SeeBook: ¿de què fa olor, la tinta electrònica?

Que la digitalització de continguts ha trasbalsat tot l’ecosistema cultural és, dit en aquestes o en altres paraules, una de les afirmacions més repetides arreu i més compartida per tothom qui en forma part. De tots els reptes que aquesta digitalització planteja, el més evident, i sovint el més obviat, és el de la immaterialitat de l’obra digital.

Avui, les obres culturals, i podeu pensar en literatura, però també en música, cinema o fotografia, han deixat de ser aquell objecte físic que palpàvem i col·leccionàvem, que teníem a les mans mentre en gaudíem, que transportàvem amb nosaltres i no deixava de recordar-nos-ho, per l’espai que ocupava a la cartera, a la butxaca, a la maleta, o pel pes que arrossegàvem! Avui, dèiem, aquell objecte físic ha estat substituïda per dispositius de lectura, reproducció ­i visualització,­ sovint força freds i impersonals, uns dispositius que amaguen l’obra en el seu interior i la tornen invisible, que ens allunyen, d’alguna manera, de la relació de proximitat que hi teníem. Perquè podem tenir estima per un llibre imprès, per les seves cobertes, pel paper i l’olor de les seves pàgines, per un disc en vinil i la seva caràtula, per una fotografia i cadascun dels rebrecs o taques que hi ha anat deixant el pas dels anys. Però, ¿de què fa olor la tinta electrònica?; ¿quin tacte té la pàgina digital?; ¿quin pes físic, els llibres, la música o les pel·lícules digitals?; ¿quins lloms guarneixen la nostra biblioteca, discoteca o fototeca digital?

L’objecte cultural ha anat sempre acompanyat d’un embolcall, un revestiment que hem pres com una part indissoluble de l’obra. Ambdós, contingut i embolcall, obra i suport, han estat percebuts com un tot. La digitalització ha trencat aquest paradigma. Més enllà d’apreciacions sensitives, nostàlgiques o sentimentals, és obvi que aquesta separació suposa un reguitzell d’avantatges que no convé obviar i dels quals, de ben segur, ningú no en voldrà prescindir. Ara podem crear i gaudir de l’objecte cultural en i des de diferents suports i formats, i, per seguir amb allò del més repetit i comunament acceptat, podem accedir a un volum d’obres com mai no hauríem imaginat, des de i en qualsevol lloc. En àmbits com el de la fotografia i el de la música, aquests avantatges han estat ràpidament assumits per la indústria i pel públic.

En el sector editorial, tanmateix, el llibre digital ha de vèncer, encara, unes inèrcies que frenen la seva implantació definitiva –i per “definitiva”  no volem dir arribar a substituir el llibre imprès, sinó que fem referència al fet que la seva comercialització i adopció assoleixi una normalitat com caldria esperar–. Parlem d’inèrcies –i no de preu, de percentatge d’IVA, de pirateria, de drets d’autor, etc.– per referir-nos a la resistència a modificar alguns del usos i costums que han acompanyat i acompanyen el llibre imprès i que semblen molt més arrelats que no pas els que acompanyaven –i ja parlo en passat– la música o la fotografia.

Les editorials que tenen voluntat de fomentar la lectura en digital s’han empescat diverses fórmules per superar aquesta inèrcia. L’Editorial MalPaso, per exemple, acompanya la compra d’un llibre imprès amb la seva versió en format electrònic. Podem dir que “el regala” per acompanyar els seus clients en aquesta transició cap al món digital. Però no només les editorials estan caminant en aquesta línia. Hi ha també empreses d’altres sectors que s’ocupen d’oferir solucions per facilitar el pas entre ambdós entorns. Aquest és el cas DigitalTangible, una start-up que té per objectiu impulsar i fomentar la distribució de llibres digitals.

Tal com deixa endevinar el seu nom, DigitalTangible proposa solucions per apropar el món virtual i el físic, tot mirant de donar resposta a preguntes òbvies, però que sovint passen per alt: ¿com podem portar els llibres digitals a les llibreries, que és on continuen comprant la majoria de lectors? ¿com ho faran, els autors, per signar o dedicar exemplars dels seus llibres en format digital?; ¿què passa si el lector perd l’arxiu d’un llibre digital?; i els autors novells que publiquen en digital, ¿com poden distribuir la seva obra i donar-se a conèixer? La resposta de DigitalTangible a aquestes i altres qüestions és SeeBook*, una targeta que permet distribuir llibres digitals, una proposta brillant per la seva simplicitat i funcionalitat.

A simple vista SeeBook és una cartolina desplegable, de la mida d’una targeta postal, que en el seu exterior reprodueix la coberta original d’un llibre en la versió impresa, i en el interior un codi QR –amb la seva traducció alfanumèrica– i un generós espai en blanc perquè l’autor o el comprador hi puguin escriure una dedicatòria, o una nota de felicitació, cas que es vulgui regalar la targeta a una altra persona, per exemple.

El funcionament de SeeBook és ben senzill: només cal escanejar el codi QR imprès a la targeta, amb un dispositiu Android o iOS –o introduir el codi alfanumèric en la seva pàgina web– i accedim a un pantalla en què se’ns demana una adreça de correu electrònic i el format en què desitgem el llibre –PDF, EPUB o MOBI–. D’immediat rebrem un correu amb l’enllaç a la plataforma des d’on descarregar el llibre i ja podem començar a llegir. Tot plegat, gens carregós i molt ràpid.

L’aproximació entre digital i físic, però, va més enllà de la mera reproducció d’una coberta de llibre en una targeta postal. A diferència d’altres plataformes de venda i distribució de llibres digitals, el comprador d’una targeta SeeBook és el propietari del fitxer adquirit. Els llibres només estan protegits amb l’anomenat DRM tou o social, una mena de marca d’aigua que permet identificar-ne el titular, però que en cap cas impedeix que el pugui descarregar tantes vegades com vulgui, des de qualsevol lloc on estigui i, fins i tot, en diferents formats, en una clara demostració de la plena confiança i compromís de DigitalTangible envers els lectors. Cadascuna de les targetes SeeBook va numerada i incorpora el que anomenen un Ex-Lib –en homenatge al clàssic ex libris que identificava la propietat d’un llibre–, amb la qual cosa esdevé un exemplar únic que el comprador pot col·leccionar i guardar en la seva biblioteca física, tal com fa amb la resta de llibres. A més, en cas de canvi de dispositiu de lectura o pèrdua del fitxer descarregat –un dels malsons més recorrent entre els reticents a l’entorn digital–, el comprador o titular de la targeta pot escanejar de nou el codi corresponent i tornar a descarregar el llibre extraviat, a través de l’accés facilitat per SeeBook. Val a dir que la versatilitat digital fa que una mateixa targeta pugui incloure l’accés a continguts diversos com ara textos, imatges, registres d’àudio i vídeo, cadascun amb el seu enllaç, recordant-nos que el llibre digital va més enllà de la simple còpia escanejada d’un llibre imprès.

DigitalTangible ha portat SeeBook a més de 145 llibreries d’arreu d’Espanya, ha tancat acords amb diverses editorials, entre les que destaquen Anagrama, La Campana, Siruela, o Roca, i té un programa per a la difusió d’autors indies: ofereix la seva solució com a plataforma de distribució dels llibres que l’autor hagi donat a conèixer mercès a les pròpies targetes. En definitiva, aconsegueix una visibilitat difícil d’assolir per als títols digitals, immersos com acostumen a estar en les profunditats de la selva virtual, els porta a les llibreries alhora que els confereix un suport físic molt útil per acompanyar presentacions o fires i mercats culturals. Potser, gràcies a iniciatives com la de DigitalTangible, tingui sentit preguntar-nos pel tacte de la pàgina digital i l’olor de la tinta electrònica.

Joan Carles Navarro, graduat en Edició digital de la UOC
@JCarles_Navarro
* El Màster d’Edició Digital (Ca / Es) ofereix una plaça de pràctiques a Seebook.