Despullar els prejudicis (literaris)

Mise en page 1

per Joan Carles Girbés

La fotografia provocadora que encapçala aquest article (confiem no haver ofés cap lector sensible!) ens mostra un grup d’editors i llibreters francesos nus. S’hi presenten d’aquesta manera per reivindicar un dret tan francés i tan universal com la llibertat. La llibertat d’edició, la llibertat de càtedra a les escoles, la llibertat de pares i mares d’escollir les lectures que consideren més adequades per als seus fills, la llibertat dels lectors de llegir allò que els plaga.

El problema el va generar un polític francés. I no un qualsevol. Jean-François Copé, líder de l’UMP, el principal partit de l’oposició, va censurar Tous à poil! (‘Tots nus!’), de Claire Franek and Marc Daniau en una recent aparició a televisió. L’àlbum el va publicar Éditions du Rouergue tres anys enrere, va guanyar el premi al millor àlbum francòfon a Bèlgica i forma part d’un catàleg atractiu, farcit d’àlbums agosarats fets majoritàriament amb humor i un gust estètic remarcable. Fins ara, ningú no se n’havia queixat, del contingut.

L’obra mostra diverses persones (un bebé, els veïns, una àvia, un policia, el mestre) llevant-se la roba per banyar-se a la platja. Copé afirmà que li bullia la sang de pensar que aquest llibret de 40 pàgines el recomanaven als centres de primària, i s’escandalitzava en pensar com podia el professorat mantenir l’autoritat després d’aparéixer nus al llibre. Els autors argumenten que pretenien presentar una visió més precisa del cos humà, en situacions habituals i quotidianes per als xiquets, una visió que servira per contrarestar les imatges que els infants veuen en els anuncis o en les portades de les revistes, sovint manipulades, mutilades o alterades pel Photoshop o la cirurgia plàstica.

I ací va començar la cacera de bruixes literària, que s’ha estés a altres títols de la literatura infantil i juvenil. Moviments extremistes han cercat a les biblioteques públiques franceses obres que, al seu entendre, “ataquen la moral”, com ara Tango a deux papas, et pourquoi pas? (‘Tango té dos pares, i per què no?’) o La princesse qui n’aimait pas les princes (‘La princesa a qui no li agradaven els prínceps’). I pressionen, amb els llistats a la mà, perquè siguen retirats de la consulta pública. Censurats. Prohibits. L’efecte, com acostuma a passar en aquests casos, ha estat el contrari del que desitjaven els impulsors, i les vendes de l’àlbum que han posat al centre de la polèmica s’han disparat i, en paral·lel, ha generat paròdies gràfiques a les xarxes socials, amb polítics francesos dibuixats sense roba.

Livres Hebdo va publicar una tribuna oberta de Sylvie Gracia, editora a Rouergue, en què denunciava amenaces a autors i a l’editorial mateixa pel contingut d’alguns dels seus títols. L’editora parlava d’una “guerra ideològica”, i es preguntava, davant aquesta reacció irracional i desmesurada, si el principal perill per a un jove avui és fullejar un llibre. L’editora anava més enllà i alertava sobre un risc encara més alarmant: el de l’autocensura dels creadors i de les empreses editorials, el perill de la conformitat i el “risc zero” pel temor a determinades reaccions exaltades enmig d’aquesta “cultura de la desesperació econòmica i política”.

És per tot això (i molt més que ens hi juguem tots) que els editors i llibreters de la fotografia van aparcar la roba que els diferencia i s’hi van mostrar solidaris no només amb els autors de l’àlbum censurat, sinó en suport d’aquelles obres que contribueixen a obrir la nostra imaginació, a ampliar-nos els horitzons i fer-nos pensar i debatre. I és que, com bé ens recordava la ministra francesa de Cultura, Aurélie Filippetti, la lectura és una de les millors armes per combatre el fanatisme.

Joan Carles Girbés imparteix docència al programa del Màster d’Edició digital (Ca / Es).