«Sens elles, la història no està completa» (I sense el sector editorial, tampoc ho estarà)

Buscant exemples de narratives transmèdia en l’àmbit espanyol per al meu treball final de màster vaig tenir la sort de trobar un enllaç que em va portar fins a Las Sinsombrero, un projecte encara actiu i que podria tenir gran repercussió cultural i social a Espanya si se li presta l’atenció deguda i es gestiona correctament a llarg termini.

Es tracta d’una narrativa documental transmèdia (encara que en ocasions s’autodefineix, erròniament, com a «crossmedia») que tracta de recuperar, divulgar i perpetuar el llegat de dones espanyoles, intel·lectuals, literates i artistes de gran envergadura i influència que, tot i això, han quedat fins ara injustament a l’ombra. Qui sabia que a l’excelsa Generació del 27 va haver-hi dones? El projecte les reivindica com a integrants d’aquesta Generació perquè totes elles van néixer i van desenvolupar la seva obra durant la mateixa època que els poetes que tradicionalment s’identifiquen amb ella, amb els que a més van mantenir una estreta relació. Entre aquestes dones, només algunes, com Rosa Chacel i María Zambrano, han obtingut fins al moment cert grau de reconeixement. Una tercera, María Teresa León, només és recordada com a «dona de» (Rafael Alberti), però s’ha ignorat la seva obra escrita i la seva impressionant tasca intel·lectual, política i editorial.

La majoria d’aquestes dones, però, són perfectes desconegudes per al gran públic. És el cas de les poetes Ernestina de Champourcín i Josefina de la Torre (tot i haver estat incloses en les primeres antologies poètiques de la Generació), o de la pintora Ángeles Santos (tot i que que algunes de les seves obres estan exposades al centre d’Art Reina Sofia). Els iniciadors del projecte transmèdia es proposen recuperar la seva memòria perquè se’ls doni el lloc que els correspon: «Des de les figures femenines de la Generació del 27 fins a totes aquelles dones que amb la seva obra, les seves accions i la seva valentia van ser i són fonamentals per a entendre la cultura i la història d’un país que mai les va reivindicar».[i]

La narració transmèdia de Las Sinsombrero transcorre a través de televisió (documental), Internet (pàgina web i webdoc, vídeos diversos, wikiproyecto, xarxes socials), un llibre imprès i digital, i un programa educatiu destinat a desenvolupar-se en les aules d’ensenyament secundari a partir de 2017, així com una exposició també prevista per 2017.

La iniciativa va partir de tres professionals del món audiovisual, Tània Balló, Manuel Jiménez Núñez i Serrana Torres, i l’obra seminal va ser el documental, que RTVE va retransmetre en la seva segona cadena a l’octubre de 2015. No obstant això, no sembla que hi hagi una obra nucli. Sembla més aviat que els iniciadors del projecte van llançant els diferents elements segons una programació predefinida. La participació del públic, essencial perquè el projecte pugui denominar veritablement transmèdia, es proposa i es canalitza a través de dos elements, el viquiprojecte (ja iniciat) i el projecte educatiu.

Dues qüestions fan particularment interessant aquest projecte per al món editorial, i totes dues estan relacionades: una d’elles és el profund impacte cultural i social que podria tenir la dimensió performativa d’aquesta narració transmèdia documental, i la segona és el fet que el sector editorial hauria de ser un dels principals «performadores». En efecte, la dimensió performativa de les narratives transmèdia implica que els esdeveniments de l’univers narratiu poden tenir conseqüències en el món físic i, en ocasions, es requereix la realització de certs actes en el món físic per contribuir a construir l’univers narratiu.[ii] Aquest és clarament el cas de Las Sinsombrero: d’una banda, és evident l’impacte en el món «real» que aquest documental transmèdia pot tenir i, de l’altra, perquè aquest impacte es produeixi veritablement, són necessàries accions molt concretes: difondre i fer accessible el llegat intel·lectual d’aquestes dones, entre altres coses, reeditant les seves obres, revisant els manuals escolars i universitaris de literatura, d’art i d’història, donant-les a conèixer a les aules, posant plaques als carrers i places en què van transitar i van viure …

El projecte incorpora ja dos elements performatius en aquest sentit: el programa educatiu i l’exposició, previstos per 2017 (imaginem que s’exposarà l’obra pictòrica i escultòrica de les artistes gràfiques). No obstant això, el buit des de la perspectiva editorial és enorme: només un llibre ha estat publicat, un recull de biografies de les protagonistes escrit per una de les iniciadores del projecte, Tània Balló [iii] (que és productora audiovisual), i cap altre sembla estar previst. Però és evident que el projecte no quedarà complet fins que l’obra de totes aquestes autores es reediti, s’analitzi, es reinterpreti per donar-li el seu just valor, i pugui tornar a estar a disposició del gran públic. La tasca editorial (i l’oportunitat de negoci) que això representa és, doncs, enorme.

L’exemple de Las Sinsombrero posa en relleu el profund poder transformador del fenomen estètic i cultural de les narratives transmèdia (que ha sortit ja de l’àmbit exclusiu de la ficció), sobretot per les possibilitats que ofereix per a la participació i la creació col·lectiva. També posa de manifest el paper preponderant que el sector editorial podria exercir en el moviment. Per a això, és vital que sàpiga entrar en la dinàmica de la col·laboració i trobar el seu lloc en l’era de la convergència i de la cultura participativa.

 

Lola Montero CuéLola Montero Cué

Alumna del Màster d’Edició digital de la UOC i editora de la Revista Internacional del Trabajo (edició en espanyol).

[i] http://www.lassinsombrero.com/#!proyecto/c10fk [26-06-2016].

[ii] Bakioğlu, Burcu S. 2009. The business of storytelling: Production of works, poaching communities, and creation of story worlds. Tesis doctoral, Indiana University. Véase también Jenkins, Henry. 2007. «Transmedia Storytelling 101», en Confessions of an AcaFan, blog oficial de Henry Jenkins. http://henryjenkins.org/2007/03/transmedia_storytelling_101.html [11-7-16].

[iii] Balló, Tània. 2016. Las Sinsombrero. Sin ellas, la historia no está completa. Madrid, Espasa.