Apptk.es, una eina al servei del lector del segle XXI

La lectura s’expandeix, es diversifica, transita nous camins i s’obre a noves propostes. Explorar aquests nous camins és l’objectiu primordial del projecte que fa uns mesos va començar a caminar amb la creació de la plataforma Apptk.es.

Al timó, membres del grupo E-Lectra de la Universitat de Salamanca i l’empresa Elisa Yuste. Consultoría en Cultura y Lectura. El projecte està impulsat per un equip de professionals el propòsit del qual és articular un espai de treball innovador i participatiu al voltant dels materials de lectura digitals per a nens. Del conjunt d’aquesta oferta de lectura digital el focus es posa en les aplicacions dirigides al públic infantil i juvenil, que han experimentat un significatiu desenvolupament en els últims anys i conformen un panorama cada vegada més divers i atractiu caracteritzat per:

  • La riquesa i diversitat que aporta la interrelació dels diferents codis que les componen: textual i gràfic, il·lustracions, animacions, vídeos, so i música.
  • L’amplitud de funcions a què responen: per llegir, escoltar, veure, escriure, aprendre, crear, jugar, comunicar-se o compartir i gaudir en companyia.

De forma paral·lela, la presència de tauletes i telèfons intel·ligents a les llars segueix creixent i el contacte dels més joves amb aquest tipus de dispositius mòbils s’avança a edats més primerenques.

Read more

IberLibro: on Amazon no arriba

Iberlibro

per Lola Montero Cué

Durant el Màster d’Edició Digital, que vaig acabar el passat mes de juliol, em vaig interessar per un tema tangencial que va sorgir al fil de la meva Treball de Final de Màster. Es tracta d’un grup d’escriptores, vinculades a la generació del 27, que un recent projecte transmèdia està rescatant i donant a conèixer amb el nom de «Las sinsombrero». Parlo concretament de María Zambrano i Rosa Chacel, les més conegudes i reconegudes; María Teresa León, editora, escriptora i activista, companya d’Alberti; Ernestina de Champourcín i Josefina de la Torre, les dues úniques dones incloses per Gerardo Diego en la seva Poesia espanyola contemporània, antologia considerada l’acta de naixement de la Generació del 27, i Concha Méndez, gran editora i poeta, casada amb Manuel Altolaguirre, entre altres. El cas és que, mirant d’investigar què s’havia publicat d’elles i què es podia trobar actualment, vaig anar a raure a IberLibro.

L’experiència no va poder ser millor. No sé fins a quin punt és popular aquest portal de llibres nous i d’ocasió que reuneix tota una comunitat de llibreters i biblioteques de diversos països i regions del món, però és evident que Iberlibro / Abebooks, per la seva estructura multinacional i la seva facilitat d’ús , s’erigeix com a seriós competidor -o en tot cas complement indispensable- del Gegant Amazon. Ho il·lustraré amb l’exemple de la meva recerca de Las sinsombrero, que em va permetre reunir una petita biblioteca d’obres de la literatura femenina espanyola de l’Edat de Plata.

De Pròleg a IberLibro, passant per Amazon

Read more

La Incubadora LABdig, nou programa de suport als joves amb projectes digitals

La Incubadora LABdig és el nou programa de Tantàgora per donar suport als joves interessats a emprendre projectes digitals. Aquest programa es durà a terme durant els mesos de gener i febrer de 2017 a Barcelona. Està dirigit als joves de menys de 30 anys que tinguin una idea o un projecte de negoci relacionat amb el món digital i vulguin desenvolupar-lo en un espai d’innovació de creació digital.  També el programa ofereix mentoring totalment gratuït per als membres del projecte presentat. Una de les condicions per accedir a aquesta convocatòria és no haver treballat ni haver rebut formacions durant els darrers 30 dies abans de l’inici del programa. El termini per a la presentació de propostes és el 15 de desembre.

La Incubadora LABDig compta amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Des del Màster d’Edició Digital UOC trobem interessant aquesta proposta per a tots aquells que vulguin desenvolupar projectes digitals. Si voleu més informació o accedir a les inscripcions, les trobareu a la pàgina de Tantàgora o en el seu dossier de la Incubadora LABdig.

INCUBADORA LABDIG projectes digitals

 

Les altres cares del llibre

dialegs-portadaLes altres cares del llibre. Converses entre professionals del món de llibre, moderades per Albert Forns.

Diverses institucions i empreses del món del llibre de Barcelona ens conviden a assistir a cinc actes públics, concebuts a manera de diàleg, en què dos experts conversaran a l’entorn de qüestions vinculades amb la creació textual, les professions de la indústria editorial, les llibreries i les biblioteques.

Els diàlegs, que se celebraran en cinc espais de referència literària de la ciutat (seu de l’Editorial Comanegra, Biblioteca Andreu Nin, Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Ateneu Barcelonès i Llibreria Calders), comptaran amb els següents ponents: Aniol Rafel i Eugènia Broggi (Editors), Jordi Nopca i Simona Škrabec (Crítics), Carme Fenoll i Lluís Vicente (Bibliotecaris), Ferran Ràfols i Dolors Udina (Traductors), i finalment, Marta Ramoneda i Isabel Sucunza (Llibreters). Les converses se celebraran els dies 27 d’octubre, i 3, 10, 17 i 24 de novembre. Per a més informació, vegeu el portal de Tramoia.

Conveni de col·laboració entre la UOC i l’Associació d’Editors del País Valencià

Associació d'Editors del País ValenciàLa Universitat Oberta de Catalunya i l’Associació d’Editors del País Valencià han signat un conveni amb l’objectiu de col·laborar conjuntament en iniciatives per a la formació dels editors, especialment quant a l’ús de les tecnologies de la informació. El conveni contempla la posada en marxa d’accions que contribueixin a establir ponts de cooperació entre el sector professional valencià de l’edició i la docència i la recerca universitàries que es desenvolupen a la UOC.

Aquest conveni presenta un encaix particularment idoni amb el Màster d’Edició Digital i els diferents programes formatius que hi estan vinculats. Per a més informació, contacteu amb l’AEPV o amb l’equip docent del Màster d’Edició Digital de la UOC.

 

 

V Seminari Els reptes de l’edició digital

imatge

Dilluns 26 de setembre de 2016 us convidem a assistir al V Seminari Els reptes de l’edició digital. De caràcter acadèmic i professionalitzador, la sessió s’inscriu en el marc d’activitats del Màster d’Edició digital organitzades amb la voluntat de divulgar el coneixement i bones pràctiques vinculats amb el món del llibre.

Enguany dediquem Els reptes de l’edició digital a la literatura infantil i juvenil, un dels àmbits editorials amb més  vitalitat dins de l’escenari digital i que compta amb una creixent acceptació dels lectors. Les dues sessions del seminari posen el focus en els ponts establerts entre les creacions digitals infantils i juvenils, i les institucions públiques.

En la primera ponència, Joana Costa brindarà una panoràmica del mercat digital a les biblioteques dels Estats Units, n’exposarà la política de compra de continguts infantils i juvenils, i analitzarà algunes plataformes i creacions. En la segona ponència, Roger Canadell explicarà l’èxit de l’aplicació infantil L’univers poètic de Miquel Martí i Pol, que ha obtingut un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes, com es va concebre i quines estratègies es van seguir per presentar-lo a un concurs públic. Tot seguit detallarà les característiques de l’aplicació.

PROGRAMA

18:00

Joana Costa: El mercat digital infantil i juvenil a les biblioteques dels Estats Units

  • Aproximació al mercat de les biblioteques als EEUU
  • Situació del mercat digital a les biblioteques estatunidenques
  • Ebooks infantils i juvenils a les biblioteques estatunidenques (xifres, sistemes i models de negoci)
  • Plataformes digitals infantils i juvenils i anàlisi d’exemples: Bookflix, Science Flix, PebbleGo, etc.

19:00

Roger Canadell: L’aplicació infantil L’univers poètic de Miquel Martí i Pol

  • Concepció del projecte i agents implicats
  • Concurs públic per a aplicacions de literatura catalana
  • Desenvolupament del projecte
  • Característiques de l’aplicació
  • Promoció

 

Joana

Joana Costa és professora col·laboradora del Màster d’Edició digital de la UOC. Ha estat editora executiva de l’Editorial Cruïlla del Grupo SM i del grup RBA. Actualment treballa com a editora infantil i juvenil de no-ficció a Scholastic Inc., a Nova York.

 

 

Roger Canadell és professor del Màster d’Edició digital i del Grau de Llengua i literatura catalanes dels Estudis d’Arts i humanitats de la UOC. És coautor de l’aplicació L’univers poètic de Miquel Martí i Pol.

El seminari se celebrarà el 26 de setembre de les 18:00 a les 20:00 a la seu de la UOC de l’Avinguda Tibidabo, 39-43. L’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí. La sessió s’adreça especialment als estudiants del Màster d’edició digital i del Grau de Llengua i literatura catalanes de la UOC.

«Sens elles, la història no està completa» (I sense el sector editorial, tampoc ho estarà)

las sin sombrero

Buscant exemples de narratives transmèdia en l’àmbit espanyol per al meu treball final de màster vaig tenir la sort de trobar un enllaç que em va portar fins a Las Sinsombrero, un projecte encara actiu i que podria tenir gran repercussió cultural i social a Espanya si se li presta l’atenció deguda i es gestiona correctament a llarg termini.

Es tracta d’una narrativa documental transmèdia (encara que en ocasions s’autodefineix, erròniament, com a «crossmedia») que tracta de recuperar, divulgar i perpetuar el llegat de dones espanyoles, intel·lectuals, literates i artistes de gran envergadura i influència que, tot i això, han quedat fins ara injustament a l’ombra. Qui sabia que a l’excelsa Generació del 27 va haver-hi dones? El projecte les reivindica com a integrants d’aquesta Generació perquè totes elles van néixer i van desenvolupar la seva obra durant la mateixa època que els poetes que tradicionalment s’identifiquen amb ella, amb els que a més van mantenir una estreta relació. Entre aquestes dones, només algunes, com Rosa Chacel i María Zambrano, han obtingut fins al moment cert grau de reconeixement. Una tercera, María Teresa León, només és recordada com a «dona de» (Rafael Alberti), però s’ha ignorat la seva obra escrita i la seva impressionant tasca intel·lectual, política i editorial.

Read more

Cuba, el país de Llatinoamèrica que més aposta pel llibre digital

ImprimirEl Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe acaba de fer públic el darrer informe sobre la indústria del llibre. Algunes dades interessants a tenir en compte són:

  • De resultes de l’autopublicació, cada vegada més llibres es comercialitzen sense ISBN i, per tant, és difícil fer balanços precisos dels títols publicats.
  • El llibre digital es ralentitza: en xifres globals, la publicació de llibres digitals és del 22%.
  • Cuba és el país amb un percentatge més alt de publicació de llibres digitals, amb un 46% (2015).
  • A Espanya, si bé durant el període 2010-2014 el nombre de biblioteques públiques s’ha reduït un 5%, el nombre d’usuaris ha crescut notablement, així com el catàleg de llibres digitals i de dispositius de lectura.

Podeu descarregar-vos l’informe aquí.

Sobre el nou portal Editores y Editoriales Iberoamericanos

PortalEDIRED

Els detractors dels màsters en edició –que n’hi ha– sovint argumenten que res no és comparable ni pot substituir l’experiència professional. Sens dubte, l’afirmació té un punt de raó, per bé que l’experiència que es pot adquirir treballant sempre serà parcial (en un determinat tipus d’empresa, amb una determinada línia editorial, ocupant un lloc determinat en el procés editorial, etc.) i serà més o menys valuosa i rica en funció també de l’organigrama de l’empresa en la qual es desenvolupi aquesta experiència i quin lloc s’hi ocupi. En qualsevol cas, això no significa que el coneixement adquirit amb l’experiència sigui sempre suficient, i molt menys que l’expertesa no pugui ser transmesa d’un col·lectiu a un altre o d’una generació a la següent. Tot es pot aprendre.

Una manera de fer-ho ha estat sempre, no podia ser d’altra manera, llegir els llibres dedicats a la matèria: les memòries d’editors –per bé que sovint cal fer-ho amb esperit crític perquè l’autor selecciona intencionadament què evoca i sobre tot què no–, les biografies de grans o petits editors i les histories panoràmiques de l’edició als diferents països i contextos culturals.

La recent posada en marxa del portal Editores y Editoriales Iberoamericanos (siglos XIX-XXI) – EDI-RED,

Read more

¿Com construir corpus literaris llatinoamericans per a cerques de transposició d’imprès a digital?

Dr. Adrián Vila, professor de la Universidad de Buenos Aires i professor convidat en el Màster d’Edició digital de la UOC, acaba de publicar l’article «Latin American and Caribbean Literature Transposed into Digital: Corpus, Ecosystem, Canon» en la revista Journal of Information Technology Research. Us convidem a llegir-ne un resum.

Gabriel_Garcia_MarquezL’article es proposa com a model de metodologia de construcció d’un corpus literari per a la realització de cerques de títols i autors en el marc de la transposició d’imprès a digital. Una de les investigacions que ens vam proposar realitzar és la de l’estat de la qüestió de la transposició a digital de la literatura llatinoamericana i caribenya editada en imprès. Un cop definit i delimitat aquest corpus, establir en quines plataformes i biblioteques s’haurien d’efectuar les cerques. Finalment, com efectuar-les pràcticament i alguns resultats obtinguts en funció de la dilucidació d’estratègies de la indústria editorial en digital per a la transposició a digital de literatura impresa.

Llavors, el corpus literari llatinoamericà i caribeny (CLLyC) proposat va disposar en el seu inici de 20.409 títols, dels quals van ser trobats en imprès 14.835 (gairebé el 75% del corpus buscat). D’aquest total de llibres impresos trobats, el 50,62% ha estat traslladat a digital: 6.447 títols (prop del 30% del corpus inicial buscat), però hi ha 12.071 títols, és a dir, gairebé el 80% dels trobats en algun suport en alguna plataforma o biblioteca que només es troba en suport paper. Es sintetitza: 20.409 títols diferents de 2.932 autors diferents.

Així, es dedueix dels resultats de les cerques que l’oferta general en digital de literatura llatinoamericana i caribenya es construeix mitjançant la combinació de les següents estratègies (il·lustrades en la  Figura 1):Infografía Adrián Vila

1) Estratègies de posades en digital per part de la indústria editorial ( “demanda real de mercat” (Cordón García, 2004: 23) + estratègies relacionades als drets d’autor + estratègies de màrqueting relacionades amb els costos + estratègies que provenen de la circulació de criteris estètics i poètiques.

2) L’acció de l’usuari lector mitjançant la incorporació de títols lligats a la seva “gust” (es detecta l’ingrés de criteris relacionats amb el “gust” del lector / usuari tant en la incorporació de títols al web d’intercanvis Scribd, com en processos d’adquisició de títols en biblioteques mitjançant PDA – Model d’adquisició impulsada per l’usuari. Aquesta estratègia es constitueix en un canvi paradigmàtic, en el qual la “autoritat bibliotecària” deixa espai a una participació directa de l’usuari en la construcció de la col·lecció.

En dissenyar un corpus des d’una concepció semiòtica del camp cultural, és a dir, de coexistència en licitació de tendències oposades, es facilita la incorporació i l’elisió de segments components del mateix. El CLLyC dissenyat per a l’anàlisi de l’estat de la transposició de literatura llatinoamericana i caribenya de suport imprès a digital està basat en la incorporació de la major amplitud de perspectives possible sobre aquestes literatures: obres i autors que des d’Amèrica Llatina i el Carib proposen teories i corrents que es posicionen des d’una mirada crítica amb l’enfocament canònic clàssic de Harold Bloom (1995). Ana Pizarro (1987: 190-191), planteja que, en formar part la literatura de la formalització estètic-cultural, permetria ampliar la pròpia noció de literatura “fins a incloure en el seu àmbit discursos com l’oratòria, els sermons, el discurs històric, polític, filosòfic, etc. “. En aquest registre, formes de la literatura no percebudes com a tals per una perspectiva moderna clàssica ingressarien al CLLyC. Si la idea de Lotman-Uspenski (1971: 77) és la de descriure a “la cultura com a mecanisme que crea un conjunt de textos i parlar dels textos com realització de la cultura” això implica que la cultura funciona com a mecanisme generatiu i estructurador que basa les seves fronteres en la seva pròpia autoconsciència i autoorganització. Així, el CLLyC dissenyat es proposa com a resultat de formes de autoconcepció sobre la literatura llatinoamericana i caribenya. I sorgeix tant de l’relevamiento de repertoris i fonts literaris llatinoamericans i caribenys heterogenis, diversos, distants entre si tant en els períodes temporals com de la incorporació tant de la versió canònica tradicional de la literatura llatinoamericana i caribenya com a cànons alternatius sumats repertoris que transcendeixin el castellà i el portuguès i que expressin les diferents formes de la llengua i parles de les diferents regions. I les diferents poètiques que van des de la literatura nascuda al boom dels 60, passant per l’anomenada Generación McOndo i la literatura del Crack mexicano (ambdues dels 90), les literatures de les perifèries de les grans ciutats (marginalia Són Paulo , literatures de “edició cartonera” de Buenos Aires, Asunción, Lima, La Pau, Santiago, Són Paulo, Sant Salvador, Quito, Guayaquil, Mèxic DF, etc.) fins a les diferents transposicions en el sentit de suport imprès tradicional a les ediciones cartoneras. L’aportació d’autors i obres de les trucades editorials cartoneras llatinoamericanes permet rastrejar un estat de l’art de la imbricació de dos vectors fonamentals per a l’anàlisi: signi fi cacions simbòliques i formes materials (Chartier, 2006: 10).

D’aquesta manera, el disseny del CLLyC permet l’ampliació / reducció de la mostra de recerques d’acord a les perspectives triades per a la investigació pertinent. En aquest punt destaquem que l’eficàcia del corpus a dissenyar es mensura en la possibilitat de donar respostes a alguns dels interrogants plantejats com a estratègia de construcció / disseny: “¿Corpus de què” ?, “¿corpus per a què?”, “¿ quins resultats ens permet obtenir el seu disseny? “.

 

Referències

Bloom, Harold (1995). El canon occidental: la escuela y los libros de todas las épocas. Barcelona: Anagrama.

Cordón García, José Antonio (2004). ”La visibilidad en los circuitos de la creación: literatura y traducción”. En Gonzalo García, Consuelo y García Yebra, Valentín (eds.), Manual de documentación y terminología para la traducción especializada. Madrid: Arco/Libros.

Chartier, Roger (2006). Inscribir y borrar. Cultura escrita y literatura (siglos XI-XVIII). Buenos Aires: Katz Editores.

Lotman, Iuri y Uspenski, Boris (1979). «Sobre el mecanismo semiótico de la cultura». En Lotman y Escuela de Tartu: Semiótica de la cultura, Madrid: Cátedra, pp. 67-92.

Pizarro, Ana (Coordinadora) (1987). Hacia una historia de la literatura latinoamericana, México: El Colegio de México/ Universidad Simón Bolívar.

fotoVila, Adrián R. «Latin American and Caribbean Literature Transposed into Digital: Corpus, Ecosystem, Canon», Journal of Information Technology Research (JITR) 9 (1), Enero-Marzo 2016.