Informe Anual del Llibre Digital 2018, de Libranda

per Joan Carles Navarro

Libranda, que es presenta a si mateixa com l’empresa líder en distribució de continguts digitals en llengua espanyola, acaba de publicar l’Informe Anual del Libro Digital 2018.

Amb aquest, ja són quatre els informes que Libranda ha publicat, des de l’any 2016 en què va aparèixer el primer Informe 2015 Libranda i que, val a dir-ho, analitzava l’evolució del llibre electrònic durant el període 2010-2015. Des de llavors, l’informe ha anat incorporant novetats, quant als continguts i la manera de presentar els resultats, amb l’ànim de facilitar-ne la comprensió i poder aprofundir en la comparativa de les dades que recull. La novetat més important d’aquesta edició consisteix a oferir la informació detallada per país: Espanya, Estats Units, Mèxic, Argentina, Colòmbia, Xile i Perú, deixant la resta de països analitzats en les agrupacions Otros Latam i Otros Territorios. Val a dir que no és fàcil d’endevinar el criteri seguit en l’ordre en què els presenta, i que aquí hem respectat. No obeeix a un ordre alfabètic ni geogràfic, com és obvi, ni respon a una jerarquització segons el pes específic de cada país dins del mercat global del llibre electrònic en espanyol. Però aquest és només un detall.

Més oportú és, potser, destacar l’endogàmia que caracteritza l’informe, manifestada en dues vessants. La primera, la manera d’enfocar i limitar l’anàlisi a estudiar-se a si mateix, procurant evitar tota comparació amb el mercat del llibre imprès. Aquesta determinació, que podria indicar que el mercat de llibre electrònic hauria assolit, per fi, la maduresa tant temps esperada, és alhora la seva principal feblesa. Perquè en aquest no mirar cap altra banda es deixen de costat variables essencials com el nombre d’habitants, l’evolució de l’índex lector o el nombre de biblioteques de cada país, per citar-ne només algunes de les que ajudarien a contextualitzar l’ús social del llibre electrònic, d’una banda, i el valor real de cadascuna de les variables que analitza, de l’altra. Però també és endogàmic, i aquesta n’és la segona vessant, en la manera de calcular el valor econòmic d’aquest mercat, que a Espanya hauria arribat, l’any 2018, als 46.9 milions d’euros. La fórmula emprada consisteix a aplicar uns increments anuals –11% (2016), 14% (2017) i 8% (2018)– sobre un valor inicial de 30 milions d’euros, estimat pels mateixos responsables de l’estudi, l’any 2015, i llavors sí, en base a les vendes del mercat del llibre: segons Libranda, el llibre electrònic suposava aproximadament un 3% dels 900 milions que va generar la venda de llibres d’aquell mateix any, és a dir, 30 milions d’euros. Si sobre aquesta xifra inicial apliquen els diferents increments anuals, observaran que encara són lluny d’arribar als 46.9 milions actuals. La raó és que l’any 2016 Libranda va decidir incloure en l’estudi l’import de les vendes de l’autopublicació i va afegir 5 milions d’euros per aquest concepte. Aquesta xifra ha quedat, des de llavors, diluïda entre les dades globals del mercat (l’informe no n’ofereix cap detall).

La pregunta, davant d’aquest escenari, sembla òbvia: com és possible que en un entorn en què les transaccions comercials es fan exclusivament sobre plataformes digitals –i, per tant, sense gaire marge d’error– sigui tan difícil obtenir unes xifres contrastables? La resposta, segurament, la trobaríem en  l’opacitat amb què les grans companyies acostumen a presentar els seus resultats, com ara la venda real de llibres electrònics a botigues com Amazon o iBooks, per posar dos exemples prou significatius. En descàrrec de Libranda, cal dir també que, tot i ser el principal distribuïdor de continguts digitals en llengua espanyola, no disposa de la totalitat de dades de facturació del sector, la qual cosa, sumada a l’esmentada opacitat, la portaria a quantificar i treure conclusions del valor del mercat del llibre electrònic en base a aquella primera estimació de l’any 2015.

Fetes aquestes observacions preliminars, l’informe revisa tot un seguit de variables que permetrien afirmar la bona salut del llibre electrònic. Algunes de les observacions i conclusions més destacades són les següents:

• El creixement del llibre electrònic aquest darrer any (recordem-ho, sempre en llengua espanyola) ha estat d’un 10% a tot el món, i d’un 8% a Espanya. Malgrat el destacat, aquest creixement va ser molt superior l’any 2017, del 11% i del 14% respectivament. L’informe no afegeix cap comentari respecte d’aquesta davallada de 6 punts en el creixement en euros del mercat espanyol (del 14% de l’any anterior al 8% el 2018). De fet, Espanya és el país en què aquest creixement és menor, molt per darrere de Xile (33%), Perú (24%), Colòmbia (23%) i de tot el conglomerat Otros Latam (29%). Podríem pensar que és per causa d’ésser un mercat més consolidat, però Libranda obvia cap comentari al respecte.

• Pel que fa als canals de venda i accés, les plataformes internacionals (Amazon, Apple, Google, Kobo…), ostenten el 78.6% de quota del mercat. Cal afegir que no només segueixen essent les més emprades, sinó que aquest darrer any han tornat a incrementar la seva distància respecte del segon canal de venda, les llibreries o plataformes online independents (La casa del libro, FNAC, El Corte Inglés, Sanborns, La Nacional, Liverpool…). Les plataformes de subscripció (Nubico, Kindle Unlimited, 24Symbols, Scribd…) i el servei de préstec de les biblioteques són, per aquest ordre, el 4t i 5è canal preferit pels usuaris.

• En aquest sentit, no deixa de ser significatiu que Otros Territorios sigui l’únic espai en què les Llibreries i plataformes online independents tenen una quota del mercat digital superior (59.8%) –més del doble– a les plataformes internacionals (27.9%). Un cop més, però, l’informe no explica aquesta particularitat, ni tampoc no explicita quins països estan inclosos en aquest Otros Territorios.

• L’evolució d’aquests canals respecte l’any 2017 ofereix, però, una gràfica ben diferent: les biblioteques són la plataforma d’accés a continguts digitals que més creix (15,6%), seguida de les plataformes de subscripció (12%) i les plataformes internacionals (11%). Les llibreries o plataformes independents tenen el menor creixement (2%). Si baixem al detall, Xile (11,6%), Argentina (6,7%) i Colòmbia (4,4%) són els països en què aquest canal té el creixement més important. A Espanya, aquest creixement és del 4.3%. L’informe no ofereix, però, quina és la distribució d’aquest creixement entre les diferents plataformes de préstec: eBiblio, disponible a totes les comunitats autònomes excepte el País Basc i les ciutats de Ceuta i Melilla; eLiburutegia, del País Basc; la biblioteca digital del Instituto Cervantes; o biblioteques digitals com la del projecte Librarium, entre d’altres que tenim disponibles.

• Espanya és el territori on les plataformes de subscripció tenen un creixement més gran (8%). Aquest percentatge està molt per sobre del de qualsevol altre país: Perú (2.1%), el conglomerat Otros Latam (1,6%) i Colòmbia (1.3%) són els següents països  per ordre de creixement. Dels motius que explicarien aquesta desproporció i de com es distribueix aquest creixement entre les diferents plataformes, però, tampoc no en tenim cap dada.

• Pel que fa a la distribució de temàtiques, Ficció (63,9% en unitats i 62,8% en import), No ficció (29,9% en unitats i 31,7% en import) i Infantil i juvenil (6.2% en unitats i 5.5% en import) configuren el mapa global. Tanmateix, hi ha tres països, Mèxic, Colòmbia i Perú, en què la No ficció supera en unitats i en import la distribució de llibres de Ficció. En aquest apartat, l’informe té cura d’oferir la classificació de vendes global i per país dels gèneres inclosos sota aquestes agrupacions (ficció contemporània, novel·la romàntica, biografia, autoajuda i desenvolupament personal…). També ofereix la llista dels 10 títols i autors més venuts en plataformes i llibreries, sense oferir cap detall o agrupació per plataforma, i dels més llegits, en aquest cas, limitant els resultats al servei de subscripció Nubico i al servei eBiblio, que al llarg de l’informe són objecte d’un tractament específic.

• El pes de les vendes de llibres de fons (67%) duplica el de les vendes de novetats (33%), i aquest és un tret específic del mercat del llibre electrònic, que aprofita els seus avantatges –abaratiment de costos, ubiqüitat– a l’hora de seguir distribuint títols que, en format imprès, haurien quedat ràpidament descatalogats.
  

• Mèxic és el país amb el preu venda de llibres electrònics més barat (5,7€ de mitjana), seguit d’Argentina (6€) i Espanya (6.3€). Val a dir, però, que aquests són preus sense IVA i que a Espanya, malgrat que la Unió Europea va aprovar equiparar aquest impost amb el del llibre en paper, aquesta taxa continua essent del 21%.

En resum, el Informe Anual del Libro Digital 2018 desprèn aquell to optimista que acostuma a acompanyar els estudis sobre el mercat del llibre electrònic i es víctima  d’aquella tendència general a fer-los dir el que interessa que sigui dit. Més enllà d’aquesta apreciació, l’informe inclou aspectes qualitatius que, acompanyats d’una anàlisi més detallada, ajudarien a entendre millor el comportament d’aquest mercat.