Els estudiants opinen: pràctiques a Editorial Cruïlla

Wifredo_SevillaWifredo Sevilla, estudiant del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62, fa balanç de la seva experiència com a estudiant en pràctiques a l’Editorial Cruïlla.

Una de les primeres coses que em va cridar l’atenció quan vaig conèixer l’equip humà de Cruïlla va ser la seva dimensió: quantes coses que fan i que pocs que són! La veritat és que als que ens interessen els llibres ja sabem que, malauradament, avui dia editar és una tasca realment arriscada però, prenent cura de com d’ajustada pot arribar a ser una plantilla editorial, la sensació és que es tracta d’un treball de precisió: cada passa compta.

Com he après al Postgrau, per ser bons editors no només hem de comptar amb un bon coneixement del producte, les possibilitats de la tecnologia i la nostra imaginació; cal també que tinguem present que treballem amb un pressupost i que hem de saber vendre el nostre producte. Per això, una de les primeres coses que cal fer és assegurar-nos que el producte es troba efectivament a la venda. Sembla una obvietat però no ho és: malentesos, errors en la introducció de metadades, canvis en la política de vendes, errors en la comunicació… Hi ha tot un reguitzell de factors que poden explicar que un dels nostres llibres digitals no es trobi disponible en les plataformes de venda: si el producte no es troba a l’abast del comprador, el potencial lector difícilment podrà adquirir-lo…

La promoció: “Interessant, però cara”

Aquesta és, probablement, la primera resposta que sentirem després de presentar una idea per a la promoció digital d’un llibre o projecte editorial, de manera que no tindrem més remei que afinar encara més i mirar de posar en pràctica tots aquells conceptes que es discuteixen al llarg del curs.

EBOOK

En aquest sentit, reflexions com les de Javier Celaya o Enrique Dans m’han resultat fonamentals per entendre que un llibre electrònic no es pot concebre mai com una edició més d’un títol determinat, com poden ser, per exemple, les edicions de butxaca. El lector digital espera alguna cosa més que no pas la simple transposició del text a un nou format. Aquest va ser el gran error que va cometre la indústria del disc, acostumada com estava a anar passant un mateix contingut d’un format a un altre… fins que va arribar Internet i ho va canviar tot.

Al Postgrau he après que podem trobar els nostres lectors—els nostres clients—a les biblioteques i a les llibreries. Però també a Internet, i no només cercant informació o comunicant-se, sinó també relacionant-se entre ells. Si volem trobar als nostres lectors, que alhora són també els potencials prescriptors dels nostres productes, hem d’anar a trobar-los a les xarxes i als blogs. Avui ja no és suficient confiar la promoció d’un llançament als elements de publicitat estàtica, cal que ens submergim a la xarxa de forma activa i trobem a aquelles persones apassionades pels llibres i la lectura, que estiguin altament connectades amb d’altres lectors, posar-les al dia de les nostres novetats i oferir-los la possibilitat de realitzar una ressenya. És la promoció 2.0, una forma de relacionar-nos amb uns clients que ens poden mirar i parlar de tu a tu, i que tenen el mateix poder que nosaltres per fer escoltar la seva veu.

“No es ven, per tant, no invertirem”

És potser el que més m’ha sorprès en aquestes primeres setmanes de pràctiques a l’editorial. Des del punt de vista de les finances és natural que si el retorn econòmic d’un producte és marginal no es realitzin inversions que, previsiblement, no es podran recuperar.

D’altra banda, després de veure les possibilitats que els nous formats i la comunicació en xarxa ens posen a l’abast, no tinc cap dubte que el futur de l’edició i dels llibres passarà per nous formats i noves formes de fer. Des del meu punt de vista, ens trobem perduts en una trampa circular: com que no invertim en el llibre digital, no es ven, i, si no es ven, seguirem sense invertir-hi…

Investigant les propostes d’altres editorials i competidors, unes fascinants i altres poc agosarades, però totes estimulants, no em va quedar cap dubte que continuar amb la digitalització del catàleg i amb l’enriquiment d’aquells títols que ho admetin, facultant els nostres lectors per a què siguin agents actius de l’activitat de l’editorial, és un dels camins a seguir. Però: com aconseguir-ho?

cruillaDesprés de revisar el catàleg de Cruïlla i d’entendre la seva línia editorial, després de fer el seguiment administratiu de la digitalització de dos títols i el posterior control de qualitat per esmenar qualsevol possible errada, el contacte amb els editors responsables em va permetre accedir als processos que comporta l’edició d’un llibre enriquit. I és aleshores quan vaig adonar-me que el llibre, adopti la forma que adopti en un futur, no desapareixerà mai. Perquè el que manté vius els llibres no és la capacitat inversora, sinó l’esperit dels editors: la fe indestructible que ens mou a organitzar un contingut i posar-lo a continuació a l’abast del públic.

En definitiva: es tracta d’una professió en la que ja s’ha fet tot i en la que, tanmateix, està encara tot per fer. Això és l’edició de llibres.

Wifredo Sevilla