per Joan Carles Navarro
La Federación de Gremios de Editores de España (FGEE) acaba de publicar l’informe Hábitos de lectura y compra de libros en España – 2018. La consultora encarregada de l’informe torna a ser Conecta, que ja va fer-se càrrec de l’edició de l’any 2017 i anteriors.
Aquests dues edicions, les de 2017 i 2018, són les primeres que es publiquen d’ençà que la FGEE va interrompre l’elaboració de l’informe, l’any 2012. Paga la pena remarcar-ho perquè aquest buit de quatre anys –del 2013 al 2016– impossibilita analitzar en detall quina ha estat l’evolució anual d’alguns dels paràmetres que s’hi analitzen, fet especialment important en un moment en què la crisi viscuda pel sector cultural, i per l’editorial, pot justificar o camuflar tendències “reals” quant a hàbits lectors o de compra de llibres. En el pitjor del casos, però, aquesta manca de dades anuals pot comportar extraure conclusions errònies quan no distorsionades o interessades, segons el gust o biaix del consumidor. Hi tornaré més endavant. Com a dada addicional, només afegir que entre els anys 2000 i 2009 aquest informe presentava resultats de forma trimestral, i que a partir de 2012 havia de tenir caràcter anual. En qualsevol cas, i dit això, benvinguda sigui aquesta nova edició de l’informe.
Quant a la mostra consultada per elaborar l’estudi, s’ha treballat amb una població de 4.800 persones de 14 anys o més (gairebé un 25% inferior a la població de l’estudi de 2012, que va ser de 6.380 persones), entrevistades durant els mesos d’octubre i novembre de 2018. Quant a la composició de la mostra, edats, gènere, nivell d’estudis, no presenta diferències significatives respecte d’edicions anteriors. Sí que és cert, però, que resulta estrany que en un estudi que dedica un apartat específic a la Lectura en adolescentes aquest segment de població sigui, any rere any, el menys representat.