Simona Škrabec: La traducció literària com a oxigen per a la cultura

El passat 26 de setembre  Simona Škrabec, presidenta del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del Pen Internacional (Translation and Linguistic Rights Committee) i professora colaboradora de la UOC, va dictar la conferència inaugural del Grau en Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades UOC/UVIC-UCC, del Màster d’Edició Digital i del Màster de Traducció Especialitzada, “La traducció literària com a oxigen per a la cultura”.

Per als qui no vau poder assistir o seguir en streaming la conferència, us convidem a visionar-ne el vídeo per conèixer les reflexions de la professora Škrabec a l’entorn de la circulació literària en el món global.

 

 

Simona Škrabec (Ljubljana, 1968) és doctora en literatura comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Publica assaigs literaris en l’àmbit internacional i ressenya, en la revista L’Avenç i al diari Ara, novetats en català. El seu últim llibre Una pàtria prestada (2017) està dedicat a lectures de la literatura catalana del segle XX. Ha traduït més de trenta llibres. En l’àmbit de la teoria de la traducció ha participat en el volum col·lectiu, dirigit per Esther Allen, To be translated or not to be (2007) i ha codirigit amb Teresa Iribarren el volum Constel·lacions variables (2012). Ha coordinat molts simposis i projectes de recerca, l’últim dels quals és l’informe per a la UNESCO Cultures’s oxygen (2017) sobre la indústria editorial en contextos políticament poc estables. Škrabec és professora del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.

Sobre el nou portal Editores y Editoriales Iberoamericanos

PortalEDIRED

Els detractors dels màsters en edició –que n’hi ha– sovint argumenten que res no és comparable ni pot substituir l’experiència professional. Sens dubte, l’afirmació té un punt de raó, per bé que l’experiència que es pot adquirir treballant sempre serà parcial (en un determinat tipus d’empresa, amb una determinada línia editorial, ocupant un lloc determinat en el procés editorial, etc.) i serà més o menys valuosa i rica en funció també de l’organigrama de l’empresa en la qual es desenvolupi aquesta experiència i quin lloc s’hi ocupi. En qualsevol cas, això no significa que el coneixement adquirit amb l’experiència sigui sempre suficient, i molt menys que l’expertesa no pugui ser transmesa d’un col·lectiu a un altre o d’una generació a la següent. Tot es pot aprendre.

Una manera de fer-ho ha estat sempre, no podia ser d’altra manera, llegir els llibres dedicats a la matèria: les memòries d’editors –per bé que sovint cal fer-ho amb esperit crític perquè l’autor selecciona intencionadament què evoca i sobre tot què no–, les biografies de grans o petits editors i les histories panoràmiques de l’edició als diferents països i contextos culturals.

La recent posada en marxa del portal Editores y Editoriales Iberoamericanos (siglos XIX-XXI) – EDI-RED,

Read more