25 Manga Barcelona: la consolidació del manga independent

per Anna Roldós

La vint-i-cinquena edició de la Fira del Manga de Barcelona, que es va celebrar entre el dies 31 d’octubre i 3 de novembre, va assolir la xifra rècord de 152.000 visitants. Que el manga segueix en bona forma i guanyant lectors ens ho confirmen també algunes de les novetats que hem descobert enguany, tant pel que fa als catàlegs d’editorials de llarga trajectòria com quant als segells de nova creació que tot just s’incorporen al panorama.

Entre les editorials que s’han estrenat durant aquesta edició del Manga Barcelona cal destacar Héroes de papel , especialitzada en llibres relacionats amb el món del videojoc, que ha fet el salt al manga amb Fantastic World, de Ryo Hirano, i Ediciones Fujur, creada recentment per dos membres del portal d’actualitat de manga i anime Mision Tokyo, que han decidit provar el format en paper tot estrenant catàleg amb Tequila Sunrise, de Katami Studio (signat per tres germanes espanyoles).

Altres editorial independents van mostrar també la consolidació cada cop més clara dels seus projectes, amb la presentació de novetats editorials i noves llicències. És el cas, per exemple, de Fandogamia, editorial de còmic amb una col·lecció dedicada al manga que, fidel a la seva línia de transmetre valors, com ara el respecte a les distintes identitats de gènere, va presentar el volum La novia era un chico, que tracta de la transició de gènere. A més, també van avançar que en pròximes edicions convidaran una de les seves autores estrella, Kabi Nagata, autora de Mi experiencia lesbiana con la soledad, un manga molt cru que reflecteix la pròpia experiència de l’autora, que va patir una depressió.

Read more

Còmic: tradició i aires nous

Resulta sorprenent observar com el còmic, que en els seus orígens molts van menystenir, ha anat fent-se un lloc entre el públic tant nacional com internacional. Lletres i il·lustracions, dues arts que unides han donat a llum obres la força il·locutiva de les quals s’ha vist multiplicada, arriben eficaçment al lector, ja sigui per fer-lo riure, plorar, imaginar o, simplement, remoure les seves consciències. Perquè si alguna cosa caracteritza la historieta en els nostres dies és la diversitat de gèneres que aborda, cosa que li permet captivar un públic cada vegada més heterogeni.

Aquest cap de setmana va tancar les seves portes l’edició número 37 del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Han estat tres intensos dies que, com bé s’ha fet ressò la premsa, han aconseguit reunir més de 112.000 visitants, entre els quals van haver tant veterans amants del gènere com nouvinguts. Això no ha estat un obstacle en el desenvolupament de la trobada, sinó més aviat la seva major virtut. Múltiples perfils de lectors han trobat espais diferenciats on poder saciar les seves ànsies de còmic i novel·la gràfica, entretenir-se, fer-se amb els grans del gènere, enriquir els seus coneixements o presentar els seus treballs a les editorials. Fins i tot els més petits han pogut gaudir d’aquest Saló.

Read more

El potencial educatiu de la novel·la gràfica: el cas de l’editorial italiana BeccoGiallo

per Roger Prims

D’uns anys ençà, el còmic, mitjançant sobretot la novel·la gràfica, ha trobat vies d’expansió comercial i d’increment del seu prestigi cultural. Semblen certificar-ho, d’una banda, la superació d’una distribució tradicional fins ara poc ubiqua que fa que el còmic comenci a traspassar els límits de la botiga especialitzada i que gaudeixi d’espais propis a grans cadenes de llibreries, com han indicat Josep Rom i Daniel Gómez. I d’altra banda, i potser per això mateix, la creixent adaptació de novel·les gràfiques a produccions cinematogràfiques o televisives de gran èxit. Això, des d’un punt de vista comercial.

Si ens traslladem a la vessant de la consideració social de què gaudeix la historieta, en qualsevol de les seves expressions, però amb un paper preeminent per a la novel·la gràfica, sembla que s’hagi començat a esfilagarsar l’etiqueta que encasellava el còmic com un gènere menor, tant per les seves característiques narratives i artístiques com perquè era considerat un producte de consum, allunyat de l’alta cultura, i sovint associat al públic infantil i juvenil. A banda que l’edat a què està destinat un producte artístic o cultural no hauria de rebaixar-ne el prestigi, el fet que obres com Maus, d’Art Spiegelman, hagin estat reconegudes amb premis tan prestigiosos com el Pulitzer hauria d’haver servit per esquerdar els prejudicis envers el gènere.

Read more