L’auge dels clubs de lectura virtuals

25 de juny de 2013

titular_ql

La lectura és una activitat intel·lectual eminentment solitària. No només quan hi cerquem una finalitat funcional (consulta d’obres de referència, estudis, etc.), sinó també quan ens hi empenta un esperit lúdic, perquè quan ens endinsem en llibres que ens proporcionen moments d’evasió, plaer o diversió, també ho fem sols, amb l’única companyia del llibre (o de la pantalla). No obstant això, molts lectors senten la necessitat de contrastar interpretacions argumentals, de comunicar les seues troballes (o decepcions) literàries, de felicitar (o bonegar) públicament l’autor o, senzillament, d’estar en contacte amb persones apassionades per la lletra (impresa o no). Aquests són alguns dels motius que expliquen l’auge creixent dels clubs de lectura.

En essència, un club de lectura està format per “un grup de persones que llegeixen alhora un mateix llibre. Cadascú ho fa a sa casa, però una vegada a la setmana, en un dia i a una hora fixos, es reuneixen tots per a comentar les pàgines avançades des de la trobada anterior”. Així ho defineix Blanca Calvo en la seua Recepta per a un Club de lectura, que ha inspirat un bon nombre d’experiències en aquest sentit. L’èxit rau en la combinació entre la lectura íntima i la possibilitat posterior de compartir-la amb altres persones. Els Clubs de lectura organitzats per les biblioteques públiques són cada vegada més nombrosos i gaudeixen de millor acceptació, fonamentalment perquè “ofereixen espais físics de conversa i tenen un funcionament senzill, fàcilment adaptable a espais diversos i a perfils lectors molt heterogenis”, tal i com bé apunta Óscar Carreño al llibre Clubes de lectura (Editorial UOC).

Internet és un espai intermedi en què els lectors, amb nom i cognoms o amb nicks més o menys enginyosos, poden “trobar-se” de manera virtual i compartir, comentar i recomanar lectures. L’exemple paradigmàtic a casa nostra és el fòrum Què llegeixes? (QL), impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes l’abril de 2008. Es tracta d’una iniciativa adreçada a infants, joves i adults (hi ha tres apartats segmentats per edats) que té per objectiu fomentar la conversa al voltant dels llibres per fer i consolidar lectors actius. El recorregut d’aquests cinc anys de funcionament és molt i molt positiu i, com remarca a Vilaweb Lletres la responsable del projecte, Carlota Torrents, amb un pressupost escàs “s’ha anat difonent amb el boca-orella i la inquietud de molts lectors”. A hores d’ara, la comunitat de llibres en xarxa QL compta amb prop de 15.000 usuaris, que han tractat 6.200 temes i han comentat més d’11.500 títols. Unes xifres que quantifiquen la idoneïtat i la necessitat d’aquesta plataforma participativa de foment lector.

A nivell internacional, la web de referència per descobrir llibres i autors, saber què estan llegint els amics i connectar amb lectors amb gustos semblants és sens dubte Goodreads. 570 milions de títols, 18 milions d’usuaris, 24 milions de crítiques, 30.000 clubs de lectura i un ritme de 4 noves lectures descobertes cada segon potser faran bo el lema de Goodreads: “El llibre adequat en les mans adequades en el moment adequat pot canviar el món”. Ara, Goodreads ha entrat en l’òrbita accionarial del gegant de la venda de llibres Amazon, conscient que és un motor de recomanació molt poderós i amb un potencial comercial ben evident.

Hi ha molts més exemples en aquesta direcció: des de la veterana LibraryThing o les recents Riffle i Bookish, impulsada pels conglomerats Penguin, Hachette i Simon&Schuster, a Lecturalia, Entrelectores o Boolino, que ja compta amb més de 43.000 usuaris enregistrats. Però, a banda de la ingent oferta de fòrums i webs específiques per a la lectura (cadascuna amb la seua especificitat), cal remarcar també l’activitat notable de molts autors a les xarxes socials. Escriptors que dediquen més de la meitat del seu temps a interactuar amb els receptors de les seues obres i que, per això, són percebuts pels seus lectors (esdevinguts “fans”) com “estrelles del rock pròximes”, en definició de la jove Nikki Wang a Publisher’s Weekly. Una interacció que es produeix mitjançant el blog personal, els perfils de Facebook, Twitter, Youtube o Pinterest o qualsevol altra eina que s’haja inventat en els cinc minuts estimats que dura la lectura d’aquest article.

Amb tot aquest ventall de possibilitats, la lectura ja només serà una experiència solitària si així ho decidim. Si optem per obrir-nos i compartir lectures en un espai físic o virtual, podem convertir cada llibre en allò que els experts en màrqueting en dirien una experiència lectora. Endinsar-se en aquest món per a molts encara desconegut produeix una sensació semblant a la d’obrir les pàgines d’un llibre nou: una prometedora incitació al descobriment.

(Visited 12 times, 1 visits today)
Autor / Autora
(Carcaixent, 1974) és director de l'editorial Sembra. Llicenciat en Periodisme i Màster en Gestió Cultural, col·labora en diversos mitjans i és autor del llibre de foment lector Llegir per a créixer. Gestiona el bloc sobre el món del llibre i l’edició Tirant al cap. Imparteix docència al programa del Màster d’Edició digital
Comentaris
Deixa un comentari