Els japonesos ja llegeixen més manga en digital que en paper

per Takako Otsuki

Enguany el Saló de Manga de Barcelona (30 oct- 1 nov 2020) se celebra en línia i és gratuït: Manga Barcelona: limited edition. Trobarem a faltar les llargues cues d’assistents a la Fira de Barcelona i els lectors disfressats de diferents personatges de manga que es veien els altres anys.

Què vol dir ‘manga’? El mot ja ha arrelat a Catalunya; en català es refereix al ‘còmic japonès (diccionari.cat), que presenta uns trets d’estil singulars, diferents dels propis dels còmics occidentals. Val a dir que, en japonès, l’accepció té major amplitud: comprèn tot tipus de dibuixos divertits amb trets exagerats, així com caricatures amb voluntat de crítica social (Diccionari Kojien, 6a edició). Però el tipus de ‘manga’ que s’ha fet popular arreu del món és el de les “històries representades amb vinyetes, sovint acompanyades de diàlegs. Còmics.” (Kojien).

Al Japó no només nens o adolescents són lectors de manga. Segons un estudi sobre el manga que va fer NTTCom resarch el 2012, un 75% dels enquestats d’entre 15 i 44 anys va contestar que els agradava llegir manga. Els qui en llegeixen més són homes de la franja d’edat compresa entre els 25 i els 29 anys, i dones d’entre 20 i 24 anys.

Això vol dir que de grans llegim Dragon Ball o Doraemon? No necessàriament. Hi ha manga d’innumerables temes: esports, sentimental, escolar, comèdia, acció, ciència-ficció, història, terror, erotisme, gastronomia, policíaca, empresarial, i tants d’altres. També s’adrecen a diferents tipus de lectors, des de nens i nenes fins als adults.

Entre aquesta àmplia varietat de creacions de manga, n’hi ha que destaquen per la seva intenció didàctica. Diferents editorials publiquen sèries de còmics d’història del Japó o d’història mundial, que consten de nombrosos volums i estan destinades als estudiants tant de primària com de secundària i batxillerat. El manga ofereix la possibilitat d’estudiar la història d’una altra manera. Els nens llegeixen amb interès aquests còmics i aprenen continguts escolars sense tenir consciència d’estar estudiant. Manga gakujutsu bunko (‘Llibres de butxaca acadèmics en manga’) de Kodansha Comic Plus, per exemple, ofereix l’edició manga amb finalitat il·lustradora d’obres com ara Així parlà Zaratustra, de Nietzsche, Crítica de la raó pura, de Kant, o Sobre la llibertat, de Stuart Mill, en què s’expliquen pensaments filosòfics de manera engrescadora i fàcil d’entendre. Per l’altra banda, Asaki yumemishi (‘He tingut un somni fugaç’) de la Waki Yamato, la versió manga de la Història de Genji, la novel·la del començament del segle XI escrita per l’autora Murasaki shikibu, és una publicació sense finalitat acadèmica. No obstant això, està ben documentada i segueix atraient molts lectors amb els seus dibuixos i personatges atractius. A més a més, és molt útil per conèixer l’obra d’origen.

Molts dels llibres de manga són reculls d’episodis de les sèries publicades en revistes de manga, com Asaki yumemishi. Hi ha còmics de llarga durada amb molts fans. ONE PIECE, una història de pirates d’Eiichirô Oda, que ha tingut un èxit extraordinari, va començar a publicar-se el 1997 i actualment compta ja amb 97 volums. Al seu torn, Kochira Katsushika-ku Kameari Kôen mae Hashutsujo (‘És la comissaria de davant del Parc Kameari del barri Katsushika’) de l’Osamu Akimoto, el protagonista del qual és el policia Kankichi Ryôtsu, de títol llarguíssim, va tenir continuïtat durant quaranta anys i va arribar als dos-cents volums.

Tot i que molts japonesos llegeixen manga i existeixen creacions molt populars, la venda de revistes de còmic ha anat minvant els darrers 23 anys. Val a dir, però, que el 2019 els llibres de còmic, gràcies a alguns èxits, va mostrar un creixement de venda que no havia aconseguit des de 2014 (Estadística de la publicació del Japó de The All Japan Magazine and Book Publishers and Editor’s Association). En vistes d’aquestes dades de lectura, podem preguntar-nos: Ja no llegeixen manga els japonesos? Doncs, no és així. En aquest fenomen influeix la pujada de vendes dels e-còmics. Segons el mateix estudi, l’any passat per primera vegada els e-còmics van superar les de còmics i revistes en paper. Sembla, doncs, que els japonesos encara seguiran llegint còmics, però ho faran, cada vegada més, en nous formats digitals.

 

Takako Otsuki

Professora de japonès dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

Share