Les dones de la historieta són reconegudes en el 36 Saló del Còmic de Barcelona

La historieta és un mitjà el valor cultural de la qual ha estat qüestionat des dels seus orígens, perquè es considerava un gènere menor, i com a tal els artistes de còmic s’han vist històricament forçats a trobar espais de rebel·lió i qüestionament de l’ordre establert. El llenguatge del còmic ha estat transgressor i ha desafiat la concepció dels dos terrenys entre els quals es mou: les arts gràfiques i la literatura. No obstant això, paradoxalment, la mateixa indústria del còmic no ha sabut rebel·lar-se contra una de les constants d’aquest ordre establert: la invisibilització de les dones en el terreny creatiu. Fins ara.

En mirar les llistes de guardonats dels premis de còmics més importants, com el Premi Nacional del Còmic, i davant l’escassetat de noms femenins, seria legítim preguntar-se si hi ha dones historietistes. I clar que n’hi ha. En un camp que durant molt temps va ser dominat pels homes, cada dia són més les veus i les mirades femenines. La bona notícia és que per fi aquestes dones van guanyant-se el seu espai en els esdeveniments oficials destinats a reconèixer la qualitat dels treballs. L’edició número 36 del Saló Internacional del Còmic de Barcelona és la millor prova d’això. Divendres passat, 13 d’abril, l’artista catalana Laura Pérez Vernetti va ser guardonada amb el Gran Premi de l’edició en reconeixement al seu recorregut professional. Laura, que és com signa alguns dels seus treballs, té una llarga trajectòria en el món de la historieta i la il·lustració, en què ha explorat molts temes i estils. Va pertànyer a la generació del boom del còmic adult de l’Espanya dels 80 i va col·laborar molts anys amb El Víbora, revista de la qual li interessava l’estètica transgressora i experimental pròpia del còmic underground. A més, en aquesta edició del Saló del Còmic de Barcelona una altra autora va ser premiada. Ana Penya va ser guardonada com a autora revelació per la seva obra Estamos todas bien (Salamandra Graphic) en què retrata el dia a dia de les seves dues àvies, a través de que la seva història personal homenatja les dones que van ser educades durant el franquisme.

Que dues dones hagin guanyat dos dels premis del que probablement sigui la trobada de còmic més important del país és, sense cap dubte, notícia de per si; però ho és molt més quan tenim en compte que entre els nominats en totes les categories hi ha hagut per primera vegada equilibri de gènere. Anabel Colazo, Tillie Walden i Begoña García-Alén són altres dels noms femenins que acompanyen les premiades d’aquesta edició. Això no vol dir que siguin les primeres, és clar que no, però la seva major presència en la selecció del jurat és sens dubte simptomàtic que les historietistes a Espanya han fet un pas endavant cap a un just reconeixement professional. I de la seva mà, però també de la d’altres dibuixants homes, arriben al còmic personatges femenins més complexos que relaten les seves experiències, les seves emocions, la seva intimitat i la seva quotidianitat. Enrere van quedar els temps en què les dones representades en els còmics eren només personatges secundaris, passius, definits per la seva sexualitat i que existien gairebé exclusivament com un element més que definia al personatge masculí. El llenguatge de la historieta, per fi, troba entre les seves vinyetes espai per a les veus de dones, per a les autores i per als personatges que, com les protagonistes de Estamos todas bien, fins fa poc no se’ls adjudicava interès narratiu.

Carmela Artime, professora i coordinadora del programa de Llengües Modernes de l’Amsterdam University College.

Carmela està escrivint la tesi doctoral Memory in the Spanish Graphic Novel (2005 – 2015): Fiction and Historical Representation. És membre del grup de recerca LiCMES.