Sobre el conveni entre biblioteques i llibreters

logo_gremi_llibreters_catPer Marià Marín

Competents i col·laboratius

Ser competents, més que no pas competitius o, en tot cas, no competir -com si fos l’enemic- amb qui comparteixes objectius, producte i ‘clients’. Aquest és el fonament de l’acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Gremi de Llibreters de Catalunya. Els mitjans, però -deixo de banda els qui ho han explicat equivocadament- han recollit, com a estrella, un sol punt: la venda de llibres des de les biblioteques. Anem a pams.

Dos anys de feina donen fruit

Cap atzar. Cap foto oportunista. Prop de dos anys de feina gairebé setmanal amb antecedents tant de les biblioteques públiques com de l’Institut Català de les Empreses Culturals, que detectaven que una part dels usuaris de biblioteques demanava on podien comprar aquell llibre que tornaven del préstec. Això ha estat una constant perquè el gruix dels qui llegeixen llibres ara van a les llibreries, ara van a les biblioteques. I si ens mirem els estudis d’hàbits culturals i de consum, veurem a més que el gruix dels qui llegeixen són també els qui van al cine, escolten música, van al teatre…

L’aposta, cultural, és la lectura

Llegir: eix vertebrador de l’individu i de la societat. Em remeto als estudis, siguin de Nova York o del paradigma finlandès. Sabem que és millor ser lector que no pas no ser-ne i sabem que construir -aquest és el verb- una biblioteca personal és extraordinàriament positiu, i que fer-se una biblioteca personal -és a dir, comprar un llibre, com qui paga una entrada de teatre o al Sònar- no va ‘en contra’ d’anar a la biblioteca, com anar a la biblioteca no va ‘en contra’ d’anar a la llibreria. Són usos diferents, per això biblioteques i llibreries són equipaments diferents: no competeixen, multipliquen. Per això l’acord: per formalitzar que hom compri a la llibreria i faci préstec a la biblioteca i perquè tot allò de comú -el producte, l’usuari/client, les recomanacions, les accions de promoció i difusió, l’impuls de la lectura…- tendim a fer-ho plegats. L’acord és, sobretot, una aposta cultural.

Tinc un llibre per a tu

Per què no s’havia fet abans? La cadena tradicional de valor del llibre va de l’editor al llibreter passant pel distribuïdor. Hem copiat les farmàcies: Que la tenen, aquesta medicina? Miro l’ordinador. No me’n queda cap, però no hi pateixi: aquí té aquest número i a les quatre la podrà recollir. Aquesta escena que coneixem significa eficiència i servei orientat al client. El dependent mira l’ordinador perquè hi ha un programari que permet saber quantes unitats hi ha en estoc i qui les té i perquè hi ha un sistema logístic per a repartir-ho sota comanda. El llibre era un sector mancat d’aquesta eina. Tenia protocols i estàndards de traçabiblitat, però en faltava la compleció. La Cambra del Llibre hi ha treballat i invertit, i hem creat Libridata, l’eina que permet saber el comportament del mercat dels llibres, una eina de planificació i coneixement, d’eficiència. D’altra banda, fa un any i mig el Gremi creava Liberdrac, el primer portal per a vendre llibres digitals format exclusivament per llibreries -i no pas per plataformes tecnològiques o agents aliens al sector.

Ja teníem el motor -Libridata- i l’operador econòmic -Liberdrac. Ja podíem respondre la pregunta: On puc comprar aquest llibre que retorno? Cop de telèfon. Pregunta de la biblioteca a la llibreria: Què el tens? Sí? Boli, post-it. Miri, a la llibreria de la cantonada el tenen. L’acord que hem signat respon a aquesta demanda i ho fa fàcil, alliberant la biblioteca d’una feina que no li pertoca, la de vendre llibres. L’usuari mirarà l’ordinador, buscarà el llibre que desitja i veurà les llibreries que el tenen, començant per les properes, i el podrà comprar.

Ens creiem la feina prescriptora de la llibreria i de la biblioteca

Del comerç de proximitat que garanteix tria, varietat i consell, del tinc un llibre per a tu i, alhora, la de servir el llibre que el client desitja. Al meu entendre, l’acord té en primer lloc la virtut de ser una gran aposta de servei, de servei cultural.

L’acord pivota en què l’intercanvi d’informació ens fa savis i així aconseguim, biblioteques i sector editorial, una visió conjunta i completa de la realitat del país, des de la producció de llibres fins als hàbits lectors i de compra. Les biblioteques disposen ja de Libridata. El sector disposa ja de les dades de préstec. La Conselleria ja té dades objectives per a planificar polítiques culturals, com ara els plans de foment de la lectura. El sector té una eina per saber què volen els segments de públics, cosa que permet afinar tirades, reimpressions i logística, és a dir, un estalvi i una millora del servei. Però l’acord va més enllà perquè a part de ser eficients potenciem el treball conjunt: bibliotecaris i llibreters som dos perfils professionals privilegiats pel fet que són el primer front office del ciutadà. Comissions tècniques conjuntes, formacions comunes i activitats compartides són l’essència -més que vendre- d’un acord que abraça per igual coneixement, vocació cultural i resposta comercial.

Marià_Marín

Marià Marín i Torné

Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya

Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Indústries Culturals

Col·laborador docent del postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62