Dones analfabetes i comunicació global: el cas del webdoc Proyecto Quipu

El telèfon intel·ligent ha esdevingut eina d’ús quotidià per a la construcció dels nostres relats diaris i íntims. A través d’ell comuniquem experiències i reflexions personals als nostres cercles més propers i ben delimitats o bé al potencial públic global de les xarxes socials, principalment en format escrit. A d’altres llocs del món el mòbil té usos ben diferents. En zones andines del Perú, per exemple, on encara no s’han popularitzat els smartphones, el mòbil s’ha convertit en un eficaç instrument per donar veu a les dones analfabetes que van ser víctimes de la política d’esterilització durant el govern de Fujimori. Les seves narratives digitals en format oral han estat recollides i han trobat un amplificador global en el documental interactiu Proyecto Quipu. El bon ús de la comunicació digital en el cas d’aquest webdoc convida els editors  a emmirallar-se en el gènere com a estratègia de comunicació global de relats. Us convidem a descobrir aquest projecte.

 

Teresa Iribarren

El desembarcament d’Àfrica a les llibreries i a l’espai digital

Quan el lector de La pell de la frontera (2014), de Francesc Serés, arriba a la pàgina 109 troba la següent descripció del municipi català d’Alcarràs: “A l’estiu, la plaça vessa de gent, gambians i guineans, malians i marroquins, les escales dels bancs i les caixes, de l’Ajuntament, les que pugen a l’església, les voreres, colles d’africans que esperen que algú els llogui”. Un dels personatges diu: “Hi ha hagut dies que semblava que això no era Alcarràs. El poble, sense saber com, s’havia convertit en Àfrica, n’hauries comptat dos-cents, o tres-cents, o quatre-cents només pel centre del poble, a part els que hi ha per les hortes, pels campaments…”. Unes pàgines més endavant, la imatge que es plasma de Saidí de fa uns anys és aquesta: “hi havia tres-cents algerians i enlloc no se’n parlava. Venien fugint, primer de la misèria i després d’una guerra civil més o menys declarada.”

Ara, sortosament, les coses comencen a canviar: els africans estan trobant tribunes per fer sentir la seva veu i nosaltres tenim ganes d’escoltar-los. Per això l’any passat el CCCB va convidar Mia Couto, per exemple, i va publicar-li Parlem d’Àfrica?

Read more

FOP LABdig 2017 – Obre’t portes al mercat digital

Tantàgora ha obert la convocatòria per al FOP LABdig, un nou programa de suport a la inserció juvenil, pensat per a joves estudiants o que ja hagin acabat els estudis. Aquest programa és gratuït i obert a joves amb interès pel món digital. S’iniciarà el proper mes d’abril a Barcelona. Des del Màster d’Edició Digital t’animem a participar-hi, perquè pot ser una bona oportunitat per al teu futur. Per això et convidem a explorar els detalls de la convocatòria del FOP LABdig 2017.

Read more

Els Reptes de l’Edició Digital, a la seu de la UOC de Madrid

Dos dels compromisos bàsics de la Universitat Oberta de Catalunya és la transmissió del coneixement a la societat i la col·laboració en la formació de professionals, especialment en l’àmbit de les competències digitals. Per aquesta raó, el Màster d’Edició Digital de la UOC organitza activitats formatives presencials -seminaris, master class, tallers- amb l’objectiu de difondre i compartir el coneixement vinculat al programa acadèmic.

El proper dia 2 de març de 2017 se celebrarà el VI Seminari Els Reptes de l’Edició Digital a la seu de la UOC de Madrid. De naturalesa eminentment professional i amb un enfocament molt pràctic, aquest seminari ha estat especialment dissenyat per a editors i bibliotecaris amb la finalitat de contribuir a enfortir sinergies entre aquests dos agents claus en la promoció de la lectura.

Dia: 2 de març de 2017

Lloc: Seu UOC Madrid, Plaza de las Cortes, 4. 28014

Programa:

Read more

Noves tecnologies per al món editorial

Dimarts 28 de febrer Daniel Benchimol, director de Proyecto451, impartirà una master class dins del marc d’activitats presencials del Màster de Edición Digital de la UOC.

 

Títol del taller: Noves tecnologies per al món editorial: claus per adaptar la nostra organizació

Contingut: Amb l’adveniment de les noves tecnologies, la indústria editorial s’enfronta al desafiament de canvi més profund de la seva història. En aquest context, aquesta master class es presenta com una jornada d’actualització en què es realitzarà una profunda anàlisi de la situació actual de la indústria editorial a l’Amèrica Llatina i a Espanya. Es farà una exposició panoràmica, a més, d’aquelles tecnologies que seran claus en els propers anys: big data, realitat virtual, intel·ligència artificial, machine learning, així com també aquells fenòmens digitals que estan tenint majors repercussió, com ara l’economia col·laborativa. Finalment, s’intentarà donar una resposta als següents interrogants: Quin rol hem d’ocupar com a editors en aquest context? Quins són els processos que hem de generar en la nostra estructura editorial per poder estar més preparats? Durant la conferència es mostraran exemples concrets, s’analitzaran eines i es brindaran consells pràctics.

Horari: 10:00-11:30

Lloc: Avinguda Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona

Inscripcions: l’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

Podeu visualitzar la conferència “Estrategias digitales innovadoras para editores” que va dictar Benchimol el 18 de juny de 2015 a la UOC aquí.

Apptk.es, una eina al servei del lector del segle XXI

La lectura s’expandeix, es diversifica, transita nous camins i s’obre a noves propostes. Explorar aquests nous camins és l’objectiu primordial del projecte que fa uns mesos va començar a caminar amb la creació de la plataforma Apptk.es.

Al timó, membres del grupo E-Lectra de la Universitat de Salamanca i l’empresa Elisa Yuste. Consultoría en Cultura y Lectura. El projecte està impulsat per un equip de professionals el propòsit del qual és articular un espai de treball innovador i participatiu al voltant dels materials de lectura digitals per a nens. Del conjunt d’aquesta oferta de lectura digital el focus es posa en les aplicacions dirigides al públic infantil i juvenil, que han experimentat un significatiu desenvolupament en els últims anys i conformen un panorama cada vegada més divers i atractiu caracteritzat per:

  • La riquesa i diversitat que aporta la interrelació dels diferents codis que les componen: textual i gràfic, il·lustracions, animacions, vídeos, so i música.
  • L’amplitud de funcions a què responen: per llegir, escoltar, veure, escriure, aprendre, crear, jugar, comunicar-se o compartir i gaudir en companyia.

De forma paral·lela, la presència de tauletes i telèfons intel·ligents a les llars segueix creixent i el contacte dels més joves amb aquest tipus de dispositius mòbils s’avança a edats més primerenques.

Read more

IberLibro: on Amazon no arriba

Iberlibro

per Lola Montero Cué

Durant el Màster d’Edició Digital, que vaig acabar el passat mes de juliol, em vaig interessar per un tema tangencial que va sorgir al fil de la meva Treball de Final de Màster. Es tracta d’un grup d’escriptores, vinculades a la generació del 27, que un recent projecte transmèdia està rescatant i donant a conèixer amb el nom de «Las sinsombrero». Parlo concretament de María Zambrano i Rosa Chacel, les més conegudes i reconegudes; María Teresa León, editora, escriptora i activista, companya d’Alberti; Ernestina de Champourcín i Josefina de la Torre, les dues úniques dones incloses per Gerardo Diego en la seva Poesia espanyola contemporània, antologia considerada l’acta de naixement de la Generació del 27, i Concha Méndez, gran editora i poeta, casada amb Manuel Altolaguirre, entre altres. El cas és que, mirant d’investigar què s’havia publicat d’elles i què es podia trobar actualment, vaig anar a raure a IberLibro.

L’experiència no va poder ser millor. No sé fins a quin punt és popular aquest portal de llibres nous i d’ocasió que reuneix tota una comunitat de llibreters i biblioteques de diversos països i regions del món, però és evident que Iberlibro / Abebooks, per la seva estructura multinacional i la seva facilitat d’ús , s’erigeix com a seriós competidor -o en tot cas complement indispensable- del Gegant Amazon. Ho il·lustraré amb l’exemple de la meva recerca de Las sinsombrero, que em va permetre reunir una petita biblioteca d’obres de la literatura femenina espanyola de l’Edat de Plata.

De Pròleg a IberLibro, passant per Amazon

Read more

La Incubadora LABdig, nou programa de suport als joves amb projectes digitals

La Incubadora LABdig és el nou programa de Tantàgora per donar suport als joves interessats a emprendre projectes digitals. Aquest programa es durà a terme durant els mesos de gener i febrer de 2017 a Barcelona. Està dirigit als joves de menys de 30 anys que tinguin una idea o un projecte de negoci relacionat amb el món digital i vulguin desenvolupar-lo en un espai d’innovació de creació digital.  També el programa ofereix mentoring totalment gratuït per als membres del projecte presentat. Una de les condicions per accedir a aquesta convocatòria és no haver treballat ni haver rebut formacions durant els darrers 30 dies abans de l’inici del programa. El termini per a la presentació de propostes és el 15 de desembre.

La Incubadora LABDig compta amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Des del Màster d’Edició Digital UOC trobem interessant aquesta proposta per a tots aquells que vulguin desenvolupar projectes digitals. Si voleu més informació o accedir a les inscripcions, les trobareu a la pàgina de Tantàgora o en el seu dossier de la Incubadora LABdig.

INCUBADORA LABDIG projectes digitals

 

L’illa dels pingüins, d’Anatole France, una traducció en multiformat

Anatole France

 

Per Esther Peiró, postgraduada en Edició Digital per la UOC

Tot va començar el 15 de setembre de 2014, quan vaig iniciar les meves pràctiques com a becària en el marc del projecte de traducció literària InLéctor a la UOC. La tasca que vaig dur a terme va ser transcriure manualment (el tractament amb OCR de l’original mecanoscrit no va ser possible) i editar una traducció inèdita de L’illa dels pingüins d’Anatole France, realitzada pel manresà Joan Francesc Vidal i Jové el 1966. Un cop editada la cèlebre novel·la del Premi Nobel, el text ha estat digitalitzat i ha passat a formar part del catàleg d’obres en versió bilingüe, en edició paral·lela, que qualsevol internauta pot descarregar-se a qualsevol dispositiu de lectura i llegir en accés lliure al portal del projecte InLéctor en versió multiformat (html, EPUB i mobi).

Per tal d’acostar al lector actual una novel·la que va ser traduïda l’any 1966, a l’hora d’establir els criteris d’edició de la novel·la vaig intentar mantenir un equilibri entre la fidelitat a l’esperit de la traducció de Vidal Jové i l’adaptació del text a la normativa lingüística i a les convencions tipogràfiques vigent, atès el caràcter didàctic del projecte.

Read more

Com crear una aplicació educativa per a tauletes mòbils i pissarres digitals

El 26 de setembre de 2016 es va celebrar el V Seminari Els reptes de l’edició digital, dedicat, en aquesta ocasió, a la literatura infantil i juvenil. Roger Canadell hi va oferir una master class sobre el procés de creació, edició i difusió de l’aplicació digital L’univers poètic de Miquel Martí i Pol, per a tauletes mòbils (IOs i Android) i per a pissarres digitals.

El professor del Màster d’Edició Digital i del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC va analitzar cadascuna de les fases que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar, finançar, programar i promocionar una aplicació educativa a partir de l’exemple i l’experiència de L’univers poètic de Miquel Martí i Pol.