Blog del Màster d'Edició Digital
Per Marià Marín
Competents i col·laboratius
Ser competents, més que no pas competitius o, en tot cas, no competir -com si fos l’enemic- amb qui comparteixes objectius, producte i ‘clients’. Aquest és el fonament de l’acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Gremi de Llibreters de Catalunya. Els mitjans, però -deixo de banda els qui ho han explicat equivocadament- han recollit, com a estrella, un sol punt: la venda de llibres des de les biblioteques. Anem a pams.
Per Jordi Llobet
Les notícies ja no corren, sinó que volen i impacten a tota velocitat, tal com ha succeït amb la comunicació de la signatura, dijous passat dia 22 de maig, del Conveni de col·laboració per a la promoció del llibre entre el Departament de Cultura i el Gremi de Llibreters de Catalunya. La signatura dóna el tret de sortida a una prova pilot que apropa quinze biblioteques i quinze llibreries que, potser, en alguns municipis ja havien acordat certes dinàmiques de foment de la lectura però que totes elles, ben segur, ja compartien un mateix compromís: el servei als lectors.
Els acords assolits, efectius a partir de la tardor, escurcen la distància entre aquests serveis culturals i volen reforçar-ne els beneficis econòmics i els valors a través de fórmules diverses: facilitant la compra de llibres a les llibreries als usuaris de les biblioteques; acollint, les llibreries, esdeveniments i activitats organitzades per les biblioteques; instal·lant aparadors de novetats a les biblioteques per part dels llibreters o elaborant recursos i projectes que enforteixin el paper prescriptor d’ambdós serveis.
Per Jordi Llobet
Una mostra evident de la dificultat per interpretar els canvis en el sector del llibre la tenim en la diversitat d’esquemes gràfics que intenten descriure el paper dels agents del sector sota el nou paradigma digital. La linealitat de la cadena de valor tradicional dóna pas, en aquests esquemes, a formes més complexes en què els agents es connecten a través de línies de força, més o menys potents, que es creuen en múltiples direccions.
El camp de les biblioteques públiques és un dels eixos que pren rellevància en algun d’aquests nous esquemes de l’ecosistema del llibre. Des d’aquesta perspectiva, és oportú valorar els programes desplegats recentment des del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, destinats a reforçar les línies de treball amb els editors, els llibreters i, més concretament, amb els autors.
Com diu Alberto Manguel, els lectors ideals no reconstrueixen una història: la recreen.
La llibreria La Central i els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC sumen esforços per traslladar a Internet l’experiència dels exitosos “gabinets de lectura” de La Central, amb la intenció de recrear en digital el plaer de llegir i de fer-ho al costat d’altres lectors com nosaltres.
El Gabinet virtual de lectura La Central-UOC permet formar part d’un grup de lectura des de casa, sense desplaçaments i en l’horari que ens vagi millor. I fer-ho partint d’una excel·lent tria de llibres actuals i de la mà d’uns col·laboradors docents experts en la promoció de la lectura (en aquest primer semestre, l’escriptor Toni Sala, l’editor Joan-Carles Girbés i la promotora del Què Llegeixes, Carlota Torrents). El Gabinet tindrà una durada de 15 setmanes, al llarg de les quals es llegiran i comentaran (en català o en castellà) cinc títols de narrativa contemporània escollits per la llibretera Marta Ramoneda, de La Central. Els títols per al primer semestre (d’octubre de 2013 a gener de 2014) són Contes russos, de Francesc Serés; Sunset Park, de Paul Auster; Estimada vida, d’Alice Munro; Limonov, d’Emmanuel Carrère, i Soy un gato, de Natsume Soseki.
per Clàudia Roda Cucurull
El passat abril va tenir lloc a la llibreria Documenta de Barcelona una vetllada literària que, escalfant motors de cara a la diada de Sant Jordi, va aplegar representants de vint-i-un segells independents del panorama editorial català. Josep Cots, propietari de la llibreria, ens va sorprendre a tots amb un col·loqui distès i informal en què les altres editorials –les petites- es van convertir en les protagonistes.
El projecte “Nosaltres som els altres”, que va tenir continuïtat per Sant Jordi amb una parada a la Rambla dedicada exclusivament al llibre independent, va néixer amb la voluntat de Cots de “fer una cosa diferent, de promoure les noves fornades d’editors, i fer que els que no es veuen, en definitiva, es vegin”. En la seva presentació, Cots destacava, també, que d’entre aquests vint-i-un segells, els quals constituïen, sens dubte, una forçosa tria d’una realitat molt més rica i àmplia, n’hi havia d’antics i d’acabats de néixer, i que passaven, sense excepcions, per tots els gèneres: des de la poesia o el teatre fins a l’assaig o els llibres d’història.
per Joan Carles Girbés, consultor del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62
L’era digital duu aparellat un distanciament de l’objecte llibre, que de manera inevitable es desmaterialitza. El format electrònic assoleix el grau màxim de desmaterialització, però també quan adquirim un llibre físic, imprès i enquadernat, ho fem sovint com a punt final (o punt i seguit, si voleu, perquè és el pas previ a la lectura) d’un procés majoritàriament virtual en què els comentaris i recomanacions a les xarxes socials i les metadades que gestiona i actualitza l’editor (extensió, preu, paratextos, crítiques, booktrailers, etc) en són la clau per convéncer-nos de les virtuts d’una obra concreta. Només en el moment de la compra “toquem” per primera vegada el llibre.
Aquest procediment, que no és exclusiu del món editorial, se’ns ha fet tan habitual que no hi parem massa atenció. No obstant això, té conseqüències en la cadena tradicional del llibre, i n’afebleix algunes baules. Entre d’altres, s’hi perd l’experiència personal i intransferible d’entrar en una llibreria i tafanejar entre els volums disponibles, consultar el llibreter, llegir contracobertes o fragments a l’atzar, descobrir autors o editorials que desconeixíem o deixar-nos dur pel magnetisme d’una disseny espectacular o d’una coberta cridanera.
El propietari i fundador d’Amazon.com, Jeffrey P. Bezos, ha comprat un del diaris més influents del món, el Washington Post. L’empresari nordamericà, de 49 anys i un dels homes més rics del món, pagarà 250 milions de dòlars per l’operació. Amb aquest maniobra Bezos es fa amb un rotatiu que no s’ha adaptat als canvis tecnològics i a la caiguda de publicitat. Tal vegada, Bezos porta al cap exportar a la premsa les claus de l’imperi empresarial que va començar fa uns anys en el món dels llibres, on Amazon ha encapçalat una revolució del model de negoci que l’han portat a ser un dels gegants més important del moment.
Al llibre Parásitos: Cómo los oportunistas digitales están destruyendo el negocio 
de la cultura Robert Levine anomena Amazon i altres nous actors del món del llibre exactament així «Paràsit»: una empresa que es beneficia de la distribució de béns culturals sense invertir en els artistes. A la llista negra hi afegeix Google i Apple -que abordarem en dos posts posteriors. Teories a part, segons Bowker (l’equivalent nord americà a l’agència de l’ISBN), Amazon captura actualment el 31% dels ingressos generats pel negoci del llibre als Estats Units. És, evidentment, un negoci molt profitós: el 2012 els ingressos de la companyia van arribar als 61 milions de dòlars.
Quan vaig llegir per primera vegada el poema d’en Joan Margarit, encegat per l’ofici vaig tenir la gosadia irreverent d’esmenar-li el vers – la llibertat és una llibreria –, traient-lo de context i afirmant que la llibertat és una biblioteca. L’atemptat a l’ordre estètic es recolzava en una coartada més o menys sòlida: sóc del parer que una biblioteca pública representa molt millor la llibertat que no pas una llibreria, ja que el servei s’obre a tothom sense cap condició econòmica.
Més enllà de la distància crematística que separa ambdós serveis, cal convenir que biblioteques i llibreries han de resoldre encara de forma decidida si comparteixen objectius i interessos a l’hora de captivar lectors o bé competeixen entre elles per atraure la comunitat lectora, especialment en èpoques difícils com les actuals. Afortunadament, les darreres actuacions del Gremi de Llibreters de Catalunya i del Servei de Biblioteques avancen paral·lelament en la mateixa direcció.
Catalunya Ràdi
o i la UOC us convidem a compartir i recomanar els vostres llibres de Sant Jordi mitjançant les xarxes socials i les etiquetes #perSantJordiRegalo i #jollegeixo.
Volem conèixer veus, gustos i recomanacions de totes les persones que formeu les comunitats lectores a la xarxa i, amb la cooperació de tothom, elaborarem la llista dels millors llibres de Sant Jordi 2013.
Tots els tuits i missatges de Facebook i Google+ que continguin una de les dues etiquetes entraran en el sorteig d’un cap de setmana per a dues persones al Priorat, on conviuran amb l’escriptor Jordi Puntí.
Consulteu tota la informació a LletrA, portal de literatura catalana a Internet. Us animem a participar-hi!
Marià Marín, Secretari tècnic del Gremi de Llibreters, serà un dels participants del Seminari Els Reptes de l’Edició Digital que tindrà lloc els propers dies 11 i 12 de desembre de 2012, i que és organitzat pel postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62 dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya. En aquest apunt ens fa un avançament del temes de què tractarà en la seva intervenció.