La traducció dels còmics. Del Hombre Araña a Oliver i Benji

per Lara Estany

La història del còmic a Espanya es pot remuntar molt enrere en el temps, des de les primeres historietes il·lustrades a la premsa de meitat del segle XIX. Al llarg del segle XX en va prosperar la producció autòctona, al principi gràcies a un augment de la premsa infantil, entre altres causes, i posteriorment, des dels anys quaranta i cinquanta, amb lauge dels còmics humorístics i els daventures, que es van desenvolupar, sobretot, a partir de referents nord-americans. Els còmics de superherois es van començar a difondre a les acaballes de la dècada de 1960, tot i que a la llarga el lector juvenil va semblar preferir els superherois nord-americans, que des de 1982 van editar, en dura competència, Zinco i Fòrum. Amb tot, Vértice havia començat a publicar diverses sèries de Marvel (un dels principals segells nord-americans de còmics) a mitjan anys seixanta, en ple boom del còmic per a adults.

En una època en què la traducció al català i al castellà era molt més domesticant, i en la qual, per tant, es traduïen molt més els noms propis, topònims, etc., leditorial va decidir importar un dels personatges de la indústria Marvel, Daredevil. A fi daproximar el personatge al públic, li van canviar el nom, aprofitant les dues «D» de luniforme, per Dan Defensor. Quan leditorial Forum va començar a publicar els còmics de Marvel, a principis dels anys 80, Daredevil va recuperar el seu nom original (a la portada, sota el títol de la colecció «Daredevil» shi va afegir el subtítol «Dan Defensor», per tal que els lectors reconeguessin el personatge).

Trobem un cas similar en el personatge de Spiderman, del mateix segell, que, si bé mantenia el nom original, tant Vértice (des dels anys seixanta) com Forum (des dels vuitanta) incloïen un subtítol amb la traducció del nom: El hombre araña. Tal com es pot observar a les imatges, quan la franquícia va passar a mans de Panini, el sobrenom es va ometre definitivament.

 

 

Un altre dels personatges de Marvel que es va començar a traduir a partir dels anys vuitanta és Wolverine, Lobezno en castellà. El nom va ser adaptat al públic castellanoparlant, novament, per bé que en aquest cas hi van intervenir altres factors: els referents culturals. Era improbable que els lectors hispans n’entenguessin la referència, tenint en compte que el «wolverine» és un petit depredador, molt agressiu, que viu a les zones muntanyoses dAlaska i Canadà. Daltra banda, la traducció literal, «carcayú», no devia semblar adequada als editors, o els devia semblar que no tenia prou força, per la qual cosa van decidir no utilitzar-la. Lèxit que va tenir el personatge, que hom ja associava indefectiblement a aquest nom, va fer que en les versions cinematogràfiques posteriors, així com en les eventuals aparicions del personatge en altres sèries (per ser un dels membres de la sèrie X-Men), es fes servir làlies en castellà. En aquest cas, doncs, la traducció va guanyar la partida a la versió original.

Al principi dels anys noranta va aparèixer lanti-heroi Deadpool, el nom del qual inicialment es va traduir per Masacre. El 2016, però, el director de doblatge de la versió cinematogràfica va optar per deixar el nom en anglès. Lèxit de la pel·lícula va atraure molts nous lectors, de manera que els editors del còmic van optar per canviar-li el nom i utilitzar loriginal, a fi que els eventuals lectors el poguessin identificar ràpidament. Des daleshores, el nom del personatge sha mantingut fins a lactualitat.

 

Tal com hem vist, la traducció dels còmics ha estat supeditada a factors històrics, en tant que les tècniques de traducció han anat variant amb el temps (cada vegada sha prioritzat més el manteniment dels noms originals) i, sobretot, a factors comercials. Els exemples emprats es limiten a un sol segell, però nhi ha molts més que podrien servir per il·lustrar levolució del mercat del còmic a Espanya. De fet, tot i que un percentatge elevat dels còmics que shi publiquen avui dia són importats, hi ha un interès creixent en la producció de novel·la gràfica. Els nous autors espanyols (molts dells, dones), no només parteixen de la tradició autòctona, sinó que uneixen influències nord-americanes, japoneses i franc-belgues. Les noves tecnologies hi contribueixen, tot i que la celebració dactes i convencions, cada cop més habituals, hi juguen també un paper fonamental.

Un dels gèneres que ha experimentat una major expansió és el manga japonès, la qual cosa ha contribuït a la diversificació del còmic. La traducció del manga representa un paradigma de ladaptació, ja que la diferència cultural és molt més gran; la voluntat dacostar els noms exòtics japonesos per mitjà de noms que resulten més còmodes per als lectors occidentals és palesa en casos com Oliver i Benji (els noms originals són Tsubasa Oozora i Genzo Wakabayashi), el Follet Tortuga, de Bola de Drac (Kame Sennin o Muten Rōshi), o Alita (Gunnm).

Per bé que la globalització comporta una aproximació entre cultures i que, per tant, cada cop serà menys necessària ladaptació dels referents culturals, els noms dels personatges, tant del manga japonès, com dels còmics nord-americans, traduïts o no, ja formen part del nostre llegat cultural.

 

Lara Estany

 

Lara Estany Freire és traductora literària. Graduada en Traducció i Interpretació (menció editorial) i màster en Traducció i Estudis Interculturals per la Universitat Autònoma de Barcelona, és doctora en Traducció i Estudis Interculturals per la mateixa universitat amb la tesi «La censura franquista i la traducció de narrativa al català als anys seixanta del segle XX». @lara_estany

 

Share