La Web és el nostre llibre?

Coberta del llibre Apres les livreBon, François. Après le livre. Paris: Éditions du Seuil, 2011. (Debats). 274 p.

Per Jordi Llobet

Mentre la incertesa sobre el futur del llibre convoca nombrosos debats, ara inquietants ara apassionats, l’escriptor i editor François Bon (1953) passa full i obre pantalla, amb la voluntat de convèncer-nos que ja ens trobem en l’escenari posterior al llibre. Una llarga experiència en l’art de l’escriptura digital i en l’edició de llibres electrònics són una bona carta de presentació d’un autor que trasllada a l’ordre imprès les reflexions publicades anteriorment en la seva pàgina web i el seu bloc: Le tiers livre.

Val a dir, tanmateix, que s’equivocarà qui busqui en aquestes pàgines una descripció del territori post-llibresc. François Bon no pretén cartografiar el futur sinó interpretar el present a partir de les habilitats i les pràctiques que han marcat l’evolució de la cultura escrita i de les seves tecnologies, des de les tauletes d’argila fins a les tauletes digitals.

Per tal d’il·lustrar la dimensió de les mutacions que afecten l’ordre del llibre i de les lletres, l’autor traça les línies de continuïtat o de ruptura envers la tradició que es donen en les formes i les tècniques d’escriptura, en les formes i les pràctiques de lectura, en la feina de l’escriptor i en la figura del lector. Uns canvis derivats, fonamentalment, pel pas de l’objecte llibre, fins fa ben poc espai privilegiat del saber i de l’imaginari, als nous suports digitals que condicionen l’evolució de l’escrit en totes les seves funcions i dimensions: materials i creatives.

Amb la companyia dels grans mestres de la tradició literària francesa i europea (Rabelais, Baudelaire, Proust o Kafka), François Bon enllaça i apropa formes, espais i hàbits de la cultura del llibre i de la cultura digital: escriptura de llarg recorregut/escriptura fragmentària, lectura continua/lectura discontinua, l’ordre de la pàgina tancada/l’expansió de l’hipertext, el gruix del llibre/la uniformitat plana de la pantalla, l’estabilitat del text/l’actualització constant dels continguts digitals, l’obra tancada/l’obra oberta, etc.

L’encert de l’autor rau en les fórmules que utilitza per interpretar el present i rellegir el passat, tot encavalcant tres perspectives d’anàlisi: la biogràfica (en què descriu l’experiència personal amb les noves tecnologies), la tècnica (per detallar les virtuts dels nous suports) i la històrica (amb què traça l’evolució de l’escriptura i la lectura en relació a l’objecte llibre i els nous enginys electrònics). Amb aquest anar i venir, apropa les formes breus que privilegia Internet i la tradició literària de les formes poètiques, el gènere epistolar o els aforismes; o enllaça la classificació dels llibres als prestatges de casa i l’organització de les nostres biblioteques digitals.

Potser en algunes ocasions la passió tecnològica enlluerna l’escriptor que es precipita per la verticalitat digital com a única via creativa, obviant que acaba de publicar les seves reflexions en una edició en paper. Dit això, l’anàlisi evidencia un procés de reconversió i d’aprenentatge que trasllada encara a la pàgina web la tecnologia del llibre imprès, en lloc de treure més profit de la tecnologia digital, per tal de crear un nous llenguatges i formes literàries.

Més enllà del llibre, l’escriptura, la creació literària i la lectura tenen un nou escenari de joc amb unes lleis i unes regles que determinaran formes, continguts i usos; ara bé, ¿les virtuts dels nous textos atorgaran el predomini als nous suports? Per a Bon, François Bon, la mutació és ben clara: L’enjeu c’est le Web, et le nouveau livre, c’est le site. Le site comme livre; en resum: Le Web est notre livre.

Dit això, no se li pot negar que la tasca de desenquadernar el llibre i d’analitzar els processos de creació literària aconsegueixen predisposar-nos a passar full i situar-nos en un nou estadi: Après le livre.