Nous formats per a un vell ofici

Cordón García, José Antonio, Raquel Gómez Díaz i Julio Alonso Arévalo. Gutenberg 2.0. La revolución de los libros electrónicos. Gijón: Ediciones Trea, 2011. 288 p.

L’objectiu de Gutenberg 2.0. La revolución de los libros electrónicos és, en paraules dels propis autors, «el análisis de los libros electrónicos desde la investigación empírica, el estudio de campo y la observación de los cambios que se están produciendo en los distintos eslabones de la escena editorial y cultural, por una parte, y en la Sociedad, por otra» (p. 16). Efectivament, lluny de deixar-se portar per la nostàlgia d’un temps analògic o per la fe cega en les virtuts d’un món digital, les reflexions de Cordón, Gómez i Alonso estan fonamentades en dades objectives, extretes d’estudis i informes ben referenciats, i tenen sempre una clara intenció pedagògica. La seva posició no és, doncs, la dels visionaris que intenten predir quin futur cal esperar, sinó la del retratista que procura captar tots els detalls del moment per a fer-ne una reproducció fidedigna, des d’una perspectiva neutra i global. És d’agrair la seva fidelitat a aquest esperit, en un terreny massa sovint farcit de discursos futuristes a càrrec de tecnòfobs apocalíptics i tecnòfils empedreïts. Vegem-ho.

Malgrat estar estructurat en sis capítols, Gutenberg 2.0 té dues parts clarament diferenciades. A la primera part, de caire més conceptual, es revisen els fonaments i les polítiques que sustenten la indústria editorial, alhora que se’ns ofereix un breu repàs de quina ha estat la seva evolució, d’ençà que es va inventar la impremta. La narració detallada dels canvis soferts en les dues darreres dècades i l’anàlisi de les conseqüències o “perills” immediats, ocupen el nucli d’aquesta primera part. És una reflexió necessària, que ajuda a centrar, en gran mesura, l’estudi que Cordón i companyia fan a la segona part del llibre, i que els serveix, també, per declamar clarament quina és la seva posició al respecte: 1) la revolució digital ha sacsejat la indústria editorial, però la tasca de l’editor –entès com el professional que té cura dels textos que publica, té coneixements literaris i criteri empresarial, sap dels gustos del seu públic i coneix en quin mercat treballa– «estará siempre presente independientemente del entorno tecnológico, cultural o social en el que se desempeñe el cometido editorial» (p. 38). Dit d’una altra manera, potser sí que en un futur hi haurà edició sense editors, com proposava André Schiffrin, però sempre que hi hagi algú que faci la feina que tradicionalment feien aquests. 2) La informació –la matèria primera– roman independent del suport o la tecnologia que la transporti. No paga la pena perdre temps discutint sobre la mort o supervivència del llibre. Dediquem-nos a pensar en els mitjans de producció i consum cultural.

I és aquest, precisament, el tema que centra l’atenció de la segona part de Gutenberg 2.0, de caire molt més divulgatiu i que arrenca amb un recorregut per la història del llibre electrònic. Aquest recorregut, amè i ben documentat, s’inicia amb l’inventari de recursos i llibreries digitals, segueix amb la ressenya de les diverses tipologies de dispositius de lectura, entre eReaders, tablets i notebooks –des dels primers SoftBook i Rocket eBook fins a l’iPad, passant pels Kindle i Nook, a més de diversos models de tauletes– i acaba amb una descripció de l’estat de l’art a Alemanya, Canadà, els Estats Units, França, Japó i Espanya.

És en aquesta segona part on els dos anys transcorreguts des de l’aparició de Gutenberg 2.0 –el llibre va ser publicat l’any 2011– es fan notar més. Pels qui comptin els anys segons l’aparició de ginys tecnològics, basta dir que Gutenberg 2.0 va sortir al mercat pocs mesos després que Apple llancés la segona versió del seu iPad. Des de llavors n’han aparegut ja dues generacions més i n’ha nascut una de nova, l’iPad mini. El temps transcorregut és, doncs, considerable. Tanmateix, no li treu validesa: és inevitable per a qualsevol estudi que es nodreixi de dades empíriques en entorns canviants i tan immadurs, encara, com és el mercat de l’edició digital. Així, és cert que algunes de les marques o webs incloses en l’estudi han desaparegut (com és el cas de Leqtor o El último libro), i que altres han canviat de nom (Vagos va passar a dir-se Zasca el juny de 2012). També hi ha grans absents de l’escena internacional i local (com Kobo, o els mercats britànic o brasiler), però els criteris que han guiat el treball de camp o l’anàlisi del model de negoci d’Amazon, Apple o GoogleBooks, per exemple, segueixen plenament vigents. Les problemàtiques objecte d’estudi, tals com l’increment de les descàrregues il·legals, l’escassetat d’oferta, la necessitat de redefinir el marc legal dels drets d’autor, la manca d’una política de preus clarament definida i diferenciada per al llibre electrònic, o l’aparició de nous actors aliens al món editorial –i el diagnòstic que en fa– , són de plena actualitat.

Gutenberg 2.0 és un llibre ambiciós que pretén abastar la transformació soferta per l’ecosistema editorial, cultural i social arran de la revolució digital. L’esforç realitzat pels seus autors és, en aquest sentit, encomiable, i el resultat assolit, malgrat el temps transcorregut, mereix l’atenta lectura de tothom que estigui interessat en el llibre electrònic.