Promoció editorial a través de xarxes socials: la meva experiència a La Caja Books

per Julieta Retamoso, estudiant del Màster d’Edició Digital

 

 

El febrer passat vaig finalitzar la meva experiència de pràctiques a La Caja Books, una editorial que proposa un enfocament nou: publica caixes que contenen tres llibres sobre una mateixa temàtica, abordada per diferents autors i en diferents gèneres.

La modalitat de les pràctiques va ser en línia, cosa que em va permetre conjugar la formació i l’aprenentatge amb la meva vida laboral. Vaig poder participar en la definició i implementació de l’estratègia de comunicació de La Caja Books a xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) i conèixer com es gestiona la relació i el contacte amb els periodistes des d’una editorial petita. Malgrat que les meves tasques es van desenvolupar purament en l’entorn digital, això no va impedir en absolut que pogués conèixer la dinàmica cotidiana de l’editorial, gràcies a la comunicació fluïda que vaig mantenir amb el meu tutor durant tot aquest període.

Més enllà de les meves tasques del dia a dia, en destaco dos aspectes que m’han resultat especialment valuosos de l’experiència. D’una banda, he pogut seguir de prop com és el procés d’obrir-se camí en el mercat per a una editorial nova. En aquest sentit, crec que és important saber distingir-se de la resta, tot oferint un producte o enfocament nou. La Caja Books aposta per un format diferent -una caixa amb tres llibres sobre un mateix tema- i, a més, cada caixa s’enfoca a temàtiques diverses, cosa que permet arribar a segments de públic molt variats. Concretament, he tingut l’oportunitat de participar en la difusió en xarxes socials de La Caja de las Rebeldes (tres llibres sobre feminisme), La Caja de la Nostalgia (tres llibres que reflexionen sobre la nostra fixació pel passat), La Caja de la Bicicleta (tres llibres que aborden el ciclisme, la seva història i la seva èpica) i la La Caja del Fútbol (tres llibres que reflexionen sobre la passió del seguidor). També dels llibres que l’editorial ha publicat “en solitari” fins al moment: Deja de decir mentiras, Diarios de Kolimá i La destrucción de la memoria. Intentar reflectir aquesta diversitat de temàtiques dirigint-nos a públics específics molt variats i, paral·lelament, construir una identitat editorial pròpia que arribi a un públic més ampli, ha representat un veritable repte al moment de treballar en estratègies de comunicació d’èxit.

D’altra banda, i en estreta relació amb el punt anterior, he après que hi ha un gran potencial en la comunicació a través de mitjans no tradicionals, com és el cas de les xarxes socials. Saber definir un públic al qual parlar, trobar un to i una veu pròpia, i poder elaborar missatges atractius són tasques que poden contribuir al creixement de qualsevol editorial, tot i que en el cas de les més petites i recents pot significar un veritable salt qualitatiu en la construcció de la seva identitat digital. Aquesta identitat serà cada vegada més important en un món en què les noves tecnologies ja formen part del dia a dia de lectors, escriptors i editorials.

En definitiva, l’experiència de pràctiques ha estat molt enriquidora i m’ha permès complementar la formació del màster, oferint-me noves eines i aprenentatges per al meu desenvolupament professional.

Share