Sobre fires del llibre internacionals

Bernat Puigtobella, editor de Núvol.com, és durant aquesta setmana el nostre convidat Imatge de la London Book Faira l’aula d’Internacionalització de la literatura en temps d’Internet. Atès que un dels temes que tractem en aquesta assignatura és el de les fires del llibre internacionals, li hem demanat que conversi amb els alumnes sobre aquests grans esdeveniments comercials. Puigtobella, que fa anys que hi assisteix com a editor literari, valorarà fins a quin punt la digitalització està propiciant canvis en fires com ara la de Frankfurt, Londres i Guadalajara.

Bernat Puigtobella ha inciat la seva participació en el debat amb el següent comentari:

Bernat PuigtobellaCrec que l’adveniment del món digital ja ha canviat el modus operandi dels agents i editors a l’hora de negociar drets d’autor, però no ha alterat encara el format de les fires. La fira serveix per conèixer editors i agents que només has tractat per email i que en el contacte personal esdevenen alguna cosa més que una adreça de correu. La confiança que es genera en aquell que ven envers aquell que compra amb els anys esdevé complicitat, amistat, etc. Aquest caliu humà no es crea només en les apressades cites de mitja hora que tenen lloc a la fira sinó també als cocktails del Frankfurter Hoff o en els Hotels de Londres on la gent es retroba al voltant d’una copa. Són les persones i no només els diners les que mouen l’intercanvi. Mentre hi hagi una comunitat internacional de lectors hi haurà fires.

La relació entre els membres d’aquesta comunitat (editors, agents, responsables de drets) s’ha virtualitzat molt en els darrers quinze anys gràcies al correu electrònic, però no es pot virtualitzar fins al punt d’eliminar el contacte personal. Deia Steiner que la llengua d’Europa és la traducció, i mentre es mantingui la necessitat de compartir hi haurà un mercat, independentment de la velocitat que agafi la digitalització.

Una segona constatació és que hi ha una enorme bretxa digital que encara separa el món anglosaxó (Estats Units i Anglaterra) del continent europeu. El percentatge de vendes de llibre digital als Estats Units és ja superior al 10% (cada dia augmenten les xifres), mentre que a Europa estem parlant de percentatges marginals. Un símptoma evident de la lentitud amb què avança la digitalització ha estat la fallida de 36L i Leqtor, plataforma fundada fa pocs anys -però de manera prematura– per Ernest Folch i Ferran Soriano. La darrera Fira de Londres, celebrada aquest mes d’abril, ha continuat sent fonamentalment analògica, però han guanyat terreny els estands de les editorials que es dediquen exclusivament a l’edició digital. De moment estan situats en un pavelló lateral, però tot fa pensar que aniran guanyant passadissos. Un dia no gaire llunyà la quota s’invertirà i les fires continuaran celebrant-se igualment encara que els continguts a negociar siguin digitals. Una altra constatació important. A les fires del llibre, des de fa tres anys, tots els contractes que es negocien ja inclouen els drets digitals. No hi ha cap editor amb dos dits de front que compri només els drets de paper, encara que no sàpiga quin ús farà dels drets digitals. Per tant, en certa manera es podria afirmar que totes les fires ja són digitals, per bé que el model de negoci de les editorials encara se sosté primordialment en el paper.

Molts de vosaltres pregunteu pel paper que jugaran Google, Amazon, Apple. No sóc profeta, però tot apunta que cadascuna d’aquestes plataformes són un rusc sobre el qual els editors, com abelles, segregaran els seus continguts. Qui sàpiga generar un contingut interessant segur que trobarà qui li compri, tant si és un petit editor com si és un gran grup. Però és incert encara el rendiment que donarà un determinat contingut (fixeu-vos que ja no parlo de llibres) a l’hora de ser monetitzat. Ara Amazon o Apple es queden una comissió del 30% sobre el preu del llibre o app, però en una situació de monopoli podrien augmentar aquest marge i deixar escanyats els petits editors. El temps ens ho dirà. És ben segur que la digitalització transformarà el món editorial. Cal veure si es produeix un desmantellament semblant al de la indústria discogràfica o si, en canvi, es viu com una gran revolució gràcies a la qual de sobte s’alliberen una gran varietat de continguts fins ara inaccessibles. Sempre queda el dubte de si venent els llibres més barats en format ebook pujaran les vendes i es frenarà així la caiguda de facturació. La teoria de La llarga cua aplicada al digital pot donar sorpreses agradables. Els pessimistes, però, consideren que la corba dels continguts creix de manera exponencial, molt més ràpidament que la capacitat dels lectors/clients per absorbir-los. Passem d’una economia basada en el consum de mercaderies a una economia de l’atenció, en la qual guanyen aquells productes que poden captivar. Els continguts a vendre són infinits. L’atenció és escassa. A les fires també.