Roger Chartier. 2018. Biblioteques i llibreries: entre herències i futur

Roger Chartier, Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro. Colombia: Cerlalc, 2018.

per Roger Prims

Sens dubte, l’univers del llibre s’enfronta a un canvi de paradigma, molt marcat per la tecnologia, sí, però amb altres elements que semblen problematitzar el futur d’institucions i negocis vinculats al llibre com a objecte i com a concepte, principalment les biblioteques i les llibreries.

En l’opuscle Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro, Roger Chartier, l’historiador de la quarta generació de l’Escola dels Annals, especialista en història del llibre i de les edicions literàries, reflexiona sobre els reptes actuals que afronten llibreries i biblioteques, llibreters i bibliotecaris, en virtut de les transformacions que ha experimentat el circuit del llibre, amb formes de producció i comercialització radicalment noves (especialment les vinculades a la digitalització) que van acompanyades indestriablement de nous hàbits en la lectura i noves inquietuds a l’entorn de la conservació i la transmissió del patrimoni textual.

Lluny de prediccions apocalíptiques, Chartier transita panoràmicament per la genealogia de la llibreria i la biblioteca per mostrar que ambdues han estat exposades des dels seus moments fundacionals a reptes i embats adversos que les han obligat a emprendre transformacions per a adequar-se a escenaris canviants. Les llibreries convivien amb l’edició fins al primer terç del segle XIX, mediatitzades pel capitalisme comercial i el patrocini, fins que la segmentació de les activitats va comportar noves competències a la forma de venda de llibres. Competències que es reprodueixen avui en forma de grans superfícies, imperis multimèdia i empreses que via internet concentren venda, edició i distribució, tot mentre el percentatge de lectors (sobretot els forts lecteurs) va disminuint.

Read more

Les altres cares del llibre

dialegs-portadaLes altres cares del llibre. Converses entre professionals del món de llibre, moderades per Albert Forns.

Diverses institucions i empreses del món del llibre de Barcelona ens conviden a assistir a cinc actes públics, concebuts a manera de diàleg, en què dos experts conversaran a l’entorn de qüestions vinculades amb la creació textual, les professions de la indústria editorial, les llibreries i les biblioteques.

Els diàlegs, que se celebraran en cinc espais de referència literària de la ciutat (seu de l’Editorial Comanegra, Biblioteca Andreu Nin, Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Ateneu Barcelonès i Llibreria Calders), comptaran amb els següents ponents: Aniol Rafel i Eugènia Broggi (Editors), Jordi Nopca i Simona Škrabec (Crítics), Carme Fenoll i Lluís Vicente (Bibliotecaris), Ferran Ràfols i Dolors Udina (Traductors), i finalment, Marta Ramoneda i Isabel Sucunza (Llibreters). Les converses se celebraran els dies 27 d’octubre, i 3, 10, 17 i 24 de novembre. Per a més informació, vegeu el portal de Tramoia.

V Seminari Els reptes de l’edició digital

imatge

Dilluns 26 de setembre de 2016 us convidem a assistir al V Seminari Els reptes de l’edició digital. De caràcter acadèmic i professionalitzador, la sessió s’inscriu en el marc d’activitats del Màster d’Edició digital organitzades amb la voluntat de divulgar el coneixement i bones pràctiques vinculats amb el món del llibre.

Enguany dediquem Els reptes de l’edició digital a la literatura infantil i juvenil, un dels àmbits editorials amb més  vitalitat dins de l’escenari digital i que compta amb una creixent acceptació dels lectors. Les dues sessions del seminari posen el focus en els ponts establerts entre les creacions digitals infantils i juvenils, i les institucions públiques.

En la primera ponència, Joana Costa brindarà una panoràmica del mercat digital a les biblioteques dels Estats Units, n’exposarà la política de compra de continguts infantils i juvenils, i analitzarà algunes plataformes i creacions. En la segona ponència, Roger Canadell explicarà l’èxit de l’aplicació infantil L’univers poètic de Miquel Martí i Pol, que ha obtingut un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes, com es va concebre i quines estratègies es van seguir per presentar-lo a un concurs públic. Tot seguit detallarà les característiques de l’aplicació.

PROGRAMA

18:00

Joana Costa: El mercat digital infantil i juvenil a les biblioteques dels Estats Units

  • Aproximació al mercat de les biblioteques als EEUU
  • Situació del mercat digital a les biblioteques estatunidenques
  • Ebooks infantils i juvenils a les biblioteques estatunidenques (xifres, sistemes i models de negoci)
  • Plataformes digitals infantils i juvenils i anàlisi d’exemples: Bookflix, Science Flix, PebbleGo, etc.

19:00

Roger Canadell: L’aplicació infantil L’univers poètic de Miquel Martí i Pol

  • Concepció del projecte i agents implicats
  • Concurs públic per a aplicacions de literatura catalana
  • Desenvolupament del projecte
  • Característiques de l’aplicació
  • Promoció

 

Joana

Joana Costa és professora col·laboradora del Màster d’Edició digital de la UOC. Ha estat editora executiva de l’Editorial Cruïlla del Grupo SM i del grup RBA. Actualment treballa com a editora infantil i juvenil de no-ficció a Scholastic Inc., a Nova York.

 

 

Roger Canadell és professor del Màster d’Edició digital i del Grau de Llengua i literatura catalanes dels Estudis d’Arts i humanitats de la UOC. És coautor de l’aplicació L’univers poètic de Miquel Martí i Pol.

El seminari se celebrarà el 26 de setembre de les 18:00 a les 20:00 a la seu de la UOC de l’Avinguda Tibidabo, 39-43. L’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí. La sessió s’adreça especialment als estudiants del Màster d’edició digital i del Grau de Llengua i literatura catalanes de la UOC.

Entrevista a Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques

PROJECTE 10×10: Una aliança entre Biblioteques i Editorials

Per Ada RequenaCarme_Fenoll_©Francesc_Meseguer_BAIXA_DSC3063

La incorporació de la tecnologia ha estat clau per desenvolupar i generar nous elements en el món del llibre els quals suposen canvis substancials en la seva concepció física. Són elements que ens arriben a través d’un procés de revolució tecnològica però que influencien també en la nostra percepció del que suposa el coneixement i la cultura, i en conseqüència la del llibre i la lectura. En aquest context, les empreses i les institucions de l’àmbit del llibre han plantejat i iniciat processos de digitalització i a més han introduït elements pensats exclusivament per aquest nou món en pantalla. Tot i això, també observem que aquesta idea de canvi no es plasma només en un sentit d’exclusió del format paper vers el format digital, sinó que pretén integrar aquests dos formats per ser capaços de constituir un únic paradigma, el de la cohabitació.

Read more

Sobre el conveni entre biblioteques i llibreters

logo_gremi_llibreters_catPer Marià Marín

Competents i col·laboratius

Ser competents, més que no pas competitius o, en tot cas, no competir -com si fos l’enemic- amb qui comparteixes objectius, producte i ‘clients’. Aquest és el fonament de l’acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Gremi de Llibreters de Catalunya. Els mitjans, però -deixo de banda els qui ho han explicat equivocadament- han recollit, com a estrella, un sol punt: la venda de llibres des de les biblioteques. Anem a pams.

Read more

Biblioteques i llibreries: dins o fora?

4685257

Per Jordi Llobet

Les notícies ja no corren, sinó que volen i impacten a tota velocitat, tal com ha succeït amb la comunicació de la signatura, dijous passat dia 22 de maig, del Conveni de col·laboració per a la promoció del llibre entre el Departament de Cultura i el Gremi de Llibreters de Catalunya. La signatura dóna el tret de sortida a una prova pilot que apropa quinze biblioteques i quinze llibreries que, potser, en alguns municipis ja havien acordat certes dinàmiques de foment de la lectura però que totes elles, ben segur, ja compartien un mateix compromís: el servei als lectors.

Els acords assolits, efectius a partir de la tardor, escurcen la distància entre aquests serveis culturals i volen reforçar-ne els beneficis econòmics i els valors a través de fórmules diverses: facilitant la compra de llibres a les llibreries als usuaris de les biblioteques; acollint, les llibreries, esdeveniments i activitats organitzades per les biblioteques; instal·lant aparadors de novetats a les biblioteques per part dels llibreters o elaborant recursos i projectes que enforteixin el paper prescriptor d’ambdós serveis.

Read more

Editors, llibreters i autors de capçalera a les biblioteques públiques

Per Jordi Llobet

capçalera

Una mostra evident de la dificultat per interpretar els canvis en el sector del llibre la tenim en la diversitat d’esquemes gràfics que intenten descriure el paper dels agents del sector sota el nou paradigma digital. La linealitat de la cadena de valor tradicional dóna pas, en aquests esquemes, a formes més complexes en què els agents es connecten a través de línies de força, més o menys potents, que es creuen en múltiples direccions.

El camp de les biblioteques públiques és un dels eixos que pren rellevància en algun d’aquests nous esquemes de l’ecosistema del llibre. Des d’aquesta perspectiva, és oportú valorar els programes desplegats recentment des del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, destinats a reforçar les línies de treball amb els editors, els llibreters i, més concretament, amb els autors.

Read more

Editors i biblioteques: tan a prop i tan lluny

Cordón_Nuevo_ecosistema_del_libro

Cordón García, José Antonio. Los componentes estructurales del nuevo ecosistema del libro: editores y bibliotecas, el camino hacia la convergencia. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2014. 25 p. (Lectyo libros). Disponible a: http://www.lectyo.com

Per Jordi Llobet

Quan ens apropem a qualsevol tribuna de debat sobre l’edició digital cal preveure que, davant  la dificultat d’aclarir un horitzó ple d’incerteses, els ponents conduiran l’anàlisi amb més o menys encert per una sèrie de llocs comuns. És ben bé el contrari del que va succeir, ara fa uns mesos, amb la intervenció del professor de la Universitat de Salamanca, i membre del Grup E-lectra, José Antonio Cordón García, dins del II Seminari els Reptes de l’edició digital.

Read more

Biblioteques i llibreries: competir o compartir?

 

biblioteca

Quan vaig llegir per primera vegada el poema d’en Joan Margarit, encegat per l’ofici vaig tenir la gosadia irreverent d’esmenar-li el vers – la llibertat és una llibreria –, traient-lo de context i afirmant que la llibertat és una biblioteca. L’atemptat a l’ordre estètic es recolzava en una coartada més o menys sòlida: sóc del parer que una biblioteca pública representa molt millor la llibertat que no pas una llibreria, ja que el servei s’obre a tothom sense cap condició econòmica.

Més enllà de la distància crematística que separa ambdós serveis, cal convenir que biblioteques i llibreries han de resoldre encara de forma decidida si comparteixen objectius i interessos a l’hora de captivar lectors o bé competeixen entre elles per atraure la comunitat lectora, especialment en  èpoques difícils com les actuals. Afortunadament, les darreres actuacions del Gremi de Llibreters de Catalunya i del Servei de Biblioteques avancen paral·lelament en la mateixa direcció.

Read more

Els clàssics catalans en ruta a les biblioteques públiques

 

rosaalsllavis1

Per Jordi Llobet, col·laborador docent del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62

Posar en circulació els clàssics no és pas feina fàcil, tot i que fer ruta al seu costat garanteix sempre un trajecte segur que, a més, acostuma a ser sorprenent. Tanmateix, la seva quietud en els prestatges de les biblioteques evidencia el paper secundari que tenen com a companys del viatge lector, relegats d’habitud per l’allau de novetats fugisseres que s’imposen mediàticament.

Justament, ara fa uns mesos, un grup d’intel·lectuals manifestà públicament, amb un to molt crític, la necessitat d’incrementar la presència dels clàssics catalans a la xarxa de biblioteques públiques del país. Una bona part de l’argumentari del manifest evidenciava, tot sigui dit, un desconeixement notable de la realitat bibliotecària; ara bé, entre les raons exposades n’hi havia una d’inqüestionable: les biblioteques públiques, si més no les més importants, han de disposar ineludiblement dels clàssics de les lletres catalanes.

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya va entomar la crítica i, com no podia ser d’altra manera, va assumir el compromís de reforçar una de les funcions bàsiques de tota biblioteca pública i, específicament, del Servei que els dóna suport: promoure i difondre de la millor manera possible la tradició cultural de la comunitat.

Read more