Pràctiques a l’editorial Cruïlla, quatre mesos després

Per Wifredo Sevilla

Postgraduat en Edició digital, curs 2014-2015.

Hi ha qui ho viu amb passió i qui ho veu com un fet incòmode, però el consens és unànime: el llibre electrònic ja és una realitat. Avui la pregunta que tot editor s’ha de plantejar quan engega un projecte no és si cal una edició electrònica, sinó com hauria de ser. Cal passar de plantejaments tàctics a la presa de decisions estratègiques.

thumb_cruillaAmb una mica més d’una cinquantena de llibres electrònics al mercat, l’editorial Cruïlla està duent a terme un projecte capdavanter en edició electrònica. Durant aquests mesos de pràctiques a Cruïlla he tingut l’oportunitat d’observar el mercat des d’una posició privilegiada, analitzant nous productes i fent estudis; de diferenciar bé els formats ePub2 i ePub3, supervisant el procés de digitalització de quinze títols, i de participar en la creació de noves estratègies de promoció digital. Després de quatre mesos, aquestes són algunes de les meves observacions pel que fa a l’edició digital.

Líquid o estàtic?

Un dels primers plantejaments editorials quan s’aborda un projecte de llibre digital és l’aspecte visual de l’obra. Que els lectors puguin alterar la mida i el tipus de font tipogràfica d’un llibre electrònic no ha d’impedir-nos de fer la nostra proposta editorial. Totes les edicions electròniques en format ePub2 de Cruïlla porten fonts incrustades que ofereixen la possibilitat de gaudir d’una experiència de lectura visualment propera a l’edició en paper. Fins ara no han estat poques les veus que han alertat que els textos líquids podrien suposar l’extinció de la tasca del tipògraf; però tal com ha passat amb d’altres professionals del llibre, el tipògraf digital també té futur. Si amb els nostres llibres digitals oferim tipografies amb millors prestacions que les opcions per defecte dels dispositius electrònics, donarem valor als nostres productes i els distingirem de la resta que hi ha al mercat.

Hi ha altres projectes, però, que per mantenir la integritat estructural de l’obra, requereixen respectar la maquetació amb què han estat concebuts originalment. Estic parlant, en especial, dels llibres de la col·lecció Vaixell de Vapor Blanc, llibres il·lustrats destinats a infants a partir de 6 anys i en els qual la disposició de les caixes de text ha de fer-se en harmonia amb les il·lustracions que acompanyen. És en aquests casos que haurem d’optar per una edició de disposició fixa (fixed layout) i pel format ePub3 que, a més de permetre’ns fer un llibre electrònic amb una maquetació tancada, ens ofereix un ventall molt ampli de possibilitats pel que fa a la gestió de tipografies especials i diversos elements multimèdia.

Multimèdia: multiplicitat d’opcions o de problemes?

Poder incorporar amb facilitat elements animats i sonors a una edició digital és un avenç important, però si no prenem cura de com i per què fem una edició determinada, també pot ser una font de problemes. Rarament podrem tenir a les mans un llibre de paper que pesi més d’un o dos quilos ja que, limitacions físiques a banda, un llibre massa pesat resultarà poc ergonòmic a aquell qui l’ha de llegir. Tot i això no és difícil trobar al mercat llibres electrònics “massa pesants”, amb mides d’arxiu que fan que la descàrrega sigui inviable amb connexions de tarifació per dades i que ocupen molt d’espai als nostres dispositius.

Tradicionalment, la tasca essencial d’un editor consisteix a exercir de filtre i adoptar un criteri. Ara, amb la popularització i estandardització del llibre digital, caldrà que els editors també tinguem criteri digital i que continuem fent-nos la mateixa pregunta de sempre: i això, per què ho fem?

Què és un projecte d’edició digital?

El llibre electrònic és potser la part més visible, però només és una de les peces que conformen un projecte d’edició digital. De vegades parlem de la digitalització dels processos com si fos un procés que encara s’ha de consolidar quan, diàriament i com a part integral de la nostra vida personal i professional, consultem informació a Internet i utilitzem el correu electrònic i les xarxes socials per comunicar-nos.

La lliçó més important de la meva estada a Cruïlla, però, ha estat poder constatar que un projecte d’edició digital no necessàriament implica un llibre electrònic. De fet, tots els projectes editorials que es duen a terme avui dia presenten un factor de digitalització, més o menys elevat però indiscutiblement creixent. Podríem comprovar-ho de diverses maneres però la més evident és la promoció i el màrqueting. Cada cop és més difícil trobar una campanya promocional que no impliqui l’ús d’Internet i una o més xarxes socials.

I ara què?

El futur de l’edició presenta un gran repte per a tots els agents implicats en la cadena de valor del llibre. El llibre digital no és la solució, però tampoc no és el problema; és una nova manera d’editar, de treballar i, sobretot, de comercialitzar. Si els editors no prenem la iniciativa en edició digital, haurem de seguir les tendències que marquin aquells que la prenguin. Encara podem triar, però el món no espera als indecisos.