“Els plaers de mirar”: una mostra bibliogràfica exemplar

En aquestes dates, especialment contemplatives, el Museu d’Història de Catalunya ens enlluerna amb una exposició exemplar que porta per títol “Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona”, centre que en comparteix l’organització.  A través d’una tria excepcional d’obres representatives de les col·leccions de llibre antic  de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, la mostra reconstrueix, en essència, un doble itinerari llibresc: el dels continguts i, de forma més especial, el dels continents, a través d’unes obres que il·lustren el camí que ens porta des de la cultura manuscrita a la cultura impresa. Una transició que, tal vegada, ens pot ajudar a mesurar el ritme de certs canvis que observem de camí cap a la cultura digital.

Amb la intenció d’extreure lliçons en aquest darrer sentit, deixo de banda els set àmbits temàtics en què s’organitza l’exposició (El cel i la terra; El poder de la paraula; El progrés i la tècnica; El relat de la memòria; Espiritualitat i pensament; Llei i ordre i Mons llunyans), per ocupar-me, específicament, dels objectes materials que contenen aquests sabers: els llibres manuscrits, els incunables i els impresos, fins al segle XVIII.

No debades, els responsables de la mostra, comissariada per Neus Verger i Pilar Mateo, han tingut cura de descriure, de manera molt didàctica, els suports, les escriptures i les enquadernacions dels llibres antics, així com aspectes relacionats directament amb la seva conservació i restauració, tasca cabdal de la Biblioteca de Reserva de la UB. Des d’aquesta perspectiva material, contemplem la Crònica del rei en Jacme o una monumental Bíblia manuscrita del segle XV. Així mateix, ens fixem en l’incunable del Libre dels angels, de Francesc Eiximenis, o en una edició de l’obra filosòfica de Sèneca. I ens meravellem del progrés de l’art de la impremta a través de les espectaculars imatges d’un compendi de botànica mèdica del segle XVI o del monumental tractat d’esgrima que testimonia les bones arts de l’impressor Elzevier, al segle XVII.

Un cop enllestit el recorregut i meravellats per l’observació de peces tan valuoses, constatem les línies de continuïtat en els textos (les caixes, les imatges, les escriptures i les tipografies…) i se’ns fa molt difícil diferenciar formalment les obres manuscrites dels primers llibres impresos, els incunables, que conviuen encara durant un llarg període de temps. Les formes són tan properes, en un primer estadi, que costa distingir una tipologia de l’altra; talment com succeeix, exactament entre les obres impreses actuals i la immensa majoria de les seves versions digitals: uns calcs de l’edició en paper (la configuració de les pàgines, l’escriptura, etc.) que no exploten encara les virtuts dels suports i de l’edició digital.

El Museu i la Universitat ens regalen la mirada amb una mostra de les col·leccions patrimonials més importants del país. Us serà difícil tenir una altra oportunitat de contemplar de ben a prop peces tan extraordinàries i singulars. Certament, totes elles es troben accessibles en l’espai digital com acabeu de comprova. Ara bé, dubto que cap imatge virtual pugui substituir la impressió de veure els manuscrits aplegats o els primers testimonis de l’art de la impremta. Tot un plaer de mirar.

Per saber-ne més podeu consultar el llibre publicat per la UB:

Els tresors de la Universitat de Barcelona: fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2016. 524 p. Teniu accés al Sumari aquí.

I si voleu contribuir a conservar el llegat dipositat a la Biblioteca de Reserva de la UB podeu, fins i tot, apadrinar un document.

Jordi Llobet

per Jordi Llobet. Cap de Gestió de la Col·lecció al Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Professor col·laborador del Màster d’Edició Digital de la UOC.

@Jllobetd

Share