Entrevista a Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques

PROJECTE 10×10: Una aliança entre Biblioteques i Editorials

Per Ada RequenaCarme_Fenoll_©Francesc_Meseguer_BAIXA_DSC3063

La incorporació de la tecnologia ha estat clau per desenvolupar i generar nous elements en el món del llibre els quals suposen canvis substancials en la seva concepció física. Són elements que ens arriben a través d’un procés de revolució tecnològica però que influencien també en la nostra percepció del que suposa el coneixement i la cultura, i en conseqüència la del llibre i la lectura. En aquest context, les empreses i les institucions de l’àmbit del llibre han plantejat i iniciat processos de digitalització i a més han introduït elements pensats exclusivament per aquest nou món en pantalla. Tot i això, també observem que aquesta idea de canvi no es plasma només en un sentit d’exclusió del format paper vers el format digital, sinó que pretén integrar aquests dos formats per ser capaços de constituir un únic paradigma, el de la cohabitació.

D’altra banda els diversos agents que han participat de la cadena tradicional del llibre comencen a posicionar-se de manera diferent davant de les noves possibilitats de relació que apareixen entre cadascun d’ells. I per tant, ja no només veiem un canvi d’objectes cap a continguts digitals, sinó també un canvi rellevant de les relacions entre els agents participants del sector.

Robert Darnton, en el seu llibre Las razones del libro, ens descriu un escenari en el qual desapareixen els objectes que fins ara ens havien resultat familiars: des de màquines d’escriure, postals, cartes escrites a mà, diaris en paper, llibreries de barri que passen a grans cadenes, fins a noves formes de distribució a través de les grans empreses tecnològiques. Amb la plasmació d’aquesta imatge seguidament formula una pregunta rellevant: “i en aquest context, què passa amb les Biblioteques?”.

“Pueden parecer las instituciones más arcaicas de todas. Sin embargo, su pasado supone un buen presagio para su futuro, porque las bibliotecas nunca fueron almacenes de libros. Siempre fueron y siempre serán centros de aprendizaje.  La posición fundamental que ocupan en el mundo del aprendizaje hace que estén perfectamente preparadas para mediar entre los medios de comunicación impresos y digitales.”

Amb aquesta explicació, Darnton posa de manifest el seu plantejament sobre quin hauria de ser el rol de les biblioteques. Aquestes compten amb una llarga tradició històrica i amb dificultats per trobar la seva nova posició dins d’aquest nou context. Podran les biblioteques desenvolupar, en el nostre context actual, aquest rol de mediadores entre els mitjans de comunicació impresos i digitals?

Paral·lelament, una gran part de l’autoritat de les biblioteques les deuen als autors que han escrit els textos però sobretot ho deuen a aquells professionals dels llibres que desenvolupen funcions més enllà de la seva publicació. Darnton és molt explícit quan ens indica que  “los editores són los guardianes que controlan el flujo del conocimiento”.

Així doncs, i tenint en consideració aquesta última cita, podem pensar que el criteri dels editors, els quals disposen d’una llarga experiència en el mercat de les idees, determina allò que arribarà als lectors. I els lectors, per la seva banda, depenen d’aquest criteri més que mai, en una època caracteritzada per l’excés d’oferta d’informació.

En aquest sentit veiem com aquests dos agents, biblioteques i editors, tenen una relació directa en la construcció del coneixement com a societat, i que és necessària la comunicació i relació entre ells per tal d’establir les bases del procés de digitalització que es vulgui dur a terme en la societat de la informació.

Carme_Fenoll_©Francesc_Meseguer_BAIXA_DSC3044bSi ens fixem en el nostre territori, el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va impulsar l’any passat el “Projecte 10×10”, el qual promou un espai físic de trobada  entre editors i bibliotecaris. Aquesta iniciativa busca establir una comunicació directa entre les editorials i els professionals de biblioteques amb la voluntat de  dotar de més eines per millorar la selecció bibliogràfica a les biblioteques.

Hem pogut entrevistar a la Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, perquè ens expliqui de primera mà la concepció d’aquest projecte. A més, hem pogut preguntar-li quina és la visió del Servei de Biblioteques sobre el futur de la digitalització de llibres, quines són les incerteses generades per aquest procés en tot el sector, i apuntar també altres projectes que s’estan duent a terme i que incideixen directament en la promoció del llibre i la lectura en el nostre territori.

1. Tenint en compte que les biblioteques tenen una llarga tradició històrica, i d’una altra manera també les editorials, quina ha estat la relació que s’ha mantingut fins a l’actualitat entre les Biblioteques i les Editorials? Hi ha algun plantejament previ o impediment que hagi dificultat la relació entre aquests dos agents fins a l’actualitat? Quins han estat els canals de comunicació tradicionals i com arriba habitualment als bibliotecaris la informació de cada editorial?

Fins fa ben poc l’únic vincle que hi havia entre biblioteques i editorials era el de les compres directes, en cap cas no hi ha hagut un intercanvi de coneixement. És a dir, les biblioteques funcionàvem com a consumidors dels llibres de les editorials, en funció dels seus catàlegs i de les seves propostes de títols. No hi havia en aquests casos la funció de la prescripció. Per part de les editorials, en la majoria de vegades, no hi havia cap mena de coneixement de com treballen les biblioteques. Els editors, en termes generals, es preocupen de com funcionen les llibreries i tracten d’establir-hi els contactes necessaris.  En canvi, les biblioteques sempre havien estat una mica apartades de la seva mentalitat.

2. El fet que s’hagi iniciat aquest projecte posa de manifest que hi ha hagut un canvi molt més global en les relacions tradicionals?

El que vam procurar quan vam engegar aquest Projecte de 10×10 és pal·liar una cosa que semblava molt complicada: per la part dels bibliotecaris trencar aquest desconeixement de com treballen les editorials, i per la part dels editors trencar prejudicis i despertar la curiositat de com seleccionen les biblioteques.  Recordo que vam prendre la decisió a través d’una reunió amb un grup d’editors que ens feien preguntes molt bàsiques de com adquirien els llibres les biblioteques. Els vam comentar als editors que els bibliotecaris estarien encantats de veure una cara darrera dels títols que adquirien i a més coneixerien quina és la política de les editorials. Pels editors serviria per preguntar als bibliotecaris quina és la rebuda que tenen els usuaris de la biblioteca de les propostes enviades, per què compren o no compren aquest llibre i quina col·lecció té més tirada.

3. Creus que el fet que s’hagin incorporat les grans empreses tecnològiques en el mercat del llibre, ha forçat als editors a buscar un públic diferent?

Jo crec que no és tant la por al món digital sinó veure l’oportunitat d’ampliació. Els editors han vist que aquí tenen uns partners, als quals no havien parat atenció.  És un projecte per sumar aliances i per conèixer-nos i no pas entès com a lluita contra la competència. Els editors a nivell català són conscients de la seva magnitud i del mercat (digital) reduït del que disposen. Així doncs, es planteja més en la línia d’ajuntar esforços ja que som companys de viatge.

4. Aquestes trobades presencials entre editorials i bibliotecaris faciliten una comunicació directa entre els dos agents. De quina manera aquestes trobades presencials supleixen la promoció o complementen la promoció digital?

No substitueixen les promocions que per altres canals ens poden arribar perquè no teníem un canal directe sinó que ens relacionàvem a través de les llibreries. El Servei de Biblioteques funcionava com a central de compres i gestionava les peticions. Érem això: una central de compres. Jo crec que ara s’ha establert un altre diàleg i ens coneixem més, també físicament perquè ens ho podem permetre.

5. A banda de l’oportunitat de conèixer de primera mà les novetats i la filosofia de les editorials, creieu que hi aporten altres elements per als bibliotecaris? I pels editors, quin és el benefici principal que n’obtenen?

Pel Servei de Biblioteques és interessant ja que s’han pogut establir aliances amb editors rellevants, els quals també volen aportar alguna cosa més a les biblioteques. A més, als bibliotecaris els ha permès treure més suc a les editorials, fent més presentacions i augmentant les noves propostes de clubs de lectura.  Pels editors, com que no tenien més canals per arribar als bibliotecaris se’ls ha obert una porta. Actualment estem parlant de 365 biblioteques i 70 editors que han participat al projecte 10×10.

6. A hores d’ara ja comenceu a tenir alguns resultats de les diferents trobades que s’han anat generant al llarg de l’any passat. Creieu que és un projecte que es pot plantejar a llarg termini? Creieu que s’hi haurà d’introduir canvis en funció de com avancin els projectes de digitalització i els nous llibres digitals?

Estem tenint resultats molt positius. I és interessant perquè fomenta una actitud diferent davant de la compra, i una actitud diferent de prescripció per part del bibliotecari. És un canvi, ja que a l’hora d’escollir llibres, els bibliotecaris ja no veuen mers títols d’un catàleg sinó que visualitzen els projectes d’editors concrets.

Ara estem fent, per exemple, una de les seqüeles del projecte: les guies 10×10. Els demanem als editors que han participat que cada dos mesos ens diguin un títol dels últims que hagin tret que considerin imprescindible per a les biblioteques. També de cara a possibles activitats que fem de foment a la lectura ens va bé per buscar partners. Si estem fent el projecte Biblioteques amb denominació d’origen, doncs ara tenim més facilitat per identificar quines són les línies editorials i quina és per exemple la que treballa una línia vinculada als vins o autors joves.

7. En la prova pilot que es va dur a terme l’any passat van participar només algunes editorials. Qui va decidir quines serien les editorials que participaven en aquest projecte?

En la primera edició del 10×10 vam triar des del Servei de Biblioteques. Primer perquè volíem donar resposta a una inquietud que va sorgir de persones determinades en aquesta primera reunió que he comentat. Però en la segona, ja vam donar a conèixer el projecte a través del Gremi d’Editors i de l’Associació d’Editors i vam obrir la participació a tothom. La primera edició estava molt vinculada al naixement d’aquestes petites editorials, tot aquest fenomen català que ens interessa molt seguir de prop.

8. Paral·lelament a aquest projecte, es planteja des del Servei de Biblioteques iniciar algun altre tipus de projecte relacionat amb les editorials? Es parla de la promoció de la lectura de manera conjunta entre les biblioteques, editorials i llibreries?

Vam començar fa dues setmanes el projecte Destapats, en què es donaran a conèixer nous talents literaris de Catalunya a les biblioteques. Les editorials hi participen com a protagonistes secundaris, però la idea és donar a conèixer autors joves de la mà d’autors consagrats. Aquests autors joves que hem triat solen estar vinculats a projectes editorials també joves. En aquest sentit, fem un treball de reunir autors consagrats que editen en editorials mitjanes i grans amb novells que han apostat per editorials petites.

D’altra banda, un cop l’any reunim als directors de totes les biblioteques de Catalunya i en una part d’aquesta trobada vam demanar al Gremi d’Editors fer una petita fira de mostres d’editors, perquè els bibliotecaris in situ puguin comprar i fer la llista del què els agrada.

Paral·lelament, tancarem un conveni amb el Gremi de Llibreters on establim una sèrie de pactes i un treball en comú. Una de les propostes és l’inici d’una prova pilot de venda de llibres des de les Biblioteques, a través dels llibreters. Aquests dos agents treballem pel mateix: el foment de la lectura, i en aquest sentit hem d’unir esforços. És una època en la que algunes llibreries trontollen i les biblioteques poden reforçar algunes d’aquestes línies. De moment hi ha 15 llibreries i biblioteques que estan treballant conjuntament. Del que es tracta és afavorir el que l’usuari/consumidor vulgui, i facilitar l’accés al llibre. Penso que aquest projecte no ataca al nostre “cor” ja que com a biblioteques continuarem oferint el llibre en préstec. El llibre és un objecte de compra compulsiva, i molts de nosaltres quan entrem a una llibreria per comprar-ne un en sortim amb algun de més. El perfil d’usuari de la biblioteca normalment també compra molts llibres, i per tant, estem facilitant la venda i la producció del llibre al nostre país. Crec que és un projecte que tindrà èxit i no es veurà com una amenaça sinó com una aliança entre biblioteques i llibreters.

9. Actualment veiem com moltes de les editorials estan ja pensant en clau digital per algunes col·leccions o llibres concrets, i podríem dir que ja es pren consciència del canvi digital i del futur en pantalla. Per la relació que s’ha establert entre les biblioteques i les editorials, creieu que aquesta és una preocupació o un avantatge per generar nous elements i noves relacions? Les editorials expliquen els seus projectes de digitalització?

Més que projectes digitals de les editorials, el que ens expliquen són les seves temences. El sector en general, crec que veu el procés de digitalització amb por i amb incertesa. Moltes petites editorials portades per editors molt joves no digitalitzen els seus llibres, cosa que sobta molt avui en dia. Molts d’ells ens han expressat i posat números damunt de la taula i no els surt a compte. Ens comenten que el mercat en català és reduït i és difícil definir el model però que estan explorant vies i que en tot cas volen estar a la biblioteca digital. Més aviat expressen inquietud i no tant noves propostes o línies de màrqueting per arribar al lector digital, ja que ells no estan veient negoci aquí. És tot un peix que es mossega la cua.

10. Quina és la visió des del Servei de Biblioteques de les promocions que es duen a terme tant en clau presencial com en digital?

Nosaltres ara estem molt capficats en poder treure la forma de préstec digital. Per treure-la, hem hagut de negociar amb els editors. Aquesta negociació últimament ha estat més ocupada per Libranda. El joc que haurem de fer ara és continuar la negociació per anar obrint vies i demostrar, quan tinguem la plataforma que les biblioteques obrim mercat, que les biblioteques lluitarem contra la pirateria, que serem aliades de tot aquest procés. Actualment, estem parlant d’un 2% de les vendes en el millor dels casos.

11. S’observa com, cada com més, pensem en termes de continguts i no pas tant de llibre-objecte. És aquest un tema de debat entre les editorials i biblioteques per treballar conjuntament cap a una mateixa direcció? Com es planteja la digitalització del llibre a partir del servei de préstec que les biblioteques han anat realitzant fins a l’actualitat? S’estan pensant noves maneres de préstec?

Les biblioteques pensem sobretot en el préstec a través de llicències. De moment el pacte que s’ha establert amb editors espanyols és d’oferir préstecs a través de les llicències (i poder anar ampliant). S’ha establert un acord marc però a partir d’aquí cada editor decideix quina és la seva política.

Un dels temes polèmics i que des d’EBLIDA (l’Organització Internacional de Biblioteques) s’està treballant és fixar fins a quin punt els bibliotecaris podem permetre que els editors no ens donin accés a tots els seus continguts. Fins ara les biblioteques podíem comprar el que volíem ja que els catàlegs eren oberts. Ara això ja no és així. Per exemple, als Estats Units, que ja ens porten 3 o 4 anys d’avantatge,  Penguin fa un any va tancar l’accés al seu fons a les biblioteques (ara ja ha canviat d’idea). Ens trobem en la situació de l’estira-i-arronsa entre la por dels editors, la necessitat dels bibliotecaris de canviar de paradigma i d’ajustar-nos al què la societat demanda, sense trencar el negoci. Jo sóc crítica en aquest sentit, però entenc en part la postura dels editors perquè estan perduts i perquè no és negoci. I més, tenint en compte que en el nostre país encara no hi ha lectors digitals.

12. Tradicionalment s’ha associat a la Biblioteca com un espai en el qual s’hi podia consultar molta informació que no es trobava enlloc més, i sobretot a partir del llibre físic. Amb la incorporació d’Internet i buscadors digitals, les fonts d’informació s’han ampliat exponencialment i l’espai físic ha quedat en un segon terme. Com es planteja aquesta biblioteca del futur?

Un tema important és la concepció que la informació és a l’abast de tothom. Això per molt que ens ho sembli no és veritat. Les biblioteques continuen fent una feina important contra l’escletxa digital. Et sorprendries del nivell de persones que no saben obrir un correu electrònic, o no saben navegar per Google o no saben fer cerques molt bàsiques o les que fan són poc substancials. L’accés a la informació no és tant obert ni tant fantàstic com sembla, per tant, penso que en aquest punt les biblioteques continuen sent necessàries.  En aquest moment de crisi l’accés a la lectura o la compra de llibres no és a l’abast de tothom i les biblioteques ho garanteixen. Els llibres físics continuen sent molt importants a la lectura. Fixa’t que a la New Public Library , que és un dels nostres paradigmes a nivell de biblioteques pioneres i avançades, al 2013 van tancar el préstec amb un 80% de llibres físics. Per tant, ells que tenen plataformes digitals en funcionament, continuen amb aquest gruix de préstec del llibre físic. T’estic parlant de milions de llibres físics en préstec. Per tant, no ens deixem enganyar pel paradigma de l’accés universal a la informació i la fi del llibre físic.

D’altra banda, les biblioteques des de fa 10 o 15 anys estan fent una transformació. Aquestes s’estan convertint en motors culturals i són centres cívics generadors d’opinió. Els bibliotecaris han de ser programadors culturals i han d’estar molt embrancats per tal que en el seu territori es generi cultura i oferir, a més, un cert valor. No crec que aquests aspectes es trobin vinculats només en el llibre físic, però crec que tenim molt de camí per endavant i penso que el llibre físic perdurarà i conviurà durant anys amb els llibres digitals. Aquest discurs sobre la desaparició de les biblioteques amb el nou paradigma digital ja el vaig sentir fa 10 anys de la mà d’un consultor dels més potents. Les estadístiques que presentem demostra que això no és així. Ens mantenim i no ho negarem que segurament degut a la crisi la gent visita més a les biblioteques, però és la situació en la que ens trobem.

Ada Requena
Estudiant del Postgrau en Edició Digital de la UOC