Còmic: tradició i aires nous

Resulta sorprenent observar com el còmic, que en els seus orígens molts van menystenir, ha anat fent-se un lloc entre el públic tant nacional com internacional. Lletres i il·lustracions, dues arts que unides han donat a llum obres la força il·locutiva de les quals s’ha vist multiplicada, arriben eficaçment al lector, ja sigui per fer-lo riure, plorar, imaginar o, simplement, remoure les seves consciències. Perquè si alguna cosa caracteritza la historieta en els nostres dies és la diversitat de gèneres que aborda, cosa que li permet captivar un públic cada vegada més heterogeni.

Aquest cap de setmana va tancar les seves portes l’edició número 37 del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Han estat tres intensos dies que, com bé s’ha fet ressò la premsa, han aconseguit reunir més de 112.000 visitants, entre els quals van haver tant veterans amants del gènere com nouvinguts. Això no ha estat un obstacle en el desenvolupament de la trobada, sinó més aviat la seva major virtut. Múltiples perfils de lectors han trobat espais diferenciats on poder saciar les seves ànsies de còmic i novel·la gràfica, entretenir-se, fer-se amb els grans del gènere, enriquir els seus coneixements o presentar els seus treballs a les editorials. Fins i tot els més petits han pogut gaudir d’aquest Saló.

Read more

El potencial educatiu de la novel·la gràfica: el cas de l’editorial italiana BeccoGiallo

per Roger Prims

D’uns anys ençà, el còmic, mitjançant sobretot la novel·la gràfica, ha trobat vies d’expansió comercial i d’increment del seu prestigi cultural. Semblen certificar-ho, d’una banda, la superació d’una distribució tradicional fins ara poc ubiqua que fa que el còmic comenci a traspassar els límits de la botiga especialitzada i que gaudeixi d’espais propis a grans cadenes de llibreries, com han indicat Josep Rom i Daniel Gómez. I d’altra banda, i potser per això mateix, la creixent adaptació de novel·les gràfiques a produccions cinematogràfiques o televisives de gran èxit. Això, des d’un punt de vista comercial.

Si ens traslladem a la vessant de la consideració social de què gaudeix la historieta, en qualsevol de les seves expressions, però amb un paper preeminent per a la novel·la gràfica, sembla que s’hagi començat a esfilagarsar l’etiqueta que encasellava el còmic com un gènere menor, tant per les seves característiques narratives i artístiques com perquè era considerat un producte de consum, allunyat de l’alta cultura, i sovint associat al públic infantil i juvenil. A banda que l’edat a què està destinat un producte artístic o cultural no hauria de rebaixar-ne el prestigi, el fet que obres com Maus, d’Art Spiegelman, hagin estat reconegudes amb premis tan prestigiosos com el Pulitzer hauria d’haver servit per esquerdar els prejudicis envers el gènere.

Read more