Informe sobre lectura i compra de llibres a España (2018)

per Joan Carles Navarro

 

 

 

La Federación de Gremios de Editores de España (FGEE) acaba de publicar l’informe Hábitos de lectura y compra de libros en España – 2018. La consultora encarregada de l’informe torna a ser Conecta, que ja va fer-se càrrec de l’edició de l’any 2017 i anteriors.

Aquests dues edicions, les de 2017 i 2018, són les primeres que es publiquen d’ençà que la FGEE va interrompre l’elaboració de l’informe, l’any 2012. Paga la pena remarcar-ho perquè aquest buit de quatre anys –del 2013 al 2016– impossibilita analitzar en detall quina ha estat l’evolució anual d’alguns dels paràmetres que s’hi analitzen, fet especialment important en un moment en què la crisi viscuda pel sector cultural, i per l’editorial, pot justificar o camuflar tendències “reals” quant a hàbits lectors o de compra de llibres. En el pitjor del casos, però, aquesta manca de dades anuals pot comportar extraure conclusions errònies quan no distorsionades o interessades, segons el gust o biaix del consumidor. Hi tornaré més endavant. Com a dada addicional, només afegir que entre els anys 2000 i 2009 aquest informe presentava resultats de forma trimestral, i que a partir de 2012 havia de tenir caràcter anual. En qualsevol cas, i dit això, benvinguda sigui aquesta nova edició de l’informe.

Quant a la mostra consultada per elaborar l’estudi, s’ha treballat amb una població de 4.800 persones de 14 anys o més (gairebé un 25% inferior a la població de l’estudi de 2012, que va ser de 6.380 persones), entrevistades durant els mesos d’octubre i novembre de 2018. Quant a la composició de la mostra, edats, gènere, nivell d’estudis, no presenta diferències significatives respecte d’edicions anteriors. Sí que és cert, però, que resulta estrany que en un estudi que dedica un apartat específic a la Lectura en adolescentes aquest segment de població sigui, any rere any, el menys representat.

Com ja és habitual, l’estudi diferencia entre “lectors freqüents” (persones que llegeixen com a mínim un cop a la setmana), “lectors habituals” (els anteriors més els qui llegeixen com a mínim un cop al mes), “lectors ocasionals” (els qui llegeixen llibres (el subratllat és meu) un cop al mes o al trimestre com a mínim) i els “no lectors (no llegeixen llibres o no ho fan  gairebé mai). Cal destacar el subratllat perquè la lectura té un espectre molt ample –el mateix informe assegura que recull la lectura per motius laborals i/o d’estudis, la lectura de temes d’actualitat (premsa i revistes) i la realitzada en diferents suports de lectura– i, tanmateix, només ho especifica en la definició de les categories “lector ocasional” i “no lector”. Aquesta manca de precisió dificulta, de vegades, la interpretació dels resultats i pot induir a confusió.

Pel que fa a la presentació de resultats, l’estudi manté l’estructura de l’edició anterior si bé incorpora com a novetat un capítol específic dedicat a l’audiollibre i un altre titulat Actitudes hacia la lectura, en què presenta quina és la  percepció dels enquestats vers el fet de llegir, expressada mitjançant opinions més o menys favorables com ara “Leer contribuye a tener una actitud más abierta y tolerante” (recollida pel 88% de la població) o “Hay muchas actividades de ocio más entretenidas que leer” (amb un 58.6% que s’hi mostra d’acord). En aquest sentit, i pensant precisament en el foment de la lectura, es troba a faltar una identificació o una anàlisi més detallada d’aquestes “altres activitats”, detall que sí ofereix l’informe en la valoració d’altres aspectes com, per exemple, quin és l’ús de recursos informàtics per part dels usuaris de biblioteques. La novetat de l’audiollibre, d’altra banda, queda palesa en l’extensió del capítol (una sola pàgina) i en els resultats obtinguts en l’enquesta (el 97.6% manifesta no escoltar-ne mai o gairebé mai). Serà interessant veure’n l’evolució en els propers anys.

Tornant a les tendències habituals objecte d’estudi, però, algunes de les conclusions més destacables són les següents:

  • El percentatge de lectors creix de forma continuada: del 92.0% en l’edició de 2012, al 94.7% el 2017 i el 96.1% el 2018. Atenent a la definició de lector com aquell que “lee algún tipo de material en cualquier formato o soporte, ya sea impreso o digital, al menos una vez al trimestre”, es fa estrany aquest 3.9% que no llegeix mai o gairebé mai.
  • El percentatge de lectors de llibres en temps d’oci (l’informe diferencia aquesta de la lectura per feina o estudis) no ha deixat de créixer des del 2010.
  • S’incrementa, com era d’esperar, la lectura de pàgines web i blogs. Curiosament, la lectura de xarxes, anteriorment només avaluada en l’informe de l’any 2017, presenta una lleugera disminució. En aquest sentit, cal preguntar-se si Instagram, per exemple, basada en la difusió d’imatges i amb una popularitat que no deixa de créixer, ha figurat entre les lectures de xarxes considerades pels enquestats.
  • Es redueix la lectura de premsa i revistes, si bé la lectura de diaris segueix dominant clarament les preferències de lectura per a un 73.9% de la població (la lectura de llibres es situa en un 67.2%). La lectura de revistes presenta la davallada més gran (14 punts), tot i que, un cop més, convindria conèixer què entenen els enquestats per ‘revista’, i si, a l’hora de respondre, han considerat les que s’editen en format digital.
  • L’informe argumenta un augment de 7 punts en 10 anys, pel que fa a nombre de lectors que llegeixen llibres a diari o gairebé, en el seu temps lliure (del 25.6% de la població al 32.6%). Tanmateix, potser el més destacable és l’increment respecte l’any anterior, que ha estat de 2.7 punts, molt superior a la mitjana interanual, i que hauria d’esperançar el sector. De no fer aquesta lectura, haurem de concloure que aquest increment, en els últims sis anys, només ha estat d’1.4 punts.
  • En l’informe es separen les dades de compra i lectura de llibres. Resulta interessant fer la comparativa de quines són les matèries de l’últim llibre que han llegit i han comprat els enquestats:

Resulta decebedor veure com, un cop més, la literatura infantil i juvenil és vista com un tot, sense possibilitat de segmentar per gèneres –a la manera com es fa en la lectura d’adults–, la qual cosa no permet cap anàlisi de quines són les preferències dels joves lectors.

  • La mitjana de nombre de llibres comprats és de 10.3 llibres per lector, superior als 9.4 del 2017 però exactament la mateixa que ja s’havia assolit l’any 2012. Igualment, augmenta el percentatge de població que ha comprat un llibre durant el darrer mes, que es situa en el 43.2%, però és encara inferior a l’obtingut el 2012, que era del 50%.
  • Tot i que l’informe apunta a un creixement notable del nombre de lectors de llibres i que aquest està en funció del nivell d’estudis (a més estudis, més lectors), cal precisar que aquest creixement només és tal respecte l’any 2017. Si comparem les dades del 2018 amb els resultats del 2012, aquest augment només es dóna entre els lectors amb estudis fins a primària. El percentatge de lectors de llibres amb estudis de secundària i universitaris segueix per sota de les xifres assolides llavors.
  • Pel que fa a la lectura en suport digital, el 78.4% de la població llegeix continguts en algun dispositiu, i d’aquests, la majoria són lectors freqüents, ratio que augmenta any rere any. Els “més lectors digitals” no es tradueixen, però, en “més lectors totals”, la qual cosa sembla indicar un transvasament de lectors del paper al digital.
  • De la mateixa manera, els lectors de llibres en suport digital s’incrementa fins al 28.7% de la població.
  • Quant a dispositius, és important destacar l’increment substancial del mòbil com a dispositiu de lectura (els nous formats de pantalla hi deuen tenir alguna cosa a veure), en detriment de l’ordinador i la tauleta (tablet), que veuen disminuir el nombres d’usuaris lectors.
  • Si ens centrem en el lector digital (l’E-Reader), figura com a l’últim dels dispositius en l’ordre de preferència dels lectors “generalistes”, mentre que és l’escollit majoritàriament per als lectors de llibres. En tots els casos, però, segueix augmentant el nombre d’usuaris.
  • D’altra banda, de l’estudi es desprèn que els lectors en suport digital són lectors més intensius que els que ho fan exclusivament en paper, llegeixen més llibres i tenen més llibres “a casa” (caldrà veure quin sentit té aquesta dada quan els llibres són al núvol).
  • L’informe no inclou dades relatives al préstec de llibres digitals de les biblioteques. Seria bo veure-les en les properes edicions.

Per acabar, dues dades que no poden deixar de sorprendre’ns i que són simptomàtiques, també, del canvi de model que ha sofert l’ecosistema del llibre:

  • Només el 5.5% dels lectors de llibres recorre a la llibreria a l’hora de cercar informació sobre llibres. Si parlem de biblioteques, aquest percentatge baixa fins al 3.1%. Coneguts, amics i familiars, xarxes socials i webs especialitzades són els canals d’informació escollits per la gran majoria.
  • Quant als factors que intervenen en la decisió de compra d’un llibre, l’últim a considerar per part dels lectors, després de la temàtica, l’autor, la família o amics, etc., és l’editorial que el publica. Fora interessant conèixer els resultats d’un estudi restringit a lectors d’algunes de les editorials independents que han sorgit darrerament i que són, per si mateixes, garantia de bones lectures.

Com en altres edicions, l’informe d’Hábitos de lectura y compra de libros en España és farcit de gràfics que permeten segmentar i comparar els resultats en funció del gènere, l’edat o el nivell d’estudis dels lectors. També afegeix un rànquing dels títols i autors preferits i més llegits, i un apartat final a manera de resum de conclusions. Tanmateix, exigeix una lectura atenta si volem extreure’n conclusions vàlides. Algunes de les apuntades en aquest article poden deixar una sensació agredolça, sobretot en aquells paràmetres en què el resultats obtinguts, tot i millorar els de l’any anterior, no superen o són equivalents als presentats en l’informe de l’any 2012. O potser és que l’hem de llegir com la confirmació definitiva de la recuperació del sector? Esperem les properes edicions per a poder-ho escatir.

Joan Carles Navarro

 

Joan Carles Navarro

Tutor del Màster d’Edició Digital

Share