La correcció postdigital: Allò que el corrector no s’endugué

per Xantal Aubareda

 

Per bé que són molt útils i gairebé imprescindibles, els correctors ortogràfics i gramaticals en línia no detecten totes les errades lingüístiques d’un text. En Daniel Casals, l’Anna M. Torrent i la Margarida Bassols s’han adonat que molts dels usuaris tenim una confiança ingènuament excessiva en aquests verificadors, i han elaborat una guia pràctica amb l’objectiu d’ajudar-nos a prestar atenció a un determinat tipus d’errors que el corrector digital no resol. Allò que el corrector no s’endugué. La correcció postdigital respon a la necessitat creixent de crear textos de qualitat que tenim els usuaris, que reconeixem cada cop més la importància que està adquirint la qualitat de les comunicacions, cosa que ens obliga a ser més autoexigents. Del llibre, publicat pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, se’n va fer una segona edició revisada i corregida el 2018.

Amb el desenvolupament de les TIC (Tecnologies per a la Informació i la Comunicació), que ha suposat una profunda transformació en la manera d’escriure i corregir els textos, han aparegut noves eines per al seu processament digital. Tanmateix, els processadors automàtics del text, malgrat estar cada vegada més interrelacionats amb correctors ortogràfics, diccionaris i enciclopèdies en línia, encara no són capaços de detectar tots els errors que hi pot haver en un text.

 

 

 

Els autors han agrupat aquelles dificultats lingüístiques més freqüents que suposarien una consulta molt laboriosa a les gramàtiques o als diccionaris i que el processador automàtic del text no detecta. No es tracta d’una obra erudita per a especialistes, sinó d’una eina pràctica per als professionals de la llengua i l’usuari en general. La guia inclou vint unitats i cadascuna planteja una dificultat, explica els paràmetres que la determinen, ofereix un ventall de solucions, proposa exercicis que es resolen en un solucionari al final de llibre i acaba la unitat amb un apèndix de referències per aprofundir-hi. El manual resol, de manera eficaç i sintètica, dubtes tan variats com l’ús de les cometes i les cursives, les majúscules i les minúscules, les comes, els pronoms febles, els possessius, els complements directe i indirecte, els verbs ser i estar, els adverbis, els adjunts locatius, l’ordre dels sintagmes o les interferències del castellà i de l’anglès, entre d’altres qüestions.

L’objectiu d’aquesta guia és conscienciar l’usuari que, per una banda, no tot allò que el verificador automàtic detecta està malament i, per altra banda, que no tot allò que no detecta està bé. Si amb el títol «Allò que el corrector no s’endugué» els autors volen que ens adonem que el corrector automàtic no detecta totes les errades, amb el subtítol «La correcció postdigital» pretenen que siguem crítics amb aquests correctors digitals, alhora que posen en relleu la importància del factor humà en la revisió textual. I és que, certament, els verificadors automàtics no poden substituir —encara— la competència personal del redactor. Com ens recorden els autors del llibre, només a ell una oració com ara «Freqüentment utilitzem abusivament adverbis en ment» li pot grinyolar.

 

Xantal Aubareda

Alumni del Màster d’Edició Digital

Share