptor d’ambdós serveis.

Read more