“Que els tuits no ens facin perdre les novel·les”. Entrevistem Vicenç Pagès i Jordà

23 de setembre de 2015
vicenç pagès jordà foto
Vicenç Pagès Jordà. Fotografia: Xavier Santos

Vicenç Pagès i Jordà (1963) és escriptor, professor i crític literari. La seva trajectòria professional acumula més d’una desena de publicacions, algunes reconegudes amb prestigiosos premis com el Mercè Rodoreda (2004), el Crexells (2009), el Sant Jordi (2013) i el Nacional de Cultura (2014). Trobareu totes les publicacions de l’autor en el seu web. L’hem volgut entrevistar amb motiu de la seva presència a la taula rodona “Escriptors i internet” del  IV Seminari Els reptes de l’edició digital que es celebrarà el proper dijous 1 d’octubre de 2015

  1. Creus que és més fàcil ser llegit ara que anys enrere?

Internet ha socialitzat l’escriptura. Per molta gent, publicar a la xarxa resulta molt més fàcil que llegir un llibre (ja no parlo de comprar-lo). En fi, que els tuits no ens facin perdre les novel·les.

  1. Com aconsegueixes destacar entre l’allau d’informació que trobem a la xarxa? Quins canals utilitzes per ser visible?

Per mi, l’important són els llibres, mentre que veig les xarxes com a vies d’accés, o d’informació, i també com a entreteniment. No dedicar gens de temps a la promoció és tan desaconsellable com dedicar-n’hi massa.

  1. Com ha canviat Internet la teva manera de concebre l’escriptura i la publicació?

A les novel·les Els jugadors de whist i Dies de frontera vaig fragmentar molt el discurs, però el que estic escrivint ara és més unitari, més orgànic. En paral·lel, en aquest nou llibre no parlo gens de les xarxes. Entenc que parlar d’Internet, i fins i tot escriure com a Internet, és una opció, no pas un deure.

  1. Quina estratègia segueixes per publicar i promocionar la teva obra?

A partir d’Els jugadors de whist vaig obrir una pàgina a Facebook, on barrejo literatura, art, informació… Em serveix per interactuar amb amics i lectors, però no estic segur que tingui efectes comercials. El Twitter el trobo massa addictiu, massa dispers. Pràcticament només el faig servir per estar informat: repiulo més que piulo.

  1. La teva trajectòria professional acumula diversos premis. Fins a quin punt aquest reconeixement ha influït en la teva manera de gestar els següents projectes?

Hi ha un tipus de novel·la situada en la història catalana, entre patriòtica i sentimental, que resulta molt premiable, però jo estic content d’haver estat premiat sense haver-ne escrit cap, d’aquestes.

  1. I per acabar, quin consell donaries a aquells escriptors novells que volen publicar o autopublicar-se?

El consell és que només escriguin si ho necessiten o si s’ho passen bé. En cas que desitgin ser rics o famosos, hi ha camins més recomanables.

Si vols saber més sobre autors, publicació i xarxes socials, vine l’1 d’octubre al IV Seminari Els reptes de l’edició digital. Inscripció gratuïta.

(Visited 8 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari