El potencial educatiu de la novel·la gràfica: el cas de l’editorial italiana BeccoGiallo

per Roger Prims

D’uns anys ençà, el còmic, mitjançant sobretot la novel·la gràfica, ha trobat vies d’expansió comercial i d’increment del seu prestigi cultural. Semblen certificar-ho, d’una banda, la superació d’una distribució tradicional fins ara poc ubiqua que fa que el còmic comenci a traspassar els límits de la botiga especialitzada i que gaudeixi d’espais propis a grans cadenes de llibreries, com han indicat Josep Rom i Daniel Gómez. I d’altra banda, i potser per això mateix, la creixent adaptació de novel·les gràfiques a produccions cinematogràfiques o televisives de gran èxit. Això, des d’un punt de vista comercial.

Si ens traslladem a la vessant de la consideració social de què gaudeix la historieta, en qualsevol de les seves expressions, però amb un paper preeminent per a la novel·la gràfica, sembla que s’hagi començat a esfilagarsar l’etiqueta que encasellava el còmic com un gènere menor, tant per les seves característiques narratives i artístiques com perquè era considerat un producte de consum, allunyat de l’alta cultura, i sovint associat al públic infantil i juvenil. A banda que l’edat a què està destinat un producte artístic o cultural no hauria de rebaixar-ne el prestigi, el fet que obres com Maus, d’Art Spiegelman, hagin estat reconegudes amb premis tan prestigiosos com el Pulitzer hauria d’haver servit per esquerdar els prejudicis envers el gènere.

Read more