La versatilitat dels dispositius de lectura

 

nietzsche1

 

per Ferran Adell, consultor del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació

 

 

Els últims anys han estat especialment significatius pel que fa als avenços de les tecnologies relacionades amb la digitalització de la informació. L’aparició de nous dispositius de lectura, enfocats al consum d’informació digitalitzada, ha marcat un abans i un després en la relació entre les tecnologies digitals i la lectura.

Si bé no fa massa era impossible llegir una novel·la, un assaig potent o qualsevol text d’una certa extensió amb un dispositiu digital sense quedar-se sense bateria, o perdre la vista en el procés, això ha canviat radicalment avui dia. L’aparició dels nous dispositius de lectura, i això és tendència en el món digital, ha canviat no tant sols el format en el què llegim sinó els hàbits que determinen i condicionen la lectura.

No és estrany, i per primer cop es pot fer de forma ordenada, trobar cada cop més perfils de lectors que comencen diferents llibres alhora, lectors als que no els preocupa gens saltar d’un assaig profund sobre les implicacions filosòfiques de la tecnologia, a una novel·la de Marcel Proust; i cito Proust no perquè tingui més o menys transcendència filosòfica o literària,sinó perquè és dels autors que demanen, i alhora provoquen, una lectura immersiva.

El perfil del lector múltiple té orígens i característiques heterogènies i molt interessants. Per una banda, la cultura digital està modificant la nostra manera de relacionar-nos amb els continguts; llegim d’una manera molt més dispersa, saltant amunt i avall en un arbre de coneixement desordenat, acabant moltes vegades en destins completament insospitats. Internet és la font més gran d’informació -no és qüestionable- però també és la font més desordenada i la que conté més errades.

Això implica que l’usuari d’Internet va aprenent -a cops- a destriar i a classificar la informació en funció de la seva vàlua: qui ho escriu? en nom de qui? quina és la seva motivació?  Són preguntes que ens hem de fer sovint per a concloure una recerca qualsevol amb un cert èxit i substància. El coneixement en arbre és, en si mateix, un golem que ben orientat és capaç d’oferir el millor procés de documentació possible: global i obert, i alhora específic i concret; mal orientat, el golem es menja qui sigui i sigui on sigui. L’única via d’èxit en aquesta empresa és l’entrenament repetitiu en la cursa d’obstacles i la determinació -a priori- d’un rumb encertat.

Per altra banda, per primera vegada en la història l’associació entre el contingut i el dispositiu que la suporta no és de tu a tu, d’un a un. És a dir, el suport sobre el que mostrem el text -centrem-nos en el format textual- ja no és exclusiu d’un contingut determinat. El meu lector de llibres digitals passa d’encarnar la novel·la de Proust a transformar-se en un article contemporani sobre les implicacions del big data en el corpus del coneixement… Versàtil, oi?

Alhora, el lector digital també és un diccionari que resol els dubtes sobre un terme concret, o és la viquipèdia si necessito informació enciclopèdica i el termcat si dubto sobre un neologisme. Es tracta, doncs, d’un suport de lectura que ja no és el receptacle d’un contingut determinat, sinó una porta d’accés dinàmica a multitud de continguts que complementen la lectura. Aquesta gran versatilitat, que permet una personalització total del contingut a consumir, té, a més, altres avantatges.

Un lector de llibres electrònics estàndard, al marge de la targeta de memòria que li vulguem afegir, té capacitat per a emmagatzemar, com a mínim, centenars de llibres. Això fa que el volum de la biblioteca mòbil sigui impressionant. Podem portar a sobre una bibliografia completa, un conjunt d’articles immens sobre una temàtica determinada, o els volums més importants de la història de la literatura universal. Això augmenta considerablement les opcions per a llegir el que ens vingui de gust a cada moment!

A voltes busquem les conseqüències positives de les coses en grans arguments elaborats i profunds, sobre les implicacions d’una o altra tecnologia, i oblidem el més simple i, al capdavall, el més important: llegir és un plaer. Sí, certament, també és una eina formativa i cultural, però en qualsevol cas, ha se ser un plaer. Amb el gaudi de la lectura s’aprèn, s’assimila i s’experimenta millor. I els plaers es potencien quan disposem de recursos adaptables: si no em ve de gust seguir amb una novel·la feixuga de Dostoievski al metro, o amb el remor de Barcelona de fons, puc deixar-la per a moments més òptims i centrar-me en la lectura tranquil·la d’un best-seller senzillet o a fullejar un diari digital, amb llibertat, perquè el dispositiu m’ho permet.

Hi haurà qui sostingui que hi ha una vinculació molt directa entre l’home i la pàgina escrita, en paper, perquè et permet subratllar amb un llapis dels antics i fer-hi guixots si el professor és avorrit o la ment es despista. Tanmateix, això és només una conseqüència de l’alta vinculació de la nostra espècie amb el glamur del record. Fa molts anys que vaig adquirir el meu primer lector de llibres digitals, i la relació què m’hi vincula m’atreviria a dir que ja és molt més forta que la que em produïen els llibres d’Els cinc d’Enid Blyton quan era petit, o una de les primeres edicions de Friedrich Nietzsche -a qui admiro profundament- i que guardo com un tresor a la meva biblioteca. I això és així perquè el viatge que significa la lectura d’un llibre, sigui una novel·la o un assaig acadèmic, no és ja un viatge en el què canviï d’acompanyant: som jo i el meu lector de llibres digitals, el meu llibre.

Quan el miro o el prenc entre les mans… recordo coses! El vinculo als records de lectures passades, fins i tot les tinc guardades per si vull rellegir aquell passatge o aquella frase que tant em va agradar. No m’ocupen espai i, a més, com que acostumo a marcar les frases que em semblen més interessants, les puc recuperar d’una forma senzilla i localitzar en qüestió de segons aquells passatges d’una novel·la o d’un llibre que tant m’havien agradat.

Crec que la tecnologia ens proporciona una millor lectura, una experiència lectora més completa. Quantes vegades heu volgut rellegir un passatge mentre descobríeu un autor? Quantes vegades el record d’una situació concreta, recreada de forma magistral per un escriptor, hauria consolidat un record fent-lo més viu, més proper, si la seva recuperació hagués estat fàcil?

Segurament, tancats a la biblioteca o en una vida de retirada espiritual aquest fenomen és igualment reproduïble amb els llibres en paper, mentre que d’altra manera, sense dispositius digitals,  no ho és. Només emmagatzemant el contingut disponible a la Xarxa sense cap cost podem generar una biblioteca personal d’una mida considerable. Sense més recursos econòmics que la inversió inicial en el dispositiu podem accedir a un gran volum de literatura clàssica sense drets, cosa que implica un accés a la cultura molt més extens i molt més fàcil entre els sectors socials amb menys capacitat econòmica.

La sensibilitat humana no és una suma simple de sentits: és educació, genètica i predisposició cultural, i tot plegat emmarcat en la pròpia experiència. L’única diferència entre un dispositiu de llibres digitals i un llibre tradicional és que no hi hem associat una experiència, ni històrica, ni moral. I sense valors no hi ha una estètica que acceptem com a vàlida, ni valor afegit a un objecte cultural.

I hi ha múltiples beneficis que podem associar al llibre digital. De fet, jo no hi sé trobar desavantatges per més que, amb la intenció d’analitzar el fenomen d’una forma curosa, m’hi esforço contínuament. Llegeixo des que tinc memòria i el canvi, en el meu cas, és positiu, enèrgic i convençut! Ara tinc accés a continguts als quals abans no podia accedir: llibres descatalogats, obres en diverses llengües traduïdes a l’anglès, i un llarg etcètera. Aquest volum textual és impensable de tenir-lo en paper; emmagatzemar tot allò que vull llegir és impossible si no és en format digital.

D’altra banda, també caldria parlar dels complements multimèdia, dels avantatges associats al fet d’afegir continguts no textuals, a la possibilitat de recuperar la lectura d’un llibre des de diferents dispositius, a la versatilitat d’un text que pots tallar i enganxar per difondre’l o citar-lo, a la capacitat multiplicadora de la tecnologia o a l’obertura dels d’autors, etc…

Tot i que hi acabés trobant inconvenients, els avantatges de la literatura digital són massa com per a oposar-s’hi en cap sentit. I qui confongui aquest petit manifest amb una declaració de guerra al format en paper entrarà en una discussió buida que ja no té cap sentit. El llibre en paper ofereix alguns avantatges que no oferirà mai un llibre digital; penso en grans formats, en imatges de qualitat, en l’accés a determinats diagrames o obres que per les seves característiques artístiques tenen valor en elles mateixes com a exemplar de bibliòfil.

No obstant això, no és possible donar l’esquena als beneficis d’una lectura digital des de qualsevol dels valors positius associats a la lectura: difusió, aprenentatge, culturització i creació de coneixement, com tampoc ho és no adonar-se de les grans potencialitats d’una tecnologia posada al servei de la literatura i als seus reptes de futur. Però per tal que aquests reptes siguin superats en pro d’una millora en l’experiència de la lectura, cal que el sector editorial, els escriptors i els departaments d’humanitats assumeixin d’una vegada per totes que la revolució digital no és quelcom opcional que depengui d’una actitud o d’una presa de decisions: és un fet enfront del qual podem bé seguir fent-nos els despistats, bé afrontant-lo de cara i amb garanties d’èxit. Hi pugem o no hi pugem, el tren passarà igualment.